Hola a totes i tots,
Faré uns quants comentaris respecte la tercera i darrera PAC de la nostra assignatura, i espero
que us siguin útils no solament per entendre la vostra qualificació sinó per afrontar la prova de
síntesi de l’assignatura.
En aquesta darrera PAC es buscava principalment analitzar com es desenvolupen els processos
d’institucionalització (en la seva vesant material i simbòlica) i l'impacte de les institucions socials
sobre la vida quotidiana de les persones, como poden ser en la constitució d’identitat i acció, a
partir del cas de les lluites pel matrimoni homosexual.
En aquesta PAC, es va continuar l’anàlisi del cas de “lluita pel dret a matrimoni entre parelles del
mateix sexe” en diferents contextos nacionals, buscant analitzar com es conformen els processos
d'institucionalització. Per això es podia prendre diferents argumentacions dels materials però també
dels materials complementaris (que en algunes PAC va quedar clar que no els van considerar o
estudiar). Cal dir que si bé no era obligatori, la seva lectura podria haver contribuït a millorar
l’argumentació.
El primer a dir és que a la PAC es buscava desenvolupar un ASSAIG, el que considera com a
mínim una estructuració textual argumentada amb algunes idees bàsiques: apertura o introducció,
desenvolupament i conclusió. La idea d’un assaig és lliurar una argumentació que consideri els
temes teòrics, però no fent només un resum d’aquestes perspectives sinó vinculant-les amb una
idea central o tesis que es busca justificar i establint un vincle amb el cas plantejat. Per a fer això,
es van presentar una sèrie de preguntes guies però que no calia respondre una a una (pregunta-
resposta) sinó fer una reflexió que presentarà una integració textual argumentada. Algunes PAC no
van a presentar una argumentació més en profunditat, el que va afectar la seva qualificació.
Dins d’aquesta argumentació es buscava veure de quina manera es presentaven les dinàmiques
instituit-instituient en les lluites de matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquí no calia fer
l’anàlisi de cada context, sinó veure els punts en comú i diferenciadors. D’altra banda només es
buscava una visió generalitzada sinó també utilitzar el cas plantejat.
Si es considerava la dinàmica instituient-instituït es podrien haver exposat els components de tot
allò heteronormatiu que excloïa a aquest sector social d’un dret social, en relació precisament als
moviments que han fet capgirar aquesta matriu o modificar-la d’alguna manera, és a dir, mostrar
els elements resistent a aquesta normativització de qui té dret a casar-se o no dins d’un conjunt
social heteronormatiu. Com es veu en el material els processos d’institucionalització dóna origen a
l’ordre socialinstituït mitjançant una naturalització gradual de la norma, en aquest cas, qui subjectes
van ser considerats al passat com subjectes de dret, en relació a la unió matrimonial. La dinàmica
