Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Actividad Complementaria conferencia, Apuntes de Historia Contemporánea

Actividad complementaria Pais Valenciano

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 11/12/2023

anonimoc
anonimoc 🇪🇸

3 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Zuriñe Terol Company
Grup D País Valencià
ACTIVITAT COMPLEMENTARIA
AUTOGOVERN I AUTONOMIA DEL PAÍS VALENCIÀ
Aquesta conferència ens recull una sèrie de dates, i ens intenta explicar quin va ser el
procés d'autonomia que va haver de fer els diferents llocs així com les dificultats que
van tindre, com per exemple, en el cas de València. Aquesta volia fer-ho per una via
mentre que el govern exigia fer-ho per altra. També es veuen diferents moviments que
són essencials per al procés d'autonomia com són els nacionalismes, el Valencià i el
Català.
Primerament, haurem de centrar-nos en l'any 1982, aquest és l'any de l'estatut de
l'autonomia Valenciana, moment on s'aprova aquest estatut en les corts valencianes.
Junt aquesta data és important assenyalar el 1707, data on després de la guerra
d'Almansa es produeix l'abolició dels furs. És rellevant ja que entre aquests dos anys no
ha existit una forma d'autogovern en el regne. Seguidament, apareix el sistema foral,
aquest està pensat per a una societat on no hi havia vot i no té res a veure amb una
democràcia com és la de l'autonomia.
D'altra banda, podem dir que en el 1812 en el marc de les corts de cadis, s'aprova la
constitució, i, per tant, és aquest fet el que fa que es pose en marxa el naixement de
l'estat nació. Però que tipus d'estat nació? Unitari, des de les corts de Cadis i en altres
constitucions el tipus d'estat nació és un estat unitari no federat, excepte la constitució
de 1873. Centralista on tot el poder estarà concentrat en un lloc, on estan les corts, el
poder executiu, és a dir, que tindrà una organització piramidal. L'any 1833, és
important per la reforma de l'organització de l'estat que fa nàixer una fórmula
administrativa que encara perdura avui, i aquestes són les províncies, aleshores el
territori espanyol quedara dividit en aquestes províncies que seran igual que les que
tenim actualment, amb excepció d'algunes que pateixen alguna modificació. Aquest
fet marca el sorgiment de tres províncies (Castelló, València i Alacant) i que
administrativament no tenen cap relació. Per tant, des de l'abolició del sistema foral
amb la formació de l'estat nació i amb la creació de les províncies no existeix cap
relació entre ells.
En realitat l'únic antecedent rellevant és en 1931, amb l'aplegada de la segona
república i de la constitució que posa fi a la de la restauració. Aquesta constitució de
1931 és la primera volta en la història contemporània on es permet un autogovern per
a les regions que s'anomenara autonomia, és a dir, autogovern. Però abans és crucial
nomenar el catalanisme polític o el nacionalisme català, Catalunya és la regió més rica
d'Espanya, amb Barcelona com a la ciutat més gran. El catalanisme es fa important
perquè planteja el naixement de la diversitat lingüística. No obstant això, comença a
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Actividad Complementaria conferencia y más Apuntes en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity!

Zuriñe Terol Company Grup D País Valencià

ACTIVITAT COMPLEMENTARIA

AUTOGOVERN I AUTONOMIA DEL PAÍS VALENCIÀ Aquesta conferència ens recull una sèrie de dates, i ens intenta explicar quin va ser el procés d'autonomia que va haver de fer els diferents llocs així com les dificultats que van tindre, com per exemple, en el cas de València. Aquesta volia fer-ho per una via mentre que el govern exigia fer-ho per altra. També es veuen diferents moviments que són essencials per al procés d'autonomia com són els nacionalismes, el Valencià i el Català. Primerament, haurem de centrar-nos en l'any 1982, aquest és l'any de l'estatut de l'autonomia Valenciana, moment on s'aprova aquest estatut en les corts valencianes. Junt aquesta data és important assenyalar el 1707, data on després de la guerra d'Almansa es produeix l'abolició dels furs. És rellevant ja que entre aquests dos anys no ha existit una forma d'autogovern en el regne. Seguidament, apareix el sistema foral, aquest està pensat per a una societat on no hi havia vot i no té res a veure amb una democràcia com és la de l'autonomia. D'altra banda, podem dir que en el 1812 en el marc de les corts de cadis, s'aprova la constitució, i, per tant, és aquest fet el que fa que es pose en marxa el naixement de l'estat nació. Però que tipus d'estat nació? Unitari, des de les corts de Cadis i en altres constitucions el tipus d'estat nació és un estat unitari no federat, excepte la constitució de 1873. Centralista on tot el poder estarà concentrat en un lloc, on estan les corts, el poder executiu, és a dir, que tindrà una organització piramidal. L'any 1833, és important per la reforma de l'organització de l'estat que fa nàixer una fórmula administrativa que encara perdura avui, i aquestes són les províncies, aleshores el territori espanyol quedara dividit en aquestes províncies que seran igual que les que tenim actualment, amb excepció d'algunes que pateixen alguna modificació. Aquest fet marca el sorgiment de tres províncies (Castelló, València i Alacant) i que administrativament no tenen cap relació. Per tant, des de l'abolició del sistema foral amb la formació de l'estat nació i amb la creació de les províncies no existeix cap relació entre ells. En realitat l'únic antecedent rellevant és en 1931, amb l'aplegada de la segona república i de la constitució que posa fi a la de la restauració. Aquesta constitució de 1931 és la primera volta en la història contemporània on es permet un autogovern per a les regions que s'anomenara autonomia, és a dir, autogovern. Però abans és crucial nomenar el catalanisme polític o el nacionalisme català, Catalunya és la regió més rica d'Espanya, amb Barcelona com a la ciutat més gran. El catalanisme es fa important perquè planteja el naixement de la diversitat lingüística. No obstant això, comença a

generar-se un centralisme cultural perquè s'inicia la prohibició de parlar en català en molts àmbits de la vida, com pot ser al telèfon... Amb el transcurs del temps trobem a: Catalunya amb un estatut d'autogovern perquè el catalanisme comença a demanar autonomia pròpia, País Basc i Galícia, en el cas d'aquesta mai s'aplica per l'esclafit de la guerra. Aquests són tres dels territoris amb un estatut econòmic, i que tindran un autogovern. La constitució de la segona república planteja el dret de l'autonomia no com a estat federal, però si constitueix un marc on és possible la descentralització. Si ens centrem ara en València, ací apareix un moviment que planteja els mateixos objectius que el nacionalisme català, el valencianisme polític actua de la mateixa manera del català, però aquest te menys capacitat d'influir i de créixer, no obstant això, durant la segona república és platea la seguretat que hi haja una autonomia. D'altra banda, en 1978 es fa la constitució on s'estableixen les dues vies fonamentals d'accés a l'autonomia, la via d'accés a través de l'article 151, aquesta és la que permet major cota d'autogovern mentre que la via 143 té un funcionament molt més lent, aquesta distinció farà que per la via de 151 entren els territoris que durant la república hagueren tingut un Estatut d'Autonomia com pot ser Catalunya, País Basc i Galícia, mentre que per la via 143 serà l'altra opció que podran elegir els altres territoris. És cert que amb l'arribada del franquisme aquesta idea d'autonomia desapareix per complet, però el nacionalisme ben estés sí que és permés, és a dir, tot allò que no haja de veure ni afecte a la política com poden ser les festes d'un poble o alguna tradició, aleshores no serà prohibit. En juny de 1977 es fan unes eleccions en les corts generals, i que tot apunta que seran unes corts constituents. El partit amb més diputats és l'UCD (partit de centre dret), el partit més botat serà el PSOE en representació de l'esquerra, i en la dreta serà la UCD on estarà l'Aliança Popular, mes a l'esquerra estarà el PCE. Aleshores la constitució dependrà d'allò que la UCD i el PSOE decidisquen. Com més a l'esquerra el moviment serà més federal. Un any més tard es planteja la idea que si les autonomies existeixen, el poder, acabarà descentralitzant-se. En les eleccions de 1977 guanya l'esquerra, i, per tant, demanen l'autonomia per la via més ràpida, és a dir, a 151. Per poder utilitzar aquesta és nectari complir una sèrie de requisits i és que una majoria d'ajuntament demanen l'autonomia, aquest requisit es compleix, però finalment, no hi ha una via 151 sinó que es fa una 143, perquè es diu que Andalusia era l'última que podia entrar per la via del 151. Per tant, la UCD i el PSOE es posen d'acord per a no entrar per la via 151.