¡Descarga Act. complementaria 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA 2
Quaestiones et responsa (I)
Imagina que ets un jurista romà i que has de donar responsa a consultes jurídiques de particulars en els següents casos:
I. Mal negoci per a Tici
Facta :
Tici va comprar un predi sense saber que el venedor, Cai, no n’era el propietari. Tici volgué continuar els conreus que s’hi feien, el sembrà i en féu la collita. A més a més, féu al predi diverses millores que produïren un augment de la collita. El total de la inversió de Tici fou de 4.000 sestercis. El predi augmentà el seu valor en 20.000 sestercis. Darrerament, el predi fou objecte d’evicció. Amb anterioritat Tici va anar a un jurista per tal de saber si podia defensar-se i tenia dret al reembors de les despeses i, si escau, en quina mesura.
Quaestiones :
- De quina forma hagué de fer-se la compravenda? La compraventa hagué de fer-se per “mancipatio”.
- Pot el vertader amo reclamar el predi? Sí, perquè segueix sent el propietari del predi i, per tant, la propietat no s’ha transmès.
- Si es prova que el vertader propietari ho és efectivament, disposarà Tici de cap alternativa als efectes de la condemna? Sí, la clàusula arbitral del restitutio, per la qual podrà tornar el be abans de ser condemnat.
- Què vol dir que el predi fou objecte d’evicció? Significa que el propietari del predi va reclamar la seua propietat i Tici ha perdut el que ha adquirit, el predi que havia comprat.
- Va adquirir Tici la propietat del predi? No, assoles es el posseïdor del predi.
- Té cap importància la bona fe del comprador? Sí, perquè si es de bona fe, podrà aconseguir ser propietari del predi per usucapió.
- Són rellevants les inversions fetes al predi a l’efecte de determinar la condemna pecuniària? Sí, ja que depèn del valor de l’ inversió per a poder valorar d’una manera definitiva la condemna pecuniària, per a recuperar el predi deurà reemborsar les despeses únicament dels que augmentaren el valor i si aquestes despeses augmenten el preu també ho va fer, ja que es major que les despeses, es a dir, assoles que va gastar.
- Després de l’evicció, disposarà el comprador de cap recurs contra el venedor? Sí, dispondrà del recurs Actio autoritatis.
- Tindria cap conseqüència el fet que el verus dominus no reclamès el predi? Sí, donat que si el propietari del predi no reclama aquesta propietat, aquest es convertiria propietari, el comprador, en vers l’usucapió, sempre que s’ haja adquirit per bona fe.
Responsa :
Cels. 3 dig. D. 6, 1, 38.
II. Els arbres de la discòrdia
Facta :
Tici, creditor de Cai i propietari d’un predi rústic, hi plantà arbres la propietat dels quals era de Cai sense comptar amb el consentiment d’aquest. Cai s’enfurismà i va acudir a un conegut jurista
Quaestiones :
- Ha adquirit Tici la propietat dels arbres? No, per la Regla solo crèdit: el que està en la superfície pertanyien al sòl. Es a dir, perd la propietat dels arbres sempre que enraiguen en la terra.
- Pot exigir Cai la separació dels arbres? Sí, excepte si ja han enraigat a la terra, ja que no n’hi hauria accessió per la forma denominada satio.
- Disposa Cai de cap dret en relació amb els arbres? Sí, Tici deuria indemnitzar a Cai.
- Disposa Cai de cap recurs contra Tici? Sí, fins l’enraigament, com no n’hi ha accessió, disposa de Vindicatio Rei.
Responsa :
Gai. 2 cott. D. 41, 1, 7, 13. Gai. 2 cott. D. 41, 1, 9 pr. Gai. 2, 74.
III. Història d’un vaixell de pesca
Facta :
Tici es trobava al port d’Òstia molt capficat pels desperfectes que havia patit el seu vaixell de pesca a causa d’un temporal. Molt a prop d’on era va trobar uns taulons de fusta, els va agafar i els va aprofitar per a la reparació de la nau. Després d’haver fet servir els taulons per a la reconstrucció del vaixell, el seu amic Clodi li va dir que els taulons pertanyien a Cai. Aquest darrer
Sí, Tici al recuperar la possessió es va fer propietari del predi, segons la hipòtesi plantejades en la pregunta anterior, degut a que foren part d’herència o llegat probablement.
Responsa :
Iul. 44 dig. D. 41, 4, 7, 4.
V. Un lladre de pomes
Facta :
Un lladre va arrencar les pomes de la pomereda que usufructuava Tici.
Quaestiones :
- Com caldria qualificar les pomes des d’un punt de vista jurídic? Mentre que estaven penjades de l’arbre formen part d’aquest, es considera com part de l’arbre. Assoles si ja estan al terra canvia el seu punt de vista jurídic com béns independents, però com les va arrencar, aquest no és el cas contemplat.
- Pertanyien les pomes a Tici? Sí, pel fet de que al ser usufructuari, té un dret real.
- Qui és legitimat en aquest supòsit per a reclamar contra el lladre i quins serien els recursos adients? El legitimat en aquest supòsit seria l’usufructuari perquè es qui té un dret al voltant de les pomes.
Responsa :
Ulp. 17 ad Sab. D. 7, 1, 12, 5.
VI. El silenci dels anyells
Facta :
Tici posseïa amb bona fe un ramat d’ovelles, que havia comprat a Cai. Tici va tondre les ovelles i va prendre possessió dels anyells que després van néixer. Tanmateix, hi va aparèixer Semproni, qui al·legava amb raó ésser el propietari del ramat.
Quaestiones :
- De quina forma van ésser venudes les ovelles? Les ovelles foren venudes mitjançant d’una Cessió irregular, sense utilitzar la mancipatio, així que no seria un intercanvi legítim.
- Quina és la condició jurídica de Tici? Tici, al fer-ho de bona fe, i si haguera passat el temps d’usucapió, seria propietari.
- Fou lícit que Tici tingués les ovelles i s’apropiés dels anyells?
Sí, ja que ell era el posseïdor i desconeixia que hi hagués cap propietari que no sigues Cai.
- Pot reclamar Semproni les ovelles? I els anyells? Sí, si no ha passat el temps d’usucapió, podrà reclamar les ovelles, però si pel contrari, si ja hagués passat el temps d’usucapió no pot reclamar-les. En el cas dels anyells nascuts, Semproni podrà reclamar, sempre que no hagués expirat el temps d’usucapió, però deurà indemnitzar a Tici, per les inversions del manteniment de les ovelles i els anyells.
- Pot reclamar Tici contra Cai? Sí, pot demanar-li a Cai que li indemnitze per la perduda de les ovelles i les despeses, per vendre una propietat que no era seua.
Responsa :
Paul. 54 ad ed. D. 41, 3, 4, 19.
VII. La servitud marciana
Facta :
Marc, Marcel i Marcel·lí eren propietaris respectivament d’altres tantes finques: Màrcia, Marcel·la i Marcel·lina, ubicades una al costat de l’altra. Marcel·lí, amo de la finca inferior, Marcel·lina, havia obtingut per a aquesta el dret de conduir aigua des de la finca superior, Màrcia, i a través de la finca Marcel·la. Més tard, Marcel·lí va adquirir la finca Màrcia i després va vendre la finca Marcel·lina a un tercer de nom Marcial.
Quaestiones :
- A quin tipus de servitud es refereix aquest cas? Es refereix a una servidumbre d’aigües.
- Expliqueu les vicissituds per les que passen els drets de servitud en aquest cas. Els drets de servitud passen de ser propietat de Marc, Marcel i Marcel·lí, a ser propietat de Marc, Marcial i Marcel·lí, però degut a que van units a la terra, continuen essent els mateixos.
- Què s’hi esdevindrà si Marcel·lí no reconeix la servitud sobre la finca Màrcia a favor de Marcial? La servidumbre es trasmiteix amb la propietat, es a dir, es inherent a la propietat no al propietari, en aquest cas Marcial podrà realitzar una acció de vidicatio servitutis.
Responsa :
Ulp. ad. Sab. 14. D. 8, 3, 18.
VIII. Cosúcia, la usufructuària que no usufructuava
Facta :
No, perquè com ha estat abandonat, el tercer mitjançant l’ocupació el farà propi.
Feixes i feixos
Tici sembra unes feixes amb la creença que són seues i arribat l’estiu en fa la collita. Quan encara es troben els feixos de blat a les feixes s’hi presenta el propietari amb la pretensió d’endur-se’ls. Qui és el propietari de les messes i quines accions es deriven d’aquests fets?
El propietari es l’amo de les messes, suposant que ha sigut de bona fe, però Tici tindrà dret a una indemnització.
