¡Descarga dret constitucional t5 y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
ÐÏ#ࡱ#á################>###þÿ #################! ###################þÿÿÿ############ ###ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿ ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿ ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿ ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿ ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿ ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿì¥Á## ###ø#¿################D####bjbj´V ´V##################
##4p##Ö<##Ö<###8######&###############ñ#######ÿÿ##########ÿÿ##########ÿÿ######## ##########·#####X#######X#################################################ÿÿÿÿ ########################8###[###T###¯##############x########################## ####################Æ!##&###ì!##
##e###:#########
######################TEMA 5: LOS ORGANISMOS CONSTITUCIONALES II5. Tribunal ConstitucionalEns permet parla de la justícia constitucional: estudi dels mecanismes de defensa instituïts en el sistema constitucional per garantitzar la supremacia. Hi ha 2 tipus: caràcter concentrat i difús (eeuu).Caràcter concentrat: és propi del sistema espanyol. La dissenya la nostra constitució. La trobem en el títol IX. El procediment que saplica es el de crear un òrgan constitucional, que assumeix el poder de defensa de la constitució. Lordenament jurídic dona aquesta garantia, ja que depura totes les normes, lleis, etc, mitjançant les resolucions dels recursos dinconstitucionalitat.Caràcter difús: típic dEEUU, no hi ha un òrgan per la funció. Son els jutges i els tribunals qui fan aquesta funció.Al crear lòrgan TC, obeeix a una concepció força racional del sistema jurídic. Finalitats:La defensa de la constitució té que quedar a extramurs del poder judicial, podria significa la fallida dels 3 poders: executiu, judicial, legislatiu.El TC no és un quart poder, és un òrgan de defensa de la constitució.Art.159 al 163: altres funcions que fan del TC un òrgan de defensa de la constitució i òrgan que la constitució a concebut dels drets i llibertats fonamentals que es defensen davant el TC amb el recurs dampara.La constitució li otorga la funció de dinimir els conflictes de competències entre lestat i les CCAA, i entre les CCAA entre si.Competències i Funcions:Jurisdicció en tot el territori espanyolNo es pot delegar ni transferir les funcions del TC.Recurs dinconstitucionalitat contra les lleis i les normes amb força de llei. Quan el TC dicta sentencia es tanca la qüestió i no es pot torna a interposar un altre recurs.Recurs dampara en defensa dels drets i llibertats fonamentals. Conjunt protegit pel legislador que es considera elements indispensables sense ells no es poden articular el sistema democràtic. Art.53.2: Apartat1:es fa una clara manifestació dintervencions, vinculen a tot els poders públics a respectar els drets fonamentals. Els ciutadans tenim varies garanties, podem acudir: TC recurs dampara o al Trib. Europeu dels drets humans.Apartat2: estableix un procediment especial per la particularitat del seu procés i sumari, perquè és un procés molt ràpid, davant la jurisdicció ordinària o el recurs dampara.Com element per entendre es important que la constitució ens estableixi el perque de la importancia dels drets i llibertsts fonamentals, per garantitzar aquesta importancia establei ladvertencia de que nomes per llei organica es podra rgular i es tindra que rspecta el seu contingut. El legislador pot modular els drets sense buidar el seu contingut. En ningun cas es pot impedir un dret que tens. Es té que informa de que portaras a cap aquell dret, no es té que demanar permis. Excepció de què et prohibeixin el teu dret, si veuen que aquella situació comportarà problemes greus com violència.Les competències del TC es troben en lart 161 CE, però es permet la seva ampliació mitjançant Llei orgànica, són:#Art. 159 CE. article extens. Parla de la composicició del Tribunal Constitucional. També fa referència a circumstàncies que acompanyen a aquestes persones que formen part daquests Tribunal Constitucional.FinalitatGarantitzar la supremacia de la Constitució, mitjançant la resolució dels processos dinconstitucionalitat. Composició: 159.1. CE.- El TC es composa de 12 membres nombrats pel Rei. Es critica que donada la composició el TC té un caràcter de Tribunal polític.################ El TC té un caràcter polític - Intervé el Poder Legislatiu: Congrés i Senat- Intervé el Poder Judicial: Consell General del Poder Judicial- Intervé el Poder Executiu: Art. 159.3. CE. els membres del TC seran designats per un període de 9 anys i es renovaran per terceres parts cada tres.Art. 159.4. CE. El càrrec de membre del Tribunal Constitucional és incompatible amb cap altre mandat representatiu (càrrecs polítics, funcions directives, tampoc en exercicis mercantils etc)Art. 159.5. CE. Els membres del TC seran independents i inamovibles en lexercici del seu mandat.Art. 160. CE. El President del Tribunal Constitucional serà nombrat entre els seus membres pel Rei a proposta del mateix Tribunal en ple i per un període de 3 anys..3. RECURSO DE EMPARATiene una doble misión por una banda es el último remedio interno de protección de los Derechos Fundamentales i tiene una función objetiva de defensa de la constitucionalidad porque sirve de instrumento de interpretación de los derechos fundamentales.- Objeto: según el
de la constitución.Sentencias desestimatorias: Se considera que no ha habido ninguna violación.Consiste en que se impide cualquier planteamiento posterior de la misma cuestión basada en los mismos hechos y en el mismo precepto constitucional.Los efectos de las sentencias del TC se dirigen a todos (erga omnes) excepto las sentencias dictadas a través del recurso de empara, que tiene efecto entre las partes (inter partes). A parte el TC también se autovincula a través de su jurisprudencia.El Tc cuando dicta sentencia hace una función interpretativa estensa de la Constitución, esencialmente en todo el que serían conflictos de competencia y los recursos de anticonstitucionalidad.Hay 3 tipos de sentencias:Sentencias aditivas: añaden algún aspecto al texto de la ley porque esta sea constitucional.Sentencias interpretativas manipulativas: alteran/cambian el texto inicial para convertirla en constitucional.Sentencias de delegación: recomiendan/delegan al legislador que en futuro redacte las normas evitando unos preceptos que se pueden entender de anticonstitucionales. Las sentencias del TC vinculan a todos los poderes públicos i por lo tanto los efectos de las sentencias se tendrán de seguir por todos los poderes públicos. Cuando la sentencia del TC declara la inconstitucionalidad de una norma también declara la nulidad de los preceptos/artículos de dicha norma.Todas las normas del Tc son de obligado cumplimiento y han de ser ejecutadas.6. El poder Judicial Títol VI de la CE Del Poder JudicialArticula un Poder Judicial dacord amb la realitat de lEspanya de 1978.El poder judicial despanya és el conjunt de jutjats i tribunal, integrats per jutges i magistrats, que tenen la potestat dadministrar justícia en nom del rei.El poder judicial és independent dels demès poders de lestat, tenen que tenir unes garanties de treballar lliurement sense ninguna influencia daltres organismes de lestat. Aquests tenen que aplicar la llei.Articles 117 ~ 127: Es fixen els principis del Poder Judicial (examen)Art. 117.1. Principi democràtic: la justícia recau en el poble El Poble sobirà sobre la base en la llibertat de la ciutadania sadministra formalment en nom del Rei (Cap de lEstat). Art. 117.2. Aquells que administren Justícia han de gaudir dunes garanties i ho puguin fer lliurement, sense amenaces ser independents, inamovibles, responsables i sotmeses únicament a limperi de la llei.Els jutges i els magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó és per alguna de les causes i amb les garanties previstes a la llei.Art. 117.3. Lexercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar lo jutjat correspon exclusivament als Jutjats i Tribunals determinats per les lleis, segons les normes de competències i procediment que les mateixes estableixin.Art. 117.4. Els Jutjats i Tribunals no faran altres funcions que no siguin les esmentades en lapartat anterior i les que els hi siguin expressament atribuïdes per llei.Art. 117.5. El principi dunitat jurisdiccional es la base de lorganització i funcionament dels Tribunals. (2 qüestions importants):Funció Jutges i Tribunals: Jutjar i executar lo jutjatEls Jutges i Tribunals determinats per les lleis segons normes de competència (Administració de Justícia Professional). Els Jutges i magistrats són nombrats després duna selecció. (es una activitat de lAAPP)Sistema de selecció públic i existeixen unes condicions específiques.Art. 117.6. Es prohibeixen els Tribunals dexcepció (ja no existeixen) era una jurisdicció especial, en un sistema democràtic sintenta defugir de la jurisdicció especial.Aquestes condicions apareixen a la Llei orgànica del Poder Judicial on es desenvolupa.# El Consell Gral dependrà del Poder Judicial del Govern (art. 122 CE). Art 122.2. estableix en la Llei orgànica regularà la constitució, funcions i govern dels Jutjats i Tribunals.El Consell Gral del Poder Judicial, porta a terme tota la política en matèria de personal i administració dels jutges i magistrats. Inspecció que elaboren els jutges i els magistrats.Composició del Consell Gral del PJ (art. 122.3. CE) Integrat pel President del Tribunal Suprem junt al Consell Gral del Poder Judicial.Hi ha 20 vocals membres, nombrats pel Rei, que són els que junt amb el President integren el Consell. Elecció dels 20 vocals membres:12 entre Jutges i Magistrats (de totes les categories judicials i en les condicions que estableixi la llei orgànica)4 a proposta del Congrés Diputats (escollit per 3/5 parts dels membres entre juristes i advocats de prestigi amb més de 15 anys dexperiències de lactivitat professional)4 a proposta del Senat (escollit per 3/5 parts dels membres entre juristes i advocats de prestigi amb més de 15 anys dexperiències de lactivitat professional)#####Derecho ConstitucionalControl de constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei, mitjançant la resolució dels recursos
dinconstitucionalitat i de les qüestions dinconstitucionalitat.Control de constitucionalitat sobre disposicions i resolucions de les CCAAProtecció dels drets i llibertat fonamentalsGarantia de la efectivitat de la distribució de les competències en lEstat de les AutonomiesGarantia de la supremacia constitucional en lorganització de la divisió de poders.Tribunal Constitucional 12 membres2 membres a proposta del Govern4 membres a proposta del Senat (per majoria de 3/5 dels seus membres)2 membres a proposta del Consell General del Poder Judicial4 membres a proposta del Congrés (majoria 3/5 dels seus membres) Art. 159.1.2. CE.-Els membres del TChauran de ser escollits entre: Magistrats i FiscalsProfessors dUniversitat,Funcionaris públicsAdovcatsTots jurists amb una experiència de més de 15 anys dexercici professionalEl Consell General del Poder Judicial ################################################################################ ################################################################################ ################################################################################ ################################################################################ ################################################################################ ################################################################################ ########+###,###H###L###R###_###g######¤###Æ###Ñ###ð###ø###ù#### ### ###
### ### ### ##* ##1 ##¡ ##¦
##P ##S ##d ##o ## ## ## ## ##¤ ##¦ ##« ##® ##² ##À ##Å ##Ý ##ã ##ê ##÷
##r
##x
##üøèßÓßÓßÓßÓßÓßÓßÓßÓßÓßÇÓÇÓÇÓÇÓßÓßÓßÓßÓßÓßÓßÓßÇßÇßÓßÓßÓßÓß»ßÓÇßÓÇßÓßÓßÓßÓßÓ##hé :###hô(#5#>#^J#####hé:###hô(#^J##wh######hé:###hô(#^J##whÿ######hé:###hô( #^J#####hé:###h##Ë#5#>#CJ #^J##aJ ####hô(####h+ë#J####+###,###H#### ##
##F
##ú############õ############õ############ê############Ñ############Ñ############ ê############ê############Á############¨########################¨############¨# ##########################################################$##8##dð####¤##^8#a $#gdyj######$##8##dð###^8#a$#gdé:######$# &##F##Æ## ##8###8##dð####¤##^8#a$#gdé:######$# &##F ##dð####¤##a$#gdé:######$# &##F##Æ## #########dð####¤##^##a$#gdé:### ###$##dð###a$#gdé:######gdô(#####gd+ë###¢
