¡Descarga PAC 3. Educació intercultural. y más Ejercicios en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
PAC4// Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) Pregunta 1: Gimenez (2003) planteja dues corrents diferents dins model del pluralisme cultural, el multiculturalisme i l’interculturalisme , son dues vessants que es troben dins del model real d’inclusió on s’accepta la diversitat com a positiva (Giménez, 2003). Aquest patró de pluralisme cultural defensa la permanència de la diversitat com a bo i desitjable en la mesura que tots els grups hi participen i contribueixen en la societat (Beltran, 2010:38). El model multicultural i el model intercultural son molt diferents però alhora comparteixen com a principis, “ la igualtat, a través, de la diferència i la no discriminació a partir de l’acceptació, de l'altre”, però l’interculturalisme a més afegeix un tercer principi d’interacció positiva posant èmfasi en la interacció entre els subjectes o entitats culturals diferents (2021/2022(1));5, PAC4 Educació Intercultural). Aquests dos models a dia d’avui estan en algunes societats i la seva aplicació en grups i persones poden ser molt diferents. El model multicultural , té com a base el reconeixement de la diversitat i la diferència, aquesta última passa a tenir un lloc central, posant l’accent en cada cultura i enfatitzant amb aquesta. Pren consideració per la individualitat cultural on l'únic que aconsegueix és abordar la diversitat. Tot i que, defensa la inclusió, no aposta per una integració com a tal, ja que, aquest únicament, aposta per la coexistència entre cultures, en canvi el model intercultural té un paper més actiu dins de la inclusió ja que, busca fomentar les relacions socials entre ètnies per evitar el conflicte intercultural i per poder garantir una integració. El model intercultural és un model crític, la seva perspectiva és necessària a causa dels errors que hi han hagut en el model multicultural, ja que durant molts anys les polítiques han aplicat aquest model que aborda la diversitat però no la construcció de la unitat en la diversitat, tal i com fa l’interculturalisme. El model intercultural enfoca l’atenció en les relacions interculturals buscant el reconeixement i les similituds entre cultures. També dona importància a la col·lectivitat cultural ja que aposta per la convivència en la diversitat sent així una
PAC4// Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) proposta entre cultures diferents. Aquest model es pot identificar en alguns àmbits d’educació que aposten per una educació intercultural i que promouen la diferència i la interacció, l’escolta activa, l’empatia, la tolerància, el respecte, la comprensió i l’acceptació, a través de la construcció d’activitats i espais interculturals, que promouen fomentar relacions igualitàries per així garantir la integració i la inclusió de totes les persones per poder superar l’assimilacionisme i l’exclusió social al negar l’identidat de l’altre i el dret a la diferència. Actualment el model intercultural es va fent lloc a la nostra societat, no obstant la integració intercultural de les minories es troben amb l’obstacle de les pràctiques assimilacionistes, presents encara i que exigeixen l’assimilació dels valors preestablerts per l’estat. Pregunta2: A partir del cas-situació de l’anterior PAC podem desenvolupar un procés de negociació dins del model intercultural de la següent manera: ● En primer lloc abans d’arribar a la negociació caldrà contextualitzar les realitats de cadascuna de les parts implicades, en aquest cas famílies i alumnes del poble d’Aveco i joves migrants no acompanyats. D’aquesta manera podem donar veu i saber tots el punts de vista a partir de l’escolta per tal no recórrer al punt de vista institucional o de la norma, que en aquest cas seria l'Institut i direcció i prendre una decisió conjunta. (2021/2022(1));5, PAC4 Educació Intercultural). ● En segon lloc, s’ha de informar sobre les relacions de poder, en aquest cas les famílies i alguns professors consideren que tenen més poder per considerar-se per sobre del col·lectiu dels MENAS. Direcció ha de treballar per afavorir la participació i la defensa dels joves no immigrants acompanyats sobre el robatori dels ordinadors, donar un espai a través de tallers o dinàmiques on aquests es puguin expressar i opinar, d’aquesta manera es pot reequilibrar les desigualtats que aquest col·lectiu pateix i
PAC4// Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) de treball conjunt per tal de que totes les parts arribin a un acord i estiguin satisfetes amb aquest. (2021/2022(1));7, PAC4 Educació Intercultural). Pregunta3: Una vegada visualitzat el video Tras el objetivo, amb el projecte YouthMe, dirigit a joves migrants en risc d’ exclusió social, podem observar que respon al model intercultural i identifiquem dos aspectes clars del procediment d’aquest; el reconeixement de les realitats i la participació de tots els joves en el projecte amb l’objectiu de fomentar el respecte i la integració entre cultures de tot el món. Al documental podem observar com en primer lloc fan un reconeixement de la realitats de les parts implicades que formaran part del projecte, per una part els educadors/es fan un anàlisi de les eines i la formació que tenen per tal d’aconseguir un nou modelatge que vagi encaminat a la transformació i al canvi i per l’altra part, es té en compte el perfil del grup de joves participants, per això se’ls hi ofereix un espai d’escolta on expressen d’on venen, com se senten, com han viscut el procés de migració, etc. per tal de conèixer millor als joves amb els que treballaran. Els educadors/es ho fan des d’una posició d’igualtat tenint en compte el principi de la diferència on cadascuna de les parts manté les seves particularitats i respecta la dels altres, on no hi ha cabuda a la imposició ni a la renúncia. En el cas de la PAC 3, aquest punt no es dona ja que als joves MENAS no se’ls hi ofereix cap espai per expressar la seva història i la seva realitat, per aquest motiu en la meva proposta he donat importància a aquest punt ja que si tenen aquest espai tant les famílies, com els alumnes d’Aveco i els professors que estigmatitzen al col·lectiu podrien empatitzar amb ells i no caldria la norma institucional sinó que recorrerien a la decisió conjunta a partir del respecte de les diferències, entenent aquesta com el respecte a la identitat cultural i les seves facetes de pertinença: religió , classe social, regió…. (Cohen 1993). El segon aspecte fa referència a la participació activa per part de totes les persones que formen part de projecte, educadors/es i joves, volen treballar
PAC4// Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) l’empoderament dels joves amb la finalitat de potenciar el protagonisme d’aquests per aconseguir un canvi en la societat, a més aporta l’autodescobriment de persones d’altres països que son resilients. A través d’una càmera creen un vídeo on s’aplica una metodologia facilitadora que contribueix a la millora de l’autoestima i de les seves competències personals, fent així una transformació en l’entorn social ajustant-se durant tot el procés a les necessitats de cada persona participant afavorint a poder expressar les seves emocions, opinions, etc, d’aquesta manera volen aconseguir que l'acompanyament dels joves sigui un procés transformador en el que se’ls hi dona veu i un espai d'escolta a través de tallers de participació basats en dinàmiques de grup, aquest punt és important ja que molts dels joves migrants es troben que quan arriben no tenen aquest espai. Per altra banda, els educadors/es que participen no ho fan com a protagonistes però si com a impulsors del projecte ja que, treballen per afavorir la transformació del pensament social contribuint a que els joves tinguin la seva pròpia veu. Aquest aspecte al punt anterior no es dona ja que els joves no acompanyats no se’ls hi escolta, ni se’ls hi dona la possibilitat de que participin en el conflicte i es puguin defensar davant de les acusacions, per això en el procés de negociació caldria fer èmfasi en aquest punt per tal de reajustar les desigualtats, ja que aquests joves són més vulnerables no pel fet de ser migrants sinó pel procés migratori que comporta una pèrdua d’estatus, és a dir una posició inferior que el de la resta de les parts implicades en el conflicte. Mentre que no hi ha hagi voluntat per tenir en compte les diferents cultures, des de l’acollida, reconeixement de les realitats fins al poder de la decisió no hi podrà haver una aproximació intercultural. (Cohen 1993). “Totes les institucions funcionen com a sistemes etnocèntrics; l’escola, l’hospital, etc. Només una evolució per la seva part permetrà la integració, tan desitjada, dels immigrants” (Sterlin). Pregunta 4: Beltran planteja que “les cultures conviuen i coexisteixen tant si es produeixen com si no es produeixen fenòmens d’assimilació i sincretisme o barreja de trets culturals”
PAC4// Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) compte polítiques que fomentin l’antiracisme, l’antiassimilacionisme, convivencials e integradores entre les diferents cultures basant-se en un marc socio-polític on conflueixen el desenvolupament humà amb un augment d’oportunitats y opcions per les persones en especials les més febles, que hi hagi una democràcia pluralista (en la línia de lo plantejat entre d’altres, per Javier de Lucas, 1994 a y b, 2002; o també Bolzman, 1999) i inclusiva i la nova ciutadania (segons plantejaments com els de Soysal, 1994; Giménez, 1998, Martín 1999, Moreno 1999, Stavenhagen, 1999, Suárez, 1999), ja que l’interculturalisme es basa en la convivència en la diversitat , sent una proposta d’interacció i relació entre diferents cultures. La base es traspassar els èxits del multiculturalisme; no discriminació i reconeixement de l’altre però treballant per afavorir la relació entre cultures per tal de no conformar-se amb la coexistència i poder treballar cap a una convivència real entre aquestes en la que inclogui el possible conflicte interètnic que pugui existir en qualsevol interrelació. ● BIBLIOGRAFIA
- Equip docent de l’assignatura Educació Intercultural (2021/2022(1))Prova d’avaluació contínua 4 “Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)” (PAC4). UOC – Universitat Oberta de Catalunya.
- Giménez, C. (2003) Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad. Propuesta de clarificación y apuntes educativos. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias, 8.
- Beltrán, J. (2010). El nou valor de la diferència (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC. http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do? id=
- Cohen-Émérique, M. (1993). El acercamiento cultural en el proceso de ayuda. Santé Mentale, XVIII, pp. 71-92 (Traduït per Sevilla Acoge).
- Youthme (27 de febrero de 2013) Tras el objetivo- documental ESP. [video] Vimeo https://vimeo.com/60658555.
- San Román, T. (1996). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. En: Los muros de la separación. (pp. 32-41) Bellaterra: Servicio de Publicaciones de la UAB.
PAC4// Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)
- San Román, T. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. En: Los muros de la separación. (pp. 105-133) Bellaterra: Servicio de Publicaciones de la UAB.
- San Román, T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. En: Los muros de la separación. (pp. 134-147) Bellaterra: Servicio de Publicaciones de la UAB.
