


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: DDII, Profesor: Alumne Alumne, Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



La diversitat constitueix un tret essencial dels éssers vius. En psicologia, diversos teòrics del comportament han elaborat models descriptius i explicatius de la conducta. Tots admeten que, si bé cada persona és única, és possible reconèixer unes característiques compartides per altres persones (individualitat i comunalitat són compatibles en l’estudi del comportament humà). Per poder descriure, explicar i predir el comportament, és necessari identificar aquells atributs psicològics que condueixen la seva expressió.
2.1 Mesurar, quantificar, analitzar, predir
L’estudi de les diferències individuals inclou l’estudi i la mesura de la variabilitat (a més del comportament). Per poder quantificar, mesurar, analitzar dades, predir... és fonamental conèixer conceptes i procediments de l’anàlisi estadístic.
Tot el que existeix es pot mesurar. Mesurar consisteix en assignar valors numèrics a successos o trets específics. Per tant, s’ha de transformar o operativitzar una variable perquè esdevingui mesurable.
Hi ha diversos mètodes o procediments per poder mesurar la variabilitat:
La qualitat de la info és equiparable o igual en els 4 procediments , sempre i quan s’hagin realitzat correctament. Cap és millor que un altre.
Per poder comprovar si concorden les informacions, que molts cops tenen barems i criteris de puntuació diferents, es fa a partir de l’ estandardització o tipificació. Consisteix en transformar les puntuacions directes obtingudes en puntuacions distribuïdes al llarg d’una corba de distribució normal. Aquesta distribució reflecteix la freqüència amb què es produeixen aquestes
puntuacions. És a dir, com es distribueixen les puntuacions en base al seu nombre d’ocurrència o presència.
Aquestes noves puntuacions transformades, puntuacions z , permeten que siguin comparades amb d’altres puntuacions estandarditzades. Matemàticament, una puntuació z s’obté mitjançant la raó de la diferència entre la puntuació directa d’un subjecte i la mitjana de puntuacions del grup, i la desviació típica. Z=(X-μ)/σ
La distribució normal representa un model matemàtic adequat per descriure una gran part de característiques objecte d’estudi de la Psicologia Diferencial. Poden mostrar variacions en la seva forma (en funció del grau de simetria/asimetria/aplanament) que no permeten definir una corba normal ideal.
La variança és un índex estadístic que reflecteix la magnitud de la variabilitat o dispersió de les mesures. En Psicologia Diferencial interessa veure l’associació entre variables en base a les variàncies compartides o proporció de la variabilitat comuna entre les variables. Això s’anomena covariància. Si és positiva indica relació lineal. Si és negativa relació inversa; i si és 0, no relació.
2.2 Metodologia experimental versus correlacional
L’aplicació del Mètode Científic Natural en Psicologia Diferencial topa amb algunes limitacions, com són la necessitat d’incloure elements no observables o latents per explicar les diferències en el comportament, o introduir procediments empírics en la recerca que requereixen no manipular les variables antecedents. Des d’aquest punt de vista es van desenvolupar dues tradicions en l’anàlisi quantitativa en Psicologia:
Totes dues tradicions complementen la seva metodologia d’estudi mitjançant l’anàlisi estadística de les dades, essent aquesta, de naturalesa uni, bi o multivariada.
Distinció entre causalitat i correlació és important. La causalitat no és un ens observable , sinó una relació que es pot inferir. Sí que és observable la relació entre variables (correlació). Si bé es poden aplicar restriccions metodològiques (tipologia disseny, tècniques mostreig...) per restringir l’efecte de variables desconegudes, les conclusions i interpretacions són inferències causals. Per poder acreditar una causalitat, esdevé necessari veure que dues variables estan (co)relacionades i determinar una seqüència temporal que permeti aïllar un antecedent i un conseqüent. I crear un context per poder contrastar de forma controlada l’efecte d’una variable sobre una altra.
La correlació és una mesura del grau d’associació entre dues variables. S’expressa mitjançant valors numèrics entre 1 i 0, indicant una associació total o nul·la. Relació pot ser positiva o negativa (quan A augmenta, B disminueix).
L’AF va ser creada per Spearman i Thurstone com un mètode d’investigació. Actualment, engloba un conjunt de procediments usats per identificar la quantitat de variabilitat compartida en un conjunt de variables correlacionades entre elles i reduir la seva dimensionalitat a un nombre menor (factors). Dos tipus d’AF:
L’AF com a metodologia de recerca consta d’etapes:
L’AF també té algunes dificultats, com l’elecció del mètode d’extracció de factors, el nombre de factors o mètode de rotació. Els criteris que puguin guiar no són tant clars. Algunes limitacions d’alguns models són: