Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ddii tema 1, Apuntes de Psicología

Asignatura: DDII, Profesor: d d, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 04/03/2017

anna_navarro_corral-1
anna_navarro_corral-1 🇪🇸

4.1

(22)

26 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT 1: unitats bàsiques d’anàlisi de les DD.II:
Introducció:
- Espècie: conjunt de poblacions d’individus capaços de reproduir-se entre sí.
- Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen en un mateix
entorn o “ecosistema”.
- Organisme: conjunt organitzat de diferents estructures amb característiques
pròpies.
- Individu:
A psicologia els individus que analitzem poden ser animals o
persones. És un oganisme uni-indivisible, és únic i individisble. Parlem
d’individus que són singulars.
- Persona: individu de l’espècie humana. Sovint solem utilitzar la paraula individu
o persona.
- Personalitat: conjunt de característiques psicològics individualitzades.
Parlem d’individus que pertanyen a una població específica.
Individus: Organisme indivisible i únic.
- Únic: important quan parlem de la identitat.
- Indivisible: descomposar per facilitat l’estudi, reduint la complexitat. Però el
dualisme que es proposava Descartes sabem que no és cert concretament quan
parlem d’intel·ligència emocional, veurem si és diferent de la cognitiva. Estan
més relacionats dels que ens pugui semblar?
Hi ha àmbits de la psico que no tenen en compte més aspectes de l’ésser humà
sinó que tenen en compta el cos.
Ens hem de centrar en una característica concreta quan volem estudiar a un individu.
Sempre hi haurà un biaix quan estudiem un fenomen i hem d’intentar controlar tots
aquells factors que puguin afectar.
1. Tipus de variable:
La psicologia diferencial estudia els individus, les semblances i les diferències a molts
nivells.
L’objectiu d’estudi són les persones , tot i que no sempre, ja que quan parlem de
disposicions , també existeixen en l’espècie animal. És a dir, les podem estudiar en
altres espècies ( intel·ligència, tret de personalitat... ).
Atribut, variable i dimensió:
Característiques comuns entre els individus d’una població que varien entre elles,
que tenen un màxim i un mínim. Fan referència al mateix des de perspectives
diferents.
Quan parlem d’atribut parlem d’una característica biològica en tota una població i
que volem estudiar la distribució, la influència, com afecta als individus... però no
deixem de parlar del que és una variables qualitativa. He de poder operativitzar,
assignar un valor numèrica. Quan les volem estudiar es transforma en una variable.
Si la convertim en una mesura numèrica quantitativa, parlem d’una dimensió. Les
situem entre un valor mínim i màxima mesurar els individus en base aquesta
característica. Per exemple: si mesurem la intel·ligència, estatura, nivell d’estabilitat
emocional, etc.
. Per tant, podem agafar qualsevol variable, atribut o dimensió
(altura, sexe…) i a partir d’una variabilitat entre valors més alts i més baixos
podem situar a tots els individus, d’aquí obtindrem una mitjana.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ddii tema 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Introducció:

- Espècie : conjunt de poblacions d’individus capaços de reproduir-se entre sí. - Població : conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen en un mateix entorn o “ecosistema”. - Organisme : conjunt organitzat de diferents estructures amb característiques pròpies. - Individu: A psicologia els individus que analitzem poden ser animals o persones. És un oganisme uni-indivisible, és únic i individisble. Parlem d’individus que són singulars. - Persona : individu de l’espècie humana. Sovint solem utilitzar la paraula individu o persona. - Personalitat : conjunt de característiques psicològics individualitzades. Parlem d’individus que pertanyen a una població específica. Individus: Organisme indivisible i únic. - Únic: important quan parlem de la identitat. - Indivisible: descomposar per facilitat l’estudi, reduint la complexitat. Però el dualisme que es proposava Descartes sabem que no és cert concretament quan parlem d’intel·ligència emocional, veurem si és diferent de la cognitiva. Estan més relacionats dels que ens pugui semblar? Hi ha àmbits de la psico que no tenen en compte més aspectes de l’ésser humà sinó que tenen en compta el cos. Ens hem de centrar en una característica concreta quan volem estudiar a un individu. Sempre hi haurà un biaix quan estudiem un fenomen i hem d’intentar controlar tots aquells factors que puguin afectar.

  1. Tipus de variable: La psicologia diferencial estudia els individus, les semblances i les diferències a molts nivells. L’objectiu d’estudi són les persones , tot i que no sempre, ja que quan parlem de disposicions , també existeixen en l’espècie animal. És a dir, les podem estudiar en altres espècies ( intel·ligència, tret de personalitat... ). Atribut, variable i dimensió: Característiques comuns entre els individus d’una població que varien entre elles, que tenen un màxim i un mínim. Fan referència al mateix des de perspectives diferents. Quan parlem d’ atribut parlem d’una característica biològica en tota una població i que volem estudiar la distribució, la influència, com afecta als individus... però no deixem de parlar del que és una variables qualitativa. He de poder operativitzar, assignar un valor numèrica. Quan les volem estudiar es transforma en una variable. Si la convertim en una mesura numèrica quantitativa , parlem d’una dimensió. Les situem entre un valor mínim i màxima mesurar els individus en base aquesta característica. Per exemple: si mesurem la intel·ligència, estatura, nivell d’estabilitat emocional, etc.. Per tant, podem agafar qualsevol variable, atribut o dimensió (altura, sexe…) i a partir d’una variabilitat entre valors més alts i més baixos podem situar a tots els individus, d’aquí obtindrem una mitjana.

Variabilitat: tipus de variables:

- Inter-individual: La campana de Gauss o distribució normal ens dóna molta informació sobre com es distribueix una variable ( atribut “x”) en una població de individus. Aquesta es la que més ens interessa en diferències individuals. Quan parlem de normal o de variabilitat es molt important el “zoom” en el qual observem una variable. Si volem investiga amb major precisió el mínims i màxims veurem que en els grups extrems també i haurà petites corbes de normalitat que en permeten veure que dins d’aquelles puntuacions mes extremes també hi ha la seva variabilitat. Importància per veure que no podem generalitzar quan obtenim una conclusió, tot dependrà del “zoom”. - Inter-grupal : no nomes ens interessa com una determinada variable es distribueix en una població sinó que també ens interessa poder comprar-la amb una altre població de individus, ex: comparar estudiants d’educació publica i privada, homes i dones... fent la corba normal de diferents grups podrem veure com canvien les mitjanes, variabilitats... entre cada grup. Ex: quins son mes intel·ligents homes o dones? aquest tema es sensible a l’hora d’investigar. Com aquest, molts més i per això em de saber que hi ha temes que es basen en opinions personals... per això en aquesta assignatura es demana aquest punt de pensament crític que pugui tenir influència en la societat. Hipòtesis de la variabilitat  ( intel·ligència) a nivells de punt mitjans (mitjanes en puntuacions intel·ligència) no hi hauria diferencia entre homes i dones,( intel·ligència en gener) però en funció del grup de pertinència la variabilitat de puntuacions en test de intel·ligència pot variar de manera anormal i en els homes hi hauria mes persones amb altes capacitat i mes individus amb retard mental i per això és el mateix. Peròr elament tot depèn d’altes variables ex: edat. Amb això podem veure com a vegades no hi ha diferències en les mitjanes però si en la variabilitat. En aquest cas el que veiem es que les mitjanes d’intel·ligència són molt semblants (les mateixes) però hi ha molta més variabilitat en els homes. - Intra-individual: es refereix a totes aquelles variacions que pot tenir una determinada variable en un mateix individu durant la seva vida anomenats: estudis longitudinals. Mesurar diferents individus durant diferents moments de la seva vida i veure com varien les puntuacions respecte ells mateixos i els altres individus i també respecte la mitjana del grup (veure si varien o són puntuals). Sigui com sigui quan parlem de intra podem veure dos tipus de fenòmens:  Canvis: referència a explicacions que fan referència a var iacions explicades pel procés de maduració de l’individu , és a dir, sol ser irreversible. Ex: estatura. Ens podem trobar que un individu en un moment esta per sota de la mitjana però en un moment de la seva vida fa un canvi i es troba per sobre de la mitjana o desviació típica per

Disposició i trets: són consistents, tendeixen a ser estables en diferents situacions i diferents moments ( estabilitat temporal). Es una característica humana que consta duna gran consistència en determinades situacions. Ex: cedir saient a persones que ho necessiten, podríem veure si un determinat individu ho cedeix sempre o ocasionalment, veure si es troba una persona cega per creuar un semàfor s’ofereix per creuar-ho o no... podríem veure com varia l’actuació d’una persona segons la situacio en la que es troba. Trets estats i tipus: Ens referim a diferents nivells d’edat d’anàlis de la conducta humana o si ens centrem en al personalitat. Estats: característiques transitòries pero tambe i fluïdes per incidències de caire situacional. Estan mols relacions abm els trets ( “per sota”) es veuríem la interacció entre situacio als i disposicionals. Trets: son més estables i mes vinculat a les pròpies carcateristiques individuals de la perosna on la situacio influència en menor mesura. Observem si son consistents ens diferents situacions i moments. El tipus no deixen de ser classificacions que ens permeten copsar diferents característiques humanes sense entra en detalls de mesura. Son descripcions genèriques qualitatives. Habits: molt relacionats amb els trets i estats, els trets no els podem observa de manera rigorosa (puc fer especulacions pero aquestes no es basen en mesures), en canvi els habits si son observables. Ex: puntualitat, atenció a classe, participació... tot això so habits pero la responsabilitat seria el tret. Entre els dos estan els estats que influeixen en actuar d’una manera o altre. Estats emocionals: son moments puntuals, ex: persona trista. Indicadors, variables i constructes: Per poder registrar una varible determinada m’haig de basar en alguna cosa ja que a vegades no és el que sembla. A partir d’un esdeveniment observa uns indicadors que em manifesten una conducta ( manifestacions conductuals) a partir de llevo es podré descriure un concepte i el convertim en un constructe desenvolupat a partir de hipòtesis i explicacions ,independement de si es real o imaginari, a partir de com es perceb i les seves respostes fisiològiques davant aquest estímul. Ex:por. Apareixen uns indicadors, els reculli, els mesura ( variable) i a partir de llavors aïllo el concepte i desenvolupa un nivell teòric ( constructe) que em servirà per explicar totes aquelles vegades que un individu es situï sobre aquest estímul estudiat i també veure si les respostes són patològiques o no. Veure si és una fòbia o no. E mées important es definir bé el constructe que estic estudiant tenir en compte el factor fisiològics i situacional en la conducta. Unitat 2: L’objectius es explicar de manera empírica porque les persones en comporten de manera diferent. Per això s’han de poder quantificar. Un psicòleg cognitiu l’interesa explicar com funciona la memòria en canvi a DDII interès explicar perquè unes persones tenen millor memòria que altres. Abans de poder explicar un fenomen l’hem de quantificar prèviament per això s’ha d’totogar un valor al que estudiem.

Per poder operar he de saber quin és l’origen d’aquests números, saber el tipus de variable per saber quin tipus d’operacions podem fer. Les variables poden ser:

- Continues - Discretes Segons l’escala de mesura tenim: - Nominal ( sexe ) - Ordinal ( grau de satisfacció ) - Interval ( resultat test de intel·ligència ) - Raó ( alçada ) Ideografica: estudiar la unicitat, conèixer molt bé un fenomen en concret o una persona. En general es sol utilitzar el mètode qualitatiu. Es molt utilitzat en psico. Clínica. Avantatge: conèixer algo en concret molt bé pero com desavantatge: no podem generalitzar. Nomotetica: explicar la similitud o variabilitat de un fenomen i generalment utilitzada la metodologia quantitativa. La principal eina d’avaluacio son els test. Podem generalitzar pero com a desavantatge en alguns casos es superficial, és a dir , a grans trets ens serveix pero no per a especificar. Més utilitzat en DDII. Test molt utilitzat:

  1. Autoinformes: son instruments de mesura que respon la persona que volem avaluar. Com a desavantatge assumim que aquesta persona es conscient de les seve caracterisitiques i que ens pot informar, aquest problema es sol veure quan per ex.preguntem a un acusador mentirà. MMPI: personalitat i transtorn. Psicquiacrit en la població. S’avalua com una persona es sent, creu que és...
  2. Heteroinformes: quan les persones no son capaços de informar-nos sobre les seves característiques llavors preguntem a una altre persona sobre les caracteristiques sobre l’altre. Es suposa que ala perosna que es pregunta es coneix bé per poder respondre. Solen ser mes cars ja qe no preguntem nomes a una sola sino a diferents i busquem les similituds en les respostes. Ex: avaluacions a 360, on preguntes a tothom sobre com es algú en un treball (molt utilitzat en empreses). Un exemple: avaluació hiperactivitat en nens (no li pots preguntar a ell) llavors hem de preguntar a les persones del seu voltant.
  3. Observacions directes: consisteixen en observar la intensitat de certes conducte amb un tret psicologic. Es una observació directa de la persona estudiada en canvi de preguntar s’observa i s’avalua. Pot ser: - Natural: sense alterar el seu entorn, ex.classe al estudiar un nen. - Artificial: a un laboratori on no es troba al seu entorn natural.  Test de intel·ligència: és un tipus d’observacio directa artificial. No és un autoinforme perquè tu no avalues les teves caracteristiques sinó que respons a una sèrie de preguntes i completar una tasca, es tracta de resoldre una tasca i no explicar com ets, comportes...
  4. Biodata: consisteix a obtenir informació de la vida diària d’una persona que ens puguin servir com a indicador de la seva personalitat. P.ex: veure el número de multes per excès de velocitat com a indicador de la manca de cura o responsabilitat. Estudi tipus de persones amb les habitacions, les persones amb habitacions més desodenades (The expression or personality in everyday contexts). Tots els mètodes son bons si son rigorosos i les dates estan ben agafades i concretes.

individus. S’han de poder comparar les respostes de diferents individus però no és tan fàcil. Si les respostes obtingudes son semblants vol dir que funciona. Que vol dir arribar tard? O que vol dir ser optimista? Depenent de cada persona obtindràs una resposta o una altre per això es mées recomanable fer preguntes més concretes (específiques) Per a que les dades siguin cintíficques:

- Les dades han de ser fiables. Existeixen diferents tipus de fiabilitat:  Consistència interna: te a veurà amb l’agregació. Totes les preguntes que incloc han de ser bones i relacionades amb allò que realment estem intentant mesurar. P.ex: si vull saber si es llaminera li preguntem si li agrada la xocolata, suc...  Entre jutges: el grau d’acord entre les respostes de dos persones diferents implicats en un procés d’avaluació.  Test-retest: una font d’erro poden ser les fluctuacions aeatòris en períodes breus de temps, és a dir, mesura alguna cosa ara i un temps després si em surten diferents les puntuacions vol dir que no es fiable. Validesa: és el grau en que avalua variacó en la característica que volem desitjar. - Per ser de contingut: tots els ítems del meu qüestionari son rellevant i exhaustius i no m’he deixat cap - De criteri: tots els ítems que he utilitzar em donen el amteix resultat uqe si utilitzo uns que son similars. Si son ítems que es refereix al mateix m’hade sortir puntuacions iguals. Anàlisi factorial: té`CNI a per reduir le so relacions entre múltiples variables a un numero mes reduït de variables. Permet descobrir un conjunt de variables latents que poden explicar la variació conjunta d’un t determinat numero de variable s'observade (causa comú). A més, no permet conèixer les relacion funcionals entre les variables. Teòrica per reduir variabilitat, les correlaciona entre variables observa des i les latent anàlisi estadística molt complicada. Rin una serie de ítems que han de correlaicionar entre ells i mesuro un factor comú per reduir aquesta correlació entre variables observa des i l’expliquem per un factor superior. Que mexplica que hi hagi correlació? Hem de fer grups que tinguin un fet superior pero que no e spot observar, l’he d’inferir a traves d’bservaio de conductes. No ens permet coneixes les correlaciona funcionals entre variable només ens serveix a nivell descriptiu. Factors de primer ordre: son els factors que extrec de ... Ex. Si vull saber ço factoria en els aliments puc preguntar quant aliments us agraden ex:fruites,... d’aqui surten es de primer ordre dins d’aquests puc especificar més: poma, pera... segon ordre... Exploratòria i confirmatori: confirmatori per confirmar o no una hipòtesi de joc. I’alte poso les variables iva veure que em surt. El que jo no avaluo no pot estar a l’anàlisi factorial per això la població avaluada a de ser representativa.