el proces concursal, Apuntes de Derecho Mercantil

¡Descarga el proces concursal y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

El procés

concursal

Ibon Hualde López

PID_

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

• Objectius
• 1. Concepte
• 2. Regulació legal
• 3. Els òrgans del concurs
  • 3.1. Necessaris
    • 3.1.1. Els jutjats mercantils
    • 3.1.2. L’administració concursal
  • 3.2. No necessaris
    • 3.2.1. La junta de creditors
    • 3.2.2. El Ministeri Fiscal
• 4. La declaració de concurs
  • 4.1. Pressupòsits
    • 4.1.1. Processals
    • 4.1.2. Materials
  • 4.2. Procediment
  • 4.3. Efectes
    • 4.3.1. Efectes sobre el deutor
    • 4.3.2. Efectes sobre els creditors
    • 4.3.3. Efectes sobre els contractes
      • activa (art. 71 a 73) 4.3.4. Efectes sobre els actes perjudicials per a la massa
• 5. La fase comuna
  • 5.1. L’informe de l’administració concursal
  • 5.2. Determinació de la massa activa i passiva del concurs
    • 5.2.1. La massa activa concursal (art. 76 a 83 LC)
    • 5.2.2. Els crèdits contra la massa
    • 5.2.3. La massa passiva concursal (art. 84 a 94)
• 6. La fase de conveni
  • 6.1. Noció de conveni
  • 6.2. La proposta anticipada de conveni
  • 6.3. La proposta ordinària de conveni
  • 6.4. Eficàcia i compliment del conveni
• 7. La fase de liquidació
  • 7.1. Noció
  • 7.2. Obertura de la fase de liquidació
  • 7.3. Efectes de la liquidació
  • 7.4. Operacions de liquidació
    • 7.4.1. El pla de liquidació
    • 7.4.2. Les regles legals supletòries
  • 7.5. El pagament als creditors
    • 7.5.1. Pagament dels crèdits contra la massa
    • 7.5.2. Pagament dels crèdits concursals
• 8. La qualificació del concurs
• 9. La conclusió del concurs
• Exercicis d'autoavaluació
• Solucionari

Objectius

Els objectius bàsics que ha d’assolir l’estudiant una vegada completat l’estudi del contingut d’aquest mòdul són:

1. Saber diferenciar els conceptes de judicis universals i judicis particulars. 2. Conèixer el principi par conditium creditorum i com es manifesta en la re- gulació del concurs de creditors. 3. Conèixer els pressupòsits que habiliten un concurs de creditors (la insol- vència). 4. Conèixer els òrgans que actuen en un concurs de creditors, i especialment el paper de l’administració concursal. 5. Identificar les diverses situacions en què pot quedar el concursat. 6. Conèixer les diverses fases del procediment concursal. 7. Identificar els béns, els drets i les obligacions que integren la massa activa i passiva del concurs. 8. Conèixer el contingut d’un conveni concursal.

1. Concepte

El dret concursal és la part de l’ordenament jurídic destinada a donar tracta- ment a l’estat del deutor que, tenint una pluralitat de creditors, no pot fer front al compliment regular de les seves obligacions exigibles. La finalitat essencial del concurs consisteix en la satisfacció dels crèdits dels creditors, encara que hi hagi altres interessos protegibles com la conservació de l’activitat empresarial o professional del deutor i els llocs de treball, si l’empresa és viable.

Precisió Si el dret no reacciona davant la situació descrita, el deutor es veuria incentivat per a fer diferents operacions en perjudici dels seus creditors. A més, es crearien nombroses desigualtats entre ells: alguns veurien satisfets els seus crèdits i d’altres no.

Per aquestes raons, el deutor en estat d’insolvència ha de ser declarat en con- curs, que és un procés judicial governat pel denominat principi de lapar conditio creditorum o igualtat de tractament dels crèdits. Això significa que els creditors concorren conjuntament en aquest procés en condicions iguals, sens perjudi- ci del reconeixement legal de certs privilegis. Però, per a fer possible aquesta igualtat de tracte, els crèdits dels creditors s’han d’integrar en l’anomenada massa passiva del concurs. Els crèdits integrants d’aquesta massa es denominen concursals. En realitat, la massa passiva concursal engloba la majoria dels crè- dits, encara que en queden fora una altra classe de crèdits, fonamentalment els derivats del desenvolupament del concurs. Aquests últims crèdits, que no formen part de la massa passiva del concurs, reben el nom de crèdits contra la massa.

Precisió La Llei concursal permet que tant el deutor com els creditors sol·licitin el concurs davant el jutjat mercantil corresponent, sempre amb fonament en la insolvència d’aquell. Una vegada acreditat l’estat d’insolvència, que constitueix el denominat pressupòsit objectiu del concurs , l’òrgan judicial el declararà mitjançant una resolució judicial, la interlocutòria de declaració de concurs. Aquesta resolució desplega un ampli feix d’efectes, entre els quals la subjecció de l’exercici de les facultats patrimonials del deutor a una sèrie de limitacions.

Dues són les vies per les quals es pot resoldre el concurs. D’una banda, el con- veni entre el deutor i els seus creditors, i, de l’altra, la liquidació o conversió en diners del patrimoni del deutor per a pagar als creditors segons l’ordre le- galment establert. L’opció per una d’aquestes solucions, que tenen caràcter al- ternatiu, dependrà, bàsicament, del tipus d’insolvència per la qual travessa el deutor. Si bé és cert que en la Llei concursal el conveni apareix definit com la solució normal del concurs, es concedeix al concursat una gran discrecionali- tat per a evitar la seva obtenció i que el concurs es dirimeixi per la liquidació.

2. Regulació legal

L’any 2003 van culminar una sèrie d’esforços dirigits a la reforma del nostre règim concursal; esforços entre els quals mereix destacar l’Avantprojecte de llei concursal de 1983 i la Proposta d’avantprojecte de llei concursal de 1995, que van donar lloc a la Llei 22/2003, de 9 de juliol. Segons l’exposició de motius, es basa en tres principis: unitat legal, unitat de disciplina i unitat de sistema. En virtut del principi d’unitat legal, tota la normativa concursal es recull en un únic text legal que inclou tant els aspectes processals com els substantius.

Precisió L’única excepció a aquest principi són les normes que conté la LO 8/2003, de 9 de juliol, per a la reforma concursal (LORC), relativa a certs aspectes per a la regulació dels quals es requereix una llei orgànica: els efectes de la declaració de concurs sobre els drets fona- mentals del concursat i la necessària modificació de la Llei orgànica del poder judicial per a donar-hi acolliment a uns jutjats nous, els jutjats mercantils.

La Llei concursal, basant-se en el principi d’unitat de disciplina, supera la di- versitat d’institucions concursals per a comerciants i no comerciants que hi havia abans que entrés en vigor i estableix un procediment únic per a tot tipus de deutors. Amb això s’acaben els problemes derivats de l’atribució o negació de la condició de comerciant en certs casos, sobretot en l’àmbit de les persones jurídiques (societats civils, associacions, etc.).

Finalment, la Llei concursal, basada també en el principi d’unitat de sistema, està dirigida a donar tractament a tot tipus d’insolvència, provisional o defini- tiva, mitjançant dues solucions alternatives: el conveni i la liquidació. Aques- tes solucions van sempre precedides d’una fase denominada comuna , l’objecte de la qual és determinar les masses activa (el patrimoni existent) i passiva (el que es deu) del concurs. A més, es preveu la possibilitat de passar del fracàs del conveni a la fase de liquidació en el mateix procés, sense necessitat d’iniciar- ne un de nou.

Precisió La Llei concursal no és aplicable a determinats sectors de l’activitat econòmica, com la borsa, les assegurances i la banca. A causa de les greus conseqüències que es poden derivar de la situació d’insolvència de les entitats que operen en aquests sectors, hi ha determi- nades normes especials que coexisteixen amb les generals contingudes en aquella.

Darrerament, la Llei concursal ha estat objecte de reformes importants. L’experiència del passat va demostrar que el procés concursal, en la seva con- figuració legal inicial, no és un sistema ràpid i adequat per al tractament de la insolvència, i que la immensa majoria de concursos acaba en liquidació. La primera d’aquestes reformes es va efectuar mitjançant l’RDL 3/2009, de 27 de març, motivada per l’impacte de la crisi financera global en l’economia espa- nyola, i dirigida a facilitar el refinançament de les empreses que puguin tra-

Precisió Entre altres mesures es va in- troduir la possibilitat de trami- tació escrita del conveni, de li- quidar els actius existents anti- cipadament o de la formalitza- ció d’acords de refinançament.

3. Els òrgans del concurs

3.1. Necessaris

3.1.1. Els jutjats mercantils

Es tracta d’òrgans jurisdiccionals nous, pertanyents a l’ordre jurisdiccional ci- vil. Tenen caràcter unipersonal, ja que estan servits per un únic membre amb la categoria de magistrat. Són òrgans especialitzats als quals està atribuït el coneixement dels concursos, i de determinades matèries de naturalesa civil i mercantil.

Precisió Malgrat la seva denominació, també coneixen de certs assumptes civils com els relatius a les condicions generals de la contractació, i, en canvi, hi ha assumptes mercantils que escapen de les seves atribucions. Així, a excepció de determinats contractes (propietat intel·lectual o transport, per exemple), les conteses que tinguin lloc en l’àmbit contrac- tual entren dins de la competència objectiva del jutjat de primera instància.

Les atribucions d’aquests òrgans jurisdiccionals en l’àmbit concursal es recu- llen en l’article 86 ter 1 de la Llei orgànica del poder judicial i el 8 de la Llei concursal. Cal destacar el fet que aquests preceptes els confereixen el coneixe- ment de matèries que, tot i excedir aquest àmbit estricte, tenen transcendèn- cia en l’esfera patrimonial del deutor.

Exemple Les accions socials que tinguin per objecte l’extinció, modificació o suspensió col·lectives dels contractes de treball en què sigui ocupador el concursat, i la suspensió o extinció de contractes d’alta direcció; les execucions davant dels béns i drets del concursat, sigui quin sigui l’òrgan que l’hagi ordenat, i les mesures cautelars, a excepció de les que s’adoptin en els processos civils sobre capacitat, filiació, matrimoni i menors.

Activitat És territorialment competent el jutjat mercantil del lloc del domicili d’una societat que figuri en el Registre Mercantil quan hi ha hagut un canvi del qual no hi ha constàn- cia registral? Consulteu la Interlocutòria del Jutjat Mercantil número 1 de Cadis de 10 d’octubre de 2008.

3.1.2. L’administració concursal

La Llei concursal dedica un títol complet dels nou que la componen a regular aquest òrgan concursal, en concret, el segon, que es compon de dos capítols: el primer relatiu al nomenament dels administradors concursals i el segon al seu estatut jurídic.

Cal destacar quatre característiques generals sobre l’administració concursal. Es tracta d’un òrgan necessari, ja que el seu nomenament no és potestatiu per al jutge del concurs, sinó que constitueix un dels pronunciaments de la interlocutòria de declaració de concurs (art. 21.1.2n. LC) i, a més, la Llei con- cursal atribueix determinades funcions amb caràcter exclusiu a aquest òrgan concursal.

Després de la reforma de 2011, és un òrgan unipersonal com a regla, si bé escau el nomenament d’un segon administrador creditor en els concursos d’especial transcendència. L’administració concursal està composta, amb caràcter gene- ral, per una única persona, que ha de ser, o bé un advocat en exercici, o bé un economista, auditor de comptes o titulat mercantil, en qualsevol cas amb cinc anys d’experiència professional. Com a excepció, en els concursos d’especial transcendència el jutge pot nomenar un segon administrador, que serà credi- tor de crèdits ordinaris o amb privilegi general no garantit d’entre els que fi- gurin en el primer terç de més import. Té caràcter eminentment tècnic, en la mesura que es requereix una determinada qualificació professional, excepte en el supòsit de nomenament d’un segon administrador. Finalment, és un òrgan auxiliar del jutge del concurs que completa la capacitat de treball d’aquest.

El nomenament de l’administrador és discrecional i automàtic per part del jutge entre els qui hagin manifestat la seva disponibilitat al Registre Oficial d’Auditors de Comptes o al col·legi professional corresponent.

Precisió El col·legi professional presenta en el deganat dels jutjats competents, el mes de desembre de cada any, les respectives llistes de persones disponibles. El jutge ha de procurar una distribució equitativa de designacions entre els inclosos en les llistes, si bé la llei li permet nomenar administradors amb més experiència per a concursos complexos.

No hi ha cap norma destinada a relacionar les funcions concretes de l’administració concursal; es troben disseminades al llarg de la Llei concursal. Cal destacar que la participació de l’administració concursal varia substancial- ment segons si l’exercici de les facultats patrimonials del deutor està subjecte a intervenció o a suspensió: és més intensa en aquest últim cas perquè ha de substituir el concursat, a diferència del que esdevé quan està intervingut, en què s’ha de limitar a donar la seva autorització o conformitat als actes que pretengui realitzar. No obstant això, una vegada oberta la fase de liquidació, el règim d’actuació del deutor sempre és el de suspensió, si no s’havia acordat amb anterioritat.

El que sí que regula la Llei concursal és el règim d’incapacitats, incompatibili- tats i prohibicions que recau sobre els administradors concursals (art. 28 LC), els quals han d’acceptar o rebutjar l’encàrrec dins els cinc dies següents al de recepció de la comunicació del nomenament (art. 29 LC), i poden ser recu-

Exemple L’elaboració de l’informe de l’administració concursal (art. 74 i 75 LC).

Exemple

El Ministeri Fiscal ha de posar en coneixement judicial la insolvència d’algun possible responsable penal (art. 4 LC); ha de ser escoltat en determinades actuacions processals (art. 12.2 i 41 LC, o 1.3 LORC), i intervenir elaborant un dictamen, si escau, de la formació de la secció de qualificació del concurs (art. 169 LC).

4. La declaració de concurs

4.1. Pressupòsits

4.1.1. Processals

Els pressupòsits processals es refereixen a la jurisdicció i competència de l’òrgan judicial que ha de conèixer del concurs, que s’ha de tractar sempre d’un jutjat mercantil, i a la personalitat del deutor que insta la declaració de concurs, i dels creditors i altres legitimats per a sol·licitar-la.

4.1.2. Materials

Pel que fa al pressupòsit￿subjectiu , qualsevol deutor pot ser declarat en con- curs, ja sigui persona natural o persona jurídica.

També cal incloure en l’àmbit subjectiu del concurs certes entitats sense per- sonalitat jurídica.

En canvi, no es poden declarar en concurs les entitats integrants de l’organització territorial de l’Estat, els organismes públics i altres ens de dret públic (art. 1 LC).

El pressupòsit￿objectiu del concurs és la insolvència o estat en què es troba el deutor que no pot complir regularment les seves obligacions exigibles. Si el concurs és instat pel deutor, la insolvència també es pot plantejar com a imminent, que es tradueix en una previsió futura d’incompliment.

Activitat Contesteu a les preguntes següents: a) Pot ser que un deutor insolvent sigui declarat en concurs si no hi ha una pluralitat de creditors? b) És procedent la declaració de concurs quan no hi ha un actiu realitzable? La solució seria la mateixa si el deutor ha realitzat actes de venda de béns a tercers durant els dos anys anteriors? Consulteu la Interlocutòria de l’Audiència Provincial de Barcelona de 16 de març de 2011; la Interlocutòria de l’Audiència Provincial de Pontevedra de 14 de gener de 2010; la Sen- tència del Jutjat Mercantil número 1 d’Alacant de 24 de setembre de 2009; la Interlocu- tòria del Jutjat Mercantil número 1 de Bilbao de 4 de març de 2008; la Interlocutòria del Jutjat Mercantil número 1 de Madrid de 13 d’octubre de 2006, i la Interlocutòria del Jutjat Mercantil número 1 de Bilbao de 3 de desembre de 2004.

Exemple Societats mercantils, associaci- ons, cooperatives i societats ci- vils.

Exemple L’herència, mentre no hagi es- tat acceptada purament i sim- plement (herència jacent).

Precisió La Llei concursal també reconeix legitimació per a demanar la declaració de concurs de la persona jurídica a l’òrgan d’administració o liquidació i als socis, membres o integrants que siguin personalment responsables dels deutes d’aquella, i, per a sol·licitar el concurs de l’herència no acceptada purament i simplement, els creditors del deutor mort, els hereus d’aquest i l’administrador de l’herència.

A més, cal apuntar que està legalment prevista la possibilitat de declaració conjunta de diversos deutors. Això si són cònjuges, hi ha confusió de patri- monis entre ells o, si es tracta de persones jurídiques, quan formin part del mateix grup, amb identitat substancial dels seus membres i unitat en la presa de decisions (art. 25 LC).

Precisió En aquests casos també escau que, si s’han declarat de manera independent els con- cursos dels subjectes esmentats, posteriorment s’acumulin. Però la declaració conjunta i l’acumulació només suposen la tramitació coordinada dels processos, no una consolida- ció de masses, tret que hi hagi confusió de patrimonis.

Jurisprudència

“La no-consolidació de masses actives i passives dels diferents deutors els concursos dels quals es tramiten acumuladament és una exigència del respecte a la personalitat jurídica, en aquest cas de les societats afectades. Aquest respecte a la personalitat ju- rídica, en el cas del grup de societats, preserva els legítims drets dels socis minoritaris que no tinguin interessos o vinculació amb la resta de les societats, i sobretot dels creditors, perquè cadascun d’ells ha contractat amb una determinada societat i és cre- ditor d’una o, en cas que hagi recaptat garanties, de diverses, en el marc de la confi- ança que li reporta el patrimoni concret de cadascun dels seus deutors, d’acord amb el principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor, plasmat extraconcursal- ment en l’article 1911 CC i concursalment en l’article 76 LC. Barrejar masses actives i passives pot perjudicar la posició d’alguns creditors, que, altrament, per la proporció de creditors i béns/drets de cadascun dels seus deutors, tindrien més expectatives de cobrament que si es barregessin amb tots els creditors de la resta de les societats del grup.” (Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 28 de juny de 2011)

Activitat Responeu a les preguntes següents: a) És possible que un grup de societats constitueixi el subjecte sobre el qual recau la declaració de concurs? b) La declaració de concurs de la societat matriu arrossega les altres societats del grup? c) Escau la declaració conjunta en concurs de persones físiques i jurídiques? Consulteu, entre altres resolucions, la Interlocutòria del Jutjat Mercantil número 1 de Cadis de 10 d’octubre de 2008.

La Llei concursal recull el deure del deutor de sol·licitar el concurs dins els dos mesos següents a la data en què hagi conegut o hagi hagut de conèixer el seu estat d’insolvència, i aquest coneixement, llevat de prova en contra, es presumeix quan hagi esdevingut algun dels fets indiciaris previstos en l’article 2.4 (art. 5.1 i 2 LC).

Precisió En l’àmbit de la secció de qualificació del concurs, l’incompliment per part del deutor d’aquest deure constitueix una de les presumpcions d’existència de dol o culpa greu en

la generació o agreujament de l’estat d’insolvència (art. 165 LC). Això pot donar lloc al fet que el concurs es consideri culpable, si bé s’admet prova en contra, és a dir, es tracta d’una presumpció iuris tantum.

Com a conseqüència de les reformes efectuades el 2009 i 2011, es concedeix al deutor que hagi iniciat negociacions per a aconseguir un acord de refinan- çament o per a obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni un termini màxim de quatre mesos per a sol·licitar el concurs, a comptar des de la comunicació que ha de fer posant en coneixement del jutjat aquesta circums- tància. D’aquesta manera, si dins el termini esmentat algun creditor presenta una sol·licitud de concurs, el jutge no ha de proveir sobre aquesta fins que aquell hagi transcorregut enterament, i, si el deutor també n’ha presentat una, se li ha de donar tràmit en primer terme (art. 15.3 LC). Si en aquest termini de quatre mesos el deutor evita la situació d’insolvència, per exemple, mitjançant el refinançament dels seus deutes, no ha de demanar el concurs perquè no hi concorre el seu pressupòsit objectiu.

Activitat El deutor, ha d’acreditar o presentar en el jutjat alguna documentació que justifi- qui el contingut d’un conveni definit o desenvolupat? Consulteu la Interlocutòria de l’Audiència Provincial de Sevilla de 21 de desembre de 2010.

Un cop presentada la sol·licitud de concurs per algun dels subjectes legalment legitimats, el jutge del concurs, el mateix dia o el dia hàbil següent al del seu repartiment, ha de procedir al seu examen i, si considera que presenta defec- tes, ha d’assenyalar un termini d’esmena, que no pot excedir els cinc dies. En canvi, si està completa, ha de proveir segons el que disposa l’article 14 o 15 de la Llei concursal, segons que es tracti d’un concurs voluntari o necessari, respectivament.

1) En el primer cas, només es declara el concurs quan de la documentació aportada juntament amb la sol·licitud de concurs resulti l’existència d’algun dels fets previstos en l’article 2.4 de la Llei concursal o altres que acreditin la insolvència al·legada pel deutor.

2) En el segon, una vegada admesa a tràmit la sol·licitud de concurs necessari, en què el creditor ha d’expressar totes les dades relatives al seu crèdit i els mitjans de prova de què pretengui valer-se, té lloc l’obertura d’un incident contradictori.

Precisió Si la sol·licitud del creditor es va fonamentar en un embargament o en una recerca de patrimoni infructuosos o que hagi donat lloc a una declaració administrativa o judicial d’insolvència, no s’obre aquest incident, i el jutge declara automàticament el concurs (art. 15.1 LC).

La infracció per part del deutor de les limitacions que recauen sobre les seves facultats patrimonials no comporta la nul·litat de l’acte realitzat pel deutor, i són merament anul·lables a instàncies de l’administració concursal, sempre que no els hagi convalidat o confirmat (art. 40.7 LC). La finalitat d’aquestes limitacions patrimonials és procurar la conservació i administració de la mas- sa activa de la manera que resulti més convenient per als interessos del con- curs. Per això està prohibida, sense l’autorització del jutge, l’alienació o grava- men dels béns i drets que la integren fins a l’aprovació judicial del conveni o l’obertura de la liquidació.

Com a regla general, la declaració de concurs no interromp l’activitat del concursat, encara que cal distingir, a aquests efectes, entre els supòsits d’intervenció i de suspensió de l’exercici de les facultats patrimonials del deu- tor:

a) En el primer cas, l’administració concursal pot determinar les operacions pròpies del tràfic d’aquella que queden generalment autoritzades, i el deutor, fins a l’acceptació dels administradors concursals, pot realitzar els actes im- prescindibles per a la continuació de la seva activitat.

b) En el segon, correspon a l’administració concursal l’adopció de les mesures necessàries per a mantenir-la.

Precisió Davant de la regla general de continuïtat de l’activitat de l’empresa, el jutge del concurs té la facultat d’acordar-ne la suspensió o el cessament, total o parcial, i el tancament de totes les oficines, establiments i explotacions de titularitat del deutor, o d’una part, sempre a sol·licitud de l’administració concursal i amb l’audiència prèvia del deutor i dels representants dels treballadors (art. 44 LC). Exemple Això pot ser aconsellable quan el desenvolupament de l’activitat generi pèrdues substan- cials, i el seu manteniment sigui contraproduent per als interessos del concurs.

La Llei concursal vincula a la declaració de concurs una sèrie de deures gene- rals el compliment dels quals correspon al deutor. Així, ha de comparèixer personalment en el jutjat mercantil i davant l’administració concursal totes les vegades que sigui requerit, i ha de col·laborar i informar en tot el neces- sari per a l’interès del concurs (art. 42 LC). Relacionat amb aquest deure de col·laboració i informació hi ha el de posada a disposició de l’administració concursal dels llibres que ha de portar obligatòriament i qualssevol altres lli- bres, documents i registres relatius als aspectes patrimonials de l’activitat pro- fessional o empresarial (art. 45 LC). A més, durant la tramitació del concurs subsisteix l’obligació de formular i auditar els comptes anuals, que recau sobre el deutor, en cas d’intervenció, encara que sota la supervisió dels administra- dors concursals, i sobre aquests últims en el supòsit de suspensió (art. 46 LC).

Precisió La Llei concursal estableix certs supòsits en què escau l’alienació de béns i drets pels administradors sense autorit- zació judicial prèvia (art 43. LC).

Exemple Els actes que siguin indispensa- bles per a garantir la viabilitat de l’empresa o les necessitats de tresoreria, o els inherents a la continuació de l’activitat professional o empresarial del deutor.

Finalment, la Llei concursal dedica una norma especial al deutor persona física (art. 47) i unes altres al deutor persona jurídica (art. 48 a 48 quater ):

a) La primera garanteix al deutor el dret a aliments amb càrrec a la massa activa al llarg del concurs si hi ha prou béns, si bé l’obertura de la fase de liquidació comporta, com a regla general, la seva extinció (art. 47.1 i 145.2 LC). L’extinció no té lloc quan el manteniment del dret d’aliments sigui imprescindible per a atendre les necessitats mínimes del concursat i la seva família.

b) Les altres es refereixen al manteniment durant la tramitació del concurs dels òrgans de la persona jurídica deutora, que coexistiran amb l’administració concursal fins que, si escau, s’obri la fase de liquidació. Aquesta obertura com- porta el cessament d’aquells (art. 48.1 i 145.3 LC). Però la norma més impor- tant és la relativa a la possibilitat d’embargament dels béns dels administra- dors i liquidadors, de dret o de fet, apoderats generals i dels que hagin tingut aquesta condició dins els dos anys anteriors a la declaració de concurs, si de les actuacions es deriven indicis fonamentats que en la sentència de qualificació les persones a les quals afecti l’embargament seran condemnades a cobrir el dèficit resultant de la liquidació (art. 48 ter 1 LC); possibilitat d’embargament que la Llei concursal fa extensiva als béns i drets dels socis subsidiàriament responsables amb fonament en la previsió de la insuficiència de la massa es- mentada per a cobrir tots els crèdits (art. 48 ter 2 LC).

4.3.2. Efectes sobre els creditors

Un cop declarat el concurs, es produeix la integració de tots els creditors en la massa passiva concursal (art. 49 LC), la qual cosa constitueix una mostra del caràcter universal d’aquest procés, inspirat en el ja esmentat principi de la par conditio creditorum o igualtat de tractament dels crèdits dels creditors. La Llei concursal distingeix entre els efectes sobre les accions individuals i els efectes sobre els crèdits.

1)￿Efectes￿sobre￿les￿accions￿individuals￿(art.￿50￿a￿57)

Després de la declaració de concurs hi ha la possibilitat d’iniciar nous proces- sos declaratius, que s’han de substanciar davant el jutge del concurs si les ma- tèries sobre les quals versen entren dins la seva competència objectiva (art. 8 LC). Una conseqüència d’això és que els jutges de l’ordre civil i social davant els quals s’interposi una demanda de la qual hagi de conèixer aquell s’han d’abstenir de donar-li tràmit i, si ho fan, les actuacions que s’han practicat no tenen validesa i s’han d’arxivar totes les actuacions (art. 50.1 LC).

Quant als processos declaratius en curs en el moment de la declaració de con- curs, han de continuar davant el mateix tribunal que els estigui coneixent fins a la fermesa de la sentència, i s’hi han d’acumular els que s’estiguin tramitant en primera instància i respecte dels quals el jutge del concurs consideri que la seva resolució té transcendència substancial per a la formació de l’inventari

Precisió La justificació d’aquest embar- gament preventiu és que, en l’àmbit de la qualificació del concurs, tots ells poden ser fi- nalment responsables del pa- gament dels deutes que que- din pendents de pagament.