Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ddii tema 4, Apuntes de Psicología

Asignatura: DDII, Profesor: Alumne Alumne, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 26/12/2014

sanpra
sanpra 🇪🇸

4.2

(14)

8 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4 MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA
En psicologia diferencial s’han formulat diversos models teòrics per conceptualitzar i
operativitzar la intel·ligència.
L’estudi d’aquesta s’ha enfocat des de 2 grans perspectives:
Interessada en investigar l’estructura de la intel·ligència
Estudi de la mesura de la intel·ligència
La primera corrent va estar encapçalada per Galton i Cattell, es considerava l’
intel·ligència com una capacitat general central, sent determinada per factors genètics
hereditaris. A partir d’aquest model va sorgir el terme factor g el qual té un pes
important en tasques abstractes
L’avaluació de la intel·ligència es realitzava a través de test motors/ mentals/ perceptiu-
sensorials.
D’altra banda la segona corrent va ser encapçalada per Binet i es va centrar en l’estudi
de la intel·ligència mitjançant tests.
Intel·ligènciacapacitat general, producte de l’acció conjunta de diversos processos
mentals
1-spearman i el factor g
Spearman va iniciar la seva recerca en psicologia amb un estudi sobre percepció
espacial i va relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial.
Va observar que en comparar diverses mesures de capacitats cognitives entre elles
mateixes, les correlacions eres positives, això li va servir per explicar que part de la
variància venia explicada per l’especificitat de cada prova d’avaluació i una altra part
era variància compartida que es podia explicar per un factor comú.
Va plantejar un model en el qual es podia reconèixer uns factors específics i un factor
comú a tots ells. Va inventar l’anàlisi factorial (AF) i va poder confirmar la teoria
bifactorial de la intel·ligència.
Teoria bifactorial aquesta teoria diu qualsevol mesura de la intel·ligència es pot dividir
en dos components:
Component específic: representa la competència requerida per a realitzar una
tasca concreta. N’hi ha tants com tasques. Spearman ho va agrupar en 3conjunts:
visual / verbal/ numèric
Componen comú: el va anomenar factor general d’intel·ligència o factor g i
posava de manifest que cada prova no mesurava un atribut independent. Aquest
factor g es general per a tots els processos de l’individu i es manté constant.
Factor g El factor g tindria una acció genèrica que s’estendria a totes les capacitats
cognitives individuals. Dependria de la càrrega genètica i tindria un marcat caràcter
hereditari.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ddii tema 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 4 MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA

En psicologia diferencial s’han formulat diversos models teòrics per conceptualitzar i operativitzar la intel·ligència.

L’estudi d’aquesta s’ha enfocat des de 2 grans perspectives:

  • Interessada en investigar l’estructura de la intel·ligència
  • Estudi de la mesura de la intel·ligència

La primera corrent va estar encapçalada per Galton i Cattell, es considerava l’ intel·ligència com una capacitat general central, sent determinada per factors genètics hereditaris. A partir d’aquest model va sorgir el terme factor g el qual té un pes important en tasques abstractes

L’avaluació de la intel·ligència es realitzava a través de test motors/ mentals/ perceptiu- sensorials.

D’altra banda la segona corrent va ser encapçalada per Binet i es va centrar en l’estudi de la intel·ligència mitjançant tests.

Intel·ligènciacapacitat general, producte de l’acció conjunta de diversos processos mentals

1-spearman i el factor g

Spearman va iniciar la seva recerca en psicologia amb un estudi sobre percepció espacial i va relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial.

Va observar que en comparar diverses mesures de capacitats cognitives entre elles mateixes, les correlacions eres positives, això li va servir per explicar que part de la variància venia explicada per l’especificitat de cada prova d’avaluació i una altra part era variància compartida que es podia explicar per un factor comú.

Va plantejar un model en el qual es podia reconèixer uns factors específics i un factor comú a tots ells. Va inventar l’anàlisi factorial (AF) i va poder confirmar la teoria bifactorial de la intel·ligència.

Teoria bifactorial aquesta teoria diu qualsevol mesura de la intel·ligència es pot dividir en dos components:

  • Component específic: representa la competència requerida per a realitzar una tasca concreta. N’hi ha tants com tasques. Spearman ho va agrupar en 3conjunts: visual / verbal/ numèric
  • Componen comú: el va anomenar factor general d’intel·ligència o factor g i posava de manifest que cada prova no mesurava un atribut independent. Aquest factor g es general per a tots els processos de l’individu i es manté constant.

Factor g El factor g tindria una acció genèrica que s’estendria a totes les capacitats cognitives individuals. Dependria de la càrrega genètica i tindria un marcat caràcter hereditari.

Per a spearman la definició de intel·ligència seria una capacitat general que incidiria en el bon rendiment d’una tasca. D’aquesta manera podem dir que resultats en diversos tests haurien d’estar correlacionats

2-Thurstone i les capacitats mentals primàries (PMA)

Un autor molt criticat va ser Thurstone, va proposar un model alternatiu multifactorial de les capacitats cognitives I també va utilitzar les capacitats mentals primàries (PMA) coma metodologia d’anàlisis de les dades però seguint un procediment diferent,

Segons aquest model no hi hauria una estructura jeràrquica presidida per un factor general comú a una sèrie de factors més específics sinó que els factors mes específics serien entitats independents i correspondrien a aptituds intel·lectuals diferents.

Per tant, la intel·ligència d’una persona nomes es podria representar mitjançant el resultat obtingut en cadascuna de les tasques que posen a prova una determinada aptitud. D’aquesta manera les puntuacions en una prova indicarien la competència del subjecte en aquella prova sense guardar relació amb la resta de proves.

Model aptitud mentals primàries defineix 13 factors i se’n poden identificar 7:

  • Factor espacial
  • Factor numèric
  • Velocitat perceptiva
  • Fluïdesa verbal
  • Memòria
  • Raonament inductiu
  • Comprensió verbal

Posteriorment Eysenck va revisar la teoria postulada per Thurstone i va identificar 8 factors, els quals es correlacionaven entre ells de manera, que es va demostrar l’existència d’un factor general comú.

3-models jeràrquics de la intel·ligència

Aportacions de l’escola de Londres:

  1. Introducció de l’AF com a mètode d’anàlisi i extracció de factors
  2. Definició d’un model jeràrquic de la intel·ligència
  3. Troballa factor g entès com a intel·ligència general i d’altres factors més específics

Burt va proposar un nou model amb nivells jeràrquics inferiors al factor g. va definir una estuctura de 18 factors organitzats en diferents nivells:

Principals models son: teoria triàrquica de la intel·ligència i model de les intel·ligències múltiples.

-teoria triàquica de la intel·ligència, proposa 3 aspectes fonamentals de la intel·ligència: analítica / creativa/ pràctica. Aquests tres aspectes representen maneres de processar la informació. Cadascuna estaria vinculada a una subteoria relacionada amb aspectes de la intel·ligència humana com son: componencional/ contextual / experiencial

Dins l’experiència contextual trobem la intel·ligència pràctica que es la que permet adaptar-se als canvis i les exigències de l’entorn de manera eficaç

Dins l’experiència experiencial trobem la intel·ligència creativa que es relaciona amb fer front a reptes de manera original.

Dins la componencional trobem la intel·ligència analítica que es relaciona amb el grau de poder trobar solucions no evidents a problemes.

Aquest autor va crear el procediment anomenat anàlisi componencial: aquest procediment consistia en realitzar una tasca i registrar els resultats i finalment fer una estimació. D’aquí sortien els components cognitius.

-models factorials conceben la intel·ligència com un constructe unitari que agrupa capacitats especifiques dins d’una estructura jeràrquica. Gardner defensa l’existència de intel·ligències múltiples:

  • i. lingüística: vinculada a coneixement del llenguatge i expressió verbal
  • i.logico-matemàtica: resoldre problemes destacada en científics
  • i.espacial: basada en la representació mental del mon i objectes
  • i.musical: coneixement del llenguatge musical
  • i.corporal-cinestèsica: regulació del propi cos per fer activitats
  • i.naturalista: observació i estudi de la natura. destacada en biòlegs i botànics
  • i.intrapersonal: capacitat d’entendre’s a un mateix i als altres
  • i.interpersonal: capacitat d’entendre a les altres persones i treballar amb elles

la i. intra i interpersonal estan relacionades amb la intel·ligència emocional

aquests models però no tenen fonament empíric contrastat

model alternatiu es el model de Salovey i Mayer sobre intel·ligència emocional. Es refereixen a un conjunt d’habilitats que contribueixen a identificar, regular, expresar les emocions i sentiments i orientar conductes vers la consecució d’objectius. Aquesta intel·ligència compren 4 característiques:

  • percepció de l’emoció
  • us de l’emoció per promoure el pensament
  • comprensió de l’emoció
  • gestió de l’emoció

en temes de intel·ligència emocional cal destacar Daniel Goleman