¡Descarga comentaris pac 3 y más Ejercicios en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
Psicologia comunitària: Comentaris de la PAC-
Al igual que en els treballs anteriors, us envio alguns comentaris relacionats amb la darrera activitat de l'assignatura, amb l'objectiu que us ajudin a avaluar el vostre propi treball i comprendre la qualificació que teniu.
En el cas d’aquesta PAC, els treballs han estat en conjunt bons. A diferència de les PACs anteriors, en aquest cas no hi ha hagut cap treball suspès, i durant la correcció he trobat pocs errors conceptuals i poques confusions en l'aplicació dels continguts dels materials al cas que heu escollit analitzar. La diferència de qualificacions ha anat més vinculada a qüestions relacionades amb l'enfocament del treball i la profunditat i exhaustivitat de l’anàlisi realitzat. A continuació comentaré alguns d'aquests aspectes:
Excessiu anàlisis teòric: En alguns treballs he trobat un excessiu suport teòric a l'hora de respondre diferents preguntes de l'enunciat. Aquí vull destacar que l'objectiu de la PAC era l'anàlisi d'un cas concret (La Coma o Vista Alegre) emprant els diferents conceptes exposats al mòdul i altres materials obligatoris d'aquesta tercera unitat. En alguns casos heu donat respostes molt teòriques, sense acabar de connectar-les bé amb el cas concret que heu escollit. Per exemple, en la primera pregunta, en alguns casos heu parlat de les diferents fases de la IAP molt en abstracte; tant, que la mateixa resposta donada, podria haver encaixat en qualsevol dels dos casos proposats (en la fase de "Constitució de l'equip", per exemple, en molts casos us heu limitat a dir que contactareu amb les persones de la comunitat fent algunes visites, però sense especificar com ho faríeu per constituir un equip en un barri tan fragmentat, com és per exemple el barri de La Coma). Som conscients que disposàveu d’un espai limitat per respondre, i en aquest sentit no es tractava de desenvolupar molt la resposta, però sí que era important fer l’exercici d’intentar “aterrar” i aplicar la teoria al cas escollit (això, de fet, és quelcom que ja vaig anotar en els comentaris de la PAC-2).
Manca de marc teòric: Al pol oposat del que acabo de comentar, un problema que he trobat en d'altres treballs ha estat el fet d'analitzar el cas sense acabar d'argumentar el fonament teòric subjacent a les accions i metodologia que heu proposat. Per exemple, en la segona pregunta, en algunes activitats heu proposat un projecte d'intervenció amb la comunitat, però sense argumentar per què l'acció proposada encaixava amb un disseny de potenciació (empowerment). No es tractava tan sols de proposar accions d'intervenció adequades i originals, sinó també d'argumentar la seva elecció i la seva adequació a partir del marc teòric que ofereix el concepte de
potenciació. Aquí poso aquest exemple, però això és quelcom que, en alguns treballs, també ha succeït en d'altres preguntes de la PAC.
Extensió del treball: Mentre estàveu realitzant el treball, molts/es em vau escriure comentant que us estava resultant difícil sintetitzar l’anàlisi per adequar-lo al límit màxim de paraules fixat. No obstant, malgrat no ser senzill, la majoria vau fer aquest esforç i en l’avaluació he valorat la capacitat de síntesis. Al respecte, he baixat una mica la nota d’aquells treballs que no s’han ajustat als límits establerts.
Treball de tots els materials proposats: Per a realitzar aquest treball, a banda del mòdul 5 de l’assignatura, havíeu de llegir una lectura sobre empoderament. Hi ha hagut treballs (pocs) on no heu mostrat haver treballat aquest material, amb la qual cosa en aquests casos no m’ha estat possible avaluar bé una part dels continguts.
Grau de realisme i nivell d'encaix de les vostres propostes d'intervenció al cas escollit: Quelcom que també he tingut en compte a l'hora d'avaluar els treballs ha estat el nivell d'encaix de les vostres propostes d'intervenció a la realitat concreta del cas escollit (tenint en compte la informació de la que disposàveu). Com heu anat llegint en els materials, un dels principis clau de la Psicologia comunitària és l'assumpció de que qualsevol comunitat ja disposa dels recursos necessaris per a poder iniciar un procés de transformació social de les condicions que són identificades com a problemàtiques per part de la pròpia comunitat. Per això, he valorat que les vostres propostes d'intervenció partissin dels recursos existents coneguts de la comunitat en qüestió (per exemple, tant en el cas de Vista Alegre com en el de La Coma disposàveu de molta informació sobre els equipaments i recursos dels que ja disposa el barri, així com les mancances dels mateixos). Comento això ja que en forces treballs heu plantejat activitats que requerien equipaments o instal·lacions que no estaven incloses en la descripció del cas (sales d'exposicions, radio o televisió municipal, etc.). La creativitat -buscar bones solucions a partir dels recursos existents (sovint pocs)- és un dels fonaments de la Psicologia comunitària. També, en relació a aquest punt, haig de dir que hi ha treballs on heu aplicat molt bé la teoria i els conceptes, però d’una manera poc realista, això és, prescindint d’algunes característiques clau que defineixen el context social de la comunitat escollida. Per exemple, si volem treballar amb la comunitat gitana del barri de La Coma no té massa sentit partir de l’Associació de veïns (on aquest col·lectiu pràcticament no hi és representat).
comunitat i treballin per les seves reivindicacions com un militant més, posant els seus coneixements “científics” al servei de l’organització i participació comunitària, respectant el seu “saber popular” però aportant els seus coneixements per ajudar a desenvolupar una consciència crítica sobre la seva realitat i fer de catalitzadors socials per facilitar l'acció social.
Fals Borda va desenvolupar aquest model pensant en un tipus de societat concreta (llatinoamericana), marcada per la divisió de classes i amb la presència de moviments socials i populars. Per això, no va posar gaire èmfasi en l´estudi de les xarxes socials existents o de les relacions entre els grups o subgrups de la comunitat estudiada, centrant-se més en impulsar l’acció i en la identificació i detecció de les necessitats que la mouran.
En canvi, l’origen del model de Tomás Villasante es situa a Espanya, i per tant, en el context d’una societat amb un moviment associatiu formal i informal molt més consolidat, tot i que no lliure de conflictes. És en part per això que Villasante posa el centre d’atenció en les xarxes de relacions que existeixen entre els diferents grups, amb l’objectiu de potenciar aquestes relacions. El barri de Vista Alegre compta amb diferents associacions de veïns, una associació de rumans i diferents entitats de caràcter religiós. El barri de La Coma, per la seva banda, compta amb una associació de veïns, una associació de gitanos, una associació de dones emprenedores, vàries associacions culturals i religioses, i amb diverses entitats que treballen al barri. En aquest sentit, el model de Villasante encaixaria molt bé amb qualsevol d’aquests casos, doncs és fonamental que el diagnòstic atorgui un paper rellevant al moviment associatiu que ja existeix al barri. No obstant, com apuntava a l’inici, he valorat bé si heu argumentat la pertinença del model de Fals Borda, sempre i quan la vostra resposta mostrés la reflexió sobre ambdós models.
Una de les principals mancances que he trobat en aquesta primera pregunta és que en alguns treballs heu ofert respostes excessivament teòriques, i per tant, massa desvinculades del cas escollit. Un punt fonamental que també havia de quedar plasmat en aquesta pregunta és que estem tractant una metodologia que es basa en el rol actiu i la participació de la comunitat en tot el procés. Les decisions sorgeixen sempre des de la comunitat, i per tant, no és possible planificar un disseny o procés d'IAP relativament tancat des d'un inici. Ressalto aquest punt perquè en alguns treballs heu planificat un procés d'IAP amb accions molt dirigides. La IAP no consisteix en que l'investigador estudia la situació i els problemes, i a partir d'aquest estudi proposa accions a la comunitat i intenta convèncer-la de la seva idoneïtat. Contràriament, l'investigador ha d'adoptar una actitud oberta, assumint que els propis membres de la comunitat han de participar activament en la detecció dels problemes i necessitats, així com en la planificació d'accions. Això no implica que els/les investigadors/es, com a professionals de les ciències socials, puguin aportar tècniques per obtenir dades
fonamentals per avançar en el diagnòstic de la situació. Per exemple, en qualsevol dels dos casos, teníeu un article amb dades quantitatives i qualitatives de les problemàtiques i de la situació de la comunitat, cosa que ens permet quantificar les problemàtiques detectades pels propis habitants del barri: el tipus de conflictes que es donen al barri, el percentatge de persones a l’atur, etc.
Un dels elements que es demanaven també en la primera pregunta era que argumentéssiu les avantatges i inconvenients que podria tenir la metodologia de la IAP al cas escollit. Com molt bé heu apuntat, entre les principals avantatges hi hauríem de situar que es tracta d'un enfocament que situa a les persones afectades com a coprotagonistes de tot el procés, oferint-los la possibilitat d'implicar-se voluntàriament en la definició i transformació de la realitat que els envolta i afecta. El fet de poder prendre un rol actiu en el procés afavoreix la implicació de la comunitat, la seva cohesió i possibilita l'establiment d'objectius comuns. Alhora, fomenta un estil de relació i organització democràtic i el seguiment d'un model de participació social directa. Aquesta seria la principal avantatge, doncs un grup o comunitat enfortit, cohesionat, amb una forta identitat i sentit de comunitat, que és capaç d'autogestionar-se, és un grup que pot afrontar d'una manera molt més senzilla qualsevol altra problemàtica amb la que es trobi. Per altra banda, la IAP és una metodologia que no només serveix per a diagnosticar i afrontar les problemàtiques existents, sinó que permet també anticipar necessitats futures de la comunitat.
A l'hora d'exposar els inconvenients, en alguns casos, heu explicat més aviat les dificultats amb les que es pot trobar el fet d'intentar dur a terme un procés d'IAP, com per exemple, que hi hagi una manca de participació social o que algunes persones de la comunitat vulguin agafar massa protagonisme, entre d'altres. Com molts heu apuntat, no és una metodologia adequada quan volem obtenir resultats ràpids, això és, quan ens trobem davant d'una situació o problemàtica crítica que ha de ser gestionada de forma urgent.
La segona i tercera pregunta tractaven sobre l’empoderament, i es podien respondre perfectament juntes, doncs estaven molt relacionades. En primer lloc, us demanàvem desenvolupar una estratègia d’empoderament aplicable al cas escollit, argumentant la seva elecció. Com comentava més amunt, aquí no era suficient en descriure una acció d'intervenció sinó que l’important era justificar que aquesta encaixava amb el concepte de potenciació/empowerment. En el cas de Vista Alegre en molts casos heu proposat accions dirigides al col·lectiu de persones immigrants o accions orientades a impulsar el moviment associatiu del barri, mentre que en el cas de La Coma, en molts treballs heu proposat accions de potenciació dirigides a la població gitana o a les dones del barri.
Enllaçant amb la pregunta 3 de l’enunciat, els models liberal i neoliberal de l’empoderament no s’allunyarien tant de la perspectiva funcionalista, en la mesura que es tracta de models que busquen adaptar a la persona o col·lectius al sistema per tal d’obtenir una pau o equilibri social, però sense entrar a qüestionar les estructures socials que mantenen les desigualtats i les diferències de poder. Per tant, el model radical és l’únic model que engloba aquestes tres dimensions, i com molt bé heu comentat en pràcticament tots els treballs, és molt proper a l’acció col·lectiva, on són els propis afectats els qui dirigeixen l’acció i prenen totes les decisions (i on la figura de l’expert és absent).
En aquesta direcció, en una estratègia d’empoderament, el professional només pot desenvolupar el rol de “facilitador”, de “col·laborador”, de “mobilitzador de recursos”, allunyant-se de la figura de l’expert. L’objectiu és acompanyar al grup, ajudar-los a prendre consciència amb el seu coneixement, permetre que s’aportin suport mutu i es desenvolupin lligams, permetre que assumeixin un rol actiu en la presa de decisions i en la direcció de les accions.
Finalment, en el darrer apartat de l’enunciat us demanàvem aplicar els elements de la Perspectiva Ecològica al cas escollit. Aquí calia tenir en compte que qualsevol comunitat pot ser analitzada en termes de sistema social , i aquest concepte obre l'espai a un cert model d'intervenció que ens insta a anar més enllà dels individus concrets. La comunitat, des d'aquí, es pot entendre com un espai on s'hi articulen significats compartits, i aquests significats influeixen en gran mesura el comportament dels seus membres. Per tant, una de les aportacions de l'enfocament ecològic és el fet de conduir-nos a pensar les intervencions en termes molt més globals, prenent la comunitat com un sistema que està composat per molts altres sistemes que es relacionen entre sí. Al respecte, vull destacar que he trobat algunes confusions en l’aplicació del concepte de sistema social, doncs en algun cas heu parlat del sistema social dels immigrants o heu afirmat que els joves formen un sistema social (si reviseu el concepte de sistema social, veureu que aquests exemples són erronis). Certament, com molts heu apuntat, en les fases inicials dels processos d'IAP, la perspectiva ecològica pot aportar elements importants per a l'anàlisi de la situació, la detecció de necessitats de la comunitat, i la investigació i coneixement de l'entorn en general, doncs no és el mateix mirar-nos la comunitat com un tot, que analitzar-la identificant quins microsistemes i mesosistemes existeixen, i com es relacionen entre sí.
Aquí no desenvoluparé aquests conceptes (microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema), ja que els heu tractat bé en quasi tots els treballs. L’únic problema, de nou, és que en alguns casos els heu descrit/aplicat de manera abstracta, d’una forma descontextualitzada del cas escollit, i per tant, no heu mostrat en quina mesura la
identificació d’aquests sistemes suposa una eina analítica útil per diagnosticar la realitat de la comunitat en qüestió i prendre decisions.
Bé, espero que aquests comentaris us serveixin per avaluar el vostre propi treball. No m´he estès gaire ja que, com he comentat, la majoria de treballs han estat ben enfocats, i es nota que hi ha hagut un bon treball dels materials de l'assignatura. Si algú de vosaltres té qualsevol dubte amb el seu treball o nota, escriviu-me un correu i ho podem revisar amb més detall.
Per sol·licitar qualsevol comentari personalitzat o revisió individualitzada, l’únic que us demano és que quan ho sol·liciteu mostreu que heu llegit aquests comentaris generals que us deixo en aquest document, oferint una reflexió sobre els encerts i errors que creieu que té la vostra PAC.
