¡Descarga ed. intercultural y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
A) Igualtat i diferència
1. Amb el transcurs de la història els éssers humans ens hem anat barrejant i a partir d’aquesta barreja, ens hem anat enriquint mitjançant intercanvis de coneixements, de tradicions etc.
Nosaltres som els que decidim amb qui volem establir les relacions socials, les establim amb totes aquelles persones amb les que estem disposats a pactar una negociació, ha intercanviar opinions, ha fer una simple acció de comprar un bitllet d’autobús com se’ns comenta a l’enunciat de la Pac o en alguns casos imposició d’ unes fronteres. Depenent de la fi a la que volem arribar aquestes relacions poden variar. Son elles les que dirigeixen i imposen limitacions , d’aquesta manera s’estableix un àmbit perfecte que ens permet tenir aquestes relacions basades en el respecte. Ens donen les pautes i ens diuen fins a quin punt podem portar a terme els trets característics de la nostra pròpia cultura dins l’àmbit públic per a que aquestes relacions siguin respectuoses, aquest tipus de relacions potser podríem dir que són mes instrumentals, més mecàniques per una comunicació en molts casos exclusivament cordial però que també ens aporta quelcom r que ens fa observar i aprendre de l’entorn que ens envolta i acabem per interioritzar la manera de fer i d’entendre el món. Dins l’àmbit privat, és molt més fàcil relacionar-nos, el solem compartir amb familiars, companys de feina/ escola, amics...amb els nostres iguals, amb els que compartim majoritàriament gran part dels trets culturals i solen ser relacions més properes.
Des del meu punt de vista però, les relacions que mantenim amb els nostres iguals ens poden aportar com ja he comentat abans, informació sobre tradicions i coneixements de la nostra pròpia cultura que ens fan enriquir, però són les relacions interculturals, el contacte entre diferents cultures, les que ens ensenyen i ens fan veure i comprendre punts de vista i maneres diferents de viure la vida , a les que nosaltres estem acostumats i tenim pautades, i es aquí on adquirim uns valors de pes e importants com poden ser l’empatia, la tolerància, la comprensió i molt i el respecte, que ens fan créixer com a persones i ens donen la oportunitat per un enriquiment mitjançant les relacions interculturals molt més complet.
Si es cert però, que la persona ha d’ estar predisposada ha adquirir aquests coneixements i deixar entrar més saviesa.
2. Per a T. San Román la clau d’una bona convivència resideix en una bona comunicació, que integri un respecte i una tolerància, i que existeixi una proposta comuna per tal de una major acceptació de la font de riquesa que és la diversitat cultural.
Hem de contar, que tota relació entre cultures ve determinada per les relacions de poder. Per aquest motiu, és essencial que entre tots els tipus de cultures es faci una negociació i s’arribi a un consens per establir i definir unes normes de convivència.
En la lectura de Teresa San Román: “ Propuestas particulares para una negociación de lo universal” on ens parla del fet que encara que sorgeixin diferències culturals, polítiques, ètniques ... sabem que existeixen similituds i objectius comuns gràcies al do del diàleg.
La negociació dels Drets Humans és un exemple de l’existència de la relació d’uns amb els altres, s’estableix un pacte i s’arriba a uns acords deixant de banda les diferències que puguin tenir entre ells els interlocutors participants.
És molt important i necessari que la comunicació i el diàleg que s’estableix entre aquests interlocutors vingui regit per codis d’ètica i de raó, que es pacten i s’arriba a un acord per poder comunicar-se entre ells. És imprescindible una relació igualitària on no aflorin sentiments de superioritat i d’autoritat perquè es pugui produir una comunicació i un coneixement. Si tot això és té en compte a l’hora de posar-ho a la pràctica la comunicació serà delitosa i enriquidora.
3. Per començar em de tenir clar que els valors nombrats a preguntes anteriors com el respecte, l’empatia, acceptació ...han de ser valors que hem de tenir molt inculcats e interioritzats per poder conviure amb altres cultures.
Un educador social es troba entre l’espasa i la paret en molts de casos, es complicada la feina que han de fer ja que en el que consisteix el seu treball és formar un pont entre la societat i l’individu o els individus de diferents grups socials. Per tal els seu mètodes d’actuació han d’adaptar-se als problemes que se li plantegen però que a l’hora de solucionar el problema no en provoquin un altre de nou. Que promoguin la igualtat amb l'acceptació de la diferència. Mitjançant xerrades informatives, de conscienciació, activitats culturals on s’intercanviïn diferents coneixements i se’n i es doni l’oportunitat d’aquells que en son aliens n’aprenguin i d’aquesta manera podrem aconseguir que existeixi un punt mig en el que els diferents extrems
2. Mica en mica i amb el pas dels dies, les cultures es mesclen i es van influenciant unes amb les altres i d’aquesta manera es crea un espai on han de conviure unes i altres. Podríem parlar d’un procés bidireccional. Perquè tota aquesta convivència sigui possible i perquè no, delitosa
hi ha certes diferències que s’han de superar i deixar de banda, per exemple s’han de superar els prejudicis i estereotips, el sentiment de superioritat, d’estar per sobre d’una altre, d’autoritat, o simplement el fet de la comunicació si es donés el cas de que les llengües siguin diferents. Com ja em dit anteriorment, Intercultural significa la validesa per igual de totes les cultures que poden existir.
Teresa San Román ens parla d’uns “encapsulamientos” però per altre banda Pepi Soto Marata ens diu el contrari; Ens fa entendre que hauríem de trencar amb aquest “encapsulamientos” per deixar pas a la transformació i ens diu que tota persona com a característiques essencials haurien de tenir en ment l’heterogeneïtat, l’adaptació etc, és imprescindible que aquests conceptes siguin mutus tant per una part com per l’altre per tal de que la convivència sigui factible, bona i aporti quelcom que faci enriquir a les dues parts.
3. Primerament perquè hi hagi una comunicació intercultural Miquel Rodrigo Alsina ens diu que es molt important conèixer mínimament la cultura de la persona amb la que ens comunicarem i sobretot tenir una coneixença de la pròpia cultura i tenir la ment oberta i estar disposats a adquirir nous coneixements. També ens parla de les emocions, un altre punt clau des del qual podem aconseguir entendre millor a l’altre persona , i intentar comprendre com es sent. També es molt important que en aquest tipus de comunicació diguem les coses que volem transmetre i dir directament sense pretendre que es doni per entès el que volem diu i molt important no utilitzar ironies o expressions exclusives de la pròpia cultura. En la comunicació intercultural la llengua que s’ha d’utilitzar a de ser, clara bàsica i senzilla, sense entortolligar massa el que volem dir.
En la comunicació no es solsamènt el llenguatge verbal lo essencial i el que compte , sinó que l’actitud que adoptem vers aquella comunicació en quant a gestos, mirades, rialles poden demostrar tot allò que les paraules callen. Per tant crec que perquè una comunicació intercultural sigui perfecte, hi ha d’haver una coordinació i una coherència amb allò que diem i a la vegada demostrem físicament.
En una comunicació també em d’estar molt alerta ja que moltes vegades portem idees creades des de d’ignorància i es aquí on sorgeixen prejudicis i estereotips, i són aquests els que fan
més difícil la comunicació ja que aquest prejudicis i estereotips ens provoquen sentiments de desconfiança i no donen el cent per cent perquè hi hagi una bona comunicació. Per fora som diferents i a simple vista ho podem veure, però tots som éssers humans i més iguals no podem ser, tots plorem, tenim sentiments,si ens donem un cop notem el mal...la diferencia més notable entre uns i altes són la varietat de construccions que li donem a la cultura.
C) Marginació.
1. Quan parlem de problemes de participació social, ens centrem en aquelles persones que formen part de la societat en sí però que, per diferents raons ja siguin de llengua, de ètnia, de classe social, de gènere es veuen limitades enfront la resta.
En quant els problemes interculturals, sorgeixen quan hi ha diferents societats amb diferents característiques culturals i aquesta col·lisió fa que aflorin la inseguretat i la por, o per altre banda despertin el sentiment de superioritat. Al llarg del anys han sigut aquestes diferències i les ganes de defensar la pròpia cultura les que han provocat aquest conflictes que existeixen.
I respecte a la marginació social sorgeix quan apareix un grup o simplement un individu que a la societat no li interessa que en formi part, ja sigui perquè necessiten recursos per subsistir, perquè en quant al tema econòmic no aporten absolutament res, perquè depenen d’uns serveis d’atenció etc, i la societat dominant no l’interessa relacionar-se amb aquest individu o col·lectiu en concret.
L’exclusió social es la principal via mitjançant la qual podem provocar que quelcom desaparegui si es el que ens interessa, ja sigui ignorant, menys preant i humiliant.
2. Quan parlem de Menors immigrants ens referim a aquells joves que la seva edat no es superior a divuit anys, aquests menors no tenen experiència dins el món laboral, i si be la tenen es escassa. Però aquet cas no estaria condicionar per la cultura a la que pertanyen, sinó que seria una qüestió de lleis. Els menors immigrants es torben enfront d’altres problemes com por ser l’adaptació a l’ entorn al qual es volen adaptar i amb això dificultats envers l’aprenentatge d’un nou idioma. La manca d’escolarització els hi dificulta tots aquests fets. Els immigrants venen amb unes costums diferents a les que es troben i que són molt diferents a
qual cosa, no pertanyen a la societat. Vivim en una societat de classes on tot individu es encasellat en una classe respecte els diners que pugui tenir i les seves pertinences i el que s’espera d’ells es que compleixin el rol pertinent que els hi toca de la classe assignada. els encapsulen dins aquest terme “ classe marginal”. El terme “ classe marginal” no desenvolupa cap tipus de funció com per exemple quan parlem de classe treballadora, ni una posició com pot ser classe alta, classe mitjana ...l’únic significat que aporta aquest terme “es el de quedar fuera de cualquier clasicación signi cativa, es decir, de toda clasicación”. (Bauman,11). La “ classe margina” pot estar a la societat però clarament no pertany a ella, no li aporta res. Dins aquesta classe hi trobem a persones que no tenen els mateixos drets que els de la resta de la societat i per drets vull dir que no tenen la mateixa reputació que un membre bé de la societat. Aquesta classe no es un pilar essencial ni tan sols si troba dins l’organisme de la societat. A l’hora de tenir en compte aquest col·lectiu se’l jutja pels mateixos ulls que podríem jutjar un delinqüent o un drogodependent.
Hem de veure l’educador/a com un agent que potencia la justícia igualitària, la integració i participació i alhora fomenta el diàleg, la comunicació i l’empatia. Per tot això, esdevé doncs, un mediador importantíssim i clau per la nostra societat, sense fer diferències, sense prejudicis, mostrant-se sempre neutral i objectivament sense deixar que les seves actituds o ideologies entorpeixin la seva tasca professional.
La resiliència,aquesta esdevindria la capacitat i/o habilitat que posseïm per fer front a les dificultats que se’ns presenten. Hem de saber que no n’hi ha individus més o menys resilients que d’altres, tots al néixer posseïm un resiliència innata i la capacitat per desenvolupar diferents qualitats que ens permeten ser resilients, tals com la flexibilitat, l’empatia, habilitat comunicativa, entre d’altres relacionades amb l’èxit social.
Com a educadors/es hem de treballar per fer sortir aquesta identitat. S’ha de tenir en compte, que és la societat la que de forma directa, influeix sobre l’individu a tenir una determinada identitat però es davant de situacions enutjoses quan la persona troba la seva pròpia capacitat de resiliència. Una persona que s’enfronta amb èxit a situacions problemàtiques que és presenten, demostra quin tipus de desenvolupament de la identitat ha tingut, i aquest factor depèn de la educació que s’ha rebut per al desenvolupament de la resiliència. Pares, mares o educadors/es influiran en aquesta construcció.
En definitiva, depenent del context i entorn en el qual els individus es trobin i creixin, podrà enfrontar-se a situacions difícils amb èxit o fracàs. Un entorn favorable, influenciarà molt
positivament en el desenvolupament d’una identitat resilient que no pas si formés part d’un entorn des estructurat.
BIBLIOGRAFIA
- San Román,T. (1996). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. A los muros de la separación. Bellaterra; servei de Publicacions de la UAB.
- San Román,T. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. A los muros de la separación. Bellaterra; servei de Publicacions de la UAB.
- San Román,T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. A los muros de la separación. Bellaterra; servei de Publicacions de la UAB.
- Rodrigo, M. (2006). Comunicación Intercultural: de los prejuicios a la eficacia. A Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: Ministerio de Educación i Ciencia.
- Soto, P. (2006). Docentes, sujetos culturales y mediadores interculturales. A Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: Ministerio de Educación i Ciencia.
- Goenechea, C. (2006). Menores inmigrantes no acompañados: un estudio de su situació en la actualidad. Comunicació presentada al I Congrés Internacional d'Educació a la Mediterrània. Palma de Mallorca, 11-13 maig de 2006.
http://weib.caib.es/Documentacio/jornades/Web_I_Cong_Medit/PDFs/menors2.pdf
- Cabrera, P., Rubio, M. J. (2007). Qui dorm al carrer. Una investigació social i ciutadana sobre les persones sense sostre. Observatori de la inclusió social. Col·lecció "Eines per a la Inclusió", 4.
- Bauman, Z. (2011) Daños colaterales: Desigualdades sociales en la era global. Fondo de Cultura Económica, Madrid.
- San Román T (2001): «Educación, marginación y minorías culturales». Publicación electrónica. Disponible en pdf.
- Pascual i Saüc, J; (2010). Mòdul La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. Educació Intercultural. Barcelona: UOC.
- Beltrán, J; (2010). Mòdul El nou valor de la diferència. Educació Intercultural. Barcelona: UOC.
