¡Descarga Equilibri químic PAU y más Ejercicios en PDF de Química solo en Docsity!
Diagrama de fases
1.- 12 - S1- 7 Els diagrames de fases són representacions gràfiques de les condicions de
pressió i temperatura que fan que una substància estigui en estat sòlid, líquid o vapor. Els
perfils d’aquests diagrames per a l’aigua i per al diòxid de carboni són els següents:
a) Què representen les línies que apareixen en un diagrama de fases? Expliqueu
raonadament com varia la temperatura de fusió de les dues substàncies en
augmentar la pressió.
b) Justifiqueu el fet que, a pressió atmosfèrica (101,3kPa), l’aigua pot passar de sòlid
a líquid i de líquid a vapor, modificant la temperatura, mentre que amb el diòxid
de carboni no passa el mateix.
2.- 12 - S3- 5 Desenvolupem una substància nova al laboratori i comprovem,
experimentalment, que té un punt de fusió a 83,7 °C i un punt d’ebullició a 177 °C, a la
pressió d’1 atm. Mitjançant experiments nous, trobem que té el punt triple a 0,25 atm i a
38,6 °C, i que se sublima a 0,10 atm i a 5 °C.
a) Dibuixeu el diagrama de fases aproximat d’aquesta substància i indiqueu-hi els
punts dels quals es coneixen dades experimentals.
b) Expliqueu què s’entén per punt triple i per punt crític d’una substància.
3.- 15 - S5- 3 La figura següent representa el diagrama de fases del CO 2
a) Com s’anomenen els punts B i C? Expliqueu què representen les línies AB , BC ,
BD i el punt B.
b) Transformem el diòxid de carboni des del punt
E fins al punt H , seguint les línies EF - FG - GH.
Descriviu els tres processos i anomeneu tots els
canvis de fase que s’hi produeixen.
4.- 15 - S5- 7 L’ús tan estès de combustibles en la nostra societat a causa dels transports
provoca l’abocament de gasos a l’atmosfera. Així, en la combustió de la gasolina en els
motors dels automòbils es produeix l’emissió de diversos gasos, com ara el monòxid de
carboni, el diòxid de carboni i l’aigua.
a) Aquests gasos, en sortir del tub d’escapament, es difonen a través de l’aire.
Ordeneu els tres gasos esmentats en ordre creixent de la seva velocitat de difusió.
Justifiqueu la resposta.
b) Hem comprovat experimentalment que 1 000 g de diòxid de carboni ocupen 505,
L a 1,0 bar i a 273 K. Quin volum ocuparia aquesta massa de diòxid de carboni,
en les mateixes condicions de pressió i de temperatura, si es comportés com un
gas ideal? Justifiqueu la diferència de volums a partir del model cineticomolecular
dels gasos. Indiqueu en quines condicions de pressió i de temperatura el
comportament dels gasos reals és molt semblant al dels gasos ideals.
DADES: Masses atòmiques relatives: H = 1,0; C = 12,0; O = 16,0. Constant universal
dels gasos ideals: R = 8,3 × 10
bar L K
mol
5.- 16 - S3- 2 La figura següent representa el diagrama de fases de l’aigua.
a) Doneu el nom i la definició dels punts B
i C, i de les línies AB, BC i BD.
b) Quin és l’estat físic de l’aigua a – 10 °C i
1 atm? Partint d’aquestes condicions de
temperatura i pressió, escalfem l’aigua a
pressió constant fins a 130 °C. Expliqueu
què li passa a mesura que augmenta la
temperatura. Anomeneu tots els canvis
de fase que hi tenen lloc. Dibuixeu, en el
quadern de respostes, el diagrama de
fases i indiqueu-hi els estats inicial i final,
i la línia d’escalfament
6.- 19 - S4- 5 L’oxigen (O 2
) és un gas que s’utilitza en diferents activitats industrials i
sanitàries, i emmagatzemar-lo i transportar-lo requereix unes mesures de seguretat
importants. En la taula següent es mostren unes quantes dades de l’oxigen:
Punt de fusió Punt d’ebullició Punt triple Punt crític
55 K
1 atm
90 K
1 atm
54 K 1,5 ×
atm
154 K
49,8 atm
a) Definiu el terme punt triple d’una substància. Feu un dibuix aproximat del diagrama
de fases de l’oxigen, i marqueu-hi els quatre punts que figuren a la taula.
b) La fitxa de seguretat de l’oxigen conté els símbols
següents: Què volen dir aquests símbols i de quins
perills ens adverteixen?
Equilibri Químic
1.- 11 - S1- 1 Els òxids de nitrogen formen part de la pol·lució de les grans ciutats a causa
de la combustió en els motors d’explosió. El N 2
O
4
(g) és incolor i el NO 2
(g) és marró i
més tòxic. En una experiència de laboratori s’introdueixen 184,0g de N 2
O
4
(g) en un
recipient de 4,00 L, i s’escalfen fins a 300 K per a provocar la dissociació del N 2
O
4
(g) en
NO
2
(g). Passat un cert temps, quan la mescla ha assolit l’equilibri, s’analitza el contingut
del recipient i es troba que la quantitat de NO 2
(g) és 36,8g.
a) Determineu la constant d’equilibri en concentracions ( Kc ) de la reacció de
dissociació del N 2
O
4
(g) a 300 K.
b) Si l’aire de les grans ciutats a l’estiu, i en dies sense vent, és més marró que a
l’hivern, justifiqueu si la reacció de dissociació del N2O4(g) és endotèrmica o
exotèrmica. DADES: Masses atòmiques relatives: N = 14,0 ; O = 16,0.
2.- 11 - S2- 2 L’àcid sulfúric és un dels compostos més fabricats del món. Actualment, la
major part de la producció es fa servir per a elaborar fertilitzants, tot i que també s’utilitza
en diversos processos metal·lúrgics o en les bateries dels automòbils. Una de les etapes
en el procés d’obtenció de l’àcid sulfúric és la reacció d’oxidació del diòxid de sofre a
triòxid de sofre. A partir de les dades de la taula següent, responeu a les qüestions i
justifiqueu les respostes.
Variació de la constant d’equilibri amb la temperatura
Reacció: 2 SO 2
(g) + O 2
(g) ⇄ 2 SO 3
(g)
Temperatura (K) 500 700 1100
Constant d’equilibri en pressions (K p
10
4
a) Per a aconseguir que la reacció tingui un rendiment alt, convé treballar a
temperatures altes o baixes?
b) En quines condicions de pressió podem millorar el rendiment de la reacció?
3.- 11 - S4- 1 Un dels problemes que van tenir els químics del segle passat fou la manera
d’aconseguir algun compost de nitrogen a partir del nitrogen atmosfèric, ja que el nitrogen
és un element imprescindible en la fabricació d’adobs i explosius. Va trobar-ne la resposta
el químic alemany Fritz Haber, qui va dissenyar un procés per a obtenir amoníac a partir
del nitrogen de l’aire, en què s’esdevé la reacció següent:
N
2
(g) + 3 H 2
(g) ⇄ 2 NH 3
(g) K c
(a 375 °C) = 1,
En un matràs de 3,0 L, a 375 °C, introduïm 9,0 mol de nitrogen, 6,0 mol d’hidrogen i 12,
mol d’amoníac.
a) Justifiqueu per què el sistema no està en equilibri i expliqueu raonadament cap on
es desplaçarà la reacció.
b) Una vegada assolit l’equilibri, obtindrem més amoníac si disminuïm el volum del
recipient? I si hi afegim un catalitzador? Justifiqueu les respostes.
4.- 12 - S1- 2 El fosgen és una substància emprada en la fabricació de polímers, com els
policarbonats o els poliuretans, en metal·lúrgia, en la indústria farmacèutica i en la
fabricació d’alguns insecticides. Es pot obtenir a partir de monòxid de carboni i de clor
segons la reacció següent:
CO(g) + Cl 2
(g) ⇆ COCl 2
(g)
Introduïm una mescla de 2,0 mol de monòxid de carboni i 5,0 mol de clor en un reactor,
i l’escalfem fins a 350 K. Quan s’assoleix l’equilibri, observem que al reactor hi ha una
pressió de 17,44 bar i que hi queda 1,0 mol de monòxid de carboni, a més de clor i fosgen.
a) Escriviu l’expressió de la constant d’equilibri en pressions ( Kp ) d’aquesta reacció,
i determineu-ne el valor a 350 K.
b) Una vegada assolit l’equilibri, transvasem la mescla gasosa a un recipient de
menys volum i hi mantenim la temperatura. Variarà la constant d’equilibri en
pressions ( Kp )? Augmentarà el nombre de mols de fosgen? Justifiqueu les
respostes.
DADES: Constant dels gasos ideals: R = 8,31 ×
bar L K
mol
5.- 12 - S4- 6 L’amoníac i les solucions aquoses d’aquest gas fan una olor irritant i molt
característica que es nota, per exemple, en els productes emprats per a netejar vidres. La
indústria fabrica cada dia milers de tones d’amoníac mitjançant la reacció següent entre
el nitrogen i l’hidrogen:
N 2 (g)+3 H 2 (g)⇆2 NH 3 (g)
Hem realitzat al laboratori un experiment en el qual tenim inicialment, t 0
, els tres
compostos en equilibri en el reactor. A temps t 1
hem introduït nitrogen al reactor i,
mitjançant un conjunt de sensors que hi estan connectats, hem obtingut el gràfic següent,
treballant sempre a una temperatura determinada:
a) Calculeu la constant d’equilibri en
concentracions ( K c
) de la reacció
d’obtenció d’amoníac, a la temperatura
a què s’ha efectuat l’estudi.
b) Expliqueu raonadament la modificació
de la concentració de cadascun dels tres
compostos després de la introducció de
nitrogen al reactor.
a) Determineu la constant d’equilibri en concentracions, K c
, de la reacció de
descomposició de l’azida de sodi a 600 K.
b) Com influirà en la quantitat d’azida de sodi descomposta un augment de la
temperatura si mantenim constant el volum del recipient? I un augment del volum
si mantenim constant la temperatura? Argumenteu les respostes.
DADES: Masses atòmiques relatives: N = 14,0; Na = 23,
9.- 14 - S4- 5 La molècula d’ α
- D-glucopiranosa es transforma en el seu isòmer
β
- D-
glucopiranosa, en dissolució aquosa i a 20 °C. Aquest procés es coneix amb el nom de
mutarotació :
Δ H ° (a 20 °C) = – 1,46 kJ
mol
a) Una solució conté en equilibri un 34 % en massa d’α-D-glucopiranosa i un 66 %
en massa de β-D-glucopiranosa, a 20 °C. Quin valor té la constant d’equilibri en
concentracions, K c
, de la reacció de mutarotació de l’ α-D - glucopiranosa a 20
°C?
b) La mutarotació de l’ α-D-glucopiranosa a 20 °C segueix una cinètica de primer
ordre amb una constant de velocitat de 5,27 × 10
s
aproximada, el perfil d’aquesta reacció en un diagrama de l’energia en funció de
la coordenada de la reacció, suposant que la reacció es duu a terme en una única
etapa, i indiqueu on es troba la magnitud de l’energia d’activació. Quan la reacció
es produeix en un medi fortament àcid, [H 3
O
] = 1 M, la constant de velocitat té
un valor de 14,0 s
- 1 . Expliqueu raonadament a què es deu aquest canvi.
DADES: La massa molecular relativa tant del compost a-d-glucopiranosa com del
compost β-Dglucopiranosa és 180.
10.- 14 - S5- 1 El iodur d’hidrogen gasós és un compost molt utilitzat en química perquè
és una de les principals fonts de iode. En una indústria química hem introduït 7,78 mols
de H 2
(g) i 5,40 mols de I 2
(g) en un reactor de 10,0 L, i ho escalfem a 445 °C; quan la
mescla assoleix l’equilibri comprovem que hem obtingut 9,34 mols de iodur d’hidrogen
gasós.
a) Escriviu la reacció de síntesi del iodur d’hidrogen a partir d’hidrogen i iode.
Calculeu la constant d’equilibri en concentracions, K c
, d’aquesta reacció a 445
°C.
b) Quin efecte tindrà l’addició de de més iode o d’un catalitzador en la constant
d’equilibri en concentracions, K c
? Quin efecte tindrà l’addició de més iode o d’un
catalitzador en el rendiment de la reacció? Argumenteu les respostes, suposant
que sempre mantenim la temperatura a 445 °C.
11.- 15 - S2- 1 El diòxid de nitrogen és un gas contaminant de les zones urbanes que es
forma com a subproducte en els processos de combustió a temperatures elevades. En un
reactor tancat de 5,0 L de capacitat escalfem una mostra de diòxid de nitrogen fins a una
temperatura constant de 327 °C i es produeix la reacció següent:
2 NO
2
(g) ⇄ 2 NO(g) + O 2
(g)
Un cop arribem a l’equilibri, analitzem la mescla gasosa i trobem que conté 3,45 g de
NO
2
, 0,60 g de NO i 0,32 g de O 2
a) Calculeu la constant d’equilibri en concentracions, K c
, i la constant d’equilibri en
pressions, K p
, de la reacció anterior a 327 °C.
b) Aconseguiríem produir més monòxid de nitrogen si afegim un catalitzador a la
mescla gasosa en equilibri? I si augmentem el volum del recipient? Expliqueu
raonadament les respostes.
DADES: Masses atòmiques relatives: N = 14,0; O = 16,0 ; Constant universal dels gasos
ideals: R = 0,082 atm L K
mol
12.- 15 - S4- 4 El monòxid de nitrogen és el producte de la reacció entre el nitrogen i
l’oxigen atmosfèrics que té lloc als cotxes, ateses les temperatures elevades que s’hi
assoleixen. Aquest òxid s’allibera a l’atmosfera i ràpidament s’oxida a diòxid de nitrogen,
segons el procés següent:
2 NO(g) + O 2
(g) ⇄ 2 NO 2
(g) K p
(a 430 °C) = 1,5 × 10
5
a) Fem un experiment en un recipient tancat, a volum constant i a la temperatura de
430 °C, introduint NO, O 2
i NO 2
fins que la pressió parcial de cada gas és 2,1 ×
bar, 1,1 × 10
bar i 1,4 × 10
bar, respectivament. Justifiqueu, a partir dels
càlculs necessaris, per què la reacció química no està en equilibri. La pressió
parcial del NO 2
serà més alta o més baixa quan la reacció assoleixi l’equilibri?
Justifiqueu la resposta.
b) Determinem la constant d’equilibri en pressions, K p
, de la reacció anterior per a
diferents temperatures i obtenim les dades següents:
Temperatura (K) 600 700 800 900 1 000
Constant d’equilibri (Kp) 138 5,12 0,436 0,0626 0,
La reacció d’oxidació del NO a NO 2
és exotèrmica o endotèrmica? Per a afavorir
l’oxidació del NO a NO 2
, a una temperatura determinada, és preferible fer
l’experiment en un reactor tancat de 10 L o de 100 L? Justifiqueu les respostes.
DADA: Suposeu que 1 bar de pressió és aproximadament igual a 1 atm.
16.- 16 - S5- 3 Molts èsters tenen una aroma característica i, per aquesta raó, es fan servir
freqüentment com a aromatitzants artificials i additius alimentaris. Un d’aquests èsters és
el butanoat d’etil, anomenat habitualment butirat d’etil , que té una aroma semblant a la
de la pinya tropical. El podem obtenir per reacció entre l’àcid butanoic i l’etanol, d’acord
amb l’equació química següent:
CH
3
CH
2
CH
2
COOH(l) + CH 3
CH
2
OH(l) ⇄ CH 3
CH
2
CH
2
COOCH
2
CH
3
(l) + H 2
O(l)
La constant d’equilibri, K c
, d’aquesta reacció té un valor de 4,0 a la temperatura de 50 °C.
Un recipient conté una mescla formada per 0,40 mol d’àcid butanoic, 0,40 mol d’etanol,
0,50 mol de butanoat d’etil i 0,50 mol d’aigua.
a) Justifiqueu, a partir dels càlculs necessaris, per què aquesta mescla no està en
equilibri a 50 °C. Quines seran les quantitats (en mols) de cada compost quan la
mescla assoleixi l’equilibri?
b) Volem millorar el rendiment de la reacció d’obtenció de l’èster i ens proposen
aplicar alguna de les tres estratègies següents: augmentar la pressió, afegir-hi una
substància higroscòpica o afegir-hi més quantitat d’alcohol. Expliqueu
raonadament si amb cadascuna de les estratègies aconseguirem l’objectiu que ens
proposem o no.
NOTA: Les substàncies higroscòpiques són substàncies que absorbeixen aigua, tant en
forma de vapor com en forma líquida, de l’ambient que les envolta.
17.- 17 - S1- 4 Experimentalment, hem dut a terme el seguiment de la reacció en fase
gasosa següent, en un recipient tancat i a una temperatura de 300 K:
2 A(g) ⇄ 2 B(g) + 3 C(g)
En el gràfic següent podem veure els canvis de concentració de les tres substàncies
gasoses A, B i C, en funció del temps.
a) Justifiqueu quines seran les concentracions
de les substàncies A, B i C en l’equilibri, i
calculeu la constant d’equilibri en
concentracions (K c
) i la constant
d’equilibri en pressions (K p
) d’aquesta
reacció a 300 K.
b) Tenim les substàncies A, B i C en equilibri
a 300 K.
Com es modificaran la constant d’equilibri en concentracions i la massa de la
substància A si augmentem el volum del recipient però mantenim la temperatura? Raoneu
les respostes. Dada: Constant universal dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K
mol
18.- 17 - S2- 6 El naftalè sòlid, C 10
H
8
(s), se sublima en condicions ambientals de pressió i
temperatura, i per això es pot utilitzar per a fumigar espais tancats. El procés de
sublimació és el següent:
C
10
H
8
(s) ⇄ C 10
H
8
(g) K c
(a 298 K) = 4,29 × 10
ΔH° (a 298 K) = 72,0 kJ mol
a) Introduïm 0,64 g de naftalè en un recipient tancat de 20,0 L, a una temperatura de
298 K. Escriviu l’expressió de la constant d’equilibri en concentracions (K c
) de
l’equilibri heterogeni del procés de sublimació del naftalè, i calculeu quin
percentatge en massa del naftalè s’haurà sublimat quan s’arribi a l’equilibri.
b) De quin signe és la variació d’entropia estàndard (ΔS°) del procés de sublimació
del naftalè? Quin efecte té la temperatura en l’espontaneïtat d’aquest procés?
Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,0; C = 12,0.
19.- 17 - S5- 5 Quan es produeix la pluja àcida, un dels passos intermedis de formació
d’àcid sulfúric a l’atmosfera és la reacció entre el diòxid de sofre i l’oxigen, que genera
triòxid de sofre. La reacció ajustada és la següent:
2 SO
2
(g) + O 2
(g) ⇄ 2 SO 3
(g)
La reacció és exotèrmica i la constant d’equilibri en pressions a 500 K és K p
= 2,5 × 10
10
a) Un recipient tancat de 10 L a 500 K conté 2,0 mol de diòxid de sofre, 1,0 mol
d’oxigen i 2,0 mol de triòxid de sofre. Expliqueu justificadament si la mescla
gasosa es troba en equilibri i com evolucionarà amb el temps.
b) Quins efectes tindrà una disminució de la temperatura en l’equilibri i en la
constant d’equilibri K p
? I una disminució de la pressió total?
Dada: Constant universal dels gasos ideals: R = 0,082 atm L mol
K
20.- 18 - S1- 5 El fosgen (COCl 2
) és una substància emprada en la fabricació de polímers
com els policarbonats o els poliuretans. Aquest compost es pot dissociar segons l’equació
següent:
COCl 2
(g) ⇄ CO(g) + Cl 2
(g)
Introduïm una quantitat determinada de fosgen en un recipient i l’escalfem fins que arriba
a 523 K. Una vegada s’ha assolit l’equilibri, la pressió total en el recipient és de 2,00 bar
i la pressió parcial del monòxid de carboni, igual que la del clor, és de 0,017 bar.
a) Calculeu la constant d’equilibri en pressions de la reacció de dissociació del
fosgen a 523 K. Indiqueu si la constant d’equilibri en concentracions i la constant
d’equilibri en pressions d’aquesta reacció tenen el mateix valor a 523 K.
b) Mantenint sempre la temperatura a 523 K, com es pot veure afectada la
dissociació del fosgen si, quan s’ha arribat a l’equilibri, provoquem una
disminució del volum del recipient? I si hi afegim un catalitzador? Es modificarà
en algun dels dos casos la constant de l’equilibri en pressions?
23.- 19 - S5- 5 L’àcid salicílic és un additiu important que és present en molts productes
emprats en medicina. A una temperatura de 473 K, aquest àcid es descompon i produeix
fenol i diòxid de carboni, segons l’equació química següent:
En el curs d’un experiment, introduïm 0,345 3 g d’àcid salicílic en un recipient de 50
mL i l’escalfem a 473 K. Quan la mescla assoleix l’equilibri, la refredem i, a continuació,
recollim i mesurem el
CO
2
gasós obtingut; aquest gas ocupa un volum de 48,9 mL, mesurat a 1,0 atm i a 298 K.
a) Calculeu la constant d’equilibri en concentracions ( Kc ) de la reacció de
descomposició de l’àcid salicílic a 473 K.
b) Es descompondria més o menys quantitat d’àcid salicílic si féssim el mateix
experiment en un recipient de 100 mL, mantenint la temperatura a 473 K? I si
féssim el mateix experiment a 550 K, mantenint el volum del recipient en 50 mL?
Justifiqueu les respostes.
Dades: Massa molecular de l’àcid salicílic = 138,12 g mol
- 1 . R = 0,082 atm L K - 1
mol
24.- 20 - S1- 5 L’equació ajustada de formació del monòxid de nitrogen a partir dels seus
elements és la següent:
N
2
(g) + O 2
(g) ⇄ 2 NO(g)
La constant d’equilibri K c
de la reacció ajustada per a formar 2 mols de NO a una
temperatura de 2000 K és 4,0 × 10
4
a) Indiqueu la relació entre la Kp i la Kc. Calculeu Kp. [1,25 punts]
b) Determineu les pressions parcials del nitrogen i l’oxigen a l’equilibri, sabent que la
pressió del NO en l’equilibri és 0,2 atm i que la pressió del nitrogen en l’equilibri és
igual a la de l’oxigen. Si volem afavorir la formació de monòxid, justifiqueu quina
variació de pressió cal aplicar a la reacció. [1,25 punts] Dades: R = 0,082 atm · L ·
mol–1 · K–1.
25.- 20 - S3- 3 Actualment s’estudia la utilització del SO 3
per a emmagatzemar energia
solar. Quan l’energia solar incideix sobre el SO 3
situat dins d’un recipient tancat a alta
temperatura, es dissocia i produeix SO 2
(g) i O 2
(g) d’acord amb la reacció ajustada
següent:
SO
3
(g) ⇄ SO 2
(g) + ½ O 2
(g) Δ H ° > 0
a) Introduïm una certa quantitat de SO 3
en un recipient de 0,8 L. Una vegada assolit
l’equilibri, hi ha 2 mols d’oxigen. La K c
de la reacció ajustada és 0,47 a la
temperatura de l’experiment. Calculeu la concentració de totes les espècies
presents en l’equilibri. [1,25 punts]
b) Expliqueu en quines condicions de pressió i temperatura hauríem de treballar per
a mantenir el SO 3
dissociat i així emmagatzemar l’energia solar. [1,25 punts]
2 6.- 20 - S4- 5 A moltes ciutats, a primera hora del matí es produeix una emissió massiva
d’hidrocarburs i monòxid de nitrogen a conseqüència del trànsit. El monòxid de nitrogen,
en reaccionar amb l’oxigen de l’aire, forma diòxid de nitrogen, un contaminant molt tòxic
responsable de l’anomenada boira fotoquímica :
2 NO(g) + O 2
(g) ⇄ 2 NO 2
(g) K c
(a 20 °C) = 3,21 × 10
2
H ° (a 20 °C) > 0
Basant-nos en els llindars de referència de l’Organització Mundial de la Salut, l’estat de
la qualitat de l’aire a Barcelona (EQAB) es classifica en funció de la concentració de
diòxid de nitrogen que conté:
a) En un dia i una hora determinats, i a la temperatura de 20 °C, l’aire de Barcelona
conté en equilibri 8,31 × 10
mol · L
d’oxigen i 4,20 × 10
mol · L
de monòxid
de nitrogen. Determineu quin seria l’estat de la qualitat de l’aire a Barcelona
(EQAB) segons aquestes dades. [1,25 punts]
b) Quan és previsible que hi hagi més boira fotoquímica en una ciutat, en dies molt
calorosos o molt freds? En dies d’alta pressió o de baixa pressió? Raoneu les
respostes. [1,25 punts]
Dades: Masses atòmiques relatives: N = 14,0; O = 16,0. 1 g = 10
6
μg.
EQAB Concentració de NO 2
EQAB Concentració de NO 2
Bo 0 - 40 Dolent 160 - 200
Moderat 40 - 140 Molt dolent > 200
Regular 140 - 160
