¡Descarga Obrerisme, moviment obrer. y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Divendres dia 17 de febrer exàmen
TEMA 5.-EL MOVIMENT OBRER: dels orígens fins a 1914
*1.-INTRODUCCIÓ
Els agricultors expulsats de les seves terres i els artesans arruïnats van transformar-se en proletaris, sense cap propietat més que la seva prole (fills). Necessitats de feina, eren contractats pel propietari de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Jornades de fins a 15 hores, ritme de treball constant, aplicat també a dones i nens, disciplina i salaris baixos. Les pèssimes condicions de vida (habitatges miserables, sense a penes instrucció, moltes hores a la taverna) i la desprotecció absoluta de part dels poders públics (acomiadament lliure, sense assegurança per malaltia o atur, etc.) els va empènyer a organitzar-se per millorar la seva situació. Fins i tot, a finals del XVIII, la legislació els prohibia associar-se: Llei Le Chapelier (1791) a França, i les Combinations Laws a la Gran Bretanya (1799). Reivindicaran inicialment millores laborals però progressivament aniran adquirint consciència que per acabar amb l’explotació obrera caldria transformar la societat amb canvis polítics. Per això, al costat dels sindicats, sorgiran des de finals del XIX partits polítics (socialistes i comunistes) amb programes basats en la defensa de la classe obrera i propostes de transformació radical del capitalisme. En l’obrerisme fins a 1914, podem distingir-hi:
- Una prehistòria, a vegades violenta (moviments luddites), a vegades voluntarista (societats de socors mutu, cartisme....).
Dues etapes que han deixat petjada, separades per l’any 1848.
- ABANS 1848 En la primera, es busca la transformació de la societat amb noves idees (socialisme utòpic)
- POST 1848 (fins la 1ra guerra mundial): Després es voldrà aconseguir el canvi amb l’ acció : Marxisme, Anarquisme, Internacionals (I i II) obreres. Primer es mouen de manera violenta (prehistòria). A la 3ra etapa apareixen les dues grans corrents de l’obrerisme, marxisme (marx), l’anarquisme (Bakunin). Marx i Bakunin tenen el concepte de que l’estat sempre ha estat l’eina que la classe dominant (burgesos) han utilitzat per manejar a les altres classes. Diuen que és innecessari.
*El punt 2,3,4 estàn més explicats al powerpoint, he fet allà els apunts, 2.- PRIMERS CONFLICTES I RESPOSTES OBRERES un El procés de mecanització va portar a l'atur amplis sectors de treballadors manuals (els telers manuals anglesos van passar de 800.000 treballadors en 1800, als escassos 200.000 l'any 1834, amb l’aplicació de la llançadora volant) i va ser una de les causes del naixement d’una de les primeres formes de protesta obrera: el luddisme. La destrucció de màquines es va associar a un dirigent obrer, Ned Ludd, que aviat va ser “mitificat” i el seu nom es feia servir a tota Europa en cartes d'amenaça als empresaris, ja que consideraven que les màquines provocaven l'atur. Trobem moviments luddites a Alcoi (1820) i Barcelona (1835). Els obrers van sentir la necessitat de crear organitzacions pròpies per sobreviure en la societat capitalista. Així van néixer les Societats de socors mutu , que ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur i es van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes que els permetien crear caixes de resistència. 3.-UN CAS SINGULAR: GRAN BRETANYA A la Gran Bretanya van aparèixer els primers sindicats d’oficis ( Trade Unions) i un moviment, el Cartisme , que considerava la participació en la política com l'única via per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals. Les propostes varen quedar recollides a la Carta del Poble (1838), que plantejava objectius com el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que permetés als treballadors participar en política, etc. Malgrat recollir (1842) tres milions de signatures, el projecte va ser rebutjat per la Cambra dels Comuns (Parlament). Va obtenir un èxit parcial, però, amb la reducció de la jornada laboral a 10 hores (1847). Això va animar molts obrers a mobilitzar-se i sindicar-se. L’any 1848 , el protagonisme dels obrers es va desplaçar de Londres a París. 4-SOCIALISME UTÒPIC: TRANSFORMACIÓ SOCIAL PER LES IDEES Durant la primera meitat del XIX, s’alçaren veus per denunciar les injustícies del nou sistema capitalista i proposar altres formes d'organitzar la societat. La majoria creia en una transformació social pacífica per mitjà de l'educació en noves idees (propietat col·lectiva, cooperativisme....). Dos exemples: Cabet va denominar Icaria a un país imaginari on s'acomplia el somni comunista d'una igualtat social completa (un dels seus seguidors va ser el figuerenc Narcís Monturiol). Robert Owen va assajar noves fórmules cooperatives (sense
practicar accions violentes (“ propaganda pel fet” ). Aquest corrent ( anarcocomunisme ) fou defensat pel príncep rus Kropotkin (“ un acte pot, en uns pocs dies, fer més propaganda que milers de pamflets” ) i l'italià Malatesta Així s'emprengueren un seguit d'actes terroristes que portaren a l'assassinat, entre d'altres, del president francès Sadi Carnot (1894), del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (1897), de Sissí (1898), l'emperadriu d'Àustria, o del president nord-americà McKinley (1901). 6.-L'AIT (Associació Internacional de Treballadors o també I Internacional) Es va crear a Londres (1864). Marx va escriure els estatuts i el manifest inaugural, on plantejava que l'emancipació de la classe obrera l'havien de realitzar els propis treballadors, conquerint el poder polític per destruir la societat burgesa. En els primers congressos s'acordà impulsar les vagues i mobilitzacions obreres per reduir la jornada laboral, suprimir el treball infantil, millorar les condicions laborals de la dona, fer desaparèixer l'exèrcit permanent i socialitzar els mitjans de producció. Des del 1869, hi havia discrepàncies internes (Marx i Bakunin), ja que els acords de l'AIT reflectien les posicions del primer, mentre el segon defensava l'abolició de l'Estat i no la seva conquesta, així com l'autonomia de les seccions (acusava Marx de dictatorial). La I Internacional es va dissoldre en el Congrés de La Haia (1871) 7.-LA COMUNA DE PARÍS (1871) La tensió política i militar entre França i Alemanya va esclatar al 1870. Després de la batalla de Sedan, l'exèrcit alemany va arribar a París tot enfonsant l'Imperi de Napoleó III (fet presoner per Bismarck). El 1871 calia negociar la capitulació davant els alemanys. Fou aleshores quan es va produir una insurrecció de les classes populars que, amb els aldarulls, va crear un buit de poder perquè el govern va decidir refugiar-se a Versalles. Es van dur a terme unes eleccions que portaren a la formació de la Comuna de París (març-maig). Era un govern del poble que responia a l'ideal d'una república democràtica i social, que va organitzar la resistència davant els alemanys, mentre imposava unes reformes que serien el referent del moviment obrer. Va posar en marxa la nacionalització dels béns del clergat, la reforma de la justícia, la substitució de l'exèrcit per milícies populars, l’abolició de la policia, el lliurament d'empreses abandonades a cooperatives obreres, l’ensenyament laic i gratuït, etc. Però al maig, les tropes franceses del govern refugiat a Versalles i les dels prussians van unir forces i van aconseguir prendre París i van practicar una
repressió duríssima (milers d'afusellaments, detencions i deportacions) que va desarticular l'obrerisme francès. 8.-SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914) 8.1.-Els avenços del sindicalisme (finals del XIX, principis del XX) Al començament del segle XX, va augmentar molt l’afiliació sindical i es va anar imposant la pràctica de la negociació col·lectiva per tal fixar salaris i condicions de treball. Es van crear partits polítics socialistes: SPD (1875), PSOE (1879). Es van aconseguir les primeres legislacions laborals. Sobre treball infantil, a 1892 ja s’exigia una edat mínima de 12 anys; es va prohibir el treball nocturn femení i es va implantar el repòs obligatori després del part. Alemanya, França i Anglaterra van establir assegurances obligatòries per a casos de malaltia, accident, invalidesa i vellesa; el 1908 els anglesos indemnitzaven per llei els aturats. Quant a la jornada laboral, a finals del XIX s'establí la jornada de 10 hores. Després de la I Guerra Mundial, va arribar, a molts països, la de 8 hores. Els obrers van veure que Marx s’havia equivocat, i el van posar en dubte. Per això es plantejen si seguir les idees de Marx o, pel contrari seguir a altres: 8.2.-La II Internacional (socialista) Tema imp. La Segona Internacional es va fundar a París (1889) durant el centenari de la Revolució Francesa, sense anarquistes. Va crear els símbols del moviment obrer: Himne ( La Internacional ) i les mobilitzacions el dia 1 de maig per a reclamar la jornada de 8 hores. El socialisme es va veure envoltat d’una polèmica intensa, perquè Eduard Bernstein va posar en qüestió els objectius i els mètodes de lluita, és a dir, els postulats de Marx. Va impulsar el revisionisme , que valorava la millora de les condicions de vida dels obrers i les reformes socials guanyades amb la participació política. I, per tant, abjurava de la tesi de la dictadura del proletariat i propugnava (defensava) la participació política encara que fos sense estar al govern. Quan va començar la I Guerra Mundial (1914), la majoria de partits socialistes van sucumbir a l'eufòria patriòtica ( nacionalisme ) i varen abonar una unió sagrada
Volen abolir tota classe de governs, és a dir, tampoc volen ni tenen partits, perquè no accepten cap poder i per tant cap partit. (Pero si son partidaris dels sindicats). Un anarquista pur, no vota. L’anarquisme és un grup d’idees molt difuses, Fiquen bombes contra el cap d’estat, president dl govern, per demostrar que és possible carregar-se l’estat. L’anarquisme així guanya fama i per això mateix es relaciona amb el terrorisme, però no es sinònim, si no que una de les branques de l’anarquisme va practicar la violencia. XIFRES IMPORTANTS: 1864, AIT
