






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: educació intercultural, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Semestre 2017/2018- 1
Prova d’ Avaluació Continuada PAC 3
Introducció
Objectius
Descripció de l’activitat
Observacions
Criteris d’avaluació
1. Introducció A la primera PAC, hem fet un exercici per a prendre consciència de les nostres creences, normes, valors i actituds envers la diversitat cultural. A la segona PAC, hem treballat sobre conceptes teòrics centrals relatius a l’acompanyament educatiu en contextos de diversitat cultural i els hem aplicat al cas de la PAC1. En aquesta última PAC, us proposarem un exercici de reflexió teòrica i personal, més completa i fonamentada sobre el cas de la PAC 1, que pot servir d’exemple paradigmàtic de com s’han d’afrontar les situacions en les quals us podeu trobar a la vostra vida professional.
2.Objectius
persones joves i en les quals es demana cert grau d’implicació d’aquestes per desenvolupar-les. Hi ha una participació molt compromesa d’un nombre reduït de nois i noies del poble que participen en tallers i organitzen activitats, com la festa jove de la festa major del poble, així com algunes entitats i col·lectius que es reuneixen periòdicament a l’espai i realitzen les seves pròpies activitats: un grup que fan curses de muntanya, un grup de treball del tema refugiats i un grup de noies feministes.
A l’equipament hi ha una participació majoritària de joves d’un determinat perfil. Predominen els nois i noies "blancs i blanques"; fills i filles de famílies que majoritàriament tenen el seu origen en el municipi o en municipis propers; i, bàsicament, de classe mitjana. L’equip educatiu de referència del centre està preocupat per la no- participació de joves d’altres orígens en l’equipament, alguns dels quals sí que tracten en altres programes més vinculats a serveis socials.
Després de molts esforços d’intentar que aquests joves participin al centre, aconsegueixen que un grup de noies d’origen llatinoamericà s'acosti a l'equipament i l’equip educatiu les estimula a què facin una proposta d’activitat que els hi pugui interessar, però com totes les activitats aquesta haurà de ser oberta a tothom. La proposta del grup de noies és un taller de twerking. Elles mateixes l’organitzen i pengen uns cartells de difusió d’unes noies practicant aquest tipus de ball amb molt poc roba. Des de l'equip educatiu reben la queixa del grup de noies feministes, molt implicades en el local. Consideren que és inapropiat fer aquest taller i aquest tipus de difusió a l’equipament, perquè és tracta d’un ball molt sexista, on les lletres de les cançons i el rol que s'atribueix a les dones continua perpetuant la sexualització i la cosificació del cos de les dones, i fins i tot, en alguns casos arriba a ser vexatiu amb el gènere femení.
Es parla amb les noies que han proposat el taller de twerking , i se'ls hi demana que refacin la proposta i que en facin una de nova, amb els arguments que en aquest espai juvenil es treballa per la igualtat de gènere. Les noies no acaben d'entendre el perquè no poden fer el taller ja que a elles els hi agrada aquest ball, se senten a gust i s’ho passen bé fent aquests moviments pèlvics. És per això que l’havien proposat i no veuen que tingui aquestes connotacions que se’ls hi atribueix.
Després de vàries converses amb l’equip educatiu, s'acaben allunyant de l'equipament, ja que les altres activitats que s'hi fan no els hi interessen.
Per a completar l’anàlisi i l’enfocament del cas, heu de treballar el concepte d’identitat, que suposa un nou element a tenir en consideració des de la perspectiva intercultural, juntament amb els conceptes ja treballats a la PAC 2.
Per a això, us demanem llegir aquests dos textos i identificar en ells, els conceptes i les idees més importants que us han d’ajudar a assolir el treball posterior:
Maalouf, A. (1999) La meva identitat, les meves pertinences. A: Les identitats que maten (pàg. 17-59) Barcelona: La Campana.
I de manera complementària:
Esquirol, J.M. (2005) Introducció i Capítol 1: “La identidad en tanto que identificación”. A: Uno mismo y los otros. De las experiencias existenciales a la interculturalidad. Barcelona: Herder (Paper).
Una vegada feta una relectura atenta del cas i de les lectures proposades us demanem que feu un exercici d’anàlisi seqüencial del
Segona part: la “Reflexió”
Per a completar la segona part de la PAC, us demanem una reflexió final entorn a aquests interrogants:
Identifica algunes de les concepcions pròpies sobre el cas que van ser modificades al llarg de l’assignatura, així com alguns dels conceptes teòrics que et van ajudar a comprendre millor el cas. Justifica la teva resposta fent ús d’exemples concrets.
Justifica la pertinència del Model Intercultural per a la comprensió de situacions complexes en contextos de diversitat social i cultural.
Reflexiona sobre els processos de construcció identitària que, tots i totes, portem a terme al llarg de la nostra existència, i sobre com aquests ens situen en diferents posicions depenent del context. Podries imaginar, en el cas exposat, com un educador o educadora social pot acompanyar en la creació i la consolidació d’algunes de les pertinències de diversos grups i que aquestes no esdevinguin font de desigualtat, de minorització, d’opressió? Exemplifica la teva resposta.
Quins aprenentatges i repercussions sobre el teu posicionament professional com a educador o educadora social hauries d’incorporar per treballar en contextos de diversitat intercultural? Podries identificar alguna qüestió important a tenir present per a l’acompanyament educatiu en contextos de diversitat cultural?
4. Observacions
El treball de la PAC3 inclou l’elaboració individual de dos documents diferents, a lliurar en dues dates distintes.
Primera part:
El document de treball de la primera part, ha de tenir d’entre 3 i 4 pàgines i s’ha d’anomenar “PAC3_Cas pràctic”.
Aquest document ha d’incloure:
La seva data de lliurament és el dia 6 de desembre.
Segona part:
El document de treball de la segona part, ha de tenir d’entre 3 i 4 pàgines i s’ha d’anomenar “PAC3_Reflexió” i ha d’incloure totes les respostes a les preguntes formulades.
La seva data de lliurament és el dia 21 de desembre.
Per a ambdós documents:
El document ha de contenir les dades bàsiques de l’alumne/a i de l’assignatura (Nom i cognoms de l’alumne/a, denominació de l’assignatura, data de lliurament i identificació de la PAC).
Retorn: El/la consultor/a farà retorn individual i comentarà de forma col·lectiva els aspectes més importants per concloure la PAC3. Pes relatiu sobre l’avaluació final: 40% de la nota final de l’assignatura. 20% per cada part de la PAC.
MOLT IMPORTANT
Esquirol, J.M. (2005) Introducció i Capítol 1: “La identidad en tanto que identificación”. A: Uno mismo y los otros. De las experiencias existenciales a la interculturalidad. Barcelona: Herder (Paper).
Maalouf, A. (1999 ) “La meva identitat, les meves pertinences”. A: Les identitats que maten (pàg. 17-59) Barcelona: La Campana.
Cohen-Émérique (1993) “El acercamiento cultural en el proceso de ayuda”. (Sevilla Acoge, trad.) Santé Mentale, XVIII, 71-92.