¡Descarga El moviment obrer y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
2n parcial història: EL MOVIMENT OBRER
1. El moviment obrer
1.1 D'artesans a proletaris
S. XVIII s'implanta la llibertat de producció--> creació de noves fàbriques a marge de qualsevol control gremial. Artesans perden els privilegis. Les condicions de producció i contractació les posen els propietaris.
Treballadors de les noves manufactures: pagesos emigrats a la ciutat i població urbana (esp. pagesos arruïnats).
Transformació a proletaris a canvi d'un salari.
--> Nova classe obrera consolidada a partir del 1820 (era de la fàbrica)
Fàbriques: més grans i amb màquines més potents (energia del vapor). Nou ordre laboral: jornada de 15h, ritme constant, aplicat també a dones i nens, salaris molt baixos.
Amplis sectors dels treballadors manuals a l'atur.
--> Conflictivitat creixent. Treballadors conscients de l'explotació a la que estan sotmesos.
1.2 Primers conflictes i ludisme
Al principi conflictes aïllats.
Sorgeixen associacions de treballadors (oficials artesans en via de proletarització). Al principi només treballadors del mateix ofici i a nivell local. Després agrupació diverses localitats i oficis.
--> Intervenció governamental de caire repressiu. Prohibició de les associacions obreres. França 1791 (Llei de Le Chapelier ), Anglaterra 1799- 1800 ( Combination Acts ).
Moviments radicals que propugnaven reformes democràtiques. Mobilitzacions de treballadors a favor de la reforma política i l'abolició de les lleis antiassociatives.
Notthingham 1811, repressió violenta de l'exèrcit. Com a protesta es van incendiar 60 telers--> luddisme. Capità Ned Ludd. Els luddistes consideraven que les màquines provocaven l'atur i els salaris baixos.
Anglaterra 1824--> sindicats (Trade Unions). Lluitaven per reivindicacions laborals. 1833--> Great Trade Union (Robert Owen). creació de cooperatives. repartiment equitatiu dels beneficis
1.3 Socialisme utòpic
Denúncia les injustícies provocades per la concentració de la propietat privada i pensen altres formes d'organitzar la societat.
--> Individualisme: creu en les transformacions socials pacífiques. mitjançant l'exemple i la propaganda.
Primera meitat s. XIX: socialisme utòpic. Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i l'explotació). Felicitat i benestar general.
Babeuf i Blanqui: Igualtat social per mitjà de l'acció violenta. Dictadura revolucionària.
Charles Fourier: falansteris (agrupacions on la propietat és col·lectiva) Étienne Cabet: Icària (país que compleix el somni socialista). Robert Owen (impulsor de les cooperatives): organització dels treballadors en cooperatives sense propietaris ni salaris.
1.4 Naixement del sindicalisme
Necessitat de crear organitzacions independents dels grups burgesos --> agrupacions estables de treballadors. Alternatives a la societat capitalista: cooperativisme i col·lectivisme (concepcions economicosocials contraposades).
--> Societats de socors mutu: societats de resistència formades per antics artesans. Ajudaven en cas de malaltia o atur. Organitzares les primeres vagues. Es van estendre a partir del 1820. Aconsegueixen l'abolició de les Combination Acts (1824) i la consolidació dels drets d'associació.
Necessitat de coordinar tots els sindicats d'un país --> Associació Nacional per la Protecció del Treball (1830). Suport a la reforma electoral que vol incloure el sufragi universal.
1834: fi de l'associació (fracàs de l'acció política) i naixement de la Great Trade Union. Agrupa la majoria de sindicats, impulsa les accions reivindicatives i encoratja la creació de cooperatives de producció.
--> Detenció dels dirigents + empresaris no donen feina als afiliats + fracàs de les cooperatives = fi de la GTU.
Década del 1830, expansió del sindicalisme. França: Unió Obrera 1843; espanya: Associació de Treballadors de Barcelona 1840.
1.5 El cartisme
Gran Bretanya. Projecte polític propi del moviment obrer: cartisme. Important l'experiència dels obrers de la GTU.
1836: Working Men's Association. Carta del Poble (1838).
Mikhaïl Bakunin.
Ideari llibertari. Proposava anarquia com a model de societat, basada en la llibertat individual, crítica a la propietat privada, defensa a la propietat col·lectiva, oposició a l'organització jeràrquica, la religió, la política i l'estat.
Comunes autònomes, autogestionades. Federalisme. Assemblea òrgan de màxima decisió.
3. La primera Internacional (1864- 1881)
3.1 Associació Internacional de Treballadors
Londres 1864. Per part d'associacions obreres i emigrants polítics. Incorpora societats de diversos països. Organitzats en seccions nacionals i un Consell General dirigit per Marx. Redactà els estatuts i el manifest inaugural: emancipació obra dels propis obrers, conquerir el poder polític, implantar el socialisme.
Impulsa les vagues. Lluita per la jornada de 8h, supressió del treball infantil i la millora de les condicions de la dona.
Discrepàncies internes. Enfrontament obert (des de 1869), Marx vs. Bakunin.
Marx controlava l'AIT i els acords reflectien la seva posició. Bakunin defensava l'abolició de l'Estat. Acusa a Marx de dictatorial i propugna l'autonomia de les seccions i pèrdua de poder del Consell General.
Països industrialitzats--> suport Marx Països agrícoles--> suport Bakunin
3.2 La Comuna de París
- Tensió creixent entre França i Alemanya. Crida al moviment obrer per posicionar-se en contra de la guerra.
Conflicte esclata el 1870. França derrotada. Esfondrament de l'Imperi de Napoleó III.
1871: nou govern encapçalat per Thiers (conservador). Capitulació davant dels alemanys --> insurrecció popular
Constitució de la Comuna de París (1871): govern popular. Ideal d'una república democràtica i social. Organitza la resistència de París i emprèn reformes referents pel moviment obrer: nacionalització dels béns del clero, reforma justícia, substitució exèrcit, abolició policia, lliurament d'empreses, ensenyament laic i gratuït.
Maig--> tropes de Versalles + prussians prenen París. Repressió duríssima. Obrerisme francès queda desarticulat.
3.3 Crisi i dissolució de la Internacional
Enfrontament ideològic--> crisis a l'AIT.
AIT acusada d'instar la insurrecció va ser il·legalitzada.
Ruptura formalitzada al Congrés de l'Haia (1872). Marxistes formen partits obrers nacionals com a nova forma d'organització.
Bakuninistes expulsats del congrés formen la Internacional Antiautoritària (fins al 1881).
L'AIT es dissol al 1876. Primera gran escissió entre marxistes i anarquistes
L'AIT va exercir essencialment una influència moral, i va posar les bases per la creació futura dels partits socialdemòcrates.
4. Sindicats de masses i partits obrers
4.2 Partits i sindicats socialistes
Partits polítics obrers (1880. Revolucionaris).
Punt de referència europeu: partit Socialdem`pcrata Alemany (1875). Inspiració marxista.
Pretenia conquerir el poder polític a través de l'acci´p devolucionària i implantar una societat socialista. Defineix les línees essencials de la socialdemocràcia europea del s. XX, per mitjà de la lluita política i l'acció parlamentària.
Reformes democràtiques i socials (sufragi universal incloïnt dones, igualtat de drets, sanitat i educació públiques...)
Millorar les condicions dels pbrers (reducció jornada, millora dels salaris...)
Potència de creació dels sindicats nacionals (professionalització dels dirigents), consolida negociacions enstre empresaris i obrers. Vaga com a mitjà de pressió.
Distribució clara de les funcions entre el partit (objectius polítics) i el sindicat (acció reivindicativa).
1892--> Unió General de Sindicats Alemanys 1888--> UGT a Espanya 1905--> Partit Socialista Francès (Jean Jaurès) 1900--> Partit Laboralista Anglès 1879--> PSOE (Pablo Iglésias)
