Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resumen del movimiento obrero en catalan
Tipo: Esquemas y mapas conceptuales
1 / 22
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Revolució industrial
Proletariat Moviment Obrer
Ideologia
Organització
Socialisme
Sindicats Partits Segle XIX Segle XX
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari
Poca industrialització Poc proletariat
Poc moviment
Sindicats Caixes de socors...
Moviment Obrer Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes)
Internacionalització
Iª Internacional 1864 - 1876 IIª Internacional 1890 - 1918
Marx, Engels (Marxisme) Bakunin (Anarquisme)
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
Igualtat jurídica Definida per la posició econòmica
Burgesos Proletaris
Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials
Gran burgesia (aristocratització)^ Remodelació urbanística Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Identificats per
Eren la
Èxode rural
Producte del
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
Primeres manifestacions
Ludisme (Ned Ludd)
Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball
Primeres organitzacions obreres
Mútues, societats de socors Anglaterra, 1824 Sindicats (trade unions)
Reivindicacions laborals 1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball, John Doherty)
Lluitaven per
neixen
En els inicis
al
Primera mobilització política dels sindicats
Cartisme, 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal
Daumier
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada
Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general. Desconfien de la política i dels polítics
Els socialisme utòpic també es caracteritza per
No tenir un contingut revolucionari Són reformistes
Els principals pensadors utòpics
2.- El pensament socialista
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
El Materialisme Històric
Anàlisi de la societat capitalista
Revolució proletària
Dictadura del proletariat
Societat comunista
Doctrina llibertària
Revolució proletària
Destrucció de l’Estat
Societat comunista
2.- El pensament socialista
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
Marx desenvolupa una filosofia MATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi)
MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)
Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ ECONOMIA (^) És la base de la societat -infraestructura-
Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època Els modes de producció - superestructura- Les forces de producció Les relacions de producció
Es basa en uns elements que van canviant
Quan serveix per a interpretar la història dóna lloc al
Defineixen les diverses classes socials
Dominants i dominades Lluita de classes
Provoca el pas de les etapes històriques
Dividides en Antagonisme
2.- El pensament socialista
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra Relacions de producció:
Es basa en
Proletariat Capitalista (burgès) (classe dominada) (^) explotació (classes dominants)
Plusvàlua (^) (benefici del capitalista)
A través de la
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
2.- El pensament socialista
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
On ens portarà tot això, segons K. Marx?
A una crisi de superproducció
Una revolució social (Lluita de classes)
En una societat socialista
Que provocarà
Que transformarà la societat capitalista
Què vol Marx?
Que el proletariat (amb el Partit Comunista)
La Dictadura del proletariat
Una societat sense classes (socialista)
Societat comunista
instauri
A través de la qual es construirà
2.- El pensament socialista
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (^) Unitat 3
“Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los, a ell i la seva família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consciència dels seus pesars, l’obrer no pretén res, no espera res.
“ Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que està, gairebé exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com en una cova; ... per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perquè el terra desigual no està pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts d’un gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [...]. És aquí on amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous”.
A. GUEPIN: Nantes al segle XIX , 1825.
Cigrons, 125 g. 0, Carn, 250 g. 0, Dinar Cansalada, 72 g. 0, Verdura, ½ quilo 0.
Els dies feiners de l’any, descomptats els TOTAL DIARI 3, 67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats.
SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, 1858.
DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims Casa 0, Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0, Carbó, 1 quilo 0, Esmorzar (cafè amb llet) 0,
Carn, 250 g. 0, Patates, ¾ de quilo 0, Oli, 125 g. 0, Sopar Llum, oli mineral 0, Sabó i altres 0, Tabac 0,
TOTAL DIARI 3,
“6. Que la divisió del treball sigui portada a un grau superior amb la finalitat d’afectar cada sexe i cada sexe i cada edat a les funcions que li són convenients.
“7. Que, en aquesta distribució, cadascú, home, dona o nen, gaudeixi plenament del dret al treball o del dret a intervenir en tot temps en qualsevol branca de treball que esculli, sempre que justifiqui la seva actitud.
“En fi, que el poble gaudeixi en aquest nou ordre d’una garantia de benestar, d’un mínim suficient per al temps present i el futur i que aquesta garantia l’alliberi de qualsevol inquietud per ell i els seus”.
L’harmonia universal i el falansteri , 1804.
El mutualisme proudhonià
Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. [...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva pròpia responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social.
Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les necessitats de les classes laborioses i resoldre el conflicte entre el capital i el treball.
PROUDHON, P. J.: Idea general de la Revolució , 1851.
Una amenaça ludita
La lluita de classes
