¡Descarga apunts dimensio complerts y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 1: ACTITUDES DIMENSIO
SOCIAL DE LA PERSONA
1.DEFINICÓ
Predisposicio a respondre a alguna classe de estimuls amb un cert tipus de resposta
El terme actitud s’ha d’utilitzar per referirse a un sentiment positiu o negatiu general i perdurable sobre alguna persona, objecte o tema.
El cos te un apredisposicio per fer alguna cossa, per respondre a un cert tipus d’estimul i emtre respostes, la ment esta predisposada, aixo es lactitud
2.ESTRUCTURA:
L’actitud esta composada per 3 factors: afectiu, cognitiu i cunductual
Afectiu: part evaluativa, entimental, afectiva, el que fa que una cosa ens agradi o no
Cognitiu: part del posicionament de la persona que inclou les creencies o el que pensa que sap sobre una cosa, sigui verdadera o no, poden ser fantasies, com la idea de Deu
Conductual: la predisposicio al comportament
Aquest model de desestucturacio de l’actitud s’el coneix com a model tridimensional de les emocions
Actitud des del punt de vista de la psicologia: proceso mental interno del individuo
Opinio: manifestacio verbal d’una actitud
Exemple: actitud enfront l’abort
3.FORMACIÓ:
1.Influencia paterno/maternal recomopensas i castigs
control de la informacio
Per mitja de la recompensa o el castig, la familia influeix en la actitud de l’individu
En quant al control de la informacio ens referim a que el nen adquireicx la major part de la seva informacio per part de la seva familia
2.Grups de referencia: newcombe. Grups de gent amb la que vas com a factor d’influencia.
4.FUNCIONS:
2 tipus:
1-Motivacionals: Aquelles funcions que guarden relacio amb les aspiracions, objectius, metes,... d’una persona
Tipus de funcions motivacionals:
Egodefensives: funcions de les actituds que en protegeixen de tenir sentiments negatius cap a nosaltres mateixos. Una persona amb inseguretat cap a la seva orientaco sexual pot desenvulupar un sentiment d’homofobia.
Expresions de valors autorealitzadors: expressar les nostres aficions, el nostre posicionament, els nostres gustos per tal de reforçar la nostre propia imatge. Es sol donar en l’inici de moltes relacions.
Instrumental: alguns cops, les actituds ens poden servir per aconseguir una meta u objectiu. Per tal d’ agradar a una persona, modificar les nostres preferencies.
Economia: com el mon social es molt complex, desenvolupem una capacitat d’automatitzar les respostes per tal de simplificar la vida. Per exemple, quan per prejudicis situem a un individu que no coneixem en un mateix grup de gent amb el que comparteix, per exemple, la procedencia. Els catalans son separatistes, els de cuenca son tots analfabetos,...
2-Cognitives: Actituds com a guia del processament de la informacio. Influencia de les metas i objectius en el processament de la informacio
Tipus de funcions cognitives:
Cerca activa d’informacio: Buscar l’informacio que ens interessa per satisfer les nostres necessitats, com per exemple una oferta de feina
Percepcio d’informacio rellevant: al llarg del dia, de tota la informacio que captem, nomes recordem aquella que te relacio amb els nostres interessos i necessitats.
Record de la informacio rellevant: record d’informacio tant afavoridora com contraria als nostres posicionament o interesos
5.MEDICIÓ:
1- Enfocament classic: La idea de fer un exercici de medicio de les actituds va ser ideada per Thurstone. Si tots els humans tenen actituds, podriem ordenar a les persones per actituds, per exemple, ordenar segons actitud positiva o negativa. Thurstone va fer aquesta ordenacio amb l’Esglesia, preguntant a la gent que en pensava de l’Esglesia i segons si estavan a favor o en contra, crear una classificacio.
2- Altes enfocaments:
Resposta fisiologica: No podem classificar, segons les expressions facials, si una persona esta rient o plorant, per fer-ho, necessitem tenir coneixement del context en el que es troba la persona
Milgram va constatar teories com que la distancia maxima entre dos persones son sis persones, perque obeim a l’autoritat, va establir un metode per mesurar l’actitud de la poblacio (va repartir cartes per la ciutat, unes citant a un congres comiunista i altres citant a un congres d’UNICEF, va assistir mes gent al congres d’UNICEF).
6.RELACIO ACTITUDS/COMPORTAMENT:
1- Factors metodologics: la idea es que la medicio de les actituds passa per la realitzacio de questionaris o tests. Possiblitat de desitjabilitat social en les respostes dels tests, per exemple, un test per determinar si estas a favor o en contra del racisme es pot veure alterat per la desitjabilitat social.
2- Caracteristiques especials de les actituds: es un altre dels factors que dificulta la medicio de les actituds. Depen de les actituds que parlis, les caracteristiques seran diferents i els factors de medicio seran diferents. Politica, abort, imigracio, religio,... Las actitudes orientan el comportamiento, pero a veces no coinciden porque miden aspectos de forma diferente.
3- Factors situacionals:
3.1- Teoria de l’accio raonada: ideada por Fishbein y Adjen. Lo que determine el comportamiento es la intención. Si no hay intención no haremos nada. Las intenciones están determinadas por actitudes i normas subjetivas. Hace falta tener una actitud positiva y eso se
- Orden de presentación de los argumentos: existen 4 posibilidades:
3.1.
1r argumento, 2o argumento……………medida Primacía : más relevante el 1r argumento
3.2.
1r argumento,……….. 2o argumento, medida Recencia: más relevante el 2o argumento
3.3.
1r argumento, 2º argumento, medida Nada, misma relevancia
3.4.
1r argumento………. 2º argumento……….medida Nada, misma relevancia
- Censura del mensaje: si un oyente percibe la posibilidad de que hay un mensaje censurado, ese oyente se posicionara a favor de ese argumento censurado.
c. Factores ligados a la recepción:
1. Actitudes iniciales de la audiencia: sentir proximidad con lo que dice una persona, ese
efecto de proximidad entre oyente y fuente facilita la persuasión.
- Expresión pública de la actitud: cuando alguien hace pública una postura, se dificulta la posibilidad de convencer a esa persona para que cambie de actitud. Vale tanto en grupos como en un individuo concreto.
- Inoculación: mismo efecto que una vacuna pero con argumentos. Si somos capaces de rebatir con facilidad un argumento, quedamos como “inmunizados” de ese tema y cuando nos digan un argumento con más peso u impacto, responderemos igual debido a la inmunización.
- Autoestima: las personas con más baja autoestima son más fáciles de persuadir.
7.2.TEORIA DE LA DISONANCIA COGNITIVA:
- Ideada por Festinger
- Ejemplo: tenemos un trabajo que odiamos, pero no podemos dejarlo porque necesitamos un sueldo para vivir.
a. Cambio de actitudes a través del cambio de comportamiento: Festinger enuncia que el hombre, cuando se encuentra en una situación de conflicto entre actitud (trabajo que odiamos) y actitud (dinero para vivir), se produce un estrés o bloqueo (disonancia), que nos hace cambiar una de esas actitudes (en este caso la del trabajo que odiamos), con el fin de evitar el conflicto y la situación de estrés que genera el conflicto entre actitudes.
b. Refuerzo del comportamiento antiactitudinal: factores que afectan esta condición: la libertad de elección y las consecuencias negativas.
T2- LA COMUNICACIÓ:
1.LA COMUNICACIÓ:
a. La sociedad de la comunicación:
- La sociedad de la comunicación: la comunicación se encuentra en todo el mundo.
- (^) El ser humano como animal hermenéutico: el ser humano es capaz de comprender, es decir,
es hermenéutico.
- Problemas relacionales derivados de las dificultades comunicativas: estos problemas tienen orígenes muy diferentes. Uno de ellos seria cuando uno habla de una cosa y otro habla de otra cosa y ambos creen que están hablando de lo mismo. Unos tienen que ver con el contexto, con las características de la persona,…
b. La noción de comunicación:
- Diferenciación entre información y comunicación: toda comunicación requiere una interacción y un intercambio entre 2 personas. La comunicación requiere una interacción donde se transfiere información con el uso de signos.
- (^) El signo: es una unidad capaz de transmitir contenidos representativos. Un signo puede ser
una palabra, una imagen, un olor y muchas otras cosas más. Se usan para mostrar o representar algo.
c. La comunicación mediante el lenguaje:
- Concepcion realista del lenguaje:
Possibles errors com equivocar-se en el referent o en l’etiqueta.
Possibles errors de comunicacio: xoc de valoracions al riurens d’alguna cosa que per un altre persona es important.
2 dimensions: connotativa i denotativa.
El significat d’una paraula ve determinat pel context. Exemple: cabron.
El lenguaje es el instrumento con el que creamos nuestras propias ideas. El lenguaje es el que determina nuestra vision del mundo.
- Concepcion del lenguaje de la hipotesiis “Sapir_Whorf”
Enuncia que el camp semantic ens remet al significat d’una paraula. Els domini dels camps semantics varia segons l’orientacio professional, el nivell cultural,… possibles errors en confondre dues paraules que pertanyen al mateix camp semantic.
- Concepcion construccionista del lenguaje
- Las expresiones realicativas son quellas con las que nos comprometemos, por ejemplo. Te prometo que este finde salimos.
- Ausitn tambien deica que havia 3 tipos de actos:
- El acto del habla locutivo , que es el que se realiza emitiendo sonidos, es el acto que se hace la decir algo.
- El acto ilocutivo , que es el acto del habla con el que expresas algo, ejemplo: cuidado con el bache.
- El acto del habla perlocutivo , que es el que genera efectos o consecuencias en las acciones o en los pensamientos cuando se esta usando.
c. El discurso como practica social:
d. El discurso como constructor de realidades:
T3- LAS EMOCIONES:
1-INTRPDUCCION AL ESTUDIO DE LAS EMOCIONES:
a. La concepcion cotidiana de las emociones: las emociones en el entorno cotidiano, pueden ser buenas o malas. Por eso, se debe tener control emocional. El analisis de la experiencia de las emociones ha sido un agujero negro en la psicologia durante muchos años ya que la emocion no era un tema abundante. La psicologia positiva vuelve a tomar un auje el estudio de las emociones. Hoy se entiende que para comprender el comportamiento humano se necesitan emociones.
b. (^) Diferencias entre sentimiento, emocion y pasion: las pasiones tienen que ver con los proyectos, con la persecucuin de objetivos. La emocion, sin embargo, es una forma de afecto complejo que incluye reacciones fisiologicas y tambien cognitivas que se desencadena en circumstancias especificas que comporta ciertos comportamientos caracteristicos y que se puede ser identificada a partir de una inventaria de palabras.
Sentimineto: reacciones sujetivas moderadas de placer/displacer que evaluan estados de animo.
Placer: persecucion de objetivos que llevan mucho tiempo en nuestras vidas.
c. Una definicion de emocion:
2- TEORIAS Y MODELOS EN EL ESTUDIO DE LAS EMOCIONES:
a. (^) El modelo de Stanley Schachter: Idea: las situaciones que producen algo parecido a la ansiedad, favorrecen el hecgho de que las personas prefieran estar en contacto con otras. Tiene que ver con la idea de apoyo, als otras personas nos dan la oportunidad y nos permiten evaluar la respuesta de nuestra emocionalidad. En general, en personas nos dan la oportunidad y nos permiten evaluar la respuesta de nuestra emocionalidad. En general, en una situacion nueva , las emociones son un contexto de nuevas expereiencias, provoca ciertas inquietudes por no saber exactamente como esta.
Hipotesis: cuando se produce un estado de activacion fisiologica (arousal) y la persona no encuentra una explicacion a ese arousal, algunos factores cognitivos pueden yudar a la persona a descrivir ciertos estados de animo.
Se centran en los determinantes sociales que nos permiten identificar las emcoiones.
Dicen que los mas relevante de su experimento es como se percive y se explica la activacion.
Para epxlicar una emocion hacen falta dos cosas, el arousal y una etiqueta social adequada
b. Desarrollos de la Teoria Bifactorial de las Emociones:
- (^) Modelo de atribucion erronea: es un planteamiento practico. Segun este modelo un estado emocional puede devilitatrse si se le hace creer a una persona que lo que le produce ese estado emocional es devido a otra cosa.
Lo que realmente define la emocion es la etiqueta spcial que se le da
- Modelo de Valins sobre falsa retroalimentacion: la idea es que la interpretacion cognitiva es la que dispara la etiquqtacion emocional.
La creencia de que se ha produciodo una activaciomn, aunque no se haya produciodo, el hecho de haberlo creido ya hace que se cree una etiquetacion emocional
- Teoria de appraisal (evaluacion) cognitivo: las emociones son un fenomeno puramente coginitivo y que la experienci fisilogica no esta presente en la genesis dde las emociones. Estas teorias se oponen a las teorias sobre las emociones basicas, teorias que dicen que hay un conjunto cerrado de emociones basicas que son fundamentales. Esta teoria se opone a que hay un conjunto cerrado de emociones y comparte la idea de que las emociones son muy variadas y que esa variabilidad depende de las evaluaciones que hacemos de las situacones. La premisa fundamental es que la evaluacion surge de la evaluacion cognitiva del entrono. Tiene 3 ideas fundamentales: siempre hay un estimula que se interpreta, de esa interpretacion surge una emocion, de la emocion surge una conducta.
Segun este planteamiento la interpretacion fisiologica no jueg ningun papel.
- LA CONSTRUCCION SOCIAL DE LAS EMOCIONES:
a. (^) Critica de los estudios de las emociones: los planteamientos tradicionales de as emociones parten de un supuesto, el cual vamos a criticar: que no son necesariamente internas, ni individuales y que el le guaje tiene un papel. Las emociones son els resultado de la actividad conjunta de las personas situadas en un contexto personal.
- Las emociones como experiencia personal: como percive alguien una emocion. La emocion explicada de forma subjetiva sin intervencion externa. Se basa en la vivencia propia.
- Las emociones como medida objetiva: se refiera a que con frecuenca en la psicologia mas convencional recurre a los informes personales, es decir, preguntandole a la gente, para dentificar las emociones.
- (^) Las emociones como proceso biologico: existe la conviccion de que las emociones tienen que ser declaradas verbalmetne y que solo las podemos conocer mediante el lenguaje. Si las personas no manifiestan lo que estan sintiendo fisiologicamente, carecerian por completo de interes. Si solo tubieramos la biologia para explicar las emociones, na haria falta la psicologia.
- (^) LAS EMOCIONES DESDE LA PSICOLOGIA DISCURSIVA:
T4-INTERACCIO SOCIAL:
1. AGRESSIO.COOPERACIO:
Tant l’un com l’altre, (ajudar o matar), son comportaments molt humans.
Que es mes caracteristic? Destruir-nos a nosaltres mateixos o ajudar-nos els uns als altres?
- PRIMERA CONSTATACIO. QUOTIADIANEITAT DE L’AGRESSIVITAT:
Veiem agressivitat diariament, el boxeig, al circ, el maltractament a una dona,... els romans pagaven per anar a veure un espectacle en el qual dos essers humans es pegaven l’un a l’altre.
Sembla que tinguem una necessitat d’exterioritzar el nostre interior mes violent.
Sempre hi ha uns contextos en els qual l’exterioritzacio de la violencia esta socialment ben vista i d’altres en els quals la violencia no esta ben vista.
La nostra percepcio del que es violent i el que no va canviant al llarg del temps. Fa 300 anys matar algu a la plaça del poble era un espectacle, ara ens sembla una animalada.
Sempre hi ha hagut algun tipus de comportament violent que no ha estat mal vist.
- REBUIG DE L’AGRESSIVITAT:
En el fet de les agressions a les dones, es evident, que hi ha un sentiment de rebuig per part de la gran part de la poblacio.
El nostre sentit comu ens fa veure que la violencia es algu dolent. Una manifestacio acava malament per culpa dels grups dolents.
- ELOGI DE LA COOPERACIO:
Un exemple seria la entrega del Nobel de la Pau a la mare Teressa de Calcuta.
- L’AGRESSIVITAT I LA COOPERACIO SEGONS EL SENTIT COMU:
L’agressio s’asocia a la nostra part mes animal (que suposadament, amb la civilitzacio hem deixat enrera)
- L’agressio es contempla com:
- Una deficiencia: consequencia d’un mal aprenentatge, el qual, cal educar
- Uns disfuncio: consequencia d’una malaltia, la qual, li acl tractament terapeutic
- Un desviament: consequencia de la immerio en una subcultura desviada, per la qual, hi calen mesures judicials, un exemple en serien els Latin Kings.
La conducta cooperativa o porsocial s’asocia al bon funcionament de l’ordre social.
Es considera una manifestacio del lligam social.
- L’AGRESSIVITAT I LA COOPERACIO A LA LLUM DE LA PSICOLOGIA SOCIAL: - (^) Podem analitzar-les en termes de bo i dolent?
- Son l’agressivitat i la violencia el contrari de la cooperacio i la prosocialitat?
En certes circumstancies, les persones s’adapten amb la violencia, no podem dir que la violencia es una fet mal adaptatiu. Igual que en altres casos la cooperacio esdeve un comportament mal adaptatiu.
L’agressivitat i la cooperacio son constitutius de la dimensio social de la persona.
L’ordre social es mante gracies a la cooperacio i l’ordre social canvia gracies a manifestacion i revolucions.
- L’AGRESSIVITAT:
La majoria de les aproximacions prosocials a l’agresivitat defineixen aquesta com un comportament que busca la produccio de resultats negatius en una altra persona, com ara el dolor, el sufriment o la mort.
- Fonaments biologics:
- Freud i la psicoanalisis
- L’etologia (estudi del comportament animal per entendre millor el comportament huma)
- (^) L’AGRESSIVITAT. FREUD:
- Teoria bitematica primitiva (prepsicoanalitica).
■ Pulsions sexuals
■ Pulsions del jo o d’autoconservacio
- (^) Teoria monotematica: Fins 1920 nomes assumeix l’existencia d’una unica pulsio; la pulsio sexual, que s’expressa a traves de la libido o energia sexual
- Teoria bitematica revisada:
■ Pulsio sexual (Eros)
■ Pulsio agressiva (Thanatos): la pulsio de mort es l’origen de la conducta agressiva. Aquesta es produeix per alleugerir la tensio acumulada durant els periodes de no
Experiment dut a termer per Berkowitz i Le Page, on s’investiga si les armes son senyals activadores de l’agressio. A uns estdiants de’ls demana fer una tasca que ha de ser avaluada per un complice. L’avaluacio consisteix en l’administracio de descarregues electriques. Les desacrregues rebudes son independents del rendiment real. Nomes serveixen per produir diferents graus d’ira, de manera aleatoria. Els estudiants que van rebre mes descarregues van manifestar mes ira que els que nomes havien rebut una. En una segona fase, tant els subjectes enfurismats com els que no ho estaven havien d’avaluar el renduiment del complice, tambe mitjançant descarregues. en aquesta segona fase, el complice, realment, no rep descarregues, encara que l’altre pensa que si.
2.4- L’AGRESSIVITAT COM A CONDUCTA APRESA:
Conductisme: l’aprenentatge es produeix per l’associacio d’una determinada resposta a un estimul concret
- Dos processos es plantegen com a responsables de l’aprenentatge de conductes:
- L’efecte de les recompenses i les puncions (condicionament instrumental)
- El modelat
El condicionament instrumental: la gent es comporta de manera agressiva bé per obtenir recompenses bé epr activa puncions. La tendencia a actuar agressivament resulta enfortida mitjançant el reforç poitiu. No queda clar si l’agressio es pot reduir mitjançant la puncio.
El modelat social: els individus adquireixen formes de conducta noves i mes complexes observant-les a d’altres persones (els models) juntament amb les seves conseqüencies. Si veiem que una conducta agresiva te bons resultats en una altre persona, nosaltres adquirirem aquesta conducta agressiva, i aquesta persona, passara a ser el nostre model.
La teora de l’aprenentatge social fa una distincio important entre aprendre a agrdir i cometre una acte agresiu.
Bandura repeteix l’experiment del model adult que es comporta agressivament amb un ninot i, en aquest cas, es castigat. A continuacio els nens reben una recompensa si imiten la conducta del model. Tots els nena la imiten perfectament. Es a dir, l’aprenentatge s’ha produit i, si es donen les condicions favorables, la conducta es portara a termer.
2.5- LA VIOLENCIA A LA TELVISIO:
Incita una elicula violenta a actuar agressivament? Als EEUU, en compir 16 anys, una persona haura vist a la televisio un promig de 33000 homicidis o intents d’assassinats i contemplat uns 200000 actes de violencia.
Diferents estudis correlacionals coincideixen que hi ha una associacio positiva entre veure programes de televisio violents i comportar-se agressivament. Quant mes li agrada a una persona veure pelicules violentes, mes agressiva es. Ara bé, correlacio no s’ignifica causalitat
Diferents estudis experimentals an tractat d’esbrinar si existeix una relacio causal
En qualsevol cas, els resultats dels examens son contradictoris i en uns casos sembla que l’exposicio a la televisio augmenta l’agressivitat i en d’altres que la disminueix
Segons la APA la violencia a la televisio te diferents efectes nocius: desensibilitza a les criatures dels efectes de la viollencia, dona forma als valors i opinions d’adults i nens, potinduir a actes imitatius de violencia a persones preduisposades i pot eliminar a relaxar els inhibidors de la violencia entre les persones que conformen l’audiencia
- Heusman i Malamut diuen que hi ha 3 possibles efectes dels medis en les persones:
- Adquisicio: els medus ensenyarien a la gent la forma i les funcions social de l’agressio. Fins i tot aprendriem les situacions en les quepareix apropiada.
- Manteniment: sense un reforçament o encoratjament. Les conductes aagressives desapareixen.
- Emissio: la violencia vista a la televisio pot desencadenar l’emissio de la conducta agressiva en aprendre certes asociacions entre desencadenants i conductes.
3-L’ENFOCAMENT NORMATIU:
Introdueix la dimensio del context relacional: l’agressio es sempre contra algu i es executada per algu. Sense relacio, sigui real o simbolica, no hi ha agressio.
- NORMES I AGRESSIO:
La cunducta huma es guia, la majoria de les vegades, per esquemes d’actuacio socialment definits, les normes.
Els cientifics socials fan servir el concepte norma per referir-se a tot el cnglomerat de guies de conducta i estadards que fem servir per saber com actuar en una determinada situacio: costums, lleux, creences de sentit comu, principis morals,....
Obviament, aquests estandars vairen de cultura a cultura i, dintre de cada cultura,segons cada grup o subgrup.
- Hom pot identificar almenys 3 tipus de situacions socials respecte l’agressio i la seva relacio amb les normes:
- Conformitat: en aqeusta situacio les normes que governen l’accio porten l’individu a agredir. Per exemple les normes que porten als soldats a amtar.
- (^) Sobtada suspensio de les normes: en aquest cas, tot i que els individus subscriuen les normes contra la violencia i es troen en una situacio en que l’agressio esta prohibida, deixen de funcionar els constrenyiments normatius. Per exemple els hooligans.
- Oposicio directa a le snormes: en aquesta situacio, les normes es rebutgen. Per exemple una revolucio.
- (^) SUPSOSITS CONVENCIONALS SOBRE L’AGRESSIO:
- S’assumeix que la violencia i l’agressio han de ser explicades a nivell individual o fins i tot intraindividual.
- S’assumeix que la violencia es perjudicial per a la csocietat i s’identifica coma violent tot allo qeu atempta contra el poder establert
- (^) S’assumeis que controlar, reduir i reprimir la violencia es un objectiu valid en qualsevol cas.
- TRES PROBLEMES ASSOCIATS A LES EXPLICACIONS CONVENCIONAKS DOBRE L’AGRESSIO:
- La referencia a la intencionalitat
- (^) El caracter social de l’accio humana
- L’agressio inclou sempre una valoracio social
- 3 PRESUPOSITS SOBRE L’AGRESSIO:
- Quan ajudem els altres perque ens idintifiquem amb ells. Aixi en ajudar-los, de fet ens ajudem a nosaltres mateixos
- ...
- ...
En la conducta prosocial sempre hi ha una recompensa externa.
TEMA 6- L’ATRACTIU FÍSIC:
1-L’ATRACTIU FÍSISC:
En tots els aspectes es valora mes a les persones maques que a les lletjes.
Quan una persona guapa i intel·ligent falla una resposta se’l veu mes atractiu pel fet de que se’l veu menys perfecte. En el cas d’una persona lletja i poc intel·ligent, si falla una resposta el veurem menys atractiu, ja que aquesta errada es sumara a la llista de defectes.
Una persona guapa rep una dondemna menor que una persona lletja, a no ser que es tracti d’una estafa duta a termer per mitjar de la seduccio, en aquest cas, a una persona guapa li caura una major condemna.
2-CONSIDERACIONS SOBRE L’ATRACTIU FISIC:
L’atractiu fisic sol ser l’inici per iniciar una relacio, pero aixo esdeve problematic si al llarg del temps, l’atractiu fisic, es l’unic fet que justifica aquella relacio.
Ens atrevim a demanar per sortir a gent amb un atractiu similar al nostre.
Si veiem dues persones amb el mateix grau d’atractius ho celebrarem, pero si veiem dues persones juntes amb diferents graus d’atractiu ho penalitzarem amb rumors, males cares,...
Com podem canviar el canon de bellessa? No respectant-lo, saltant-nos-el
3-SIMILITUD PERSONAL:
Ens agraden les persones que s’asemblen a nosaltres en: atractiu fisic, actituds, valors, creences, ideolgies, habilitat, estudis, estatus economics, clase social,...
Es un factor que explica tant la continuitat en la relacio com l’inici d’aquesta
- Busquem persones amb similitud amb nosaltres en alguns aspectes, pero no en tots:
- Ens agrada sentirnos unics en alguna dimensio
- Les relacions a llarg terme es basen en l’habilitat de satisfer els desitjos de l’altre, es a dir, en la complenetarietat en alguns aspectes, no en tots.
Sempre que parlem de similitud, parlem de similitus en caracteristiques personals desitjables: amabilitat, calidesa,...
Una persona passiva no te per que sentir-se atreta per una persona passiva. Ser actiu esta millor valorat.
Algu amb un autoconcepte negatiu no se sent atret per persones amb el mateix autconcepte.
Factors situacionals: no sempre considerem interessant que l’altre s’assembli a nosaltres.
Tambe existeix el si t’agrado, m’agrades, es a dir, potser no ens hem fixat mai en una persona que un dia ens diuen, a aquesta persona li agrades, i en aquest moment ens coencem a fixar en aquesta persona i ens comença a agradar pel fet de que ens agrada sentir-nos agradats, i aixo es el que ens atreu de l’altre persona.
L’elogi d’un amic es menys important que el d’un desconegut.
4-CONSIDERACIONS SOBRE LA RECIPROCITAT I LES CONDUCTES POSITIVES:
- Paper basic de la percepcio de sinceritat:
- Les sospites de manipulacio alteren aquest efecte (riquesa, estatus, atractiu fisic comporten consideracioons positives interessades)
5-SORGIMENT DE LES NORMES (DINS D’UN ASCENSOR):
Hi ha una serie de normes no escrites que seguim al peu de la lletra en segons quines situacions definides.
Una part de les normes les aprenem de la comparacio social: persones properes, persones dels mitjans de comunicacio, personatges de ficcio. Aquestes fonts ens proporcionen informacio i aprenem: canons de bellesa, atractiu, comportaments esperats en cada situacio, significat dels gestos, consequencies de les conductes i estrategies de relacio.
A traves de la comparaco social tambe adquirim la suposada normalitat, es a dir, si ho som i com esdevenir-ho
Compartim expectatives sobre allo quue es apropiat en cada tipus de relacio
6-CONSTRUCCIO SOCIAL DE LA INTIMITAT:
Frases en una relacio com: ell es aixi, no canviara mai, ho he fet perque jo soc aixi, sempre fa el mateix, s’esta comportatnt de manera falsa,....
En resum, acavem dient que la identitat es multiple, no som sempre la mateixa persona, la persona va canviant segons la situacio en la que es trobi.
En quines situacion mostrem el nostre veritable jo? En cap, sempre mostrem un jo diferent i cap es “l’autentic”.
2-LA TEORIA DE LA IDENTITAT SOCIAL:
Identitat social: part de l’autoconcepte d’un individu que deriva del coneixement de la seva petinença a un grup social, juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença.
2.1-CATEGORITZACIO:
Cateogoritzar es tractar objectes diferents com si fossin equivalents, agrupar en classes d’objectes. Els successos i les persones que ens envolten i respondre envers ells en funcio de la seva classe de pertinença mes que no pas de la seva unicitat.
Forma de reduir l’enorme complexitat dels estimuls amb les diferencies de diversos objectes de forma que siguin tractats com a equivalents entre si i diferents d’altres categories
La categoritzacio te una dimensio tant cognitiva com normativa
Pel que fa a la funcio normativa, la categoritzacio constitueix un fenomen essencial per a orientar els comportaments socials i per manteni i crear els valors, les normes i les creences. En definitiva, consitiueix un sistema sociocognitiu que crea, orienta i defineix la situacio
2.2-ESTERIOTIPS:
Imatges mentals simplificades de categories o grups de persones, que son compartides, en les seves caracteristiques essencials, per gran nombre de persones
Son el conjunt de creenes, compartides, sobre els atributs personals que poseeixen els membres d’un grups
2.3-ESTERIOTIPS I PROCESSAMENT DE LA INFORMACIO:
Percepcio distorsionada de manera que la informacio que percebem s’ajusti a la categoria a la qual s’ha assignat l’estimul
Atribucio : els esdeveniments o conductes que fan que confirmen l’esteriotip s’atribueixen a trets estables i viceversa
Seleccio : es oresta major atencio i es recorda millor la informacio que confirma l’esteriotip
Recerca selectiva d’informacio que va en la direccio de les expectatives
Recerca selectiva limitada: la recerca d’informacio es detindra abans quan es confirmes les expectatives
2.4-PREJUDICI I DISCRIMINACIO:
Disposicio en general negativa, envers els membres d’un grup o una categoria pel simple fet de pertanyer a aquest grup o categoria
Els prejudicis son la base de la discriminacio , es a dir, de les accions en contra de grups o categories i dels membres que pertanyen a aquests grups o categories
(COMPLETAR AMB ALTRES APUNTS)
TEMA 8- YO REFLECTIU I REFLEXIU:
1-WILLIAM JAMES (1842-1910):
Si mateix= jo + mi
Jo= cognoscent= fo
2-JAMES MARK BALDWIN (1861-1934):
Paper dels triomfs i fracassos en la imitacio
Aprenem les nostres limitacions a partir dels frecasos
Autoconsciencia com a consicienca de l’altre
3-CHARLES HORTON COOLEY (1864-1929):
Si mateix (self) com a imatge del mirall que son els altres
Els nens aprenen a poc a poc a veure’s a si mateixos com els veuen els altres.
El si mateix i la societat son bessons, coneixem un quan coneixem l’altre i per tant la idea d’un ego separat i independent es una il·lusio
4-GEORGE HERBERT MEAD (1863-1931):
Mi= consciencia de mi mateix (jo + mi de James)
