¡Descarga Teoria Educació PAC1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
L’educació, durant les diverses èpoques viscudes i les ideologies, ha anat rebent molts significats que han resultat ser molt diversos.
Però, etimològicament té dos significats: “educare” com a criar, alimentar i nodrir i “exducere” com a conduir l’Home d’un estat a un altre. Aquesta doble etimologia presenta dos significats oposats principalment, on, situant-nos en els dos extrems, representen dos postures oposades a la manera d’entendre l’educació. La primera s’entén de fora a dins, on la persona pot introduir coneixements, dades, idees sense fi, i la segona, de dins cap a fora, on educar no és més que deixar que la persona vagi desenvolupant, extraient i potenciant tot el que porta a dins, duna manera més “lliberal”. Per tant, l’educació és una modificació de l’Home, on mitjançant un procés, hi ha d’haver sempre una millora. Tot i així, s’han donat diferents definicions de diversos autors, però podrem concloure que l’educació és un procés multidireccional mediant el qual es transmeten valors, coneixements, costums i formes d’actuar.
Si comencem pel principi, a la civilització de l’antiga Grècia podem distingir diversos models o paideies educatives, com l’espartana. Aquesta educació pretenia formar als ciutadans amb les destreses de la guerra i en la participació en la vida civil i política de la ciutat. L’ideal de formació de l’home es basava en les quatre virtuts, també dit com la formació del caràcter “areté” (obediència, prudència, temprança i fortalesa). Per tant, els espartans que aconseguien disciplinar l’ànima i el cos, desenvolupaven un sentiment d’heroïcitat al servei de la ciutat i l’exèrcit.
Continuant amb el model atenenc, aporta també diverses paideies gregues, les quals en deixen entreveure que hi ha un model més lliberal i més individualista. D’aquí van sortir dos grans filòsofs: Plató i Aristòtil. En el primer, l’educació era idealista (del món de les idees) i mitjançant el mite de les cavernes, ens fa entendre que el coneixement s’aconsegueix mitjançant l’esforç de l’ànima per captar la veritat. Mentre, el segon, busca desenvolupar un pensament més lògic i donar validesa a la raó.
Si entrem a l’Edat Mitjana, a diferència amb l’edat antiga, és que apareix l’Església i, amb aquesta sorgeix l’ideal educatiu mitjançant la imitació de Crist, on la vida humana s’aproxima a la perfecció divina. En aquesta època va sorgir la confrontació de la filosofia i la religió, on van aparèixer 3 posicions
defensores: apologetes, radicals i conciliadors. Aquests últims confirmaven la relació raó/fe, per accedir a les veritats. L’escolàstica utilitzava la lògica per reconciliar la teologia cristiana amb els conceptes filosòfics d’Aristòtil. Les estratègies d’aprenentatge es basaven en el treball manual i en la memorització; la majoria del temps es dedicava a l’estudi religiós, es practicava el càstig i utilitzaven el llatí com idioma oficial.
Amb l’arribada de l’Humanisme renaixentista, tornen a l’ideal cristià però adaptat, però s’aplica una educació més liberal, apostant per l’educació de les llengües clàssiques i una educació observadora del món físic.
Ja entrant a la Il·lustració es proposa un nou ordre social, polític, cultural, religiós i econòmic amb la fe a l’educació i al progrés d’aquesta. Els il·lustradors creien que la raó era la major capacitat del ser humà i que l’educació era un dret fonamental on es basa el desenvolupament individual i social en busca de la felicitat i progrés. Per tant, s’inicia una educació obligatòria amb un aprenentatge implicat en les vivències i el que està en contacte amb els sentits, altrament dit, mitjançant el intuïció. A base d’una ensenyança programada, sorgeix l’Escola Nova, on es basa en els interessos i necessitats dels alumnes, centrant-se en una educació espontània i lliure. Per tant, l’escola es converteix en la vida mateixa. Una altre metodologia de l’educació sorgeix amb les teories marxistes, com l’educació socialista. En aquesta teoria es plantegen l’educació polivalent entorn al treball productiu i la formació total de l’home, que desenvolupi totes les possibilitats de cada home en igualtat de circumstàncies. Un dels altres moviments, és l’Escola Única, on veiem aparèixer l’escola pública, gratuïta i igual per a tothom, i que juntament amb l’Escola Moderna, tenien una educació liberal, però a diferencia, aquesta ultima, es basava en el racionalisme i no tenien premis ni càstigs. A aquesta teoria liberal, se li suma el moviment anti- autoritari, basant-se en un educand lliure mentre no envaeixin la llibertat dels demés. Per tant veiem llibertat i autocontrol.
Tot el que podem saber sobre l’educació, ho podem fer amb diverses metodologies que al llarg del temps s’han anat ajustant i variant.
Començaré explicant, potser, la més obvia, que serà per mitjà de la contemplació, la qual s’està tornant cada vegada més popular en l’educació. Personalment, penso que promou la creativitat a través de noves experiències, així com l’aprenentatge significatiu, i una involucració més personal respecte als continguts escolars, extraient d’això una reflexió.
important conèixer els seus valors, ja que la diversitat és font de coneixement i reflexió, facilita la curiositat amb nous conceptes i el replantejament de les idees. Podríem dir, doncs, que és una oportunitat per reinventar-nos i aprendre dels demés allò que també és vàlid per a un mateix. Tot això, es pot dur a terme amb l’ajuda de la participació social, on amb una bona organització de tots aquells que formen part i duen a terme l’educació, treballen amb el fi comú del millorament d’aquesta, en un futur on les noves generacions seran les protagonistes.
