Vocabulari John Stuart Mill
Autodesenvolupament: capacitat de créixer i de conèixer-se a un mateix.
Àmbit públic: entorn comunitari compartit per la societat.
Àmbit privat: entorn propi de cada individu.
Altruisme: doctrina ètica defensada per Mill que es defineix com la preocupació pels
altres que porta a comportar-se procurant el bé dels altres, per tant oposant-se a
l'egoisme.
Dignitat: és un sentiment d'exaltació o degradació personal que funciona
independentment de l'opinió dels altres. Es tracta d'una qualitat que tots els éssers
humans posseeixen.
Dolor: es refereix a tots els estats mentals desagradables com sentir la humiliació,
tenir por, sentir la inseguretat, etc.
Ètica naturalista: és la teoria ètica que extreu els valors de la realitat o naturalesa
humana.
Egoisme: és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès
propi, fins i tot podent causar mal als altres.
Finalitat: objectiu últim. Per a Mill és la felicitat.
Felicitat: objecte suprem del desig i de la voluntat. És el fi últim i el motor dels nostres
actes.
Heroi o màrtir: persona que sacrifica la seva felicitat pròpia per la dels altres. Són casos
excepcionals.
Hedonisme utilitarista: teoria que defensa que la felicitat sigui per al major nombre
possible de persones en l’ideal per a totes les persones.
Interès: sinònim de felicitat. Segons Mill, la felicitat podria denominar-se, en termes
pràctics, interessos individuals i col·lectius.
Individualitat: és un dels principals factors que contribueixen al benestar d’una
persona. És la capacitat d’escollir la nostra forma de vida amb independència dels
altres. És la condició per aconseguir llibertat, que és la que condueix a la felicitat.
Mitjà: objecte que utilitzem com a intermediari per aconseguir la felicitat, poden ser
diners, fama, etc.
