HABITATGE

El concepte habitatge és com un “estat protegit”.

Te diverses funcions bàsiques:

1. Funció de projecte vital:

a. Fisiològiques bàsiques: alimentar-se, dormir, aixoplugar-se, reproduir-se, criar

b. Convivencials: convivència, vincles emocionals, hospitalitat

c. Projecció personal: seguretat i estabilitat, intimitat, comunicació, descans i

lleure, projecció professional

2. Funció econòmica: el que es concep com un dret també es converteix en objecte de

mercaderia (hi ha compravenda). Son bens que tenen a veure amb professionals

(entès com a mercat), com a promotors, constructors, Inmobiliaria...

a. Activitat econòmica: aportació al PIB, activitats industrials, instal·lacions i

serveis, llocs de treball

b. Ordenació del territori: relació amb l’entorn, equipaments i serveis, equilibri

d’activitats, mobilitat

c. Be d’inversió: inversió de les famílies, herència descendents, especulació

3. Funcions intermitjes: son funcions que combinen la funció projecte vital i la funció

econòmica. Per tant, en la regulació del dret a l’habitatge s’ha de tenir molta cura al

destriar els aspectes vitals dels aspectes econòmics.

a. Exemple: segona residencia (on es fa vida però és un privilegi econòmic)

L’habitatge te una finalitat primera de ser ocupat, però ara també te una finalitat

d’inversió, aquest producte d’inversió va generalment associat a un model concret

d’habitatge: unifamiliar, durador, de propietat, etc. Fa uns anys això no succeïa,

aquesta funció d’habitatge com a bé d’inversió s’ha convertit a l’actualitat en una

veritable distorsió per la funció bàsica de l’habitatge, que se suma a les moltes

dificultats existents d’accés a l’habitatge.

El concepte d’habitar dignament: el concepte d’habitatge digne també ha d’anar incorporant

altres aspectes com ara que el cost d’accés a l’habitatge sigui com a màxim, el 30% del sou,

xifra que es considera un percentatge que permet viure amb condicions de dignitat. Certs

organisme públics de foment del lloguer, fixen aquesta xifra al 30%, ja que consideren que

constitueix alhora una garantia que el llogater no deixarà de pagar per falta de recursos en

moments de dificultat econòmica.

La legislació vigent, sobre el dret a l’habitatge a l’Estat espanyol

• Declaració dels drets humans: forma part també dels drets reconeguts a les

constitucions de tots els estats moderns, inclòs Espanya. Es un dret de la segons

generació de drets, destinat a eradicar diferencies socials en les societats modernes.

• Article 47 de la Constitució: dret i legitimitat de tota persona a l’accés a l’habitatge

digne i adequat. Dient que les institucions publiques s’han d’implicar i han de legislar

per fer efectiu aquest dret i evitar, al mateix temps, l’ús inadequat del sol i el seu

mercadeig i especulació.

• Article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: incorpora una definició dels

beneficiaris com aquells que no disposen de recursos suficients.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Habitatge y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

HABITATGE

El concepte habitatge és com un “estat protegit”. Te diverses funcions bàsiques:

Funció de projecte vital: a. Fisiològiques bàsiques: alimentar-se, dormir, aixoplugar-se, reproduir-se, criar b. Convivencials: convivència, vincles emocionals, hospitalitat c. Projecció personal: seguretat i estabilitat, intimitat, comunicació, descans i lleure, projecció professional
Funció econòmica: el que es concep com un dret també es converteix en objecte de mercaderia (hi ha compravenda). Son bens que tenen a veure amb professionals (entès com a mercat), com a promotors, constructors, Inmobiliaria... a. Activitat econòmica: aportació al PIB, activitats industrials, instal·lacions i serveis, llocs de treball b. Ordenació del territori: relació amb l’entorn, equipaments i serveis, equilibri d’activitats, mobilitat c. Be d’inversió: inversió de les famílies, herència descendents, especulació
Funcions intermitjes: son funcions que combinen la funció projecte vital i la funció econòmica. Per tant, en la regulació del dret a l’habitatge s’ha de tenir molta cura al destriar els aspectes vitals dels aspectes econòmics. a. Exemple: segona residencia (on es fa vida però és un privilegi econòmic) L’habitatge te una finalitat primera de ser ocupat, però ara també te una finalitat d’inversió, aquest producte d’inversió va generalment associat a un model concret d’habitatge: unifamiliar, durador, de propietat, etc. Fa uns anys això no succeïa, aquesta funció d’habitatge com a bé d’inversió s’ha convertit a l’actualitat en una veritable distorsió per la funció bàsica de l’habitatge, que se suma a les moltes dificultats existents d’accés a l’habitatge. El concepte d’habitar dignament: el concepte d’habitatge digne també ha d’anar incorporant altres aspectes com ara que el cost d’accés a l’habitatge sigui com a màxim, el 30% del sou, xifra que es considera un percentatge que permet viure amb condicions de dignitat. Certs organisme públics de foment del lloguer, fixen aquesta xifra al 30%, ja que consideren que constitueix alhora una garantia que el llogater no deixarà de pagar per falta de recursos en moments de dificultat econòmica. La legislació vigent, sobre el dret a l’habitatge a l’Estat espanyol

Declaració dels drets humans: forma part també dels drets reconeguts a les constitucions de tots els estats moderns, inclòs Espanya. Es un dret de la segons generació de drets, destinat a eradicar diferencies socials en les societats modernes.
Article 47 de la Constitució: dret i legitimitat de tota persona a l’accés a l’habitatge digne i adequat. Dient que les institucions publiques s’han d’implicar i han de legislar per fer efectiu aquest dret i evitar, al mateix temps, l’ús inadequat del sol i el seu mercadeig i especulació.
Article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: incorpora una definició dels beneficiaris com aquells que no disposen de recursos suficients.

Les dificultats d’accés a l’habitatge ✓ Parc d’habitatge de lloguer residual i car ✓ Polítiques fiscals que afavoreixen la compra en detriment del lloguer ✓ El continuat increment del preu de l’habitatge de compra ✓ L’endeutament de les famílies ✓ El continuat increment del preu del sòl i la manca del sòl públic ✓ Un mercat immobiliari dual ✓ L’evolució dels preus dels habitatges Els elements principals desencadenants del procés: el crack bursàtil, la necessitat de col·locar diner negre davant el progressiu control fiscal, l’entrada d’Espanya a un mercat comú, el nomenament de Barcelona a candidata olímpica, i el decret de Boyer, que permet la utilització de pisos com a seus de negoci... Els principals inconvenients que tenien els joves a Espanya per accedir a l’habitatge:

La progressiva disminució de la construcció d’habitatges de protecció oficial
La inseguretat en el treball, i en conseqüència, la irregularitat en els fluxos d’ingressos
El retraïment del mercat de lloguer, paral·lel a una evolució alcista dels lloguers
El mal estat dels habitatges en lloguer i la seva inadequació a les tipologies demandades pels joves
La impossibilitat de comprar pisos al comptat, tal i com succeïa en la majoria de ocasions
La necessitat de disposar prèviament d’una elevada quantitat de diner per a poder sufragar els costos necessaris per a poder constituir un préstec hipotecari (entrada, notari, registre, comissió d’obertura, etc.) Quinze anys després, l’anomenat “problema d’habitatge dels joves” no sembla haver desaparegut, sinó tot el contrari, tal i com es pot comprovar fent un seguiment periòdic dels mitjans de comunicació. LA NOVA LEGISLACIÓ
Pacte Nacional per l’Habitatge 2007- 2016  és un acord entre l’Administració i els representants d’unes trenta-cinc organitzacions socials, econòmiques i polítiques d’àmbit català, per impulsar actuacions destinades a fer efectiva la nova filosofia de la Llei del dret a l’habitatge. El pacte s’emmarca en 5 grans línies: o Millorar l’accés a l’habitatge, especialment per joves o Millorar les condicions del parc d’habitatges o Millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional o Prevenir l’exclusió social residencial o Garantir un habitatge digne i adequat per a les llars mal allotjades
Llei del Dret a l’Habitatge (18/2007 del 28 de desembre) o Garantir el dret d’accés a l’habitatge o Creació d’un parc significatiu i estable d’habitatge amb protecció oficial. El 15% del sòl edificable dels municipis serà destinat a habitatge social.

Les prestacions:

La quantia màxima de la prestació a atorgar es de 3000 euros
El total de mensualitats per a les quals es pot demanar la prestació es màxim de dotze mesos
Quan la quantia de la prestació concedida hagi estat inferior a l’import màxim establert, es podrà concedir una nova prestació, fins a arribar a l’import màxim Ajuts a propietaris
Programa de cessió d’habitatges desocupats. Termini d’entre cinc i sis anys, la persona cedeix el seu habitatge que serà destinat al lloguer social o altres formes de cessió d’us. Les persones propietaris que cedeixen els habitatges a l’Administració reben les contraprestacions següents: o Lloguer assegurat o Ajuts ▪ Subvenció fins a 6000 euros, en el cas que sigui necessari fer obres d’habitabilitat ▪ Accés als préstecs convinguts entre el departament d’habitatge i les entitats financeres
Ajuts a propietaris d’habitatges desocupats que els posin en lloguer. Als propietaris d’habitatges desocupats per a obres de reforma i posada al dia dels habitatges, amb la condició que els posin en lloguer per incrementar el parc de lloguer social, i que compleixin els requisits establerts. o Requisits ▪ Que es destinin a habitatges de lloguer, mínim 5 anys ▪ L’habitatge ha d’estar desocupat en la data da contractació del lloguer o de la cessió de l’habitatge Programa de mediació per al lloguer social S’articula mitjançant les borses de mediació per al lloguer social i les borses joves d’habitatge convingudes amb la Secretaria d’Habitatge. El conjunt de borses de mediació per al lloguer social constitueixen la Xarxa de Mediació que dona cobertura als diversos territoris de Catalunya. Actuen com a mediadores entre les persones propietàries dels habitatges i les llogateres, els donen confiança i garanteixen el cobrament i bon ús dels habitatges, negocien rendes de lloguer per sota de mercat i cerquen l'habitatge més adequat per a cada unitat de convivència sol·licitant. Criteris d’assignació dels habitatges mediats per les borses: la borsa s’assigna l’habitatge a la persona sol·licitant que millor s’adapti tenint en compte la relació entre:
Preu del lloguer i ingressos
Relació de la superfície de l’habitatge i composició familiar Quines contraprestacions reben les persones propietàries dels habitatges? Les persones propietàries que signen un contracte de lloguer a través de les borses reben les contraprestacions següents:

Assegurança de cobrament de les rendes, mitjançant els sistema Aval lloguer que regula el Decret 54/2008, d'11 de març, pel qual s'estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatàries dels contractes de lloguer d'habitatges.
Assegurança multirisc, que inclou els desperfectes, durant tot el període de durada del contracte de lloguer.
Assegurança per garantir la defensa jurídica que es produeix en el cas d'impagaments.
Els següents ajuts: o Subvenció de fins a 6.000 €, en el cas que sigui necessari fer obres d'habitabilitat o de condicionament de l'interior de l'habitatge. Aquest ajut es concedeix sota les condicions que es determinin en les convocatòries anuals. o Accés als préstecs convinguts entre el Departament competent en matèria d'habitatge i les entitats financeres, per a la realització d'obres de rehabilitació. Xarxa d’oficines de l’habitatge L'Ajuntament de Barcelona, per tal de facilitar als ciutadans l'accés a l'habitatge, ha desplegat a Barcelona una Xarxa d'Oficines de l'Habitatge que ofereixen informació integral i els següents serveis:
Ajuts a la rehabilitació: informació i gestió en temes de rehabilitació en general, ajuts a la rehabilitació d'habitatges i edificis, i ajuts per a la instal·lació d'ascensors.
Accés a l'habitatge protegit i social: informació sobre les promocions d'habitatge amb protecció oficial de Barcelona, la inscripció dels demandants d'habitatge protegit i social en el Registre de Sol·licitants d'Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona, la gestió del registre i les propostes d'adjudicacions.
Ajuts al lloguer i borses d'habitatge: informació i tramitació dels ajuts per pagar el lloguer i de la Renda Bàsica d'Emancipació; informació sobre la Borsa Jove d'Habitatge i la Borsa d'Habitatge de Lloguer Social, serveis de mediació entre propietaris d'habitatges i possibles llogaters per tal de facilitar-ne l'accés als joves i a les unitats de convivència que compleixin els requisits establerts a les borses.
Suport a problemàtiques vinculades a l'habitatge: informació, assessorament i mediació sobre problemes relatius a l'habitatge, especialment en casos d'assetjament, sobreocupació i infrahabitatge.

Apunts Habitatge, Ejercicios de Trabajo Social

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Habitatge y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

HABITATGE