¡Descarga tema 3 trancripcio del adn y más Apuntes en PDF de Genética solo en Docsity!
TEMA: 3 TRANCRIPCIÓ I PROCESAMENT
RNA
Propietats del RNA
- (^) És una monocadena que pot formar estructures complexes.
- El seu sucre es una ribosa (té un OH al carboni 2)
- La Timina canvia per Uracil, que també s’uneix a l’Adenina però de manera excepcional s’uneix a una Guanina (típica a unions intracatenàries) De totes maneres, la unió és més dèbil.
- Pot tenir funció de ribozim (enzimàtica). Això dona suport a la teoria de que el món primitiu era un món a nivell biològic de RNA. Tipus de RNA
- mRNA: transcripció i transmissió de la informació.
- tRNA: encarregats de transportar els aa en la síntesi proteica.
- rRNA (ribosòmic): guien l’ensamblatje de la cadena d’aa amb el mRNA i el tRNA.
- snRNA (small nuclear): edició i procesament dels mRNA. Extreu introns de RNA eucariòtics.
- siRNA (small interference): presents en mecanismes de defensa de plantes.
- microRNA: actuen en la regulació de l’expressió génica Encara que a nivell de transcripció només es llegeixi la cadena no codificant això no vol dir que només una de les cadenes contingui gens, ja que no sempre la cadena motlle per la transcripció és la mateixa.
Rna polimerasa -El DNA se separa localment i només una cadena fa de motllo. -Al llarg del cromosoma hi ha diferents gens. En un mateix gen, sempre la mateixa cadena farà de motllo. En canvi, al llarg del cromosoma es pot alternar i les dues cadenes fan de motlle. -La RNA polimerasa col·loca cada ribonucleòtid enfront de la seva base complementària. Durant la síntesi, la cadena creix sempre en direcció 5’3’, és a dir, els nucleòtids s’uneixen al extrem 3’ en creixement. -En les bases de dades, es poda la seqüència de DNA que no fa res (no es motllo ni RNA). Aquest, és doncs, la cadena codificant. -Una regió promotora desencadena la transcripció. És sempre 5’.
-La seqüència que codifica una proteïna en un gen es un segment relativament petit de DNA integrat en una molècula de DNA molt major. La maquinària de la transcripció ha de dirigir-se al inici del gen per començar la transcripció en el lloc adequat, continuar transcrivint al llarg del gen i parar en l’extrem.
-Per poder iniciar el procés, la pRNA s’uneix al promotor. És una seqüència específica localitzada a un lloc a prop al inici de la regió a transcriure (regió 5’ reguladora del gen). El promotor es troba per davant del lloc d’iniciació.
el muntatge multiproteïc.
-Subunitat beta (β): funció catalítica en l’unió de nucleòtids.
-Subunitat beta prima (β’): unió al DNA.
-Subunitat omega(ω): estabilització del muntatge del complex multiproteïc.
-Factor sigma (σ): fonamental en l’inici de la transcripció. Reconeix les regions
-10 i -35 i té un paper fonamental en la desnaturalització per formar la bombolla. Reconeix la regió promotora (diferent de la següent fase), però en eucariotes n’hi ha de diferents tipus, per la regulació de l’expressió gènica. Permet localitzar el promotor, dissociant-se desprès de la unió.
Elongació Fins que no comença a actuar de forma processiva no es considera elongació. Per acció de l’enzim, es forma el complex saternari, dins els qual es forma la bombolla de transcripció. Dins d’aquest complex saternari, s’hi troba un heterodúplex de DNA- RNA L’holoenzim regula l’unió dels nucleòtids. L’energia la subministra el trencament del enllaç trifosfat dels ribonucleòtids lliures
Terminació La desencadena unes seqüències determinades (senyals). La transcripció continua més enllà del segment que codifica la proteïna en el gen, es crea una regió 3’ no traduïda (3’UTR). La pRNA reconeix seqüències especials de nucleòtids que actúen com una senyal per a la terminació de la cadena. Hi ha dos mecanismes de terminació:
-Terminació intrínseca: (No intervé Rho). Primer hi ha una regió d’unes 40 bases molt rica en C i G que forma un llaç un cop transcrita, i desprès una regió rica en U que al aparellar-se amb A a lacadena complementaria d’ADN fa retrocedir la RNA polimerasa pel fet de ser una regió molt inestable perque només 2 pont d’H (vol comprovar si hi han errors). Al retrocedir i trobar el llaç format l’enzim salta.
- Depenent de Rho: Proteïna Rho (hexàmer format per 6 subunitat proteïques). Les regions finals són diferents que les trobades a les rutes intrínseques, peró tenim també una regió d’unes 40 bases rica en C que formen el lloc Rut , que és el punt d’ancoratge de Rho, que s’uneix, avança i fa saltar la RNApolimerasa. Es mes rapida la rna polimerasa pero com la polimerasa fa pases el rho la pot atrapar i desfer el heterodúplex.
Diferencies entre transcripció en procariotes i en eucariotes Tant la transcripció de procariotes com la de eucariotes són molt i molt semblants, però es diferencien en tres grans aspectes:
- El genoma eucariòtic són grans, contenen molts gens i estan molt dispersos. Els mecanismes per reconèixer que s’ha de replicar són més complicats. Tanmateix, en lloc de tenir una pDNA, tenen tres tipus que realitzen diferents funcions: -RNA pol I transcriu RNA ribosomal. - RNA pol II transcriu mRNA. -RNA pol III transcriu alguns RNA petits.
- La traducció i la transcripció estan separats físicament, nucli. La mRNA ha de patir un processament de maduració per a que sigui actiu. Es fa per a que el
Elongació: l’elongació no difereix gairedels procariotes. -Únicament difereix en el fet que el RNA s’ha de processar en el nucli i després, la síntesi de proteïnes és al citoplasma.
-Les modificacions del RNA es creien que eren postranscripcionals. Tot i això, s’ha vist que el processament te lloc durant la síntesis i que per tant, seria cotrascripcional (el RNA patiria canvis durant la síntesi a mesura que es sintetitzat).
-La cua CTD és un lloc d’unions a coenzims i es propera al lloc de sortida del RNA. Coordina tots els successos del processament. Els CTD poden veure modificats els seus aa ja que poden patir fosforil·lacions o desfosforil·lacions. Això, determina quin tipus de proteïnes es poden unir.
-El processament al extrem 5’ consisteix en l’unió d’una caputxa de 7-metil-guanosina lligat al transcrit per tres grups fosfat. La caputxa té dos funcions:
-Protegir el RNA de la degradació, ja que els seus extrems són dèbils -Participar en la traducció del mRNA.
-Processament al extrem 3’: síntesi de RNA continu fins a la seqüència conservada AAUAAA o AUUAAA (senyals de poliA). Es talla el ‘NA 20 nucleòtid avall i s’afegeixen adenines a cua de poliA. És important per a l’estabilitat de l’extrem.
Terminació: L’elongació continua fins a la detecció al mRNA la seq AAUAAA o AUUAAA. Aixó, essent mediat per la CTD, permet l’acció d’una endonucleasa que talla a 3’, i al seu torn entra una polimerasa poli A que fa la cua poli A a 3’.( afegint adenines)
-Seguidament, és dona el fenomen de l’splicing. Mètode per a l’eliminació d’introns (ja sigui en m, r o tRNA (a procariotes poden haver-hi introns a r i t, però no a m)
Calen seqüències concretes (regla 5’GU--A--AG3’) (l’A es troba entre 15 i 45 nt a 5’ de l’extrem 3’) snRNA són els que executen l’splicing per reconeixement de les regions conservades (formen l’ Spliceosoma (5 snRNAs amb prots, els snRNAs sÛn els que executen el tall)) Primer es talla per 5’, i aquest extrem s’uneix amb l’A del interior de l’intró (forma un lariat ), desprès es talla 3’.
