Registres lingüistics
informals
col·loquial o familiar
Llenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc
rigor lèxic. To emfàtic i exagerat. Tendeix a la subjectivitat. Ús de frases
fetes, comparacions, onomatopeies Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues)
i molt genèric (això, cosa, fer, interessant)
Converses de la vida quotidiana ( a casa, amb els amics)
vulgar
Llenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa. Poca preocupació
per la correcció. Temes considerats tabú (sexe, escatologia) Ús de mots
o expressions considerades grolleres, mots malsonants: renecs,
paraulotes
Classes socials marginals amb poc estudi de la llengua. S’usa
voluntàriament quan volem transgredir els valors socials establerts.
formals
culte o literari
Textos molt elaborats. Voluntat estètica. Riquesa expressiva i
subjectivitat. Figures retòriques. Mots polisèmics. Ús de cultismes,
arcaismes i llatinismes
Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia,
assaig)
cientificotècnic
Llenguatge objectiu i d’especialitat. Lèxic precís i exacte. Prevalen els
mots monosèmics. Evita qualsevol ambigüitat. Ús de cultismes i
neologismes.
Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.
estandard
Varietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els
parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o
sexe. Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar
incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes,
col·loquialismes)
Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics
