REGISTRES LINGÜÍSTICS
REGISTRES FORMALS
CIENTÍFICOTÈCNIC
●Factors:
○Temàtica: específica.
○Canal: escrit/oral.
○Intencionalitat: objectivitat, funció referencial, neologismes.
○Grau de formalitat: alta.
●Lèxic: denotatiu, tecnicismes,símbols específics, etc.
●Construccions impersonals i oracions subordinades.
LITERARI
●Factors:
○Temàtica: específica.
○Canal: escrit o escrit per ser dit.
○Intencionalitat: voluntat estètica i propòsit subjectiu.
○Grau de formalitat: alta.
●Pot recrear altres registres: vulgar, col·loquial, etc.
●Ús de metàfores, paral·lelismes, al·literacions, etc.
REGISTRES INFORMALS
COL·LOQUIAL
●Factors:
○Temàtica: general.
○Canal: oral.
○Intencionalitat: espontaneïtat, propòsit subjectiu i intercanvi de papers entre
emissor i receptor.
○Grau de formalitat: baixa. Relació propera entre els interlocutors (tu, vosaltres)...
●Organització del text:
○Sintaxi: coordinació, juxtaposició, modalitats exclamatives, interrogatives, anacoluts,
datius ètics.
○Lèxic: mots genèrics, poca precisió lèxic (d’això, fotre), ús de lèxic connotatiu,
comparacions, metàfores, exageracions, ironia…
○Fonètica: assimilacions (istiu, ginoll), dissimilacions (bora nit), metàtesis (gavinets,
vrema), sonoritzacions/ensordiments (pre[z]ió).
○Morfologia: regularització de paradigmes (llapissos, prous, sapiguer), ús de “els hi”.
VULGAR
●Manté molts dels trets del registre col·loquial, però, a més, es caracteritza per l’ús de
renecs, la transgressió dels valors religiosos, les referències escatològiques, etc.
ESTÀNDARD
Varietat que neutralitza les varietats socials, històriques i geogràfiques, i que, per tant, se situa per damunt de la
diversitat lingüística i resulta adequada per a situacions de formalitat mitjana o alta.
●Caràcter supradialectal.
●Model per a les comunicacions formals.
●Té un caràcter referencial, ja que esdevé l’element aglutinador de tota la comunitat lingüística.
●Garanteix la continuïtat de la llengua perquè en permet l’ús en els diversos àmbits: ensenyament, comunicació, etc.
●Parteix de la normativa, però es fa una tria i selecció dels recursos que, en algun cas, pot anar més enllà: whatsup,
vivenda, etc.
●Pot modelar-se sobre la base d’un dialecte hegemònic o bé de diversos: unitarista, composicional.
●En l’extensió del coneixement de l’estàndard hi tenen un paper clau l’escola, els mitjans de comunicació i els
centres de poder.