Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Caracteristicas de las Cortes Españolas., Resúmenes de Filosofía del Derecho

Se habla de la composición de cada una, así de los reglamentos y normas que deben seguir los parlamentarios etc

Tipo: Resúmenes

2023/2024

Subido el 29/05/2024

pablo-adrian-lupu-1
pablo-adrian-lupu-1 🇪🇸

17 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Estatut de parlamentaris
L'adquisició, suspensió i pèrdua de la condició de parlamentari
1)Per a adquirir la condició de diputat o senador és necessari realitzar els següents passos
després del procés electoral:
- Presentar l'acta de diputat o senador davant la Cambra respectiva expedida per la junta
electoral corresponent o per la Comunitat Autònoma en cas dels senadors de designació
autonòmica;
- realitzar una declaració de béns i activitats per a comprovar que no existeix una situació
d'incompatibilitat, ja que davant tal situació s'ha de renunciar al càrrec incompatible per a
poder accedir a la condició de parlamentari,
- i prestar jurament o promesa d'acatament de la Constitució en sessió pública, àmit que el
Tribunal Constitucional ha relativitzat en considerar que no implica una adhesió al text
constitucional, sinó una exteriorització ritual d'acceptació de les regles del joc democràtic.
2)La condició de diputat o senador pot suspendre's per dos tipus de causes:
- Per sancions disciplinàries molt greus (per exemple, segons el Reglament del Senat, per
portar armes o agredir a un altre senador),
- i per trobar-se el parlamentari immers en determinats procediments judicials. En el cas del
Congrés es produeix la suspensió de manera automàtica quan hi ha una situació de presó
preventiva del diputat. En el cas del Senat, es requereix una decisió per majoria absoluta,
en atenció a la naturalesa dels fets imputats, just després de la concessió d'un suplicatori.
3) Pèrdua
Són causes de pèrdua de la condició de diputat o senador:
- L'extinció del mandat, pel transcurs dels quatre anys de duració màxima de la legislatura o
perquè es dissol anticipadament la Cambra (excepte la pròrroga en les seues funcions dels
membres de la Diputació Permanent fins a la constitució de la nova Cambra);
- la defunció o la incapacitació mitjançant sentència judicial ferma;
- la renúncia davant la respectiva Mesa;
- la decisió judicial ferma que anul·le l'elecció o la proclamació del diputat o del senador;
- la pèrdua dels requisits generals d'elegibilitat legalment establits;
- la condemna a pena d'inhabilitació imposada per sentència ferma en el cas dels senadors,
ja que en el cas
dels diputats la inhabilitació suposa una suspensió de drets, deures i també prerrogatives;
- i, en relació amb els senadors designats, quan ho comuniquen els parlaments autonòmics
en finalitzar la
legislatura del parlament que va fer la designació.
Els drets i deures dels parlamentaris
DRETS
REGLAMENT CONGRÉS: drets de participació en la vida parlamentària (assistència al
ple i a les comissions i a formar part d'una comissió), drets econòmics
(una assignació econòmica i a altres indemnitzacions i cotitzacions) i
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Caracteristicas de las Cortes Españolas. y más Resúmenes en PDF de Filosofía del Derecho solo en Docsity!

Estatut de parlamentaris L'adquisició, suspensió i pèrdua de la condició de parlamentari 1)Per a adquirir la condició de diputat o senador és necessari realitzar els següents passos després del procés electoral:

  • Presentar l'acta de diputat o senador davant la Cambra respectiva expedida per la junta electoral corresponent o per la Comunitat Autònoma en cas dels senadors de designació autonòmica;
  • realitzar una declaració de béns i activitats per a comprovar que no existeix una situació d'incompatibilitat, ja que davant tal situació s'ha de renunciar al càrrec incompatible per a poder accedir a la condició de parlamentari,
  • i prestar jurament o promesa d'acatament de la Constitució en sessió pública, àmit que el Tribunal Constitucional ha relativitzat en considerar que no implica una adhesió al text constitucional, sinó una exteriorització ritual d'acceptació de les regles del joc democràtic. 2)La condició de diputat o senador pot suspendre's per dos tipus de causes:
  • Per sancions disciplinàries molt greus (per exemple, segons el Reglament del Senat, per portar armes o agredir a un altre senador),
  • i per trobar-se el parlamentari immers en determinats procediments judicials. En el cas del Congrés es produeix la suspensió de manera automàtica quan hi ha una situació de presó preventiva del diputat. En el cas del Senat, es requereix una decisió per majoria absoluta, en atenció a la naturalesa dels fets imputats, just després de la concessió d'un suplicatori.
  1. Pèrdua Són causes de pèrdua de la condició de diputat o senador:
  • L'extinció del mandat, pel transcurs dels quatre anys de duració màxima de la legislatura o perquè es dissol anticipadament la Cambra (excepte la pròrroga en les seues funcions dels membres de la Diputació Permanent fins a la constitució de la nova Cambra);
  • la defunció o la incapacitació mitjançant sentència judicial ferma;
  • la renúncia davant la respectiva Mesa;
  • la decisió judicial ferma que anul·le l'elecció o la proclamació del diputat o del senador;
  • la pèrdua dels requisits generals d'elegibilitat legalment establits;
  • la condemna a pena d'inhabilitació imposada per sentència ferma en el cas dels senadors, ja que en el cas dels diputats la inhabilitació suposa una suspensió de drets, deures i també prerrogatives;
  • i, en relació amb els senadors designats, quan ho comuniquen els parlaments autonòmics en finalitzar la legislatura del parlament que va fer la designació. Els drets i deures dels parlamentaris DRETS REGLAMENT CONGRÉS: drets de participació en la vida parlamentària (assistència al ple i a les comissions i a formar part d'una comissió), drets econòmics (una assignació econòmica i a altres indemnitzacions i cotitzacions) i

drets d'informació (obtindre dades informes i documents de l'Administració) REGLAMENT SENAT: Afegeix el tractament d'excel·lència i el dret a passada de lliure circulació en determinats mitjans de transport col·lectiu i al pagament d'uns certs viatges. DEURES Deure d’assistència, adequació de la conducta al reglament, de cortesia, de prohibió de fer ús inadequat de la condició de parlamentari i de formular la declaració de béns i activitats. PRERROGATIVES DELS PARLAMENTARIS INVIOLABILITAT art 71.1 ce implica que no es puga iniciar cap mena de procés judicial, ja siga civil o penal, contra ells per les opinions expressades, els vots emesos, els escrits registrats en el Parlament o la realització d'activitats considerades funcions oficials dels parlamentaris (també contra actes externs a la vida parlamentària si són una mera reproducció literal d'un acte parlamentari) IMMUNITAT mecanisme de protecció de la lliure actuació dels parlamentaris que opera en dos àmbits diferents: respecte de la detenció policial i respecte de l'enjudiciament penal. Cadascun d'aquests àmbits té unes característiques pròpies. Respecte de la detenció policial, “durant el període del seu mandat els diputats i senadors [...] només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte” (art. 71.2 CE), és a dir, quan siga òbvia la comissió del delicte. Respecte de l'enjudiciament penal, la Constitució indica que “no podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la Cambra respectiva” ((art. 71.2 in fine CE) FUR ESPECIAL L'art. 71.3 CE indica que “en les causes contra diputats i senadors serà competent la Sala penal del Tribunal Suprem”, la qual cosa implica que en els processos penals no se segueixen les regles ordinàries de distribució d'assumptes judicials. S'ha criticat que se suprimeix així la possibilitat d'un recurs davant una segona instància judicial i que no se segueixen les regles ordinàries de distribució dels assumptes judicials. ORGANIT I FUNCIONAMENT GRUPS PARL els grups parlamentaris són els que poden presentar la major part d'iniciatives i a ells els corresponen els torns en els debats Per a constituir-se en grup parlamentari es requereix la presència d'un mínim de 15 diputats en el Congrés, encara que s'admeten grups amb 5 diputats si el partit polític o els partits polítics han aconseguit un 15% dels vots en les circumscripcions on s'han presentat o el 5% dels vots a nivell Estatal

Reunió dimarts 11 sala mariana pinesa Convocació per voluntat propia el president del congres, dos grups parlamentaris o ⅕dels diputats Els òrgans de producció parlamentària PLE òrgan que reuneix a tots els membres d'una Cambra a convocatòria del seu President (per pròpia iniciativa o a petició de part dels seus membres o diversos grups parlamentaris) 350 diputats la ce fixa entre 300 i 400 FUNCIO LEGISLATIVA Presa en consideració i debat de totalitat Participació en el procediment legislatiu amb debat i votació Aprova lleis orgàniques i pressupostos generals de l’estat Covalida o deroga decrets llei Pot llevar el vet del senat i ratificar o rebutjar les enmiendes introducidas en el senat FUNCIO CONTROL Otorga confiança al president Pot llevar-li la confiança amb el moció de censura o questio de confiança. Orientació política: mocions i proposicons de no llei Eligeix als membres 4 magis tc 6 t de comptes 10 consell general del poder judicial 6 Consell d’administració de RTVE DEFENSOR DEL POBLE Les comissions, subcomissions i ponències -L'augment i la complexitat del treball parlamentari, units a la necessitat de la seua racionalització, han portat a fer de les comissions, en tant que només reuneixen una part dels membres de la Cambra, a ser els òrgans de funcionament diari del Parlament, sense perjudici de la centralitat del Ple. Les comissions són òrgans especialitzats amb una comesa i un objecte específic, que no és exclusivament la preparació de les decisions del Ple, sinó que en molts casos són òrgans les decisions dels quals s'imputen al conjunt de la Cambra (aprovació de lleis en comis sió seguint els requisits de l'art. 75.2 CE o aprovació de mocions en comissió).

  • Les subcomissions són un òrgan intern d'una comissió per a la preparació i l'estudi d'un tema determinat. Són òrgans col·legiats amb presència dels diferents grups.
  • Les ponències normalment s'utilitzen com l'òrgan de preparació del treball legislatiu de la comissió, que estudia un projecte o proposició de llei detalladament (art. 113 RCD i arts. 110 et seq. RS). Com es reuneixen porta tancada, i normalment amb representació de tots els grups parlamentaris, són un dels àmbits adequats per a la negociació i transacció

polítiques. També s'utilitzen per a preparar la discussió d'altres assumptes, a semblança de les subcomissions. Reunió quan no hi ha ple poden haver varies sessions simultanies Es publica Convocació president per iniciativa dos grupos o ⅕del membres El president del congres pot convocar i presidir qualsevol omissió La Diputació Permanent Organ que realitza les funcions del congres quan: no està reunida, esta dissolta o ha expirat el seu mandat. Gracies a elll les facultats del parlament siguen viues. CE 21 membres minim Deu vetlar pels poders de les cambres quan no estan reunides FORA DELS PERIODES ORDINARIS DE SESSIONS (septem-desembre febrer-juny) Acordar la celebració de sessions extraordinàries del ple o comissió (sobre un ordre del dia determinat Quan el congres esta dissolt o ha expirar el mandat assumeix les facultats corrsponents al congres Convalidad o dergar reals decrest llei estats alarma exepcio Reunió : fora dels periodes ordinaris( gener, juliol i agost) Quan s’ha dissolt o expirat el mandat En la sala constitucional Iniciativa propia , dos grups parlamentaris o ⅕dels seus membres