tema 8: john stuart mill (1806 - 1873)
1. BIOGRAFIA
- Londres
- El seu pare va ser molt important en l’educació de J.S. Mill→volia que el seu fill arribés al parlament britànic
i que portés les doctrines liberals. Mill no es relacionava amb ningú, es centrava en la seva educació.
L’utilitarisme
Principi d’utilitat→una acció serà bona si tendeix a fer augmentar la felicitat i dolenta si tendeix a disminuir-la.
Felicitat = plaer // Infelicitat = dolor. Una acció és útil si ens fa feliços, és a dir, si ens dona plaer:
- Principi de màxima felicitat
- Càlcul de plaers, intensitat, durada, grau de certesa, proximitat, fecunditat, puresa i quantitat de persones
afectades.
L'utilitarisme de Stuart Mill
Mill és empirista. Aplica el mètode inductiu al camp de l'estudi moral.
Per tal d'elaborar una moral/ètica, observarem la society.
L'utilitarisme de Mill no vol explicar com hem de comportar-nos les persones segons alguna veritat externa, sinó que
analitza què és específic de les persones, què és el que desitgem tots: ser feliços.
L'utilitarisme = felicitat = plaer (absència de dolor)
L'objectiu moral humà serà la felicitat, i les nostres accions són ùtils si ens fan feliços. (Observació del comportament
humà)
Qualitat del plaer
Bentham i els utilitaristes reconeixen que hi ha plaers mentals i corporals, i consideraven que els primers són
superiors → solen perdurar més(càlcul), són més intensos(mesura)... (és a dir, ho valoren per les circumstàncies, no
per la seva qualitat.)
Mill →no tots els plaers són del mateix tipus. Els plaers mentals són, per ells mateixos, més desitjables I valuosos
que els corporals. Aquesta superioritat no depèn de diferències quantificables, sinó de la pròpia qualitat del plaer.
Com sabem quin plaer és superior?
Mill proposa preguntar-ho a aquells que els han provat tots dos. (Creu que la majoria optaran pels plaers superiors
(intel·lectual)).
LA CONCEPCIÓ MORAL
Bé comú→ suma més alta de satisfacció i felicitat pel major nombre d’individus.
Aquest càlcul utilitarista s’ha de fer en les qüestions d’Estat. Anteposa la felicitat general.
- L’utilitarisme vol aconseguir una ciutat feliç, no un individu feliç. No és un model ètic egoista, ja que volem
assolir el bé comú.
Volem la felicitat general per 2 motius:
- Motius externs→ càstigs o recompenses.
- Motius interns→ consciència moral.
La consciència moral subjectiva està relacionada amb la vida en societat. Aquesta no és divina, no té res a veure amb
la religió. Creu que l’altruïsme i la solidaritat s’han d’educar, per crear una societat solidària.
L’autèntica felicitat només es dona en un context de felicitat general. Només podem ser feliços si la societat que ens
envolta és feliç.
REFORMISME ECONÒMIC I SOCIAL
Temes dels quals l’interessa parlar:
- Homes, dones i nens.
- Jornada laboral.
- Condicions de salut i higiene.
- Protecció legal.
- Cobertures socials.
