¡Descarga criteri de seleccio de valors y más Apuntes en PDF de Investigación de Mercado solo en Docsity!
7.5. Criteris de selecció de valors
Maneres d'invertir en borsa Podem invertir en borsa d'almenys cinc maneres: 1- A través d'un fons d'inversió indexat a l'índex de borsa que ens interessa. Per exemple, si volem invertir en borsa espanyola, podem comprar participacions d'un fons indexat a l'IBEX-35. Si ens interessa la borsa alemanya, compraríem un fons indexat al DAX-30. Els avantatges d'aquests productes són que tenen comissions baixes (ja que els gestors només s'han d'ocupar de comprar els mateixos valors que hi ha a la composició de l'índex pertinent) i que ens permet obtenir la mateixa rendibilitat que l'índex, o almenys apropar-nos bastant. Hi ha dos classes de fons indexats: els no cotitzats, és a dir, que s'han de comprar a l'entitat gestora; i els ETFs (Exchange Traded Funds), que es poden comprar directament a borsa. El quadre següent compara la rendibilitat anual dels principals índexs de la borsa espanyola i la d'alguns dels fons indexats a aquest mercat (no sempre referenciats al IBEX sino que alguns ho estan al mercat espanyol en general) i de dos dels tres ETFs vinculats al IBEX-35 que existeixen actualment (no poso dades del tercer perquè només té un any).
- 13-12-10 a 10-12-13 ** 11-12-08 a 10-12-13 *** 11-12-03 a 10-12- Per exemple, el Liberty Stock Exchange Index declara el següent: “El objetivo de gestión consiste en replicar el índice IBEX-35 pudiendo para ello superar los límites generales de diversificación. Es intención del Fondo formar su cartera comprando una cesta que comprenda todos los valores que integran el Índice Ibex 35 en la misma proporción que ostenten en dicho índice. Podrá reajustar su cartera bien comprando directamente valores o cestas de valores o bien replicando el índice mediante la utilización de derivados.” Pots apreciar que alguns d'aquests fons, sobre tot a 10 anys, s'allunyen de l'objectiu més del que caldria esperar. Les raons no estan gaire clares. 3 anys * 5 anys ** 10 anys *** Mercat IGBM 4,70% 6,38% 7,75% IBEX-35 3,87% 6,73% 7,37% Fons indexats No cotitzats SSgA Spain Index Equity Fund 2,20% 4,80% 6,94% ING Direct FN Ibex 35 FI 2,96% 7,03% 6,17% Santander Indice España 2,66% 5,84% 6,13% BBVA Bolsa Indice 2,48% 5,79% 6,04% AC Ibex-35 Indice 2,54% 5,35% 5,51% FonCaixa Bolsa Indice España Estándar FI 2,21% 5,38% 5,34% Liberty Spain SE Index 1,48% 4,27% 4,82% FonCaixa Cartera Bolsa Índice España FI 0,88% 3,96% 4,38% Bankia Indice IBEX 2,32% 5,14% ETFs (fons cotitzats) Acción Ibex-35 3,45% 6,41% Lyxor Ibex 35 2,37% 4,85%
2- A través d'un fons d'inversió de gestió activa. Aquests fons compren i venen valors segons un o diversos criteris de selecció amb l'objectiu de guanyar més que l'índex. Els fons més rendibles de la borsa espanyola pertányen a aquesta categoria però també els pitjors. Per tant, invertir en borsa a través d'un fons de gestió activa incrementa el risc. El quadre següent indica el nombre de fons de gestió activa que van superar l'IGBM Total en diferents períodes. Als últims 3 i 5 anys, més de la tercera part d'aquests fons ho va fer millor que el mercat. Però si considerem els últims 10 anys (del 11 de desembre del 2003 al 10 de desembre del 2013), només el 14% van assolir el seu objectiu. S'ha de dir que s'hauria de sumar les comissions de gestió per saber la rendibilitat bruta que han obtingut els gestors, que són al voltant del 2% anual. De totes maneres, els partíceps del fons reben la rendibilitat neta. El fons més rendibles a 10 anys van ser Bestinver Bolsa, amb un 10,82% anual, l'Iberia Fund A de Fidelity, amb un 10,05% anual, i l'Aviva Espabolsa, amb un 9,50% anual. Així, el millor d'aquests hauria superat el mercat en un 3,07% anual. 3- Comprant els principals valors d'un índex. Les societats més capitalitzades d'un índex ponderen molt més que les de menys capitalització. Així, una cartera composta pels valors d'aquestes entitats tindrà un comportament semblant a la de l'índex de referència i no tindrà l'inconvenient que presenten alguns fons indexats, que, com hem vist, es van quedant despenjats en períodes de temps llargs. En el cas de l'IBEX-35, les societats que més ponderen són les següents: Dotze valors acaparen el 81% de la ponderació de l'IBEX, és a dir, els 23 valors restants només ponderen, en conjunt, un 19%. Es pot fer una cartera amb aquests valors modificant les ponderacions de manera que no “sobri” el 19% del capital. Per exemple, Santander ponderaria un 20,42% (o sigui 16,54/81). Fons d'inversió activa Fons millors Nombre % que l'IGBM total de fons A 3 anys 22 63 35% A 5 anys 22 59 37% A 10 anys 7 51 14% Valor Ponderació IBEX-35 Ponderació cartera Santander 16,54% 20,42% Telefónica 13,99% 17,27% BBVA 11,13% 13,74% Inditex 11,07% 13,67% Iberdrola 7,76% 9,58% Repsol 6,49% 8,01% Amadeus 3,43% 4,23% Abertis 2,73% 3,37% Ferrovial 2,25% 2,78% Gas Natural 1,94% 2,40% IAG 1,88% 2,32% REE 1,79% 2,21% Total 12 valors 81,00% 100,00%
Abrí la carpeta y al cabo de poco rato hallé el artículo que Baltasar me había pedido. Leí las frases subrayadas: Merlín es la estrella del trimestre. Merlín, el mono de Expansión, ha explotado. En tres meses ha logrado batir a todos los analistas y al índice general. — Pero ya nunca más se volvería a oir a hablar de Merlín —dijo Baltasar—, a pesar de que el diario había prometido publicar los resultados «puntualmente todos los meses». En el cuarto y último artículo, Expansión decía que la competición duraría hasta diciembre. Pero el final llegó en marzo. — ¿De qué tenían tanto miedo los analistas? —pregunté. — A Merlín sólo le dejaron jugar mientras no molestara. Pero cuando les pasó delante, exigieron a los responsables del diario que se lo entregaran y entre todos le mataron. Sólo tenía tres meses. Bueno, son figuraciones mías porque sigo esperando que algún día los padres de la criatura nos comuniquen qué fue de ella. Quizás esté en algún lugar seguro y secreto y, quién sabe, tal vez algún día haga un regreso triunfal. — Espero que sí —dije—. Pero no entiendo para qué tanto follón. Los expertos podrían haber pensado que Merlín podía volver a bajar en la clasificación. El desafío también les podía haber servido de aliciente para superarse a sí mismos. ¿No es una profesión en la que es tan importante saber competir? — Por lo menos, debería haberles servido para comprender que más vale imitar al Simius sapiens que ser un Homo logicus. El Simius sapiens sólo representa el azar, como Merlín, mientras que el Homo logicus es el hombre que aplica la lógica. — ¿Quién habría ganado la competición, de no haberse interrumpido? —En honor a la memoria de Merlín —dijo Baltasar—, seguí calculando las plusvalías de cada una de las carteras. Los temores de los analistas se vieron justificados. Al menos, cuando tienen miedo aciertan. Al final del primer semestre, Merlín hubiera conservado la primera posición, con un 56% de plusvalía mientras que la mejor firma de análisis habría obtenido un 45%. Y al final del año, Merlín hubiera seguido siendo el número uno, con un resultado del 50%, a ocho puntos de distancia del segundo clasificado. En tanto que el juego no sea reanudado para retar a Merlín, éste seguirá ocupando indefinidamente la primera posición. Eso es lo único que han conseguido los expertos. Hay quien niega que el hombre descienda del mono pero lo que nadie podrá negar es que en esta clasificación todos los hombres descendieron por debajo del mono. — ¿Qué pasaría si repitiéramos este juego cada año? —pregunté. Baltasar aprovechó que estábamos en una calle poco transitada para aparcar un momento en segunda fila y abrir el techo del vehículo. — Cualquier cartera elegida al azar sólo batiría al índice la mitad de las veces —dijo el profesor tras reincorporarse a la circulación—. Entonces la cartera de valores de un chimpancé rendiría a menudo menos que el índice y los analistas no saldrían tan mal parados. Pero resulta que sólo una de las diez firmas de análisis superó la plusvalía del índice de la Bolsa al final del año. Si se repitiera el juego muchas veces, los resultados serían impredecibles porque dependerían de los criterios de selección empleados. Las carteras elegidas con criterios lógicos producirían, más de la mitad de las veces, plusvalías inferiores a las del índice. En cambio, un analista que siguiera un criterio de selección de valores aprendido a través de la experiencia batiría al índice más de la mitad de las veces. Sé de un inversor que para seleccionar sus acciones buscaba empresas que cumplieran algunos de los siguientes requisitos, entre otros: la empresa se dedica a un negocio que suena ridículo; hace algo aburrido; hace algo desagradable; es ignorada por las instituciones; hay algo deprimente acerca de la empresa; pertenece a una industria de crecimiento cero... Si este inversor se hubiera topado con un Homo logicus , éste le hubiera espetado: «¡Necio!». Sin embargo, este inversor es Peter Lynch, el que fuera el mejor gestor de fondos de inversión de los Estados Unidos en los años ochenta. Sentí que se me sonrojaban las mejillas. Yo también había pensado que ese inversor era un chiflado. — Cuanto mayor es el plazo de tiempo considerado —continuó Baltasar—, menor es la cantidad de gestores de inversiones que logra siquiera una rentabilidad similar a la del índice. Algunos gestores se limitan a comprar los principales valores de la Bolsa y se aseguran así una rentabilidad muy cercana a la del índice. En este caso, se puede decir que son Simius sapiens sapiens , porque han comprendido que es mejor imitar al índice que aplicar la lógica. — Pero para comprar los principales valores de la Bolsa no se requiere ningún conocimiento especial
—dije. — En un mundo donde la mayoría quiere aparentar saber más de lo que sabe, saber únicamente que uno es un ignorante y actuar en consecuencia es un toque de distinción. De hecho, los expertos que sacan la misma rentabilidad que el índice consiguen superar los resultados de la mayoría de sus compañeros de profesión. Incluso se podría gestionar eficazmente una cartera desde una isla desierta. Bastaría dejar dada la orden de que cada año se actualizara la cartera en función de los cambios en el índice. — Ahora, Baltasar, me gustaría hacerte una pregunta comprometedora. — Dime. — Si Merlín volviera, ¿competirías con él? — Me divertiría mucho jugar con él. Y si perdiera, querría estrechar su mano, porque otra cosa que nos distingue del mono es la deportividad. 5- D'acord amb un criteri de selecció. Hi ha molts criteris per a seleccionar valors. En cas de que optis per aquesta alternativa, la meva recomanació és que triis un criteri d'acord amb la teva personalitat. Si ets una persona que té tendència a anar a contracorrent pots triar un criteri contradictori, com ara comprar valors que no estiguin rebent l'atenció del mercat. Però has de tenir en compte que no tots els criteris contradictoris funcionen. Si ets una persona de consens, no et trobaràs còmode amb un criteri contradictori, sino amb un que impliqui, per exemple, comprar valors ben considerats pel mercat. Però aquí passa el mateix que en el cas anterior: no tots els criteris de consens funcionen. Si ets algú a qui li agrada la moderació o passar desapercebut, pots aplicar un criteri que suposi comprar valors que no destaquen per res en especial. L'inversor Peter Lynch de qui es parla al texte anterior seguia una estratègia d'aquesta mena. Més endavant en veurem alguns d'aquests criteris que s'adapten a diferents personalitats. La major part de la informació relativa als criteris de selecció està basada en el meu proper llibre, Invertir Low Cost , que serà publicat per Ediciones Urano el març del 2014. En una primera fase, vaig actualitzar les carteres corresponents a cada criteri de selecció el 31 de març i el 30 de setembre de cada any perquè en aquestes dates es coneixen tots els estats financers semestrals de les societats cotitzades. Totes les entitats de l'IBEX publiquen comptes anuals (i, per tant, del segon semestre) abans del 28 de febrer, llevat d'Inditex, que ho fa al març. I han de publicar els comptes del primer semestre abans del 31 de juliol, llevat d'Inditex, que els publica a l'agost. En una segona fase, vaig escollir els millors criteris i els vaig actualitzar de forma trimestral. Criteris basats en l'evolució recent de les accions Per començar, veurem dos criteris de selecció que no requereixen aplicar cap rati financer. Un d'ells consisteix en comprar les accions que més han baixat als últims mesos. Seria un criteri de tipus contradictori. L'altre, en canvi, consisteix en comprar les accions que més han estat pujant. Seria un tipus de criteri que seguiria una persona a qui li agrada “seguir la corrent”, no perdre's la festa, anar a la moda... Cada 31 de març i cada 30 de setembre vaig ordenar els 35 valors de l'IBEX segons la plusvàlua que havien tingut al llarg dels darrers 12 mesos i vaig calcular la rendibilitat de cada tram de set valors als sis mesos següents. El primer tram ("7A") està format pels 7 valors del IBEX amb millor evolució els 12 mesos anteriors i l'últim ("7E"), pels 7 valors amb pitjor comportament. La cartera “7A” obeeix, doncs, a un criteri de consens mentre que la “7E” representa un criteri contradictori.
Criteri basat en el rendiment per dividend En una fase alcista, les plusvàlues són molt més significatives que els dividends però en una fase baixista, els dividends permeten compensar les minusvàlues. El resultat conjunt d'ambdues fases és que els dividends suposen una part important del guany total de la borsa, més del que pensa la majoria dels inversors. Això vol dir que les accions amb rendiments elevats són necessàriament millors que les altres? El quadre següent indica en quant s'haurien convertit 100 euros invertits el 31 de març del 2006 sis anys més tard en diverses carteres seguint el criteri de seleccionar els valors segons el seu rendiment per dividend. La “7A” és la cartera formada pels valors més rendibles en aquest sentit. La “7E”, per valors amb el rendiment més baix i fins i tot amb rendiment zero. La cartera “7A” no hauria obtingut un avantatge significatiu respecte el mercat. La raó més probable és que algunes empreses que tenen rendiments elevats estan distribuint una proporció massa elevada dels seus beneficis, de manera que reinverteixen poc en el propi negoci. El que sí queda clar és que seleccionar sistemàticament valors amb els rendiments més baixos dóna un resultat força dolent. Al període considerat, hauria generat una pèrdua del 10,68% anual i de gairebé el 50% en termes acumulats. Estrategia basada en el rendimiento por dividendo (marzo 2006 - marzo 2012) Carteras Valor de 100 € seis años despué s Rentabilidad media anual 7 A 88,9 € -1,93% 7 B 107,8 € 1,26% 7 C 81,4 € -3,37% 7 D 87,0 € -2,29% 7 E 50,8 € -10,68% Referencias IBEX-35 90,5 € -1,66% Media 35 82,7 € -3,12% Font: Invertir Low Cost , Ed. Urano 2014. Els criteris de selecció que donen bons resultats suposen l'aplicació de ratis financers. Per aquest motiu, abans de continuar hem de conèixer bé el compte de resultats i el balanç de situació.
El compte de resultats Les empreses cotitzades en borsa han de presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) uns estats financers seguint les normes d'informació financera internacionals (NIIF) cada semestre. Els bancs i les asseguradores tenen estats financers diferents però no els veurem en aquest curs. Bàsicament, l'estructura del compte de resultats de les empreses segueix l'esquema següent: Vendes, facturació, xifra de negoci o ingressos d'explotació (diferents noms per al mateix concepte)
- Cost de les vendes, subministraments o aprovisionaments (diferents noms per al mateix concepte) Marge ordinari d'explotació
- Despeses de personal
- Despeses generals Benefici abans d'interessos, amortitzacions
- Provisions (deteriorament de l'immobilitzat)
- Amortitzacions +/- Plusvàlues per venda d'immobilitzat Benefici d'explotació (BAII = Benefici abans d'interessos i impostos)
- Ingressos financers (inclou dividends de filials amb participació de fins el 20% del capital)
- Despeses financeres +/- Variacions de canvi
- Provisions per deteriorament d'actius financers +/- Plusvàlues per venda d'actius financers +/- Resultat per mètode de la participació Benefici abans d'impostos (BAI)
- Impost de societats Benefici d'operacions continuades +/- Resultat d'operacions interrompudes Benefici consolidat
- Interessos minoritaris Benefici net atribuït
Criteri de la relació preu-benefici Ara ja podem calcular la relació preu-benefici o PER. Primer hem de calcular el Benefici per acció de la següent manera: Benefici per acció (BPA) = Benefici Net Atribuït Nombre d'accions Als estats financers, es té en compte el nombre d'accions ponderat durant l'any. Per exemple, imaginem que la societat tenia 1.000 accions al principi de l'any i que l'1 d'octubre va fer una ampliació de capital de 200 accions. Llavors haurà tingut 1.000 accions durant 9 mesos i 1200 accions durant 3 mesos. El nombre ponderat d'accions haurà estat de: (9/12) x 1.000 + (3/12) x 1.200 = 1.050 accions Això es fa per a evitar que el benefici per acció sigui més baix però té cert sentit. Si l'empresa ha fet una ampliació amb prima d'emissió i ha recaptat diners, encara no ha tingut temps de treure un profit d'aquest nou capital. De totes maneres, a l'estudi que he fet sobre el PER sempre he dividit el benefici net atribuït pel nombre d'accions total, per una preferència personal, ja que no podem saber si realment la societat obtindrà un bon profit de l'ampliació. Llavors el PER d'una acció és la relació següent: PER = Preu BPA Exemple: La societat A va obtenir un benefici net atribuït de 200 milions d'euros. El seu nombre d'accions al final de l'exercici va ser de 100 milions. El preu actual de les accions és de 25 euros. BPA = 200 / 100 = 2 PER = 25 / 2 = 12, El PER no té magnituds (ni euros, ni percentatge...). Diríem simplement que el PER d'aquestes accions és de 12,5. Però es pot dir “12,5 vegades”, en el sentit que el preu és 12, vegades el benefici per acció: 25 = 12,5 x 2. Com més baix és el PER, més barata està l'acció perquè estem pagant menys pel seu benefici. El quadre següent recull els resultats d'una estratègia basada en el PER aplicada a tots els valors de l'IBEX-35 al llarg de sis anys i actualitzada de manera semestral. Com pots observar, una cartera composta pels 7 valors més barats segons aquest criteri hauria obtingut un avantatge considerable respecte a la mitjana del mercat, de gairebé el 9% anual.
31 de marzo de 2006-31 de marzo de 2012 Rentabilidad anual IBEX-35 -1,66% Media 35 valores -3,12% 7 valores menor PER 5,86% Font: Invertir Low Cost , Ed. Urano 2014. El quadre següent recull els resultats de la mateixa estratègia aplicada només a les empreses, actualitzada un cop al trimestre, en un període total de 30 trimestres (del març del 2006 al setembre del 2013). Donat que el nombre d'empreses de l'IBEX-35 va canviant entre 27 i 30 segons el nombre de bancs que entren o surten a l'índex, he dividit les empreses en quatre trams de cinc valors i un que varia entre 7 i 10 valors (si ho hagués fet en trams de 6 valors, de vegades el cinquè tram només hauria tingut 3 valors) Veient el quadre podem entendre per què el PER és un criteri polèmic. Es dóna la circumstància que els valors amb PER més elevat va ser el segòn millor grup. També és complicat aplicar aquest criteri perquè ens podem veure temptats d'eliminar els valors que no ens agraden del primer grup (ja que alguns dels valors amb PER més baix poden tenir problemes) i agafar alguns del segòn grup, però veiem que aquest és força menys rendible. Això vol dir que s'ha de tenir disciplina al seguir una estratègia i que eliminar valors de la selecció sense una raó determinada implica distorsionar el criteri, restar-li validesa.
Estrategia basada en el PER
(marzo 2006 – septiembre 2013)
Carteras Valor de 100 € Rentabilidad media
anual
5 A 171,5 € 7,45%
5 B 114,1 € 1,77%
5 C 81,7 € -2,66%
5 D 79,9 € -2,95%
7-10 E 143,3 € 4,91%
Referencias
IBEX-35 114,8 € 1,85%
IBEX empresas 119,7 € 2,43%
Font: Invertir Low Cost , Ed. Urano 2014. L'avantatge de la cartera de valors més barats segons el PER és pitjor que en el cas anterior perquè amb la recuperació borsària que ha tingut lloc des del juliol del 2012, alguns valors més especulatius han pujat força més que la mitjana. De fet, aquesta estratègia acostuma a concentrar els seus resultats per períodes llargs. Com pots veure al quadre següent, del 31 de març del 2006 al 31 de març del 2009, la cartera PER 5A (5 empreses amb PER més baix) va perdre gairebé tant com la mitjana, de fet només ho va fer un 10% millor. Però en els quatre anys següents, va guanyar un 106% mentre que la mitjana va guanyar un 47%.
