


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
actividad complementaria tema 12
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Ser usufructuari es el dret a gaudir dels béns d'altri amb l'obligació de conservar la seua forma i substància, tret que el títol de la seua constitució o la llei autoritzen una altra cosa. I el límit que té es la de respectar la seua forma i substancia.
El trobem al article 595 CC, on l’acte de disposar es que l'usufructuari pot disposar del dret d’usdefruit i el nu propietari podrà disposar de la propietat
És un dret real, amb les notes d'immediatesa, absolutivitat i reipersecutorietat, de manera que l'usufructuari ostenta una situació de potestat respecte del bé usufructuat especialment protegida enfront de tercers. És un dret real limitat o limitatiu del domini, ja que recau sobre una cosa aliena, de manera que les facultats de l'usufructuari retornaran al propietari quan s'extingisca l'usdefruit. És un dret real de gaudi, doncs, com s'ha dit, l'usufructuari ostenta les facultats de gaudi, ús i gaudi, amb la limitació de conservar la forma i substància de la cosa usufructuada. Té caràcter temporal. Així es desprèn de la regulació del Codi civil continguda en els arts. 513 ss. Si l'usdefruit es constitueix a favor d'una persona física, normalment durarà la vida d'est, encara que pot pactar-se una altra cosa. Si es constitueix a favor de persona jurídica, no podrà superar els 30 anys.
Constitució legal: L'usdefruit pot constituir-se directament per la llei, sense intervenció de la voluntat del propietari. L'únic usdefruit legal que perviu actualment en el nostre Dret és l'usdefruit a favor del cònjuge vidu com a pagament de la seua legítima, regulat en els articles 834 i segs. Constitució voluntària: L'usdefruit també pot tenir el seu origen en un negoci jurídic inter vivos o mortis causa. Constitució per usucapió: Aquest tipus de constitució està admesa per l'art. 468 CC. Pot donar-se sempre que una persona posseïsca el bé a títol d'usufructuari amb els requisits de la usucapió (arts. 1930 a 1940). Ara bé, això és rar, i normalment s'arribarà a aquesta situació quan l'usdefruit s'haja tractat de constituir voluntàriament per una persona que no és realment el propietari o per algú que ha perdut o s'ha vist privat d'aquesta condició per fets o circumstàncies anteriors a la constitució de l'usdefruit.
Consisteix en atribuir plenes facultats de gaudi a una persona, però temporalment, de manera que tornen a la propietat.
S'entén que hi ha tants usdefruits com usufructuaris successius. Encara que solament està previst legalment per a l'usdefruit testamentari, la doctrina considera que la constitució successiva està subjecta al límit de les substitucions fideïcomissàries, és a dir, serà vàlida i farà efecte sempre que es fossa a favor de persones vives al temps de la constitució de l'usdefruit, o si no han nascut, sempre que no passa del segon grau (art. 781 CC). Si excedeix di aquests límits, l'usdefruit és nul únicament en l'excés. Això és així per evitar gravàmens indefinits sobre el domini.
L'usufructuari podrà fer en els béns usufructuats les millores útils o d'esbarjo que tingueren per convenient, sempre que no altera la seua forma o substància, segons estableix l'art. 487 CC. No tindrà, no obstant això, dret a indemnització per aquestes millores, únicament podrà retirar-les, si fora possible fer-ho sense causar perjudici als béns (ius tollendi). En relació amb la possibilitat de realitzar millores, se li atribueix també a l'usufructuari la facultat de compensar possibles desperfectes que, per la seua negligència o dol, s'hagueren causat en la cosa amb les millores realitzades.
l’usufructuari no les compleix? Les obligacions prèvies son tant l’inventari com la fiança (art.491 a 496 CC):
conformitat.
l'usufructuari per incompliment de les obligacions que se li imposen, com les de cura, reparacions, restitució de la cosa, etc. El terme fiança ha d'interpretar-se en sentit ampli com a “garantia” en general, no en sentit tècnic. Per tant, cap la constitució de qualsevol garantia “suficient”, tant personal com real. En el cas que l’usufructuari incomplexa les obligacions el propietari en virtut del article 495 CC, l’usufructuari no té dret a entrar en el gaudi directe dels béns. Permet a l'usufructuari demanar el lliurament dels mobles necessaris per al seu ús, que se li assigne habitació per a ell i la seua família i els instruments, eines i altres béns mobles necessaris per a la indústria a que es dedique l'usufructuari.
En quant a les reparacions ordinàries l’usufructuari nomes esta obligat a assumir les reparacions ordinàries que son aquelles que exigeixen les deterioracions o desperfectes derivades del ús natural de les coses i que siguen indispensables per a la seua conservació. En quant a les reparacions extraordinàries, l’usufructuari esta obligat a avisar al propietari de la necessitat d’aquestes quan foren urgents (art.501 CC)
Les causes les trobem al article 513 CC:
títol constitutiu.
A aquestes causes es suma l’expropiació de l’article 519 CC.
El Josep, propietari de l'últim pis d'un edifici en règim de propietat horitzontal, situat al centre històric de València, va transmetre a l’Antoni, el 6 de juliol de 2000, l'usdefruit del pis. L'usdefruit es va constituir mitjançant un contracte celebrat en escriptura pública i inscrit en el Registre de la Propietat, per un preu de 50.000 €. L’Antoni va demanar prestat els diners que necessitava i va garantir-ne la devolució amb una hipoteca sobre el seu dret. El pis constava d'una planta i golfa tancada i inhabilitada. L’Antoni volia habilitar la golfa per convertir-la en un estudi per poder-lo llogar. La golfa no tenia cap finestra i mancava de llum natural. Per això, les obres van incloure obrir en la façana una finestra d'1,20 cm d'alt i d’ample i obrir una porta al replà i escala comuna de l'edifici. Una vegada finalitzada l'obra, el 7 de desembre de 2001, va llogar l'estudi.
Contesta raonadament les següents preguntes:
Si que esta bé constituït l’usdefruit perquè la transmissió es feta per escriptura publica, amb l’acceptació d’Antoni que seria l’usufructuari, i s’ha pagat una fiança 50.000 €. Si no van pactar res de duració del usdefruit, es limitarà a 30 anys (art.515 CC)
L'usufructuari podrà fer en els béns usufructuats les millores útils o d'esbarjo que tinguera per convenient, sempre que no altere la seua forma o substància, segons estableix l'art. 487 CC. No tindrà, no obstant això, dret a indemnització per aquestes millores, únicament podrà retirar-les, si fora possible fer-ho sense causar perjudici als béns (ius tollendi). En relació amb la possibilitat de realitzar millores, se li atribueix també a l'usufructuari la facultat de compensar possibles desperfectes que, per la seua negligència o dol, s'hagueren causat en la cosa amb les millores realitzades.
requereix l'acord?
1) Quan va començar l'usdefruit i es van lliurar les terres a la Lluïsa, estava per recollir la collita. A qui pertanyeran els fruits pendents, a la Lluïsa o al Miquel?
2) Cansada de contractar jornalers i gestionar la collita, la Lluïsa decideix fer-se una petita caseta per anar-hi els caps de setmana amb la seua actual parella, i destinar el terreny a jardí i viver. Pot fer aquests canvis sense l'autorització del Miquel?
3) La Lluïsa trenca amb la seua parella i com que ella no pot conrear les terres per si mateixa i els seus fills tampoc hi mostren cap interès, es planteja si pot transmetre el seu dret al propietari del camp confrontant, el Manel, a canvi d'un preu. Si escau, fins a quan podria romandre el Manel conreant les terres?
4) La Lluïsa, que té una posició econòmica solvent, decideix disposar de les terres i donar-les a la seua comunitat religiosa per a la salvació de la seua ànima, la qual cosa considera de vital importància, segons la seua consciència. Pot la Lluïsa fer aquesta donació? Què podria fer el Miquel?
2. Respecte del pis:
1) Quant a les balconades, s'ha constituït algun dret real?
2) A qui correspon pagar les quotes de comunitat del pis? I si en junta s'haguera decidit reformar el vestíbul i la façana de la finca, qui hauria de fer-se càrrec d'aquesta derrama?
3) Suposem que la Pilar mor, acreixerà la seva quota al Joan o es consolidarà en la propietat?