El moviment obrer - Apuntes de Historia

4.EVOLUCIÓDELMOVIMENTOBRERDURANTLARESTAURACIÓ1875‐1930

4.1EVOLUCIÓDELMOVIMENTOBRER1875‐1898

Anarquisme:

Apartir delSexenni Democràtic,l’obrerisme espanyolva entraren contacteamb l’Associació

Internacionalde Treballadors(AIT)iel1870escrea laFederació RegionalEspanyoladel’AIT

(FRE)decaràcterapolítici queté enlavagal’einaper atransformar lasocietat,però elcop

d’estatdel generalPavía,el1874,dissol laFRE,finsqueSagasta el1881autoritzal’existència

detoteslesassociacionsobreres.

AleshoresuncongrésdedelegatsanarquistesfundenlaFTRE(FederaciódeTreballadorsdela

RegióEspanyola)quecreixaCatalunya,Andalusia,SaragossaiValència.

Capal1890hihaduestendènciesdintredel’anarquisme:

xEls anarcocol∙lectivistes de Bakunin que defensen l’acció sindical (utilitzant les

vagues).

xEls anarcocomunistes de Kropotkin que defensen l’acció terrorista, anomenada

PropagandapelFet.

El 1883 uns camperols són acusats d’assassinat i de ser membres d’una associació secreta

anarquistaanomenatlaManoNegra,apartird’aquílarepressiósobreelmovimentanarquista

éstangranquelaFTREdesapareix1888.

ACatalunya l’estratègiade laPropaganda pelFets’anàimposantambnombrososatemptats

ambbomba:contraelgeneral MartínezCampos,contraelTeatre delLiceu(freqüentatperla

burgesia) i contra la processó del Corpus. Amb motiu d’aquest últim atemptat el règim va

endegarelProcésdeMontjuïconnombrososdetingutsvanserjutjatsperunTribunalMilitari

esvandictar5penesdemort.

UnanarquistaitaliàassassinaràaCánovasdelCastillocomavenjançapelProcésdeMontjuic

Marxisme

La branca marxista del moviment obrer espanyol s’organitza al voltant de l’associació

d’impressorsdeMadrididePabloIglesiasifundenclandestinamentelPSOEel1879.

Els seus punts bàsics eren: l’emancipació de la classe treballadora, la propietat social i la

conquestadelpoderpolític.

El 1888, el PSOE celebra el primer congrés a Barcelona i crea l’UGT (Unió General de

Treballadors).

El1890 elsocialismeespanyols’incorporaa laSegonaInternacionalqueestà formadanomés

perpartitssocialistesienaquestainstaurenelssímbolsdelmovimentobrer:

xL’HimnedelaInternacional.

xLajornadadetreballde8horesdiàries.

xLacreaciódelesCasesdelPoble.

ElstemesdedebatdelaSegonaAIT,fundadael1889,vanser:

xL’imperialisme:elspartitssocialistesesdeclarenantiimperialistes.

xLaPrimeraGuerraMundial:esdeclarenpacifistes,peròel1914elspartitssocialistes

recolzarenelsseusgovernperparticiparalaGranGuerra.

Elssocialistestenienduestendències:

xLarevolucionàriaomarxista:estractadesuprimirelcapitalismeil’estatliberalicrear

ladictaduraobrera.

Arrandel’èxitdelaRevolucióRussael1917,elssocialistesrevolucionarIscomencena

crearPartitsComunistesicrearanlaTerceraInternacional(TerceraAIT),EL1919.

xLarevisionista oreformista:estavalideradaper EduardBernsteindelpartitsocialista

alemanyiproposal’abandóde laviarevolucionària iparticiparenelsparlamentsien

elsgoverns detornperaconseguirmilloresfinsaarribarel socialisme.Aquest sector

crearàlaInternacionalSocialistaqueagruparàatotselssocialdemòcrates.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El moviment obrer y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

4. EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ 1875‐

4.1 EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER 1875‐

Anarquisme: A partir del Sexenni Democràtic, l’obrerisme espanyol va entrar en contacte amb l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) i el 1870 es crea la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE) de caràcter apolític i que té en la vaga l’eina per a transformar la societat, però el cop d’estat del general Pavía, el 1874, dissol la FRE, fins que Sagasta el 1881 autoritza l’existència de totes les associacions obreres. Aleshores un congrés de delegats anarquistes funden la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) que creix a Catalunya, Andalusia, Saragossa i València. Cap al 1890 hi ha dues tendències dintre de l’anarquisme: x Els anarcocol∙lectivistes de Bakunin que defensen l’acció sindical (utilitzant les vagues). x Els anarcocomunistes de Kropotkin que defensen l’acció terrorista, anomenada Propaganda pel Fet. El 1883 uns camperols són acusats d’assassinat i de ser membres d’una associació secreta anarquista anomenat la Mano Negra , a partir d’aquí la repressió sobre el moviment anarquista és tan gran que la FTRE desapareix 1888. A Catalunya l’estratègia de la Propaganda pel Fet s’anà imposant amb nombrosos atemptats amb bomba: contra el general Martínez Campos, contra el Teatre del Liceu (freqüentat per la burgesia) i contra la processó del Corpus. Amb motiu d’aquest últim atemptat el règim va endegar el Procés de Montjuïc on nombrosos detinguts van ser jutjats per un Tribunal Militar i es van dictar 5 penes de mort. Un anarquista italià assassinarà a Cánovas del Castillo com a venjança pel Procés de Montjuic Marxisme La branca marxista del moviment obrer espanyol s’organitza al voltant de l’associació d’impressors de Madrid i de Pablo Iglesias i funden clandestinament el PSOE el 1879. Els seus punts bàsics eren: l’emancipació de la classe treballadora, la propietat social i la conquesta del poder polític. El 1888, el PSOE celebra el primer congrés a Barcelona i crea l’UGT (Unió General de Treballadors). El 1890 el socialisme espanyol s’incorpora a la Segona Internacional que està formada només per partits socialistes i en aquesta instauren els símbols del moviment obrer: x L’Himne de la Internacional. x La jornada de treball de 8 hores diàries. x La creació de les Cases del Poble. Els temes de debat de la Segona AIT, fundada el 1889, van ser: x L’imperialisme : els partits socialistes es declaren antiimperialistes. x La^ Primera^ Guerra^ Mundial :^ es^ declaren^ pacifistes,^ però^ el^1914 els^ partits^ socialistes recolzaren els seus govern per participar a la Gran Guerra. Els socialistes tenien dues tendències: x La revolucionària o marxista : es tracta de suprimir el capitalisme i l’estat liberal i crear la dictadura obrera. Arran de l’èxit de la Revolució Russa el 1917, els socialistes revolucionarIs comencen a crear Partits Comunistes i crearan la Tercera Internacional (Tercera AIT), EL 1919. x La^ revisionista^ o^ reformista :^ estava^ liderada^ per^ Eduard^ Bernstein^ del^ partit^ socialista alemany i proposa l’abandó de la via revolucionària i participar en els parlaments i en els governs de torn per aconseguir millores fins a arribar el socialisme. Aquest sector crearà la Internacional Socialista que agruparà a tots els socialdemòcrates.

4.2 EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER 1898‐1930 (socialista i anarquista) A principis del segle XX es produeix una concentració de la indústria i del moviment obrer en 4 grans àrees: Madrid, País Basc, Astúries i Barcelona i serà en aquestes, junt amb el camp andalús, on el clima d’agitació i conflictivitat social es farà més visible en el període de 1898 a

Els obrers tenien unes condicions pèssimes: x Condicions laborals precàries : Salaris de subsistència, jornades laborals de 12 o 13 hores diàries, inclosos els diumenges, no tenien ni jubilació, ni vacances pagades, ni assegurances. x Allotjament: Habitatges petits compartits amb altres famílies, barris sense clavegueram ni asfaltat la qual cosa provocava freqüents malalties infeccioses. x Ensenyament: Xifres d’analfabetisme molt altes. Malgrat això alguns sectors intenten conscienciar els obrers de la seva situació. La premsa obrera té un tret comú: L’anticlericalisme que fomentarà l’odi vers l’església. Entre 1898 i el 1930 la tensió social va ser constant en forma de vagues i manifestacions i cal destacar‐ne 3: x 1909: La Setmana Tràgica és el primer gran conflicte social. x^1917 : Vaga contra els efectes de la neutralitat espanyola a la Gran Guerra. x 1919. Vaga de la Canadenca a Barcelona que va ser a causa de l’acomiadament de vuit obrers. A la vaga s’afegeixen la resta de treballadors d’altres sectors i aconsegueixen la readmissió dels acomiadats, augment dels salaris, alliberament de detinguts i jornada laboral de vuit hores. Durant les vagues eren freqüents els aldarulls al carrer i la construcció de barricades i la resposta del govern sempre era la mateixa: la repressió. El 1907, socialistes i anarquistes, funden Solidaritat Obrera, com a alternativa al Lerrouxisme, que organitzarà la vaga que acabarà amb la Setmana Tràgica. Van editar un setmanari titulat Solidaritat Obrera. El 1911 els anarquistes creen el sindicat CNT (Confederació Nacional del Treball), organització revolucionària i apolítica que, malgrat ser il∙legal, protagonitzà vagues importants i acabà sent la primera central sindical a Catalunya i la segona en el conjunt d’Espanya després de la UGT. L’evolució del moviment obrer es pot dividir en dos gran etapes: x Abans de 1917 les reivindicacions són de caràcter laboral. x Després^ de^1917 les^ reivindicacions^ són^ de^ caràcter^ social^ i^ s’intenta^ acabar^ amb^ el capitalisme. El 1918 la CNT celebra el Congrés de Sants i hi ha dues tendències: x Anarcosindicalistes : es decanten per la creació de sindicats únics d’una mateixa branca de producció. El seus dirigents més destacat seran Salvador Seguí “El noi del Sucre”, Joan Peiró i Àngel Pestaña. x Anarcocomunistes, anomenats “Els Solidarios”: es decantes pel terrorisme. Per la seva part la UGT també s’organitza en sindicat únic d’una mateixa branca de producció, però només es consolida a Madrid, País Basc i Astúries. A Catalunya no arrela perquè ja estava l’anarquisme. A partir de la vaga de la Canadenca, el 1919, dirigida per la CNT, la burgesia es va espantar i va organitzar el pistolerisme que va donar lloc a una espiral de violència que provocà nombrosos morts en tots dos bàndols. L’any 1927 es crea clandestinament a València, la Federació anarquista Ibérica (FAI) que tindrà un paper molt important a la Segona República i a la Guerra Civil.

El moviment obrer, Apuntes de Historia

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El moviment obrer y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

4. EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ 1875‐

4.1 EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER 1875‐