Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Salut, Ejercicios de Trabajo Social

Asignatura: Sistemes de Benestar II, Profesor: Urgell, poch, Carrera: Treball Social, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 26/02/2018

claragrimaltserra
claragrimaltserra 🇪🇸

4.1

(32)

10 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SALUT
Des de l’any 44 hi ha dos nivells d’atenció a tot Espanya, el que vindria a ser el metge de
capçalera i el metge d’urgències. Als anys 50/70, qui tenia dret a ser ates en aquests dos
nivells era el treballador assalariat, pel fet de que qui no treballava no era considerat ciutadà,
no es va començar a permetre l’atenció dintre d’aquests de les persones no treballadores fins
a la mort de Franco, quan a l’any 86 es fa una llei que ho universalitza , gracies a aquesta llei
es va començar a incloure la salut mental dintre de la salut publica, fins aquell moment era
una cosa de la família, que no sortia fora d’allà. Posteriorment es va fer la llei d’ordenament
sanitari català (LOSC) del 90, fou a partir d’aquesta en que es va formar tot el sistema de la
sanitat catalana:
Universalitat sanitària per tots els catalans
Sanitat com a servei públic, s’ha de finançar públicament
Tot i que s’entendrà la salut com un sistema públic, es comprendrà com a MIXT, es a dir,
conviurà la sanitat publica i la privada.
1. La població te el dret de pagar uns imposts per el finançament de la sanitat publica i te el
deure de beneficiar-se d’aquesta
2. Però també te dret a beneficiar-se de la sanitat privada
Menció del CatSalut com a coordinador de la salut catalana
Creació de les ABS
Creació de l’ICS, és un gran subministrador de tot l’instrumental que te a veure en salut (des
de els bisturís, taules, cadires de rodes, professionals...). s’ha convertit en el supermercat de
productes mèdics i sanitaris més grans de Catalunya, no és l’únic, n’hi ha d’altres; el CatSalut
és qui va a aquest per dotar un hospital (ex) de llits, cadires, personal...
També després de la mort de Franco i la redacció de la Constitució, es parla de salut dient que
Espanya tindrà competències exclusives en matèria farmacèutica (l’Estat decideix a quina
empresa s’adquireixen/produeixen els diferents fàrmacs distribuïts a Espanya). Però tot el
que te a veure amb la resta (primària i especialitzada) no venia recollit la competència en la
Constitució, cosa que fa que Catalunya es vagui fent cada cop amb més competències.
També fou a partir dels anys 80 on es va començar a incloure la salut mental dintre de la salut
publica, fins aquell moment era una cosa de la família, que no sortia fora d’allà.
Durant els anys 90 es un moment de gran legalització de la sanitat de Catalunya, es conformen
les planificacions de CatSalut, que son tres.
Un d’aquests es el mapa de recursos que es fa cada 6 anys, que fa una MAPA SANITARI de
Catalunya per entendre com estan distribuïts els recursos sanitaris de Catalunya; s’hi inclouen
el tipus de població i quins recursos te el territori.
Un altre document és el PLA DE SALUT, revisat cada any per saber quins han estat els canvis
en el territori i la població per tal de saber quines han de ser les millores en el sistema de
salut.
I també els PLANS DIRECTORS, molt més específics, parlen de tots els diferents àmbits
(neurologia, pediatria, al·lergologia...)
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Salut y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

SALUT

Des de l’any 44 hi ha dos nivells d’atenció a tot Espanya, el que vindria a ser el metge de capçalera i el metge d’urgències. Als anys 50/70, qui tenia dret a ser ates en aquests dos nivells era el treballador assalariat, pel fet de que qui no treballava no era considerat ciutadà, no es va començar a permetre l’atenció dintre d’aquests de les persones no treballadores fins a la mort de Franco, quan a l’any 86 es fa una llei que ho universalitza , gracies a aquesta llei es va començar a incloure la salut mental dintre de la salut publica, fins aquell moment era una cosa de la família, que no sortia fora d’allà. Posteriorment es va fer la llei d’ordenament sanitari català (LOSC) del 90, fou a partir d’aquesta en que es va formar tot el sistema de la sanitat catalana: Universalitat sanitària per tots els catalans Sanitat com a servei públic, s’ha de finançar públicament Tot i que s’entendrà la salut com un sistema públic, es comprendrà com a MIXT, es a dir, conviurà la sanitat publica i la privada.

  1. La població te el dret de pagar uns imposts per el finançament de la sanitat publica i te el deure de beneficiar-se d’aquesta
  2. Però també te dret a beneficiar-se de la sanitat privada Menció del CatSalut com a coordinador de la salut catalana Creació de les ABS Creació de l’ICS, és un gran subministrador de tot l’instrumental que te a veure en salut (des de els bisturís, taules, cadires de rodes, professionals...). s’ha convertit en el supermercat de productes mèdics i sanitaris més grans de Catalunya, no és l’únic, n’hi ha d’altres; el CatSalut és qui va a aquest per dotar un hospital (ex) de llits, cadires, personal... També després de la mort de Franco i la redacció de la Constitució, es parla de salut dient que Espanya tindrà competències exclusives en matèria farmacèutica (l’Estat decideix a quina empresa s’adquireixen/produeixen els diferents fàrmacs distribuïts a Espanya). Però tot el que te a veure amb la resta (primària i especialitzada) no venia recollit la competència en la Constitució, cosa que fa que Catalunya es vagui fent cada cop amb més competències. També fou a partir dels anys 80 on es va començar a incloure la salut mental dintre de la salut publica, fins aquell moment era una cosa de la família, que no sortia fora d’allà. Durant els anys 90 es un moment de gran legalització de la sanitat de Catalunya, es conformen les planificacions de CatSalut, que son tres. Un d’aquests es el mapa de recursos que es fa cada 6 anys, que fa una MAPA SANITARI de Catalunya per entendre com estan distribuïts els recursos sanitaris de Catalunya; s’hi inclouen el tipus de població i quins recursos te el territori. Un altre document és el PLA DE SALUT, revisat cada any per saber quins han estat els canvis en el territori i la població per tal de saber quines han de ser les millores en el sistema de salut. I també els PLANS DIRECTORS, molt més específics, parlen de tots els diferents àmbits (neurologia, pediatria, al·lergologia...)

DRETS I DEURES DEL PACIENT

Dret a no ser informat si vol o a la informació total si ho vol Dret de triar el tractament que li ofereixen Drets basics: dignitat, seguretat, confidencialitat... Dret a tenir l’opinió d’un segon professional Deure responsabilitzar-se de la pròpia salut Deure de fer un bon us dels professionals i dels recursos Existeix un document de drets i deures del pacient (document de voluntats anticipades), on es recull la voluntat de tractament del pacient, com voldrà ser tractat. Te valor notarial (s’ha de fer davant un notari) sobre com voldràs ser tractat en una situació x, també podràs anomenar un representant/grup que puguin tenir posicionaments sobre la situació perquè arribat el moment puguin decidir. ATENCIÓ PRIMARIA : s’entén per atenció primària el que no requereix especialització. L’atenció primària no ha de dur a terme nomes tractament de la salut de la població, també ha de fer prevenció i dur a terme una funció rehabilitadora. Quan parlem de salut a Catalunya diem que te competències en Salut exclusives. L’entitat que s’ocupa de la coordinació, distribució, recursos humans... de tots els serveis sanitaris es CatSalut. L’atenció primària de Catalunya esta dividida en diferents regions sanitàries (Barcelona ciutat, Girona...), que seria la distribució més gran, aquestes es divideixen de la següent manera: ABS (àrees bàsiques de salut)  son unes fronteres imaginaries de salut, es distribueixen segons el nombre de població, dintre d’aquestes ABS hi trobem els CAPs. El nombre de CAPs que hi ha en cada ABS dependrà de la densitat de població d’aquesta, per tant en cada ABS podem trobar més d’un CAP. La distribució propera d’aquests te la finalitat que tothom pugui accedir-hi, es dir, que sigui la porta d’accés al ciutadà a la salut. Estan formats per l’equip mèdic d’atenció primària i també per un treballador social La historia clínica ha de ser l’instrument d’excel·lència per recollir informació del pacient i derivar-lo, la historia recull tota la vida de la persona en termes mèdics (des de quan va néixer fins, al·lèrgies i fins hi tot el seu entorn) ATENCIÓ ESPECIALITZADA : quan parlem d’atenció especialitzada, parlem d’atenció hospitalària. Dintre d’aquest nivell especialitzat hi ha varies xarxes. Xarxa de Salut Mental (XSM) La patologia dual és sinònim d’existència de patologia en salut mental i drogodependència, el debat esta en que va desencadenar que. Dintre d’aquesta patologia dual existeixen moltes preguntes sobre com tractar la malaltia mental, com fer entendre a la persona que ha de deixar de consumir quan esta en un moment de dependència a les drogues. A l’any 99, Catalunya va fer el primer pla de Salut Mental i Addiccions, un any en que l’Estat va cedir les competències en Salut a Catalunya. Aquí es van fer una tres de canvis:

Unitat de Subaguts  tracten els pacients que han superat el punt àlgid, per tant, les estades mitjanes són més llargues, de 90 dies. URR (Unitat Residencial Rehabilitadora)  es una categoria que es podria classificar entre el que ofereix un pis terapèutic i el que ofereix un hospital. Son centres on s’ofereix atenció medica de llarga durada. Hi arriben pacients derivats de la UHT. Hi ha una unitat rehabilitadora, una dedicada a pacients amb demència i una dedicada per a persones amb discapacitat. Clubs, tallers, associacions  tots aquells recursos que s’han desplegat de manera més informal, ja siguin organitzats per famílies o entitats religioses. Tots aquests son importants de tenir en compte des de el treball social, ja que sempre son un bon recurs per aquells pacients que podrien tenir un moment d’esplai durant el dia però continuar lligats a la família. Per tant el treball social te una tasca de conèixer aquests recursos informals, ja que no formen part del catàleg de serveis en salut mental. Xarxa d’Atenció a la Drogodependència (XAD) L’eix vertebrador de la XAD, és el CAS (Centre d’Atenció i Seguiment), vindria a ser com el CSMA en Salut Mental. Quan hi ha drogodependència, sense problemàtica de salut mental, la persona es atesa des de el CAS, amb excepció dels menors d’edat que s’atenen des de .. S’accedeix al CAS per derivació. Es distribueixen de forma geogràfica, per barris, en funció de la zona de residencia hauràs d’anar a un o un altre. L’equip esta conformat per metge, psicòleg, treballador social i infermers A part del tractament a la drogodependència i addiccions, duen a terme programes específics, com el TMM (tractament i manteniment de la metadona), aquest va destinat a aquells que pacients que no es pot aconseguir la deshabituació a qui se’ls adjudica un consum menys agressiu que es la metadona. El treballador social du a terme el tractament, seguiment, creació de grups, atenció i assessorament de les famílies. Algun CAS pot tenir un CDR (Centre de reducció de danys), espais de venopunció, destinats a aquelles persones que no poden deshabituar-se i tampoc els és útil el TMM, donant el servei d’aquests CDR, on obtindran un espai més segur per intentar que no excedeixin l’addicció o que ho facin al carrer arriscant-se a contreure malalties. També existeixen les comunitats terapèutiques, on es du a terme una ruptura amb les rutines que porten al desencadenament de l’addicció. I lligat a aquests hi ha els pisos terapèutics, similars a les comunitats. L’estructura de la XAD s’estructura en 4 nivells: CAP/SS.SS  aquest es trobaria fora de la XAD, ja que seria el CAP dels barris o els Serveis Socials. Els localitzem en el primer nivell perquè en molts casos són els qui detecten les situacions. CAS (Centre d’atenció i seguiment), explicat anteriorment. Programes específics, és on es localitzen tota la gruixa de serveis per al tractament de la drogodependència. Es treballa la desintoxicació i la creació d’hàbits. UHD, unitats hospitalàries de rehabilitació. Son unitats destinades a dur un tall radical per l’addicció, necessàries per pal·liar el dolor que sofrirà la persona.

Comunitats TMM, el que hem parlat anteriorment Recursos que tenen a veure amb aquelles persones que han estat ja desintoxicades (organisme sense tòxics), ja més destinats a la rehabilitació, quan la persona continua tenint hàbits de dependència. Centre de dia Associacions Grups d’ajuda mútua Xarxa Hospitalària d’Utilització Publica (XHUP) La paraula hospital ve de la paraula hospici, ve del cristianisme. Els hospicis de l’Edat Mitjana atenien a peregrins, pobres i malalts, atenien aquells que no tenien casa, els centres s’acostaven més a un centre sociosanitari que a un hospital. Per tant, els hospitals van néixer a Europa i van evolucionar fins al que anomenem institució total, que hi fas tota la vida dintre. Els hospitals han anat adquirint aquesta característica de institució total, un espai on dur a terme la teva vida, on ho fas tot. Les urgències i l’atenció primària són les úniques vies d’accés als especialistes sanitaris. Dintre la XHUP ha d’haver-hi una unitat de treball social a la qual el pacient o la família del pacient pugui accedir-hi de dues maneres: Perquè la família o el propi interessat demana la intervenció d’aquest treballador social El treballador social contacta amb la família Perquè el metge o algun membre del personal sanitari ho demana Per mandat protocol·lari, hi ha un protocol que en certs casos obliga la intervenció del treballador social La intervenció del treballador social en l’àmbit hospitalari es predominant en geriatria, en el moment d’alta d’aquestes persones. És una intervenció de caire sanitari però també social, que fer amb aquella persona. Tot seguit es presenten diferents casos on és obligatòria la intervenció del treballador social: Àrea d’obstetrícia (materna infantil i neonatologia)  el treballador social actua en casos de noies molt joves amb una dificultat social afegida, es a dir, que hi hagi un rebuig de la família o un trencament per part de la noia. En el cas que arribi un MENA (menor no acompanyat) embarassada, és obligatòria la intervenció del treballador social. Àrea de geriatria  el cas d’una persona gran que ha caigut i s’ha trencat la cadera, que fem quan no pot estar més a l’hospital però tampoc pot tornat a casa?) Malalties infeccioses  especialment amb EIH i Sífilis, el treballador social intervé més a traves de un suport emocional, du a terme una tasca com de traductor entre el metge i el pacient. Urgències  el treballador social pot fer una contenció emocional cap a la família generalment però també cap al pacient, molt comú en casos d’accident de tràfic. Dintre d’aquest equip, existeix un sub-equip destinat a brots psicòtics que es donen generalment per consum de drogues. (pensar amb el cas de Gerard de Merlí)

Dintre d’aquest procés apareixen les unitats de llarga estada , aquestes volien oferir un espai per viure a aquelles persones que tenien algun factor de salut que els col·locava amb una situació de dependència que s’allargaria fins a la mort. Van sorgir pensant que la persona estava més ben atesa i que s’alleugeria a l família. Són unitats fora de l’àrea hospitalària A partir de la idea d’alleugerir a la família, van sorgir els programes Respir , programes d’estada temporal en aquests centres de llarga estada, destinats a crear un temps de descans per la família del dependent. Aquestes unitats de llarga estada, van anar evolucionant cap a les unitats de convalescència per el moment de l’alta (exemple padrina), espais residencials on la persona resideix mentre es recupera abans de retornar al domicili/un altre recurs i després de l’hospitalització. Un altre recurs sociosanitari és el PADES (Programa d’atenció al domicili i equip de suport), són un equip format per metge, infermer i treballador social que depenen d’un hospital i duen a terme atenció domiciliaria de persones amb situació de dependència pal·liativa. UFISS (Unitats funcionals interdisciplinària sociosanitària), són espais dins dels centres hospitalaris destinats a l’àrea pal·liativa, de geriatria... és a dir, dintre dels mateixos hospitals existeix l’atenció sociosanitària. Aquests es divideixen segons les necessitats de la persona: Pal·liatius Gent gran Deteriorament cognitiu Organització territorial del sistema català de salut d’atenció primària Classificació hospitalària de la XHUP Nivells del sistema de salut Des d’on es pot fer l’accés a la salut Diferencia entre atenció primària i especialitzada Perfil de la xarxa sociosanitària Institut català de la salut, que no es el mateix que el CatSalut Drets i deures del pacient Equip PADES/RESPIR/UFISS