¡Descarga Moviment obrer y más Apuntes en PDF de Historia Económica solo en Docsity!
MOVIMENT OBRER
SOCIALISME CIENTÍFIC
El trànsit entre las doctrines utòpiques a les denominades per Engels com socialisme Científic té lloc a la dècada de 1840. Aquest pensament socialista es una combinació de tres tradicions ideològiques i polítiques: la capacitat teòrica de pensadors procedents del mon alemany, l’experiència política de les lluites revolucionaries a França i el coneixement de l’economia capitalista anglesa. La confluència entre aquestes dues posicions doctrinals i de les primeres organitzacions obreres dona lloc a dos grans corrents ideològiques el marxisme i l’anarquisme. KARL MARX (1818-1883):
- Es la segona cultura política dins del socialisme, els marxistes s’anomenen així mateixos socialistes científics.
Segons M.HESS, Marx es una de les potencies del món contemporani. Hi ha dos Marx, un científic que es necessari per a comprendre el mon, i el Marx polític, es el revolucionari que vol canviar el món. Segons Marx: “ Els filòsofs no han fet nomes que estudiar el mon” llavors cal transformar-lo, i per transformar-lo cal estudiar-lo. Estem parlant d’un referent intel·lectual per comprendre el món contemporani.
Engels es el que defineix als Utòpics. Marx i Engels son els pares del socialisme científic , que es el mateix que el marxisme. Són sinònims.
•Van ser K. Marx i F. Engels els que van establir-ne els principis teòrics. Llavors de l’amplia aportació teòrica del marxisme cal destacar dos punts: El primer es la concepció de la societat capitalista com un antagonisme entre classe obrera i classe burgesa, en la que es deriva el principi de que el proletariat solament podrà enderrocar a la burgesia mitjançant la conquesta del poder polític.
El segon es el seu anàlisi crític de l’economia capitalista, això permet identificar les causes de la misèria del proletariat. Vol dir la plusvàlua que els propietàries del mitjans de producció aconsegueixen d’aquells que solament disposen de la seva força de treball. D’allò es deriva una conclusió important que la superació de l’opressió la classe obrera pot aconseguir-se mitjançant la supressió de la propietat privada dels mitjans de producció i la seva conversió propietat col·lectiva. I per aconseguir aquest objectiu cal una revolució social, prèvia al establiment d’una societat sense classes, en la que s’ha de conquistar el poder Polític de l’Estat i implantar una dictadura del proletariat.
Ells parteixen d’un anàlisi científic de la realitat, el que criticaven als utòpics però ells no cauran en aquest parany, ells analitzen la realitat, l’estudien. Això
vol dir que analitzen com funciona el sistema capitalista, en els tres volum del capital, Marx estudia com funciona la plusvàlua, la inversió, el benefici, explica com funciona el mercat. Marx en el fons agafa l’economia clàssica britànica ( David Ricardo, Adam Smith), el socialisme francès i la filosofia alemanya, ho junta tot. De tot això treu la seva proposta teòrica, per això es un pensador de referència. No només estudia la realitat sinó que a més estudia la historia.
Ells consideren que la historia es clau per entendre el present, sense la historia no es pot entendre res, llavors si vols transformar el present has d’entendre la historia. El motor de la historia, el mecanisme que explica el canvi a la historia es la LLUITA DE CLASSES. En el fons estan dient que el CONFLCITE SOCIAL es progrés, a partir del conflicte social poden avançar. Les contradiccions, els enfrontaments entre classes permeten superar injustícies models socials anacrònics. Aquest es el Marx científic, el que estudia la realitat, però com hem dit també vol transformar-la.
Marx polític, defensa una SOCIETAT COMUNISTA. El seu projecte polítics final es arribar a una societat comunista. Això vol dir segons Marx:
Es una societat on tothom rep segons la seves necessitats, per Marx el comunisme es un model on cadascú rep allò que necessita i aporta en funció de les seves necessitats.
Això es diferencia del model equitatiu de Sant Simon, diu aportes molt reps molt, mentre que Marx diu que segons necessites tindràs i aportaràs el que puguis.
Segons Marx hem d’evolucionar cap a una societat comunista i això es farà organitzant-se i o s’ha de fer de manera espontània. Per Marx s’ha de fer una REVOLUCIÓ PROLETARIA, proletària perquè que la revolució industrial fa que els proletaris siguin la majoria de la població i el futur serà d’ells. Llavors qui ha de protagonitzar el canvi serà el proletariat, la classe obrera industrial.
I això es farà, el proletariat ha de prendre el poder, això vol dir OCUPAR L’ESTAT, fer-se amb el poder polític. I això ho farà amb una transició, a un canvi progressiu, aquesta etapa de canvi es farà sota un règim DICTADURA DEL PROLETARIAT que serà l’encarregada de repartir la riquesa. Expropiar als burgesos, propietaris agrícoles. Qui tingui una propietat serà expropiada i serà repartida entre la resta de la societat. Aquest concepte segons Marx vol dir que qualsevol concepte de règim polític pot ser dictadura i democràcia a la vegada. Si ens situem a l’Anglaterra del s.XVIII està al parlament la burgesia llavors qui podia votar serà la minoria, els burgesos. Pels burgesos el règim polític serà una democràcia però pels treballadors aquest poder polític serà un dictadura. Llavors segons Marx aquest règim es a la vegada democràcia i dictadura.
Marx està proposant canviar-ho. Tots els estats practiquen la violència. Els Estats tenen el monopoli de la violència legal, jutges, policia... Llavors Marx diu que aquest instrument tant poderós com la violència legal l’ha de utilitzar el proletariat.
correcte i ho que no es. Llavors aquests limitis que s’estableixen ho fa la tradició, el costum. I qui millor coneix la tradició seran les persones grans. On no hi ha llei escrita el que mana es el costum. A més el mite explica el perquè de les coses.
Hi ha una divisió tècnica del treball, això vol dir que tothom treballa en funció de allò que pot fer. D’aquesta divisió no es dedueixen jerarquies socials.
•Producció ≠ Consum } Excedent econòmic ►Mercat
•Conflicte Social: Contradicció secundària
•Societat: –Religió institucional
–Lleis
–Divisió Social del Treball •Explotació del treball F 0D EMode de producció
•Mode de Producció: Forma d’organitzar el treball i forma de distribuir l’excedent. Va lligat a una forma de dominació política
Aquesta societat primitiva es trenca quan hi ha excedent, s’ha introduït l’agricultura, la ramaderia, etc... S’ha introduït una font de riquesa nova. Llavors apareixen societats més complexes: el neolític, societat sedentàries, agrícoles, societats que augmenten la producció. Estan destinades a produir més del que necessitem. Llavors apareix l’excedent. L’excedent va a parar al mercat, això te un canvi fonamental, perquè amb allò apareix la riquesa i el poder estarà a mans de qui te mes riqueses.
Segons Marx d’aquí sorgeix un conflicte social, perquè hi ha algú que està treballant per una altre persona i no rep tot allò que produeix. Aquí hi ha una contradicció ja no contra la natura sinó contra els essers humans. Llavors la societat s’ha transformat en un àmbit molt més complex.
Apareix la religió, que te un cos especialitzat i jerarquitzat en explicar lo que es pot i no pot fer, els sacerdots. La religió implica una manera d’explicar el perquè de les coses i justifica l’ordre social, amb un cos d’especialistes, es una religió institucional.
El costum es solidifica amb lleis escrites. A partir de les primeres societats sedentàries que te excedent i comercien apareix L’ESTAT.
A més de tot això, la divisió tècnica del treball es converteix en una divisió social.
La societat primitiva ha canviat i ha donat lloc a un sistema econòmic on s’explota el treball, denominada mode de producció. Que seran les diferents
formes d’organitzar el treball que impliquen les diferents formes de distribuir l’excedent, de repartir la riquesa.
Marx diu que al llarg de la història hi hagut diferents modes de producció, i que cada mode de producció està lligat amb una forma de dominació política:
- Mode de producció Esclavista: Els esclaus treballen, no tenen poder econòmic ni polític. Els patricis, en el cas romà, tenen propietats, i tenen el poder polític. Mentre que els plebeus tenen llibertat però no tenen poder polític. Llavors voldran poder polític. Segons Marx s’està produint un conflicte de classes.
- Mode de producció Feudal: El mode de producció esclavista no es rentable i es desfà, i sorgeix el feudal. Marx considera que cada mode de producció es millor que el primer. No hi ha esclau però continua el conflicte. En aquest mode de producció qui te propietats i riquesa serà la noblesa mentre que els serfs i els camperols treballen per ells. En mig d’aquests dos classes apareix la burgesia, que està creixent en poder econòmic però li falta poder polític.
- Mode de producció Capitalista, la riquesa està a mans de qui tingui capital, la burgesia, els empresaris, comerciants, on el proletariat no te poder. Els conflicte social sorgeix entre aquestes dues classes. Marx creu que quan el proletariat tingui el poder polític superarà aquest sistema.
- Mode de producció Socialista: Marx ens dona una proposta de futur que substituirà el capitalisme quan els treballadors es converteixen en classe dominant. Vol dir que els treballadors ocupen l’estat per poder expropiar la riquesa dels burgesos i distribuir-la. La violència contra les antigues classes burgeses. Qualsevol estat sigui dictatorial o democràtic es una màquina de violència legítima. Marx llavors diu, que els treballadors han d’utilitzar l’estat per exercir la violència legal contra l’acumulació de riqueses i repartir-la des de l’estat mitjançant inversió social en educació, sanitat, habitatge. S’està donant una distribució indirecta de la riquesa.
- Mode de producció Comunista: Un cop que s’ha repartit la riquesa i que no hi ha desigualtats passem al mode de producció comunista, perquè sinó hi ha desigualtats no fa falta repartir les riqueses. Llavors no cal Estat, sinó hi ha estat les ideologies no fan falta. Per tant, en compte del govern dels homes hi haurà l’administració de les coses. S’administrarà una producció en abundància gracies al canvi tècnic. Marx es converteix en un Utòpic.
- M. Bakunin (1814-1876): Diu que en la societat hi ha dos mons que conviuen, el mon burgès: institucions del mon burges, l’estat, els partits polítics, la religió, la família (perquè era una entitat patriarcal i jeràrquica), i el mon del treball: té les seves pròpies institucions: les comunes, sindicats, cooperatives.
- Max Stirner (1806-1856): Es un anarquista molt individualista. Diu que cadascú ha d’arribar a conscienciar-se per si mateix, ningú li ha de dir als altres lo que ha de fer. Stirner planteja que al llarg de la història, entra en contradicció amb Marx, tots aquest modes de producció es molt mes senzill ja que al llarg de la historia hi hagut quatre classes de persones: Comerciants, dirigents, esclaus i rebels. I els rebels, són rebels perquè al llarg de la historia han estat esclaus. A més de les categories històriques també hi trobem categories psicològiques, es adir segons el test de casa cosa formaràs part d’un o altre grup.
L’ ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS
En el manifest comunista trobarem una frase molt famosa: “ Proletaris de tots els països uniu-vos” Això vol dir que els obrers s’han d’unir per sobre de fronteres.
Per portar a terme aquest lema es crea les internacionals obreres: que son organitzacions que agrupen a diferents associacions, sindicats, partits obrers de diferents països.
- L’associació internacional de treballadors (AIT): També coneguda com primera internacional, es crea a Londres a 1864. Karl Marx participarà en la redacció dels estatus de l’AIT i e la redacció del manifest funcional, aquests estatuts apunten dos principis bàsics:
- L’emancipació de la classe obrera, vol dir que es allibera del capitalisme que ha ser obra dels mateixos treballadors. Els treballadors no han de confiar ni en la burgesia ni en els terratinents, han de ser ells mateixos els que s’organitzen.
- Aquests treballadors organitzats han de fer la conquesta el poder polítics, han d’arribar al poder polític.
Es posa en marxa aquesta internacional on hi ha tot tipus de tendències del moviment obrer, des de seguidors de Proudhon fins a cartistes, owensites, sindicalistes o comunistes alemanys; hi haurà de tot dintre aquesta internacional. Dos anys després, 1886, els obrers de Ginebra posen en comú un programa d’acció comú per tot el moviment obrer a Europa. Es tracta d’un programa on destaquem quatre punts importants que estan en conflicte i que el obrers ha de lluitar per ells en els seus respectius països:
–jornada de 8 hores, es l’eterna lluita per la plusvàlua, intentar treballar menys però cobrant el mateix. –supressió del treball infantil , a més de la integritat física del nen, l’educació i altres factors, els nens baixen el salari. Llavor els obrers volen pujar el salari. –millora condicions de vida i treball de les dones , les dones històricament cobren menys que els homes tot allò va relacionat amb la lògica convencional social de que les dones han de cobrar menys perquè son menys fortes. Llavors un salari no nomes depèn de la productivitat sinó dels prejudicis, molts factors. El moviment obrer vol pujar el salari de les dones. –lluita contra el exercits permanents , estan en contra de l’exercit permanent perquè es un perill per la pau, es una eina de repressió i a més son els obrers qui van a la guerra. –oposició als impostos que afecten la classe obrera, es tracta dels impostos indirectes, impostos regressius, sobre el consum, que afecte a qui menys te.
LA COMUNA DE PARIS
A la vegada que el moviment obrer esta creixent hi ha canvis polítics a Europa que tenen influència dins del moviment obrer.
A França, Napoleó Bonaparte III convoca eleccions i les guanya, i es proclama emperador, el Segon Imperi Francès. Aquest emperador entra en guerra amb Prussià, que està a nivell polític amb la unificació. Llavors hi ha una guerra FRANCO-PRUSSIANA, la guanya Prussià. França es derrotada a Sedan i això implica que Napoleó Bonaparte III abdiqui i l’imperi francès desapareix. Es proclama la Tercera República a França, on queda a mans d’un republicà conservador Thiers. Aquest negocia la rendició amb Prussia i Paris està envoltant de tropes prussianes. Llavors Thiers proposa la Capitulació es acceptar la rendició, demana a la població que es rendeixi. Però la milícia popular, els ciutadans amb armes que estan defensant Paris no accepten rendir-se. I no nomes no es rendeixen sinó que posen en marxa una nova revolució. Aquesta revolució te el nom de COMUNA DE PARIS. Thiers fuig, i sense el govern conservador es proclama La Comuna que serà el primer govern obrer de la història, es a dir, que es la primera vegada de la historia que els obrers arriben al poder. Els obrers davant de que molt empresaris fugen amb Thiers ocupen les fàbriques. Les fàbriques seran dels treballadors i posa en marxa una DEMOCRÀCIA DIRECTA, vol dir que els càrrecs polítics revocables, es a dir, que es pot treure al moment. Serà una democràcia més participativa i més assembleària.
El problema de La Comuna es que es va desenvolupar a mig d’una guerra. Paris està al voltat de tropes prussianes que volen la seva rendició. Thiers encara que va fugir controla altres parts de França.
3. Tercera Internacional o Internacional comunista 1919: Té la seva seu a Rússia, Moscou, s’intenta evitar les divisions, serà una internacional molt més selectiva. Nomes entrarà qui vulgui Moscou. Hi han de complir uns principis molt clars i rígids:
- Han de trencar amb el reformisme. Tot serà revolucionari, el model que defensen serà el de la revolució Russa.
- Respecte a les colònies, tots els partit que volen formar part de la tercera internacional ha de donar suport de fet a tot moviment de alliberament. Això vol dir que el imperialisme ha de desaparèixer.
- Els partits que pertanyin a la Internacional Comunista han d'estructurar-se sobre la base del principi del centralisme democràtic.
- Totes les decisions dels congressos de la Internacional Comunista, així com els acords del seu comitè executiu, són obligatòries per a tots els partits adherits a la Internacional Comunista
- Fins i tot diu com s’han de dir els partit que han d’entrar en la tercera internacional, tots han de tenir el mateix nom: Partit Comunista del seu país. Però hi haurà una excepció, va admetre un partit que no es deia partit comunista del seu país, el Partit Socialista Unificat de Catalunya, es la únic partit que complia dos excepcions: Primera, no forma part d’un estat independent i a més no es deia partit comunista. Ho permeten perquè consideren que el PSUC es el primer experiment polític on s’unifiquen comunistes i socialistes.
-FRACÀS DE LA TERCERA INTERNACIONAL: La tercera internacional es dissol en 1943 perquè està en marxa la segona guerra mundial: Gran Bretanya, EE.UU, Rússia contra Alemanya, Itàlia i Japó. La internacional comunista té com objectiu conquerir el poder polític, fer la revolució. Cada partit comunista que esta a la tercera internacional en principi ha de conquerir el poder polític, però al moment històric en el que es troba es de guerra. Llavors Estat Units i Gran Bretanya demanarà a la URSS la dissolució de la internacional comunista. Perquè els aliats ho veuen com a una amenaça als governs de cada país perquè ara en aquell moment es més important guanyar la guerra que fer la revolució.
4. La Quarta Internacional: Forma part Troski, era un polític. Quan mor Lenin disputa el poder amb Stalin. Stalin guanya i Troski fuig a Mèxic i des de allà formarà la quarta internacional molt petita, amb els seus seguidors. Troski serà un problema per a Stalin encara que estigui en Mèxic perquè considera que dificulta la seva concepció internacional. Troski es assassinat per Ramon Mercader amb ordres de Stalin.
Lectura:
El moviment obrer va tenir dues vies al llarg de la història per arribar al poder polític:
-Via directa, es a dir, mitjançant la insurrecció armada. -Via indirecta o política, via del vot, aconseguir el sufragi universal, presentar-se a les eleccions i guanyar-les. Tenir representació parlamentaria.
Per marxisme totes dues vies són valides, Marx en aquest sentit es un pragmàtic, però quan veu el desenvolupament final del segle XIX es decanta per la via política. Lenin i Blanqui opten per la via de la insurrecció armada Per a Engels qui opta per la via armada terminarà en un règim de dictadura, però no una dictadura del proletariat, sinó una dictadura d’una minoria, dels que estan governant. Engels critica aquesta via perquè una revolució que s’ha fet amb un cop d’Estat i que arriba amb un cop d’Estat desprès no podrà convocar eleccions perquè no tindrà recolzament popular. Però en canvi, el canvis polítics que es fan amb la majoria de vots, desenvoluparan una democràcia. I aquest serà el debat del moviment obre al llarg del s.XIX i s.XX. Per això sense el dret de vot els canvis social de l’Europa occidental no haurien estat possible. L’estat del benestar es producte del vot, de la possibilitat de que el obrers puguin votar. Sense sufragi o hi ha canvi social.
Marx tenia com objectiu superar el capitalisme, volia socialisme i comunisme. .
