Contractes - Marc Lloveras, Apuntes de Derecho Civil

¡Descarga Contractes - Marc Lloveras y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

CONTRACTES

Alumne/a: Paula Martínez Bustos Professor/a: Marc Roger Lloveras Ferrer Grup 1 – 1r trimestre 2n curs- 2019- Facultat de Dret Universitat Pompeu Fabra

PART GENERAL

Continguts

1. Concepte de contracte. Fonts. Classificacions. Contractes de consum.

2. Tractes preliminars i formació del contracte.

3. Compliment del contracte i subrogats del compliment.

4. Incompliment del contracte. Tipus. Imputació. Causa fortuïta i força

major.

5. Remeis a l’incompliment.

6. Modificació i extinció del contracte. Novació, cessió i subcontractació.

7. Clàusula rebus sic stantibus.

ELEMENTS DEFINITORIS D’UN CONTRACTE

• Implica un acord de voluntats entre les parts. S’haurà de manifestar la voluntat amb la prestació de consentiment, sino no hi haurà contracte. Consentiment tutelat des de la idea de llibertat  regulació del consentiment a través dels vicis. El contacte existeix desde que una o diverses persones accedeixen a obligar-se a donar alguna cosa o a prestar algún servei. No existeix la posibilitat de imposar contractes de manera forçosa. Hi ha un acord entre una o més persones per a l’intercanvi de béns i serveis, aquest acord sempre neix de la propia voluntat de la persona a través del consentiment mutu. Dins d’aquest acord, que fonamenta l’existència d’un contracte, no es regeix per un principi de tipicitat. La llibertat de pacte inclou al creació de nous tipus contractuals. Els particulars tenen llibertat per crear tipus de contractes, i no només poden utilitzar contractes regulats pel Codi Civil. Per tant, l’acord arriba fins la idea de atipicitat contractual.
• Bilateral o plurilateral Els contractes s’han de donar entre dos o més persones, no existeixen els contractes unilaterals.
• Llibertat formal i de contingut En general, no s’exigeix cap formalitat. I en virtut de l’Autonomia privada les parts poden pactar del que vulguin. - Eficacia relativa Només vincula a les parts  eficàcia relativa, efectes inter partes. No té eficacia absoluta  efectes erga omnes 1257 CC: el contracte pot tenir eficàcia en relació als posibles hereus. Els drets reals tenen eficacia davant de tothom - Llibertat individual o autonomia privada aplicada als contractes. Ús autonomia de la voluntat per entrar pero no per sortir, es surt complint amb la obligació.

- Component econòmic El vehicle jurídic per pasar els béns de qui els valora menys a qui els valora més  aconseguir el benestar social i millorar l’economia. - Força de llei El contracte es font del dret = llei privada dels particulars. Aquest té força de llei, genera obligacions i les parts d’aquest queden obligades a complir. El compliment d’aquestes obligacions poden ser imposades coactivament, si cal per la força per part de qui té el monopoli de la força, l’Estat, contra la part incomplidora (desnonaments…). Això presuposa que al darrere tenim un Estat que té un aparell judicial que pot imosar el compliment dels contractes. I també que els particulars no poden imposar la justícia per la seva mà (si tinc un arrendatari que no paga, no puc solucionar-ho jo mateix), només pot ser solucionat per qui té el monopoli de la violència i de la força. Però si sempre s’haurés de exigir per força, es perdria la confiança en els contractes i deixaria de ser eficient. És com una garantía que tenim que ens dona la força jurídica, i al costat d’aquesta hi ha una idea de confiança mutua. Si el contracte funciona és perquè qui arriba a un acord es amb l’intenció de complir-ho i fer-ho de manera voluntària. El contracte, especialment la compraventa, genera obligacions i el que fa es fer nèixer aquestes. Pero no provoca per si sol la trasmissió de la propietat per si sol. Això es produeix amb el compliment del contracte que implicarà de una manera o una altra la trasmissió i lliurament del objecte d’una part a una altra. Quan firmem el contracte l’efecte jurídic que obtenim es crear-nos la obligació de fer lliurar-li l’objecte i per tant, només amb aquest lliurament s’extingeix l’obligació generada. El contracte (el perfeccionament del contracte) no produeix per si sol la trasmissió de la propietat o la titularitat dels béns. Des de sempre, es pot suposar que el que es té facticament es considera propi  pressumpció fàctica. Per això entenem que actualment, s’ha produit el traspàs de domini i propietat, no al moment en el que es fa el contracte, sino en el moment en el que es compleix la obligació i es lliura l’objecte. La trasmissió de la propietat es realitza amb un document públic (escriptura pública). El contracte de compraventa amb un document privat no produeix l’efecte de trasmissió de la possesió perquè ha de ser amb escriptura pública.

ELEMENTS ESSENCIALS DEL CONTRACTE (1261 CC):

Si no hi ha un d’aquests elements el contracte serà nul i se li aplicarà el règim de la nulitat absoluta.

- Consentiment (art 1262 a 1270 CC) Qui té capacitat per contractar i la prestació de consentiment (forma en la que es presta). Capacitat per contractar. El contracte celebrat sense capacitat per a contractar és anul·lable. Com a regla general l'art. 1263 CC ens diu que: "els majors d'edat i menors emancipats no incapacitats tenen capacitat per a contractar." Per tant, poden prestar consentiment dels majors d'edat així com els menors emancipats encara que aquests últims amb algunes excepcions regulades a l'art. 323 CC. Els menors emancipats necessiten un complement de capacitat (tutor) per dur a terme la venda d'immobles, la venda d'objectes d'extraordinari valor, la sol·licitud de préstecs ...

• Menors emancipats: tenen capacitat per contractar excepte per a aquells contractes previstos en els arts. 323 CC, 211-121 CC i 236-27 CCCat, per a la contractació necessiten complement de capacitat.
• Menors no emancipats: tenen capacitat per a celebrar contractes que no excedeixin dels usos socials (arts. 162.2.1 del CC i art. 211-5 del CCCat); per a la resta complement de capacitat. Podran celebrar contractes que socialment s'acceptin (segons els usos socials tot i que en principi no tenen capacitat).
• Els incapacitats jurídicament no tindran capacitat per contractar encara que la seva capacitat o incapacitat vindrà determinada en funció del grau d'incapacitació (determinada judicialment). Capacitat per a celebrar contractes en funció del que estableixi la sentència d'incapacitació.

Prestació del consentiment:

• Per prestar consentiment necessites tenir la capacitat d’obrar. Si no la tens, el contracte serà nul.
• Coincidència entre voluntat interna i declarada, i formació lliure i espontània de la voluntat de contractar.
• La formació de la voluntat ha de ser lliure, conscient i voluntària.
• La voluntat de contractar no presentarà aquestes característiques quan es d'algun vici del consentiment (violència, intimidació, dol i error). En aquests casos la voluntat no s'haurà format de manera lliure. Quan concorre un vici del consentiment direm que el contracte és anul·lable (quan hi ha vici o manca de capacitat).
• Si una altra persona presta consentiment per tu, el contracte serà nul, però no per vicis del consentiment, sino perquè no existeix consentiment. - Objecte El contracte ha de tenir un objecte que sigui materia de contracte. Tot objecte ha de complir tres carácterístiques: 1- Posible (art 1272 CC): No poden ser objecte de contracte les coses impossibles ni tampoc les coses que estan fora del comerç dels homes (ex: la lluna, béns de domini públic). La imposibilitat inicial de l’objecte determina la nulitat del contracte. Existeix la imposibilitat sobrevinguda de la prestació, que allò que era vàlid i posible a l’inici es torni imposible més tard. La imposibilitat sobrevinguda pot extingir l’obligació en funció de si hi ha culpa o no. L'article 1272 CC quan es refereix a les coses impossibles es refereix a un tipus d'impossibilitat: originària, total i més duradora. Originària: la impossibilitat existia en el moment en què es va celebrar el contracte, quan es va celebrar el contracte la cosa ja era impossible. Total: han d'afectar a tot l'objecte del contracte. Duradora: no pot tenir caràcter temporal o ser transitòria. 2- Lícit (art 1271 CC): no poden ser objecte de contracte les coses o serveis contrataos a les lleis o als bons costums (ex: serveis sexuals, l'esclavitud, ventre de lloguer ...). Exemple: A Espanya està prohibida la gestació per substitució, no és un contracte vàlid per ser l’objecte ilícit.

Hi ha 2 problemes que afecten a la causa i que comporten la nulitat del contracte.  Casos de causa falsa. Simulació absoluta de la causa: (falsificar factures = es fa veure que s’ha pagat per una prestació però aquest contracte es nul perquè s’esta simulant que existeix però és una causa inexistent = nulitat contracte). Simulació relativa de la causa: (contracte de compraventa que simula una donació). Sota de la disfressa hi ha una causa. Tot el que sigui fals, serà nul i com es fa aflorar la causa vertadera, que en aquest cas seria la donació, el negoci jurídic serà vàlid si compleix els requisits de aquell negoci jurídic. TS canvia la doctrina i només serà vàlida la compravenda simulada quan compleixi els requisits i si consta l’animus domandi (voluntat de donar en escriptura pública).  Casos de causa ill·lícita: causa contrària a la llei (comissió d’un delicte…).

- I de vegades, la forma quan aquesta sigui un requisit de validesa o eficàcia. El CC parteix del principi de llibertat de forma. El contracte es vàlid sigui escrit, verbal o en document públic. Tots són formals (tenen forma), però s’han de distingir: o el requisit de forma com a requisit de validesa o el requisit de forma com a requisit de eficàcia: El contracte es vàlid, però perquè produeixi tots els seus efectes (sigui eficaç) es necessita una forma de contracte concreta. *compravenda no té requisits de forma.

• la trasmissió de propietat de béns inmobles s’ha de fer per escriptura pública. El requisit de forma constitutiva es fixa en la regulació de cada tipus contractual.

FONTS NORMATIVES DELS CONTRACTES

Primer caldrà tenir en compte la divisió entre Hard Law i Soft Law Hard Law (dret dur): té una eficàcia jurídica vinculant. Sempre serà aplicable pels jutges.

• Codi civil (1889): Llibre IV (Dret d'Obligacions i Contractes).
• Codi civil de Catalunya: Llibre VI (no aprovat encara - mentre no estigui aprovat, els contractes celebrats a Catalunya es regiran pel llibre IV del CC).
• Codi de Comerç (1885) que regula el dret mercantil.
• Lleis especials que regulen determinats tipus de contractes i que protegeixen determinats subjectes. Normalment és mitjançant lleis especials amb les quals podem transposar les directives europees dins de l'ordenament jurídic espanyol, poden ser lleis especials per la matèria que regulen o pels subjectes als quals protegeixen
  • Lleis especials per raó de l'objecte - pel tipus d'objecte que regulen - (ex: Llei d'arrendament urbans)
  • Lleis especials per raó dels subjectes - persones que intervenen en la celebració de contracte  TRLGDCU pels contractes de consumidors.
• Dret d la UE: A nivell europeu directives (en defensa, generalment, del consumidor).
• Convencions i tractats internacionals dels quals Espanya forma part: Conveni de Viena sobre Contractes de Compravenda (1980) que té per objecte la compravenda internacional de mercaderies. Aquest Conveni pretén ser un reflex d'aquesta idea de globalització i d'interrelació de relacions econòmiques, pretén ser un text modern i uniforme que reguli totes les normes de la compravenda per als contractes entre diferents estats que hagin signat el Conveni de Viena (Espanya va signar el Conveni de Viena el 1990 i va entrar en vigor a l'agost del 1991). És important tenir clar que aquests contractes de compravenda són contractes internacionals celebrats entre particulars (no entre estats) que pertanyen a estats que han signat el Conveni de Viena.

CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES

Aquestes classificacions no són excloents i per tant un contracte pot pertanyer a diferents clases. 1ª Distinció: Segons com es perfeccionen.

- Consensuals: Es perfecciona amb l’acord de voluntats.En el sistema espanyol tenim contractes consensuals, ja que tenim contracte amb el mere acord de les parts. El contracte crea el vincle i l’obligació i serà a través del compliment de la prestació i del contracte la finalització d’aquest. - Reals: No existeixen. Nomes hi havia contracte en el moment en el que una de les dues part lliura una cosa (donació, préstec…). Historicament per la trasmissió de la possessió era necessari que fossin contractes reals = existents = acte material o físic de presa de possessió. - Formals: No basta amb l’acord de voluntats, per a que el contracte desplegui efectes ha d’haver-hi consentiment d’ambes parts però a més s’ha de realitzar una forma per a que sigui vàlid. Si faig el contracte per escriptura pública, es necessita el consentiment, per tant contracte consensual, però aquest necessita forma i per tant, s’ha de mantenir de alguna manera el consentiment. Tots els contractes tenen forma, però quan parlem de contractes formals vol dir que el contracte té requisit de forma per la seva válida constitució, si això no es compleix el contracte serà nul (hipoteca = escriptura pública, si no no és vàlida). Pels contractes amb consumidors realitzat a distància es requereix forma escrita o suport durador alternatiu (pdf). TRLGDUC  Règim d’anulabilitat legimitat o instat per la part consumidora. 2ª Distinció: En funció de si generen obligacoins a carrèc d’una o d’ambdues parts. Quan parlem d’unilateral o bilateral no fem referència a les parts, perquè el contracte unilateral no existeix (una persona no contracta amb si mateixa  Excepció: Hi ha la figura de l’auto-contratació. Però la gran majoria son bilaterals i normalment, recíprocs. - Bilateral: neixen obligacions a càrrec de les dues parts (compravenda). - Unilateral: únicament neixen obligacions a càrrec d’una de les parts (donació). -

3ª Distinció:

- Tracte únic: hi ha una obligació que es compleix inmediatament i és l’unica que existeix. - Tracte successiu (lloguer): obligació que es va complint periòdicament i s’allarga en el temps. No es pot confondre amb el tracte successiu registral (queda registrat el dret que registro respecte amb l’antic titular). 4ª Distinció: En funció de si comporten atribucions patrimonials a càrrec d’una o d’ambdues parts. - Onerós: ambdues parts han de realitzar una atribució patrimonial, hi ha gravamen per a les dues parts del contracte (compravenda, préstec) Fer una cosa a canvi d’una altra cosa. - Lucratiu/gratuit: només una de les dues parts ha d’entregar una cosa. Fer una cosa a canvi de res (donació, dipòsit, comptat…) 5ª Distinció - Commutatius: les prestacions que s’han d’executar en el contracte estàn determinades en el contracte i hi ha equivalència objectiva entre el valor de les prestacions. Sé que és A i que és B que intercambiaré ja que queda clar i està inicialment determinat. - Aleatoris: Una part de la prestaciço que ha de relaitzar una de les parts contractual, la prestació o una part d’aqeusta no està determinada inicialment i pot fer-se dependre de l’atzar o de la sort que es pugui produir en el futur. La part que haurà de complir, només ocmpleix si passa allò que està previst que passi i pot no pasar (condició suspensiva o la mateixa naturalesa del contracte). Loteria, assegurances, renda vitalicia… 6ª Distinció: Segons si estàn regulats o no per l’odenament jurídic - Típics: regulat per la llei al CC o a lleis especials. - Atípics: no estàn regulats per l’ordenament, és la jurisprudencia la que ha anat regulant aquests contractes. Això és degut a que tenim el principi de llibertat contractual que permet crear tipus contractuals  sotmesos al règim d’Autonomia privada. La regulació tipificada en els codis inclou un contingut mínim obligatori i també estableixen algunes prohibicions. A mesura, que aquest es vagi utilitzant més a la pràctica, el legislador l’acabarà regulant i passarà a ser típic.

- Desestiment del contracte: El contractant ha adquirit la prestació i el contracte és vigent i un cop el contracte se ha realitzat, hi ha un temps per repensar-ho i desfer el contracte  Només en cassos de consumidors, però no en tots, només en els de compravenda a distància sotmesos al text refòs. El desestiment és lliure i no s’ha de justificar un imcompliment contractual. No es desisteix per error en el producte o perquè l’altre ha inclompert. Pot existir quan s’ha ofert per part del propi empresari, ja que ell tampoc té obligació legal. - Remeis en cas d’incompliment contractual: La regulació del protecció del comprador en el contracte de compraventa tradicional en el Codi Civil per un periòde de 6 mesos el comprador té dret a demanar la reducció del preu (quanti minoris) i l’acció de resolució per incompliment. El TRLGDCU amplia això, al Codi Civil són 6 mesos de termini i en l’àmbit del text refòs passa a ser dos anys. I respecte a l’acció de resolució s’hi afegeix amb caràcter preferent als dos remeis anteriors de reparació i/o substitució del producte. o En àmbit dret estatal hi ha una regulació general de la compraventa que manté el model tradicional. En l’àmbit de regulació específica es troba al dret mercantil. o En consumidors el règim de remeis es que el que s’amplia: reparació i substitució i si no funciona, reducció de preu o resolució de contrcate ampliat a dos anys. o Codi Civil de Catalunya aplica això dels dos remeis a totes les compravendes, no només a les de consum. Quan el producte té un incompliment, al codi espanyol ens haurem d’agafar a que cada cosa presenta un vici ocult. En el text refós de consumidors s’incorpora un canvi, el principi de conformitat. En el llibre sisè Codi Civil de Catalunya, la regulació de compraventa generalitza l’aplicació del principi de conformitat a tots els contractes de compraventa. Pasem de vici ocult a principi de conformitat.

TEMA 2. TRACTES PRELIMINARS I FORMACIÓ DEL CONTRACTE

ELS TRACTES PRELIMINARS

Tot i la importància que tenen els tractes preliminars, aquests no estan regulats pel CC, i ni tan sols són esmentats. La regulació corresponent ha estat creada per la doctrina i la jurisprudència. Per tant, el CC presuposa una fase de negociació contractual abans de fer una oferta i acceptar-la. Els tractes preliminars són un conjunt d’actes que es realitza en una fase prèvia a la realització del contracte = fase de negociació. Es fa amb la intenció d’arribar a una celebració del contracte. Les parts són lliures de negociar o no. La entrada o realització d’uns tractes preliminars no genera el deure de contractar. Les negociacions poden no fructiferar perquè les parts no es posen d’acord i per tant, no s’arriba a un contracte. El únic deure que implica és comportar-se honestament als tractes o d’acord amb el principi general de la bona fe (art 7 CC). Hi haurà un deure d’indemnitzar quan es produeixi una ruptura injustificada de les negociacions  responsabilitat precontractual. Una ruptura de les negociacions és injustificada quan s’hagi generat una situació de confiança suficient, que hagi generat la confiança en l’altre part de que hi hauria contracte i aleshores l’altre part ja ha fet despeses amb la creença suficientment justificada de que s’arribaria a l’acord. Això no portarà mai a una contractació obligada o a una indemnització, mantenim la llibertat de contractar o no, però si la ruptura és injustificada, l’altre part té la possibilitat de demanar indemnització. Si una ruputura de les negociacions és justificada, és correcte. 4 requisits (han de cocòrrer tots ells) per la responsabilitat precontractual: 1- Suposició de situació de confiança razonable de realització del contracte 2- Caràcter injustificat de la ruptura dels tractes. Es considera que la ruptura no està justificada quan s'han iniciat o continuat unes negociacions sense cap intenció d'arribar a un acord (sense intenció prèvia de celebrar el contracte) 3- Resultat de danys per a una de les parts 4- Relació de causalitat entre la confiança generada i el dany causat.

CARTES D’INTENCIONS

Són acords o compromisos de meres intencions, expressen la intenció o voluntat de iniciar o continuar una negociació sobre els temes sobre els quals es pertenen arribar a un acord per arribar a una possible contratació. No vinculan, ja que no són contractes. Serveixen per organitzar amb una certa eficàcia jurídica. Es posa per escrit el que pretenen les dues parts (com, quan, el que…). Però això no el converteix en cap document vinculant, només enmarca la negociació. Pot ser rellevant des de dos punts de vistas: 1- Possible responsabilitat precontractual, ja que tenim una prova de com han sigut aquestes negociacions i pot servir per justificar el danys. 2- Interpretació del contracte si és necessari en el futur interpretar-lo. La carta d’intencions no és una oferta, ni contraoferta, és un document en el qual les dues parts redacten el punt en el que es troba la negociació i a on volen arribar. També poden estar també els acords als que ja han arribat i poden o solen imposar deures de confidencialitat (secret) , i si aquest no es compleix pot servir per justificar que es trenqui la negociació. També poden servir per arribar a un projecte de contracte o pràcticament el text del que serà el contracte, en el cas de que hagi de ser aprovat per altres òrgans (exemple: societat). No són precontractes. PRECONTRACTES No existeixen, o tècnicament només són precontractes els contractes que ja contenen un acord complet sobre tots els elements essencials del contrace (objecte, causa..). La unica diferència és la vigència del contracte. Dues parts es posen d’acord l’ d’octubre, però decideixen que el contracte entrarà en vigència el 5 d’octubre. Ja tenim contracte, però per acord de les dues part diferim la seva entrada en vigor a un moment posterior, només hem d’esperar a que arribi la data per a que desplegui els seus efectes. L’essencial en el contracte és l’acord, aquí aquest ja s’ha produit però com no entrarà en vigor fins X moment, se li pot dir precontracte.

Si a més resulta que l’efectiva entrada en vigor o la exigibilitat de la obligació principal del contracte queda a la lliure decisió de una de les dues parts es transforma en un precontracte d’opció. Preu = opció = precontracte d’opció  contracte d’opció. El que té dret a decidir el preu és qui pot decidir executar el contracte o no. Ja hi ha contracte, perquè en el moment en el que s’hagi de fer efectiva la vigència del contracte o de la opció, la part que escogeix només determinarà el preu. Amb el temps que tens des de l’acord fins que aquest entra en vigència tens la opció de que no es produeixi la contracte. Qui ha de complir l’obligació no pot decidir si vol o no complir. En canvi qui exigeix la obligació pot decidir exigir-la o no. Els casos en que les parts acorden que s’obliguen a obligar-se tampoc són precontractes, ja que l’obligació d’obligar-se no existeix. Per tant, això no té força jurídica vinculant ni com contracte ni com precontracte, com a molt de tracte preliminar. Si la condició potestativa pot afectar a dues parts, és a dir són totes dues les que poden utilitzar aquesta idea, tampoc hi ha precontracte. Perquè necessariament s’hauràn de tornar d’acord en el futur. El precontracte: només es el contracte d’opció (no li diem ni precontracte). Tota la resta són usos del terme precontracte. La diferència entre precontracte i tractes preliminars és que en el primer ja estem vinculats.