Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Justícia, Ejercicios de Trabajo Social

Asignatura: Sistemes de Benestar II, Profesor: Urgell, poch, Carrera: Treball Social, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 26/02/2018

claragrimaltserra
claragrimaltserra 🇪🇸

4.1

(32)

10 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
JUSTICIA
Delinqüència
Allò que entenem per delinqüència depèn del temps i el lloc determinat, pot ser el que es
considera infracció aquí no es considera en un altre lloc o moment històric. Així hi tot, la
delinqüència es una construcció social, passa a tot a reu, perquè els humans tenim una
regulació que ens diu com ens hem de comportar i a partir d’aquí sorgeixen els
comportaments antisocials (qui no ho respecta).
Hi ha diferents causes que porten a una persona a delinquir, aquestes poden ser de 4 tipus
Socials
o Viure en un entorn on sigui molt habitual delinquir farà que l’individu vegi més
fàcil no complir la llei.
o També viure en una gran ciutat implica que les relacions socials son més
amplis, es a dir, que possiblement ets un més dins la societat, per tant son una
causa social que fa que la persona es senti sola i no connectada, i acabi
delinquint.
o A traves dels mitjans de comunicació es pot incidir la delinqüència (com en el
conflicte de Catalunya, que els mitjans mostren les parts de més delinqüència,
causant més i més)
o Insuficiència d’equips socioculturals.
Econòmiques
o Situacions de molta precarietat econòmica i estar en una situació d’atur de
llarga durada son causes que porten a delinquir
o La manca de recursos, entesa tant com per manca de diners com per manca
de qualificacions, es a dir, es diu que una persona no qualificada tendra més
números per acabar delinquint que una persona qualificada. La precarietat de
formació comporta un desconeixement general dels recursos que disposes en
el moment en que necessites atenció social (per exemple).
Polítiques el context de desacord amb el règim o en el que impera en el moment
(context de crisi). Factors que influeixen en el...
Individuals/personals malalties mentals,...
Amb aquelles persones delinqüents, els castiguem, històricament s’han castigat els
delinqüents, volem que paguin. A mitjans del segle XX, la criminologia ens diu que aquest
individu que ha comes un delicte, es reeducable, es com si digues que ha sigut educat
erròniament i que per això comet delictes. Això ens ports a un factor, que es el fet que no
acceptem el que no es igual a nosaltres. S’ha de rehabilitar l’individu que delinqueix, s’ha de
tornar a habilitar, aplicant una pena que forma part del codi penal, per tant el delicte comes
es tradueix en un càstig “X” (en termes econòmics, de temps...), el castic sa de monetitzar,
quan es surt de la presó es diu que, “ja ha pagat pel seu delicte”.
En l’actualitat trobem diferents perfils de delinqüents:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Justícia y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

JUSTICIA

Delinqüència Allò que entenem per delinqüència depèn del temps i el lloc determinat, pot ser el que es considera infracció aquí no es considera en un altre lloc o moment històric. Així hi tot, la delinqüència es una construcció social , passa a tot a reu, perquè els humans tenim una regulació que ens diu com ens hem de comportar i a partir d’aquí sorgeixen els comportaments antisocials (qui no ho respecta). Hi ha diferents causes que porten a una persona a delinquir, aquestes poden ser de 4 tipus

  • Socials  o Viure en un entorn on sigui molt habitual delinquir farà que l’individu vegi més fàcil no complir la llei. o També viure en una gran ciutat implica que les relacions socials son més amplis, es a dir, que possiblement ets un més dins la societat, per tant son una causa social que fa que la persona es senti sola i no connectada, i acabi delinquint. o A traves dels mitjans de comunicació es pot incidir la delinqüència (com en el conflicte de Catalunya, que els mitjans mostren les parts de més delinqüència, causant més i més) o Insuficiència d’equips socioculturals.
  • Econòmiques  o Situacions de molta precarietat econòmica i estar en una situació d’atur de llarga durada son causes que porten a delinquir o La manca de recursos, entesa tant com per manca de diners com per manca de qualificacions, es a dir, es diu que una persona no qualificada tendra més números per acabar delinquint que una persona qualificada. La precarietat de formació comporta un desconeixement general dels recursos que disposes en el moment en que necessites atenció social (per exemple).
  • Polítiques  el context de desacord amb el règim o en el que impera en el moment (context de crisi). Factors que influeixen en el...
  • Individuals/personals  malalties mentals,... Amb aquelles persones delinqüents, els castiguem, històricament s’han castigat els delinqüents, volem que paguin. A mitjans del segle XX, la criminologia ens diu que aquest individu que ha comes un delicte, es reeducable, es com si digues que ha sigut educat erròniament i que per això comet delictes. Això ens ports a un factor, que es el fet que no acceptem el que no es igual a nosaltres. S’ha de rehabilitar l’individu que delinqueix, s’ha de tornar a habilitar, aplicant una pena que forma part del codi penal, per tant el delicte comes es tradueix en un càstig “X” (en termes econòmics, de temps...), el castic sa de monetitzar, quan es surt de la presó es diu que, “ja ha pagat pel seu delicte”. En l’actualitat trobem diferents perfils de delinqüents:
  • En primer lloc es veu molt més incidència de joves delinqüents (14-21 anys). Es produeixen més nombre de delictes i l’edat de inici en els comportaments delictius és menor.
  • Augmenta la delinqüència per part de les dones
  • També hi ha més incidència en delictes de menors
  • Els delictes majors es mantenen Garantisme penal Es un corrent legal i jurídic que prové del garantisme. El garantisme neix a Italià quan hi havia la il·lustració, el que feia era dir-li a l’estat que s’havien de garantir uns drets basics, és a dir, que no pot actuar arbitràriament. L’Estat ha de ser la garantia dels drets dels seus ciutadans, esta sotmès a la seva pròpia norma. Ens trobem en un estat de garantisme, això fa que tot el passat l’1-O ens xoqui. Es Ferrajoli, que desenvolupa el concepte de garantisme penal (principis del segle XX), no es nomes l’Estat que ha de garantir els drets del ciutadà, sinó que també ha d’haver-hi garantisme en el mon penal. Això vol dir que encara que hagis dut a terme un delicte enorme, en el moment de imposar-te la pena se t’han de garantir els drets, ja que continues essent ciutadà, tothom ha de ser tractat per igual davant la llei. El garantisme penal també diu que quan una persona es privada de la seva llibertat ha de continuar sent tractada per igual, segons els seus drets; quan la pena es de presó se’t priva del dret de llibertat, cosa que va ser molt criticada per Ferrajoli. Organització de la justícia El departament de justícia (oficines), qui treballen perquè els òrgans de justícia puguin dur a terme la seva feina. A Catalunya s’anomena Departament de Justícia, i d’aquests en depenen els següents:

Delictes més comuns dintre dels centres penitenciaris

Delictes de patrimoni Delictes contra la salut pública Delictes d'homicidi Delictes de llibertat sexual Delictes amb lessió

MARC LEGAL

Nivell Europeu

  1. Declaració dels drets humans (drets fonamentals, la carta magna) al 1948 Normes procedents de la ONU
  2. 1995: mínims de com han de ser tractats els reclusos
  3. 1987: prohibició de la tortura
  4. 1981: eliminació de la discriminació (prohibició)
  5. 1990: regles de Tokio, reglamenta mesures penals no privatives de llibertat (quan les penes es poden complir en llibertat)
  6. 1987: del consell d’Europa, genèrica, son normes penitenciaries (tots hauran de ser directrius) Nivell Estatal
  7. Constitució de 1978
  8. Llei orgànica 1979: regula l’àmbit penitenciari
  9. Llei orgànica 1995: ultima actualització del codi penal
  10. Llei orgànica 1995: del poder judicial
  11. Llei orgànica 2000: responsabilitat penal de menors En la Comunitat de Catalunya
  12. al 1983 es traspassen les competències a Catalunya
  13. Al 1984, Catalunya va tenir per primer cop competència exclusiva en la Generalitat de Catalunya sobre el tractament penitenciari
  14. L’Estatut d’Autonomia, ve a ser la constitució de Catalunya i l’article regulador del sistema penitenciari (2006) a. Llei d’execució penal a Catalunya b. CIRE La justícia juvenil es regula a Espanya l’any 2000 i el 2001 a Catalunya. ANTECEDENTS DEL SISTEMA CATALÀ DE JUSTÍCIA Entre el 1984 i el 2004 es va produir un procés d’inflexió per la justícia administrativa de Catalunya. Dintre d’un context en que es començaven a integrar les idees de la sociologia, la criminologia i es començava a pensar en el factor rehabilitador dels centres penitenciaris. Catalunya té les competències en justícia transferides des de 1984, però el Codi Penal és d’origen estatal i està per sobre de les competències catalanes en justícia. Pel que fa que quan una decisió presa dintre de la justícia catalana, en el cas que els afectats no hi estiguin d’acord, es pot recorre a la justícia Estatal. Les presons i mesures preventives, és exclusivament de l’àmbit català. Al 1984, quan es va començar a gestionar l’àmbit des de Catalunya, hi havia manca de places pel nombre de presos. La primera presó construïda per Catalunya fou la de “Quatre Camins”, a partir d’aquí es comença a aplicar el pensament de rehabilitació i reeducació; seguit del centre penitenciari Cambrians 1 i el Pavelló hospitalari penitenciari de Sabadell.

Es dins aquesta primera etapa quan es va fundar el CIRE (entitat que treballa generalment dins el centre penitenciari, fent formació professional als interns), el que fa és emplear la gent per crear i vendre productes i se’ls dona uns diners de butxaca dins de la presó. Es comença a pensar que s’han de treure els presos de les presons (3er grau), que on millor estaran per a la seva rehabilitació serà fora, i va sorgit el model de llibertat condicional i els mòduls psiquiàtrics, també els primers programes específics per a uns delictes molt concrets (DEVI, VIDO, SAC). Així hi tot, cap a l’any 2000, es continuava tenint més població reclusa que places disponibles, a Suècia, Dinamarca, Alemanya... és tenen molt poques persones preses per cada 100. habitants; Espanya és qui te una taxa més alta de gent presa de tot Europa i el 3er de tot el món, així hi tot tenim la taxa més baixa de delictes de tot Europa. Que esta passant? Tenim un Codi Penal molt dur (excés de rigor punitiu). A l’any 2004, es comença a veure que les coses no van com toca, es van detectar 4 factors de dèficit dintre dels centres penitenciaris:

  1. Castic excessiu: tendència a punir i castigar de forma elevada
  2. Augment d’un nou tipus de delinqüència: les bandes organitzades
  3. Necessitat d’incloure dins el codi penal la violència domestica i la seguretat vial
  4. Increment considerable de la població estrangera dintre de les presons Dit a això es van proposar tres raons que influïen en aquests factors:
  • Tenim poques places, velles i obsoletes
  • Programes desfasats
  • Dèficit de personal Per tractar de posar solució a això es van proposar 3 plans d’atenció: equipaments, justícia juvenil i política penitenciaria. Al 2008, en el pla actualitzat actualment s’inclou a la víctima, a qui s’hi ha de donar també resposta, i sorgeixen les Oficines d’Atenció a la Víctima (OAVD), aquestes funcionen gratuïtament i proporcionen atenció psicologia a la víctima, assessorament jurídic(situació personal i de l’agressor). L’equip esta format per treballador social, educador social, psicòleg i jurista. També en el pla directori es decideix com s’han de distribuir geogràficament les presons. Es pensa que les presons dintre de les ciutats pot crear inseguretats entre la població... En canvi els centres de joves i de dones, si que es busca molt que estigui dins del nucli urbà perquè es pensa que la localització serà molt important per la seva rehabilitació. Els centres de preventius (quan algú va a la presó de manera preventiva abans del seu judici) es pensa que s’han de construir prop dels jutjats. JUSTICIA D’ADULTS Existeixen diferents tipus de recursos penitenciaris per a adults (+18 anys).
  1. Formatiu:
  • Destinats a la formació de la persona, es dona incidència en l’aprenentatge d’idiomes estrangers i d’informàtica

c. Per arribar a la llibertat condicional: es fa una avaluació del procés, cada 3 mesos la es redacta un informe de conducta del pres. Aquest es du a terme per el personal de vigilància del centre. Els monitors, educadors i formadors del centre penitenciari, tenint en compte l’informe de conducta elaborat per el personal de vigilància, faran la valoració trimestral. Si l’avaluació de la persona es positiva podrà gaudir de la llibertat condicional o bé del 3er grau.

  1. Mesures penals alternatives (MPA). Les MPA són una nova forma de complir condemna, es du a terme fora dels centres penitenciaris. El que es busca amb aquestes mesures alternatives es el benefici de la persona i de la societat en la que viu, tenint en compte que aquesta ha d’acceptar dur a terme aquestes mesures, sempre hi ha d’haver un acord entre les dues parts quan s’imposa una MPA. - Una de les mesures penals alternatives més comuna, és el treball en benefici de la comunitat, es tracta de realitzar treball de forma no remunerada per tal de reparar el dany causat i que la societat en rebi en benefici. Les jornades d’aquests no poden accedir les 8h. (banc d’aliments, campanyes cíviques, alfabetització, neteja d’espais públics, participació en activitats de medi ambient...) - Una altra de les mesures, son les formes substitutives, existeixen uns requisits d’accés: o Comparèixer davant l’autoritat o Participar en programes formatius o Dur a terme un tractament de deshabituació (en el cas dels toxicòmans) - L’altre opció son cursos formatius: son cursos específics (personals, programes segons el motiu del delicte). S’apliquen en penes de fins a 2 anys. Tots els professionals que intervenen en aquest son tècnics en gestió de mesures penals. PROCÉS DE REHABILITACIÓ DEL PRES El primer que passa és l’INGRES (entra el pres a la preso) Despres es fa un ANALISI I DETECCIO DE NECESSITATS  es mira qui es aquesta persona a traves d’entrevistes i test de personalitat, quins son els seus interessos Disseny d’un PROGRAMA  es dissenya sobre 4 aspectes
  • Aspectes personals
  • Consum de tòxics
  • Part educativa i laboral
  • Àmbit social (competències socials) El següent és CLASSIFICAR el pres, col·locar-lo en un 1er, 2n o 3er grau. La majoria dels presos seran classificats segons un 2n grau (estar a la presó i fer unes activitats diàries orientades a la seva rehabilitació). També es poden col·locar en un 1er grau (molt restrictiu, sense contacte... també s’utilitza per la protecció del pres i la resta de companys); al contrari el 3er grau no es gaire restrictiu.

Ara és el moment de l’APLICACIÓ DEL PROGRAMA, per després poder fer una REVISIÓ I AVALUACIÓ, on es va revisant el progrés i el treball de la persona (cada 3 mesos), el que es fa es avaluar si seguir en el grau en el que esta o canviar.

  • Tots els presos han de passar per el 3er grau abans de sortir en llibertat, es una etapa en el programa de rehabilitació, el punt en el que els programes de rehabilitació de dintre de la presó es poden començar a fer a fora d’aquesta i dormint nomes a la presó. Després d’haver complit aquest període de 3er grau en que nomes dorms a la presó, arriba la LLIBERTAT CONDICIONAL. Aquesta nomes pot arribar quan s’han complert ¾ parts de la condemna. Aquesta persona que estarà complint aquesta llibertat tindrà assignat un referent (aquest pot ser un treballador social o un educador) i es trobaran setmanalment fora de la presó (Serveis Social Penitenciaris, es a dir, tenen contacte en la presó però fan un seguiment de les llibertats condicionals des de fora de la presó). També gracies al CIRE, els presos en llibertat condicional poden aconseguir petits contractes per començar a entrar dintre del mercat laboral. Dins el mon de Serveis Socials Penals, hi ha una l’altra branca que es dedica a les mesures penals alternatives. Dintre dels 6 equips que es dediquen a això, el 80% de treballs que es realitzen son en benefici de la comunitat, l’altre 20% mira si les persones estan assistint a classe, complint amb la rehabilitació... Competències catalanes en justícia Excés de rigor punitiu CIRE Fases del circuit de rehabilitació Transformacions a partir del punt d’inflexió produït al 2004 INGRÉS ANÀLISI DISSENY DEL PROGRAMA CLASSIFIACIÓ APLICACIÓ REVISIÓ 3er grau? LLIBERTAT DEFINITIVA

En justícia juvenil tenim diferents tipus de mesures igual que en la justícia d’adults, cal destacar que l’SMAT sempre haurà d’intervenir:

  • Pena privativa de llibertat o Es du a terme en els CE (Centres Educatius d’Internament). Es un model d’educació, no de rehabilitació, que la finalitat es educar el jove per viure en societat. A Catalunya existeixen 8 CE i pisos d’inserció. o A més dels CE, existeixen mesures d’internament. Com ara l’arrest domiciliari durant els cap de setmana, la prohibició d’acostar-se a una persona.. o També hi ha les mesures en Medi Obert (MO), aquestes són prestacions en benefici a la comunitat, mesures de tractament ambulatori, mesures d’assistència a un centre de dia... Un 50% de les mesures que s’apliquen en joves són de Medi Obert.