TEMA 2 – ANÀLISI QUANTITATIU DE LES DIFERÈNCIES
INDIVIDUALS
La diversitat constitueix un tret essencial dels éssers vius. En psicologia, diversos teòrics del
comportament han elaborat models descriptius i explicatius de la conducta. Tots admeten que, si
bé cada persona és única, és possible reconèixer unes característiques compartides per altres
persones (individualitat i comunalitat són compatibles en l’estudi del comportament humà). Per
poder descriure, explicar i predir el comportament, és necessari identificar aquells atributs
psicològics que condueixen la seva expressió.
2.1 Mesurar, quantificar, analitzar, predir
L’estudi de les diferències individuals inclou l’estudi i la mesura de la variabilitat (a més del
comportament). Per poder quantificar, mesurar, analitzar dades, predir... és fonamental conèixer
conceptes i procediments de l’anàlisi estadístic.
Tot el que existeix es pot mesurar. Mesurar consisteix en assignar valors numèrics a successos
o trets específics. Per tant, s’ha de transformar o operativitzar una variable perquè esdevingui
mesurable.
• Les variables poden ser contínues (infinits valors numèrics entre valors) o discretes (no
valors intermedis entre ells).
• Segons l’escala de mesura: nominals (= o no; no es pot realitzar càlculs amb ells),
ordinals (major o menor/ordre), interval (es pot quantificar la magnitud de la
diferència, però no hi ha 0 absolut) o raó (existeix 0 absolut).
Hi ha diversos mètodes o procediments per poder mesurar la variabilitat:
•Autoinforme: Qüestionari adreçat al mateix subjecte a qui es vol avaluar (el que el
respondrà). Es parteix de la base que els individus són coneixedors conscients de les
seves pròpies característiques i que proporcionaran la info de manera fidedigna.
•Heteroinforme: Qüestionaris aplicats a persones que coneixen un individu amb la
finalitat de recollir info sobre ell. Són com autoinformes aplicats a 3eres persones i, són
més costosos.
•Observacions directes: Avaluacions de la intensitat o freqüència d’una conducta
associada a un tret psicològic realitzades per un examinador en un ambient natural o
artificial.
•Biodata: Consisteix en recollir info d’una persona que pugui ser utilitzada com a
indicador de la seva personalitat. Ex: nº de multes com a indicador de manca de cura.
La qualitat de la info és equiparable o igual en els 4 procediments, sempre i quan s’hagin
realitzat correctament. Cap és millor que un altre.
Per poder comprovar si concorden les informacions, que molts cops tenen barems i criteris de
puntuació diferents, es fa a partir de l’estandardització o tipificació. Consisteix en transformar
les puntuacions directes obtingudes en puntuacions distribuïdes al llarg d’una corba de
distribució normal. Aquesta distribució reflecteix la freqüència amb què es produeixen aquestes
