¡Descarga pac1 educacio infantil y más Apuntes en PDF de Psicopedagogía solo en Docsity!
APARTAT 1
a) i b) A partir de l’escala de Brunet-Lezine hem observat el desenvolupament psicològic en un infant (entre 2 i 24 mesos) en dos moments amb 20 dies aproximadament de diferència.
La Laia és una nena de 15 mesos d’edat. Va a la guarderia des dels 4 mesos (on hi treballa la seva mare). Té una germana de 5 anys. El seu desenvolupament físic és normal, tot i que ha trigat una mica a caminar (la mare justifica aquest petit retard en què ella tampoc no va caminar fins als 15 mesos). Juga amb tots els seus companys, no mostra dificultats per relacionar-se amb els iguals, però amb mi, com no em coneixia, primer es va posar a plorar bastant, fins que la mare no la va agafar i es va posar amb nosaltres. Té un caràcter fort i està molt “emmadrada” (es passa el dia amb la mare a la guarderia tot i que no estiguin a la mateixa classe però conviuen juntes moltes hores).
Observació 1:
L’observació s’ha fet per la tarda, a les 17,15h, a la llar d’infants.
1ª observació: 30 setembre (color taronja ) - 15 mesos i 13 dies
2ª observació: 14 octubre (color blau ) - 15 mesos i 28 dies
habilitats
esperades
A EV NA dificultats incidències comportament Camina sola X X Encara no es mostra estable. Fa només 13 dies en la primera observació que camina i a la segona observació se li nota una millora motriu però encara li manca seguretat.
Fins als 15 mesos no va començar a caminar.
Construeix una torre amb 2 cubs
X
X En les dues observacions se li hagut de donar-li el model.
omple la tassa de cubs
X X
Està assolit però li manca precisió en la motricitat.
Les ha posat bé però de la primera observació a la segona se li ha apreciat més precisió en l’activitat a realitzar. posa la pastilla a l’ampolla
X X
.Està assolit però li manca precisió en la motricitat.
col·loca la peça circular al seu forat X
X Ho ha fet però li manca precisió en la motricitat, tot i que se li ha observat una millora en aquest intèrvalde temps.
fa gargots quan se li diu
X X
El seu traç és força dèbil i no he pogut apreciar-ne una millora en aquest intèrval de temps. sap pujar una escala
X X
Puja escales a quatre grapes.
Diu 5 paraules X
X
Mama, papa, abua (aigua), tata, maa (més) i artaaa (Marta la seva mestra)
assenyala amb el dit el que desitja
X X
Assenyala les coses necessàries: aigua i les joguines.
beu sola en un got
X X
No té bona motricitat per agafar encara el got.. Està acostumada a beure en un got amb nanses.
A Adquirida EV En vies NA No adquirida
APARTAT 2
c) i d) Observació del desenvolupament psicològic en un infant entre 24 mesos i 5 anys en dos moments amb 20 dies aproximadament de diferència.
L’Emma és una nena de 24 mesos. Té una germana bessona i no tenen germans grans ni més petits. Està molt estimulada (la mare és també mestra). És una nena tranquil·la i molt juganera. Es mostra amb certa timidesa. Va a la llar d’infants des dels 6 mesos. El que més li costa és la parla (xerra bastant, però costa d’entendre-la).
L’observació s’ha fet a casa seva per la tarda.
1ª observació: 30 setembre (color taronja ) 24 mesos i 15 dies
2ª observació: 15 octubre (color blau ) 25 mesos
habilitats
esperades
A EV NA dificultats incidències comportament Dóna una patada a la pilota
X X
cap, però a la segona observació se li notava millor control
Construeix una torre amb sis cubs
X X
molt bé les dues vegades, però a la segona vegada se li notava més precisió Intenta doblegar un full en dos
X
X en la primera observació no va saber fer-ho i a la segona tot ensenyant com es feia li va costar
Segons la mare és una acció que no l’havia fet mai. La nena desconeixia aquest acte de doblegar.
imita un traç sense direcció determinada
X X
cap dificultat S’entreten molt pintant.
col·loca 3 peces en una fusta
X X
cap dificultat però a la segona observació se li va notar més seguretat en la motricitat a l’hora de col·locar les peces.
són una conseqüència de les experiències amb aquests objectes, objectes que han de ser variats i adequats a les seves possibilitats d’acció i de manipulació per tal que l’acomodació i l’assimilació es produeixin. Amb l’intercanvi d’experiències amb el medi, l’infant va construint els esquemes d’acció i els va aplicant a situacions noves.
En aquests dos casos concrets, com ja he dit, les dues mares es dediquen al món educatiu i han intentat estimular al màxim a les seves filles oferint-los les joguines, materials i objectes que els ajudin a desenvolupar les seves habilitats per anar omplint els seus esquemes de coneixements.
e.3) Les interaccions adult-infant treuen tot el profit possible de les capacitats actuals del nen o la nena?
Les interaccions adult-infant ajuden molt a desenvolupar les capacitats dels nens. Els infants necessiten guies, models per tal d’anar construint el seu coneixement i afavorint el seu desenvolupament i evolució. En aquesta relació és molt important també el grau de confiança i el vincle afectiu que s’estableixi; amb un bon clima d’afecte i comunicació, afavorirem la maduresa, la seguretat de l’infant.
Segons Vigostky, les interaccions que es transformen en desenvolupament són les que se situen en la zona de desenvolupament propera del nen; capacitats que pot desenvolupar amb ajut. L’infant va descobrint a mesura que interacciona amb l’adult i aprèn què ha de fer.
Però també hi ha altres factors que intervenen en aquest desenvolupament: la interacció i l’experimentació del nen amb l’entorn i amb els iguals, amb les joguines, amb els objectes que l’envolten; l’experimentació també els ajuda a desenvolupar-se.
A vegades, però, com es pot observar a les taules de l’apartat 1 i 2, hi ha aspectes que no s’han arribat a desenvolupar encara, com per exemple, la motricitat de la Laia i la parla de l’Emma.
Els pares i educadors són indispensables per ajudar a estimular els infants, però també cal tenir en compte el desenvolupament personal i el grau de maduresa de cada nen que fa que cadascú tingui un ritme d’aprenentatge diferent. S’han de tenir present el calendari del desenvolupament per saber si es troba dins dels paràmetres de la normalitat per la seva edat o poder saber el grau de desenvolupament en què es troba.
APARTAT 3 (veure Annex)
A partir de l’inventari HOME que avalua el context familiar, feu una observació amb un nen d’edat entre 2-6 anys.
f) Quins factors creieu que determinen i modelen més el desenvolupament en els bebès i en els nens més grandets?
Abans de mencionar quins són els factors que determinen i modelen el desenvolupament dels nens, hem considerat fer una introducció i aprofundir sobre aquest, basant-nos en les paraules claus que determinen aquests factors, fent especial menció a les següents expressions, com és el codi genètic, la maduració, estímuls ambientals, la socialització i pautes de criança familiar i d’educació extrafamiliar, per posteriorment fer una explicació més concreta d’aquests factors.
Des de que naixem fins que arribem a ser més grans, passem per unes determinades etapes, on es poden observar canvis a diferents nivells, ja siguin a nivell psicològic o fisiològic.
Quan parlem del codi genètic , fem referència a aquelles característiques comunes per l’evolució de l’espècie i alhora específiques de cada individu, que fan que el seu desenvolupament progressi d’una manera o d’una altra.
Per tal que s’estableixi la maduració ha d’haver una evolució, un recorregut que segueix una seqüència bàsica lligada a les necessitats, on es porta a terme mitjançant un calendari maduratiu que determina quines coses són possibles a partir de quin moment, on aquestes possibilitats s’aniran concretant seguint l’itinerari d’aquest calendari maduratiu. Aquestes possibilitats es refereixen a la seqüència d’adquisició de destreses motrius: gatejar, sostenir-se dret, caminar...
Hi ha una seqüència madurativa, particularment a la primera infància on tots els infants segueixen, aquesta s’aconsegueix gràcies a la canalització. De tal manera, el fet que explica perquè els nadons s’assemblen per les coses que fan i la manera de fer-les, es degut a la canalització, això dóna resposta a per què qualsevol nadó se sent atret pels mateixos estímuls visuals i sonors, tots dirigeixen les seves mans als objectes que tenen més pròxims a la mateixa edat i fins i tot, tots emeten els mateixos sons i comencen a caminar més o menys a la mateixa edat. Això es degut a què totes aquestes manifestacions conductuals (preferències perceptives, desenvolupament prelingüístic, calendari motor) són universals en els processos maduratius.
L’establiment de vincles afectius és de vital importància en els infants, sobretot als nadons, ja que garanteix el benestar emocional del nen, i a la vegada el nen sent a l’adult com aquell que respon a les seves necessitats i respon a les seves demandes.
L’estimulació juga un paper importantíssim en el desenvolupament del nen, és l’encarregada d’aconseguir que les potencialitats es concretin. Quan parlem d’estímuls, normalment es fa referència als objectes que envolten al nen. Aquests fan possible la manipulació, practicar
habilitats, aprendre... Però les persones són els estímuls més importants. La millor estimulació
no es la que resulta objectivament més complexa, sinó la que millor s’adequa a les
possibilitats del nen i la que millor estimula les seves capacitats en el desenvolupament.
De fet, una bona estimulació donarà lloc a una bona interacció del nen amb els objectes i a tot allò que l’envolta, gràcies a una adequada estimulació, per tant, el paper de l’adult es primordial en aquest procés.
Una vegada realitzades les observacions de l’escala de Brunet-Lezine i l’inventari Home (veure l’Annex) a diferents nens, i treballar els continguts dels materials que ens han facilitat per la seva elaboració, trobem que els principals factors que determinen i modelen el desenvolupament dels nens són el següents:
En el cas dels nadons, un dels factors de major importància es l’establiment de vincles afectius amb l’adult. Aquest factor garanteix al nen la formació d’un vincle emocional amb aquelles persones que el cuiden i cobreixen les necessitats vitals (higiene, alimentació, protecció, afecte), gairebé sempre serà la mare, ja que és la primera que sent a l‘hora de néixer i reconeix, gràcies a l’instint. Més endavant s’estableixen aquest vincles amb totes aquelles persones més properes al nen i que li aporten una relació de benestar i seguretat. Aquest vincles garanteixen en el nen la
Item 1. Obstinació i negació. Els infants volen sortir-se amb la seva mitjançant una certa manipulació dels adults i educadors. Observarem aquesta tossuderia. Quan el nen estigui dinant s’observarà si menja de tot o només el què ell vol o li agrada.
Item 2. Les gràcies. Avaluarem com l’infant intenta fer gràcies per tal de satisfer necessitats personals. Si reben massa reforç en aquest sentit es poden arribar a fer pesats i ser rebutjats. La figura de pares i d’educadors és clau perquè entenguin que no els hi cal fer gràcia per tal de rebre afecte o cobrir necessitats. Quan el nen estigui menjant probablement mirarà de fer gràcies per sortir-se amb la seva per no menjar-s’ho. Observarem i analitzarem les gràcies que fa, per tal de rebre l’afecte dels pares i aconseguir el què vol, i en quina mesura en surt o no reforçat. Equilibri entre el què es dona i es demana.
Item 3. La imitació i identificació. Quan el nen dini i vulgui mirar la TV imitarà els arguments que li dóna la mare per tal d’acceptar que la TV no s’obre en aquell moment, buscant l’equilibri la podrà obrir després de dinar (si és el cas). Si el nen imita buscant l’aprovació observarem també si s’hi identifica i està d’acord amb els valors que li està transmetent la mare “no es dina amb la TV perquè estem parlant, per exemple”. Observarem si el nen accepta i es compleix la identificació.
Item 4. La coherència entre pares (mare-pare) i entre pares-educadors. El nen necessita decisions coherents i no contradictòries per garantir un desenvolupament correcte de la seva personalitat. Davant d’incoherències l’estem perjudicant. Quan la mare decideix tancar la TV, és important que el pare també hi estigui d’acord i no mostri dubtes. Els educadors també haurien de transmetre aquest valor a l’escola.
Item 5. “El complex d’Èdip” o l’acostament al pare o mare de sexe contrari. El nen voldrà totalment la seva mare per ell, per tant es podrà mostrar hostil amb el seu pare, la mare li proporciona majors satisfaccions, el pare el veu com un ésser que normalment el frustra. Quan el nen estigui dinant observarem si intenta aliar-se amb la seva mare per tal que li deixi veure la TV, pot ser que ho exerciti amb imitació, gràcies, etc
Item 6. Autoconcepte. Identitat categorial. Preguntarem al nen: Qui ets? Qui són els teus amics? Et consideres bo o dolent? (i d’altres qüestions del mateix tipus) per tal d’observar quina concepció té d’ell mateix. Llavors presentarem als pares un exercici per fer amb el seu fill davant la problemàtica menjar-TV. Maneres de mostrar-li estima malgrat tot, flexibilitat i coherència, actuacions de disciplina no coercitiva i democràtica.
Item 8. Identitat sexual. Presentarem al nen “objectes femenins i masculins” per tal que esculli els que més li agraden per jugar.
Item 9. Joc social i estatus. Al parc li deixarem triar al nen si vol jugar sol o amb els seus companys/es de classe, una vegada hagi escollit si és amb els companys de classe se li demanarà si s’ha sentit integrat, ignorat, rebutjat, escoltat, seguit, etc.
Item 10. Coneixement dels altres. Comportament prosocial i agressivitat. Si al parc un nen o nena cau mirarem si li mostra ajuda, companyia, preocupació, etc per tal d’avaluar el seu comportament cap als altres. En cas que no es manifesti li ensenyarem com ho fem. Observarem també si mostra agressivitat (reactiva o no). Si mostra agressivitat no reactiva li ensenyarem com s’ha de comportar quan se senti “atacat”.
Consideracions finals: Un criteri per l’acció educativa seria principalment pensar en el bé del nen i no en el bé dels pares o dels educadors. Veure el nen com una persona que serà un adult amb unes responsabilitats i obligacions i que se l’ha d’ajudar a aconseguir aquest estatus de la manera més natural que sigui possible. A vegades, els interessos dels pares es poden contradir amb aquesta idea, per exemple, quan ja esgotats li diuen al nen que miri la TV mentre dina. En aquell moment els pares pensen en ells, no en el nen. Per tant, malgrat que pugui resultar contradictori, dir que un fill no pertany als pares, pot ser un criteri d’acció educativa ja que a part de fer pujar un fill, també estan fent pujar un individu que formarà part de la societat. Fomentem doncs l’educació específica de cada nen, però en clau de futur pensant en l’educació general de tota la societat, a través de valors com estimulació d’autoconcepte, autoestima, afecte, atencions, activitats, dinamisme, satisfaccions, frustració, control d’agressivitat, cooperació i solidaritat, respecte als altres, al mediambient, als animals, etc. D’altra banda, hem de pensar que una infància feliç o no feliç no implica un futur feliç o no feliç, per tant, fomentar aquests valors farà que s’extenguin en un futur de la família, l’escola, el grup d’iguals, etc. a tota la societat en general quan siguin adults.
Distribució del treball: Cada pregunta ha tingut una coordinadora que repartia les tasques a fer a cada apartat. Apartat 1-2 i Google Drive: Sandra Debesa, apartat 3 i annex: Raquel De Mingo, apartat 4, conclusions finals, distribució del treball i format de pac: Sandra Cortès.
Ha estat molt satisfactori treballar amb Google Drive i compartir un mateix document entre totes. Malgrat aquesta estructura general totes hem col·laborat en modificar i comentar com enfocàvem cada pregunta, d’aquesta manera el ritme del treball ha estat consensuat i fluït, i sobretot constructiu ja que totes hem après del treball dels altres.
BIBLIOGRAFIA
Palacios González, J. (2008). Desenvolupament psicològic des del naixement fins als sis
anys (mòdul 1). Barcelona: FUOC.
Vila Mendiburu, I. (2008). La organització de l’educació infantil a Catalunya i a Espanya
(mòdul 2). Barcelona: FUOC.
una calma i una bona mediació, amb una paciència admirable, fent ús de la conversa.
Gràcies a aquest moment s’ha pogut observar al detall molts dels ítems de l’ inventari,
formulant una resposta immediata.
El resultat de l’inventari ha sigut molt satisfactori i s’ha aconseguit un treball amb èxit.
SI NO
I. ESTIMULACIÓ AMB JOGUINES, JOCS I MATERIAL DE
LECTURA
Jocs per aprendre colors, mides i formes, blocs de colors, etc.
X
Tres o més trencaclosques.
X
Equip per escoltar música i almenys cinc CDs infantils
X
Joguines o jocs que fomentin la lliure expressió (pintura de dits, pasta
per modelar, llapis de colors, paper, tinta, etc
X
Jocs o joguines que requereixen moviments delicats(pintura d’acord
amb els números , dibuixos fets amb agulles, ninots de paper, llapis i
llibres per acolorir).
X
Jocs o joguines que estimulin l'aprenentatge de números ( blocs amb
números, llibres amb números, jocs amb números etc…)
X
Deu llibres infantils
X
Almenys deu llibres estan presents i visibles a casa.
X
La família compra i llegeix diaris diàriament.
La mare utilitza gramàtica i parla correctament.
X
Els pares estimulen al nen/a a parlar de les seves experiències i es
disposen a escoltar els seus relats.
X
Al parlar amb el nen o al parlar sobre el nen, la veu de la mare
transmet una sensació positiva
X
El nen pot escollir allò que vol per esmorzar o menjar.
X
III. L’AMBIENT FÍSIC ES SEGUR, NET Y FAVORABLE AL
DESENVOLUPAMENT.
La casa no presenta problemes de sanitat o estructures perilloses
(escales perilloses, aigua Sanitaria disponible, medicaments
disponibles, mala ventilació, etc.)
X
L'ambient extern on el nen juga, sembla ser segur i lliure de perills.
X
L'interior de la casa (departaments) no és fosc ni monòton.
X
Al voltant de la casa es troba herba, arbres, ocells i és agradable.
X
Hi ha almenys 30 metres quadrats d'espai útils per persona a la casa.
X
En termes d'espai disponible, els ambients de la casa no es troben
amuntonats
X
Tots els ambients visibles de la casa, semblen nets i amb mobles
cuidadosament distribuïts.
X
X
La mare crea una situació que permet al nen exhibir-se “mostrar el
què sap fer”.
X
V. ESTIMULACIÓ AL COMPORTAMENT ACADÈMIC.
El nen és estimulat a prendre colors.
X
El nen és estimulat a aprendre cançons “fetes per a nens”
X
El nen és estimulat a aprendre les relacions espacials (a dalt, a baix,
gran, petit, etc.)
X
El nen és estimulat a aprendre els números.
X
El nen es estimulat a aprendre a llegIr algunes paraules.
X
VI. MODEL D’INCREMENT A LA MADURESA SOCIAL.
Quan hi ha algun retard amb el menjar, el nen contesta.
X
La família té un televisor utilitzat amb criteris i no pres constantment.
(a l’absència de televisor requereix “no”, un esquema d’horaris
significa “si”).
X
La mare presenta l’entrevistadora al nen.
X*
El nen pot expressar sentiments negatius sense repressió severa.
X
Els pares estimulen i demanen al nen que guardi els seus jocs després
de utilitzar-los.
X
La mare utilitza frases molt complexes i paraules “difícils a la
conversa”.
X
Els treballs artístics del nen són exhibits en algun lloc de la casa.
X
El nen menja almenys una vegada durant el dia, o en la majoria dels
dies amb la mare i el pare.
X
Els pares deixen al nen triar els productes i les marques d’aliments
que són els seus favorits quan van de compres.
X
VIII. CÁSTIGS FÍSICS.
La mare no baralla (amb paraules) o sacseja al nen més d’una vegada
durant la visita.
X
La mare no copeja ni sacseja, estreny o matxuca al nen durant la
visita.
X
La mare bat suament en el nen o copeja al nen durant la visita.
X
Durant l’última setmana la mare no va copejar físicament al nen
(acceptar les informacions oferides per els pares).
x
