SALUT
Des de l’any 44 hi ha dos nivells d’atenció a tot Espanya, el que vindria a ser el metge de
capçalera i el metge d’urgències. Als anys 50/70, qui tenia dret a ser ates en aquests dos
nivells era el treballador assalariat, pel fet de que qui no treballava no era considerat ciutadà,
no es va començar a permetre l’atenció dintre d’aquests de les persones no treballadores fins
a la mort de Franco, quan a l’any 86 es fa una llei que ho universalitza , gracies a aquesta llei
es va començar a incloure la salut mental dintre de la salut publica, fins aquell moment era
una cosa de la família, que no sortia fora d’allà. Posteriorment es va fer la llei d’ordenament
sanitari català (LOSC) del 90, fou a partir d’aquesta en que es va formar tot el sistema de la
sanitat catalana:
Universalitat sanitària per tots els catalans
Sanitat com a servei públic, s’ha de finançar públicament
Tot i que s’entendrà la salut com un sistema públic, es comprendrà com a MIXT, es a dir,
conviurà la sanitat publica i la privada.
1. La població te el dret de pagar uns imposts per el finançament de la sanitat publica i te el
deure de beneficiar-se d’aquesta
2. Però també te dret a beneficiar-se de la sanitat privada
Menció del CatSalut com a coordinador de la salut catalana
Creació de les ABS
Creació de l’ICS, és un gran subministrador de tot l’instrumental que te a veure en salut (des
de els bisturís, taules, cadires de rodes, professionals...). s’ha convertit en el supermercat de
productes mèdics i sanitaris més grans de Catalunya, no és l’únic, n’hi ha d’altres; el CatSalut
és qui va a aquest per dotar un hospital (ex) de llits, cadires, personal...
També després de la mort de Franco i la redacció de la Constitució, es parla de salut dient que
Espanya tindrà competències exclusives en matèria farmacèutica (l’Estat decideix a quina
empresa s’adquireixen/produeixen els diferents fàrmacs distribuïts a Espanya). Però tot el
que te a veure amb la resta (primària i especialitzada) no venia recollit la competència en la
Constitució, cosa que fa que Catalunya es vagui fent cada cop amb més competències.
També fou a partir dels anys 80 on es va començar a incloure la salut mental dintre de la salut
publica, fins aquell moment era una cosa de la família, que no sortia fora d’allà.
Durant els anys 90 es un moment de gran legalització de la sanitat de Catalunya, es conformen
les planificacions de CatSalut, que son tres.
Un d’aquests es el mapa de recursos que es fa cada 6 anys, que fa una MAPA SANITARI de
Catalunya per entendre com estan distribuïts els recursos sanitaris de Catalunya; s’hi inclouen
el tipus de població i quins recursos te el territori.
Un altre document és el PLA DE SALUT, revisat cada any per saber quins han estat els canvis
en el territori i la població per tal de saber quines han de ser les millores en el sistema de
salut.
I també els PLANS DIRECTORS, molt més específics, parlen de tots els diferents àmbits
(neurologia, pediatria, al·lergologia...)
