¡Descarga Estructura de la comunicació y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓN
13/02/
Cuando hablamos de estructura nos referimos a organización.
Para la esrtructura de un centro universitario se necesitan elementos humanos, personas: alumnos y profesor, empleados del bar, personal de organizació y servicio... son elementos imprescindibles para esta microestructura.
También se necesitan elementos materiales, jerarquías... Hay jerarquías formalizadas, y otras no pero que existen.
Tenemos también elementos immateriales como leyes, normas, valores...
En cambio, por lo referido a la comunicación, hay diversas formas:
- Intrapersonal Cuando pensamos por nosotros mismos, nosotros somos el receptor y el emisor, primer nivel de comunicación. También en un diario personal.
- Interpersonal Es bidireccional, puede ser entre 2 personas o más, no necesita medios tecnológicos y puede ser con respuesta diferida o immediata.
- (^) Comunicación de grupo Igual que la interpersonal pero las personas que se comunican forman parte de un mismo grupo o colectivo.
- Institucional es unidireccional, pero quien emite el mensaje no esta especializado en este tipo de actividad, aunque necesita hacelo para comunicar información tanto a los que están dentro de la institución (interna) o a los que no (externa).
- De masas o social
- Es unidireccional
- Es pública, aunque puede requerir pagos, una suscripción.
- (^) Mediada
- Emisor institucionalizado, es decir, está especializado en producir y difundir mensajes, como los medios de comunicación.
- Receptor masivo , aunque sea de una población pequeña, un medio local es de masas. Heterogéneo , cada vez las audiencias són más segmentadas. Anónimo , aunque cada vez lo son menos. Disperso geográficamente , aunque también puede ser local. Estas características del receptor se estan quedando obsoletas.
Objeto de estudio
Medios de comunicación y indústrias comunicativas y culturales
- Identificar los elementos de un sistema comunicativo y estudiar sus relaciones.
- Atención a los actores económicos, políticos y sociales que con su comportamiento y estrategias configuran los sistemas de medios y las indústrias de la comunicación y la cultura.
Perspectivas de análisis
- Descriptiva: como se estructuran (se organizan y funcionan) las indústrias de comunicación y cultura.
- Analítica: marco histórico, económico, político, social, cultural y tecnológico en el que se producen y distribuyen los contenidos de carácter simbólico (informativos, publicitarios, propagandísticos, culturales o de entretenimiento)
A parte de la regulación, són importantes los condicionantes económicos y sociales que configuran la estructuración de los sistemas de los medios de comunicación.
Abordage
- Disciplina: economia, derecho, politología, sociología...
- Ámbitos: espaciales sectoriales, empresariales, políticos, regulatorios...
Ejes
- Estructura del sistema de medios y las indústrias culturales.
- Principales actores políticos, económicos y sociales y tipo de participación dentro del sistema de medios.
- Regulación legal.
- Incidencia del cambio tecnológico.
- Convergencia entre el sistema de medios y otras indústrias de la información y la comunicación (telecomunicaciones).
- Economia de los medios y las indústrias de la comunicación.
- Comunicación y cultura internacional y global.
- Media Economic Studies: European Media Management Association (EMMA) i la International Media Management Academic Association (IMMAA).
- Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura: Unión Latina de Economia Política de la Información, la Comunicación y la Cultura (ULEPICC).
20/02/
El qüestionament de la comunicació de masses
- Concepte vigent, amb connotacions a conseqüència dels processos de concentració i internalització de la cultura.
- Produeixen béns o serveis que no tenen només un valor econòmic, també patrimonial, que contenen valors socials i símbols amb els quals ens identifiquem. Reflecteixen formes de vides.
Indústries de l’entreteniment: més centrades en el valor econòmic. Hi ha alguns països que estan donant molta imporància a indústries culturals com a portadores de símbols.
De la societat de masses a la societat de la informació
Pas del model antic (societat de masses) a la societat de la informació.
Amb aquest trasllat va prendre preminència el sector terciari (ja no el secundari) molt importants publicitaris, advocats... Evolució i ascens de les activitats de producció d’informació, evolució i avenços dins de la tecnologia, informatica, TIC... canvis en la manera de relacionar-nos. Determinisme tecnològic: la tecnologia ha cambiat la societat, sorgeix la necessitat de les empreses de fer negocis, de les lògiques socials ( els ciutadans les incorporem).
L’evolució tecnològica és producte de molts factors, i les tecnologies no és l’unic factor que ha produit canvis en la societat.
Alguns autors comencen a estudiar conceptes relacionats amb la societat del coneixement:
Machlup: importancia del PIB Marc Uri Porat: economia de la informació. Bell: societat de la informació, postcapitalisme o capitalisme avançat? Societat postindustrial: Tremblay: canvis en el model de producció, es compren experiències.
Repercussions de la digitalització: processos d’integració
En l’entorn digital el codi binari ens permet passar la informació en el mateix codi.
- Integració del tractament de la informaciói mitjançant la seva digitalització.
- Integració dels canals de transmissió de la informació (xarxes de telecomunicació). Totes les xarxes s’ajunten en una Xarxa digital de serveis integrats gràcies al codi binari.
- Si tota la informació passa per la mateixa xarxa podem integrar els serveis, comercialitzar-los al mateix temps. Un exemple és Movistar.
Transmissions en els mitjans de comunicació.
- Bidireccionalitat, interactivitat
- Transmissió selectiva Broadcasting (població àmplia) narrowing bitcasting
Cada vegada la retransmissió és més selectiva (cookies).
Autocomunicació de masses Castells
Els estudis sobre els sistemes de mitjans
Sistema de mitjans, concepte:
- Comença després de la IIGM, perque es vol regular els sistemes de radiodifusió.
- També abarca els mitjans impressos i la radiodifusió, la indústria cinematogràfica i la publicitària.
- Ens referim a un determinat sistema polític i social. Habitualment ens referim a estats però no sempre, com Catalunya, però té marcat caràcter nacional.
- Varia segons el moment històric (trasformació continuada en funció dels canvis polítics, socials tecnològics, jurídics ecomòmics o culturals).
- No és estàtic, va cambiant.
Teories sociopolítiques de la premsa
- Observa principis generals comuns en diferents sistemes de mitjans.
- Reflexió sobre la posició dels mitjans en la societat, especialment en relació amb sistema polític.
- Sovint caràcter normatiu: com s’espera que actuin els mitjans (expectatives).
- Amb tot, els sistemes de mitjans no són necessariament homogenis, alguns sistemes tenen objectius i valors diferents.
- Es centren en:
- Estructura: com s’organitza el sistema mediàtic (independència en relació al Govern, formes de control jurídic o administratiu...).
- Actuació: com els mitjans fan la seva tasca (convencions professionals, normes ètiques professionals...)
Four Theories of the Press
Siebert, Peterson i Schramm: Four Theories of the Press (Universitat d’Illinois, 1956). Primer intent d’analitzar la relació entre sistemes socials, polítics i mediàtics.
Tesi: la premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix el sistema de control social que ajusta les relacions entre individus i institucions (variable depenent).
La societat determina com serà la premsa, és el reflex de la societat i la política.
Teoria autoritària
No s’espera que els mitjans siguin vehicles d’expressió de la pluralitat i de la confrontació d’idees, sinó que exposin un punt de vista únic.
Justificació: el sistema comunicatiu es troba immers en una societat basada en la classe única.
Control de continguts:
- Versions úniques/oficials
- Autoregulació dels mitjans, autolimitacions
- Censura
- Sancions contra els infractors
- Impossibilitat d’accedir a continguts forans
Funcions dels mitjans: Relació amb la autoritària.
Actors
Actors públics
Institucions que conformen els tres poders dels estats:
- Legislatiu (parlaments)
- (^) Elabora i aprova lleis, inclosos pressupostos generals.
- Controla l’actuació de l’executiu.
- Executiu (governs)
- Aplica i desenvolupa les lleis
- Dirigeix l’administració
- Judicial (tribunals), interpreta les lleis i penalitza qui les infringeix.
Els actors públics es mouen per interessos polítics, els econòmics per interessos econòmics.
Polítiques de comunicació
Accions de
Accions en relació al sector de la comunicació i els mitjans. Sempre estan tenyides de valors ideològics, segons els partits que governin. També pot variar el grau d’intervenció (liberals-intervencionalistes).
Principals formes d’intervenció
- Regulació amb lleis. Arguments que la justifiquen:
- Incidència social.
- Raons tècniques
- Limitació de freqüències de l’espectre radiolèctric (consideració com a bé públic)
- Interferències
- Important paper dels estats en l’ordenació de la radiodifusió (diferència amb el sector de la premsa escrita).
- Primeres intervencions estatals als anys 20. Regulació de la radiodifusió.
- Primer tipus d’intervenció….
- Propietat dels mitjans, creant-ne de públics.
- Finançament (ajuts i publicitat institucional)
- Activitats:
- Desenvolupament normatiu
- Control funcionament dels mitjans de comunicació.
- Institucions públiques: regulació
- Organismes governamentals
- Autoritats reguladores independents
- Parlaments
- Institucions públiques amb altres actors (socials, empresarials i professionals): coregulació
- Actors empresarials i professionals: autoregulació
En el cas espanyol les institucions dels mitjans de comunicació depenen de ministeris en concret, el d’Indústria, comerç i Turisme i el de Cultura i Esport.
Repartiment competencial Constitució espanyola Art. 149. Exclusives de l’Estat: règim general de comunicacions. Telecomunicacions. Normes bàsiques dels mitjans de comunicació. Radiodifusió OM, llicències TV estatal, planificació general espectre radioelèctric (nombre de freqüències). Comunitats autònomes: concessions ràdio FM. Atorgament llicències TV autonòmiques i locals.
- Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
- Comité de Regulación Ferroviario
- Comisión Nacional del Sector Postal
- Comisión de Regulación Económica Aeroportuaria Àrees: competència, telecomunicacions i serveis audiovisuals, energia, transports i sector postal
Consejo Audiovisual de Madrid Creat el 2001 i suprimit el 2006. Consultiu. No podia posar sancions si s’incomplien normes. Consejo Audiovisual de Navarra Creat el 2001 i suprimit el 2011. Més potent. Consejo del Audiovisual de Andalucía Creat el 2005. 11 membres. Elecció parlamentària per cinc anys amb una possible reelecció. Consell de l’Audiovisual de Catalunya 30/4/12 Programa de reformes de l’executiu de Rajoy enviat a Brussel·les per reduir el dèficit públic, proposa eliminar organismes per evitar duplicitats, entre els quals els consells audiovisuals autonòmics.
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)
Competències sobre prestadors de serveis audiovisuals autonòmics i locals
- Ràdios i TV de la Generalitat
- TV privades d’àmbit català
- TV locals, públiques i privades
- Ràdios en FM, públiques i privades
- Prestadors nous serveis audiovisuals establerts a Catalunya
- Continguts de les desconnexions a Catalunya de les cadenes estatals
Funcions (CAC)
- Atorga els títols per prestar el servei audiovisual
- Vetlla pel compliment de la normativa pel que fa als continguts:
- Pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament.
- Pluralisme lingüístic, normativa sobre català i aranès.
- Protecció d’infants i adolescents.
- Publicitat.
- Compliment missions de servei públic dels mitjans públics.
- Informes (entre altres sobre avantprojectes de llei).
- Coregulació, autoregulació
- Mediació i arbitratge.
- Capacitat sancionadora
Llei 2/2000, de 4 de maig, del CAC. Ampliació competències llei 3/2004. També regulada per la llei 22/2005 de comunicació audiovisual de Catalunya Llei 2/2012, de 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual:
- Elecció com a mínim dos grups parlamentaris (abans tres). Si no s’obté una majoria de dos terços, majoria absoluta en segona votació a la mateixa sessió (rebaixa majoria qualificada)
- Es manté mandat de sis anys
Servei públic: prestats de forma regular per l’Administració, directament o a través de concessionaris, per satisfer necessitats públiques. Hi ha dos formes de gestió o prestació:
- Directament (empreses públiques)
- Concessionaris (privades)
Servei públic audiovisual
Europa fins la dècada dels 80 les radiotelevisions públiques i serveis públics eren un monopoli de l’Estat. A partir dels 80:
- S’extén el model de corporacions públiques (major autonomia de gestió en relació a l’Administració)
- Obertura del servei públic de televisió a la iniciativa privada.
Factors canvi de model:
- Polítiques liberals
- Digitalització i telecomunicació.
Radiotelevisions públiques
- Servei d’interès general indepenència editorial Aquest servei de caràcter general pot veure’s interferit pel partit que governa, per exemple, per autobeneficiar-se, evitant que se’ls critiqui o donant suport a les seves ideologies. Per mantenir l’independència editorial s’utilitza:
- Govern: regulació
- Finançament
Govern de les radiotelevisions públiques
Kelly (1983)
- Formalment autònoms (professionals).
- La política dins de la radiotelevisió (pluralisme sociopolític).
- La política per sobre de la radiotelevisió (majories polítiques). Humphreys (1996)
- Professional relació entre periodistes i polítics, les persones que regularan són professionals. També es tenen en compte aspectes polítics.
- Governamental per sobre
- Parlamentari o de representació proporcional en funció del que diu la llei serà una decisió més àmplia o més restringida. (2/3 del parlament ha de prendre la decisió, majoria qualificada)
- Cívic o corporatiu eixampla les persones que prenen la decisió, també participen representants de col·lectius de la societat.
Desplegament llei 2006
Aprovat pel consell d’administració:
- 2007 Principios básicos de programación de RTVE.
- 2008 Estatuto de información. Comissió redactora triada pels professionals i acceptada en referèndum. Drets i deures dels professionals. Principis deontològics. Carrera professional.
Presidència
- Desembre 2006 president CRTVE periodista Luis Fernández. Primera elecció per consens dels dos principals partits.
- Novembre 2009 dimissió (gir política mitjans públics/nova llei de finançament, eliminació publicitat TVE el 2010). Es va suprimir la possibilitat i això feia molt difícil el finançament.
- Nou president, també per consens (Alberto Oliart). Juliol 2011 dimissió. Denúncies per haver contractat el seu fill per treballar a TVE.
- Presidència rotatòria (mensual)
Canvi de govern desembre de 2011(PP)
- Amb majoria absoluta a la segona votació era suficient per triar el president i el consell.
- Reducció dels membres del consell d’administració (de 12 a 9), eliminació de la dedicació exclusiva. Justificació govern: bloqueig, no es consensuava un candidat. 2012: s’escullen els consellers i president: Leopoldo González-Echenique (relleu el 2014 per José Antonio Sánchez.
Denúncies del Consell d’Informatius de TVE de manipulació pregovernamental.
Nova reforma: concurs
Llei 5/2017, de 29 de setembre, per la qual es modifica la Llei 17/2006 de la ràdio i la televisió de titularitat estatal, per recuperar la independència de la Corporació RTVE i el pluralisme en l’elecció parlamentària dels seus òrgans. Aquí es diu que fins l’actualitat aquest mitjà públic no ha estat independent del govern.
- Aprovada per consens (PP no governa amb majoria absoluta).
- Elecció per concurs públic de la presidència i el Consell d’Administració ( membres: 6 triats al Congrés i 4 al Senat).
- Requereix majoria de dos terços. En el cas dels nous càrrecs, si no arriben a dos terços, poden ser escollits per majoria absoluta i a proposta, almenys, de la meitat dels grups de la cambra. Coincideix amb el model professional.
Juliol 2018 (canvi de govern, Pedro Sánchez, el mes anterior):
- Rosa María Mateo administradora única de RTVE (càrrec provisional fins a l’elecció de la nova presidència).
- Aprovació de les normes per a la renovació dels membres del Consell d’Administració (la llei 5/2017, aprovada el setembre, donava un termini de tres mesos per desenvolupar el reglament del concurs).
- Convocatòria del concurs (més d’un centenar de candidatures) Agost 2018 comitè d’experts (17 membres).
Desembre 2018: Informe avaluació idoneïtat dels candidats (20 seleccionats). Pendent recursos contra el procés de selecció. Aturat per la dissolució de les Corts (avançament electoral).
CCRTV
Llei 10/1983, de 30 de maig, de creació de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i TV i de regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat. La Llei reguladora del Tercer Canal no és aprovada al Congrés de Diputats fins el desembre de 1983. Catalunya Ràdio inici emissions juny 1983. TVC primera emissió Diada 1983. Regulars 1984.
Òrgans:
- Director general (nomenat pel consell executiu de la Generalitat, prèvia consulta al consell d’administració. Mandat igual a la legislatura).
- Consell d’administració (12 membres elegits pel Parlament amb majoria de dos terços. Mandat igual a la legislatura. Mèrits professionals rellevants). Presidència purament funcional i rotatòria (tres mesos).
- Consell assessor (12 membres: tres vocals de cada empresa elegits pels treballadors, tres designats per l’IEC, tres de l’administració pública escollits pel consell executiu).
Llei 11/2007, d’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- Context polític: segon tripartit, presidit per José Montilla (2006-10).
- Canvi denominació serveis interactius
- Reformula altres aspectes, com ara els òrgans de govern.
CCMA (llei 11/2007)
Consell de govern (màxim òrgan de govern)
- Participació del CAC en la valoració de la idoneïtat dels seus membres que tria el Parlament. Mèrits professionals.
- Mandat membres del consell del govern de 6 anys.
- (^) Renovació de la meitat dels consellers cada 3 anys.
President del Consell de govern (representació institucional)
- Mandat de sis anys. Director general (capacitat executiva)
- Concurs públic perquè els membres dels consell de govern l’escullin (professional de prestigi).
- Amb veu però sense vot al Consell de govern.
Tres membres a proposta de CiU, dos PSC i un PP (vicepresident Armand de Querol). Relleus a la direcció de Catalunya Ràdio i TVC. Crítiques recurrents dels treballadors i del Sindicat de Periodistes de Catalunya
- Trencament consens 2007
- Criteris polítics i no professionals
- Trencament de la garantia de no fer coincidir la durada del càrrec amb la legislatura.
Moció Parlament març 2016
Entre altres qüestions insta el Govern a modificar la legislació per revertir el sistema d’elecció per majoria absoluta en segona votació i mantenir els preceptes de les lleis originals:
- Elecció per majoria de dos terços de la cambra.
- Que la proposta dels membres l’hagin de signar un mínim de tres grups parlamentaris.
Relleu càrrecs directius i reforma pendent
- Març 2017 relleu a la direcció de TVC (Vicent Sanchis substitueix Jaume Peral). Reprovació del nomenament al Parlament. Moció presentada per CSQP, amb el suport de PP, C’, PSC i CUP. Novembre 2018: proposta conjunta de tots els grups de la cambra per reformar les lleis de la CCMA i el CAC
- Entre 5 i 7 membres al Consell de Govern (ara 6).
- Majoria de dos terços, a proposta com a mínim de tres grups, després que el CAC els proposi (no es contempla la majoria absoluta en segona votació).
El finançament dels mitjans públics
Fonts de finançament
- Impostos específics
- Fons públics
- Publicitat
- Recursos comercials
Habitualment és un sistema mixt.
Cànon
Impost per tinença i/o ús dels aparells receptors. Generalment és el finançament dels sectors públics. En alguns casos una part dels diners recaudats es poden utilitzar per
finançar empreses no d’àmbit públic, sino per exemple d’organitzacions sense ànim de lucre. Es dóna sobretot a països europeus.
Fons públics
Pressupostos de l’Estat o altres autoritats governamentals (regionals o locals)
Principalment centrada en el sector públic (no exclusivament).
Publicitat
Especialment al sector privat, però també pot tenir un pes important en el públic. Tendència a la maximització de l’audiència. Limitacions publicitat: freqüència, quantitat, naturalesa, procedència. Poden haver-hi criteris diferents quant a limitacions entre mitjans públics (limitació de freqüència i quantitat més estricta que en els privats o exclusió segons el mitjà).
Recursos comercials
Venda de programes o prestació de serveis.
Finançament de RTVE
RTVE (1956-80)
- Publicitat font d’ingressos dominant, a diferència de la resta d’Europa que tenien impostos.
Estatut de la Ràdio i la TV (80)
Model mixt
- Subvencions públiques
- Ingressos comercials, publicitat
- Cànon (no es va establir)
Anys 90 i principis 2000
- Competència TV privada (Llei 10/1988) 1990 Telecinco, Antena 3 i Canal +
- 1993 Supressió total de la publicitat a RNE
- A partir de 1994 endeutament amb l’aval de l’Estat. (finals 2006 gairebé 7. millions€)
- A partir de 1998 pressió de la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (UTECA) per la publicitat de les TV públiques. Organització que reuneix tv privades.
- 2001 Adscripció a la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI). Organització pública que gestiona empreses públiques en una situació difícil i intenta millorar la situació.
Llei de pressupostos de 2008 reducció de 12 a 11 minuts. El 2009 un minut menys (10 minuts). Llei de finançament de RTVE (llei 8/2009, de 28 de agosto) Eliminació publicitat gener 2010. Pèrdua de 419 milions€ (Bustamante, 2013:268)
- Percentatge ingressos bruts anuals
- TV privades (3% en obert i 1,5% de pagament)
- Operadors de telecomunicacions (0,9%)
- 80% de la taxa per utilització espai radioelèctric (abonada per operadors de TV i telecomunicacions)
- Pressupostos Estat
- Venda programes, mercadotècnia i patrocinis Obligacions addicionals de servei públic (augment de la inversió en cinema; subtitulació; limitació 10% pressupost per adquisició de drets esportius; limitació de les estrenes cinema nord-americà; espais amb líders sindicals, polítics i socials). Normativa definida per la pública i pensada per a les privades (Zallo, 2011).
Factors que van influir en el canvi de model:
- Pressions de la UTECA.
- Pressions exercides des de la UE sobre l’Estat espanyol per vulneració de la limitació dels temps d’emissió de publicitat, tant per part de les cadenes públiques com per les privades (denúncies davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea).
- Reforma de la radiotelevisió pública France Télévisions, sota la presidència del conservador Sarkozy que redueix el finançament per publicitat.
Revisió del model
- Desembre 2009 investigació Comissió Europea sobre una possible vulneració de les normes sobre ajudes públiques. Aprovat (juliol 2010)
- Març 2010 segon expedient per la taxa als operadors de telecomunicacions. Denúncia davant el Tribunal de Justícia europeu. Retirada el juliol de 2013.
Qüestionament per part d’Hisenda de l’ús que fa TVE del patrocini cultural i esportiu previst a la llei de 2009. Permesos els patrocinis i intercanvi publicitari d’esdeveniments esportius i culturals, que s’emmarquin dins la missió de servei públic, sense valor comercial.
Multes de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia.
Fracàs del model de finançament
- Reducció de:
- Els ingressos dels operadors (telecomunicacions i TV)
- Les aportacions de l’Estat (prop de 580 milions el 2010/entre 290 i 297 milions els anys 2013 a 2015 / augment en 50 milions 2016 i 2017 ).
- La gestió no ha contingut les despeses.
- Cronificació del dèficit.
2013 el president de la CRTVE, Leopoldo González Echenique, demana reformular el model de finançament. Dimissió el setembre de 2014 per la negativa del Govern a injectar 130 milions€. Substitució per, José Antonio Sánchez. 2016 ingressos extra negats anteriorment
Corporacions autonòmiques
El 2015 més d’un terç dels 111 canals públics regionals a Europa eren a Espanya (Casado i alt., 2017: 197) Finançament Model mixt, però amb predomini de les subvencions
- El 2010 cobrien prop del 80% dels pressupostos (Campos-Freire, 2012: 152)
- Acusat descens de les subvencions entre 2009 i 2010. Mentre que el pressupost total de les autonòmiques es redueix un 11,8% entre 2007 i 2015 les subvencions ho fan en un 27,2% (Campos-Freire, 2016, citat a Casado i alt., 2017: 202-203)
- A partir de 2007 reducció de la publicitat (de 340 milions el 2007 a 126,9 el 2016, més del 50%) (Infoadex). Impacte de les retallades especialment en continguts (compra de programes i drets)
Predomina el finaçament amb pressupostos públics.
Gestió
Llei 46/1983 tercers canals: la gestió no podia ser cedida a tercers ni parcial ni totalment. Encàrrecs moderats a productores externes per part de les primeres autonòmiques. A partir dels 90, amb l’augment de l’endeutament, recurs a l’externalització (Canàries, Balears, Astúries, Extremadura, Múrcia, Aragó). Llei 7/2010 general de comunicació audiovisual: prohibeix cedir a tercers els programes informatius (sense concretar) i aquells de determini el mandat marc. No es va respectar per la major part de canals que externalitzaven. Llei 6/2012 per flexibilitzar-ne la gestió: Directa, indirecta o en col·laboració públic-privat. Prohibició de l’endeutament
Model de finançament de la CCRTV
Llei 10/1983 de creació de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Finançament mixt Subvencions pressupostos Generalitat. Comercialització i venda de productes. Participació limitada al mercat publicitari. És el major organisme públic autonòmic (tant per oferta de continguts com per pressupost). 2010 Cost mitjà anual per habitant (44€) i llar (119€). Superat per País Basc i Balears. La mitjana espanyola era de 33,8€ i 96,2€, respectivament. (Campos-Freire, 2012: 152)
