¡Descarga Etologia tema 7 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
TEMA 7 - COMUNICACIÓ
Comunicació: acció efectuada per un animal que transmet informació i modifica el comportament d’un altre.
Dos animals es comuniquen quan la conducta d’un d’ells (emissor) afecta la conducta de l’altre (receptor) i hi ha algun tipus d’orientació entre les accions de l’emissor i les del receptor. El missatge que es transmet ha de ser significatiu.
Delimitacions de la comunicació segons el factor intencional
Valor de comunicació: en general, tant l’emissor com el receptor han d’obtenir un benefici directe o indirecte de la interacció comunicativa ja que si no fos així el primer no emetria el senyal i el segon l’ignoraria. Ex: el paó mascle indica la seva disposició a aparellar-se, senyal que es compresa per la femella que pot actuar en conseqüència.
Hi ha senyals que beneficien l’emissor i exploten el receptor (l’enganyen, el manipulen). Engany i engany intencional. Aquest engany només funciona quan és poc freqüent.
Interpretació contextual i ancoratge empíric.
La interpretació contextual s’ha d’entendre en el si de seqüències d’accions o conductes. L’observador humà atribueix significat als missatges animals mitjançant l’anàlisi de seqüències interactives, atenent als fets claus que indiquen els inicis i finals de les cadenes.
Anàlisi del context (ancoratge adaptatiu i ecològic dels missatges)
Senyals
Qualsevol conducta que transmeti informació (pot tenir altres funcions). Les espècies tenen un nombre limitat de displays (peixos 10; macacos 40). Un nombre limitat de senyals no implica un nombre limitat de missatges.
- Discrets (dicotòmics): Tot o res. No presenten variacions d’intensitat. Solen transmetre informació pragmàtica (identificació de l’espècie, disposició a actuar..)
- Graduats (contínuum): La intensitat del senyal varia en funció de la motivació de l’animal que l’emet. Transmeten informació sobre l’estat de l’emissor i sobre l’entorn.
Característiques:
Solen ser espècie – específics, clars (no poden ser ambigus) i econòmics. Els més importants són els displays (activitats desplaçades i moviments intencionals ritualitzats). Alguns senyals poden ser metacomunicatius (informar sobre el propi cos)
Tipus:
- Respostes expressives o autònomes:
“Signifiquen”. Són automàtiques, no voluntàries (controlades pel sistema nerviós autònom). Mostren estats interns (canvis de color, piloerecció, elevació de crestes...) que són reaccions a l’entorn.
Parcial o totalment voluntàries. Aparentment són irrellevants o fora de context, però adquireixen significat a través de la ritualització. Apareixen en situacions de conflicte o frustració. Són comunicatives.
Comuniquen en sentit estricte. Són accions dirigides a un objectiu i clarament relacionades amb l’efecte que volen
i no dura en el temps. Animals diürns (o nocturns amb adaptacions especials “tapetum”, grandària òrbites oculars, bioluminescència...). Context sexuals, agonístics.
- Canal acústic
Vibració de l’aire (sons). Avantatges: informació ràpida i en part direccional. Pot recórrer grans distàncies. No afectat per obstacles i no cal llum. Inconvenients: informació espacial poc precisa. Receptor inespecífic. Animals diürns i nocturns. Senyals d’alarma, marcatge de territori, avís...
- Canal tàctil
Contacte de superfície corporals. Avantatges: transmissió ràpida i direccional. Canal privat. Inconvenients: no dura en el temps. Requereix proximitat física. No supera obstacles. Estructura poc precisa. Abast del senyal molt limitat. Animals socials. No sol informar sobre l’entorn, sinó sobre la relació: salutacions, apaivagament, confort...
- Canal químic
Difusió de substàncies feromones: substàncies químiques segregades a l’exterior i que actuen com senyals, modificant el comportament dels coespecífics. Les feromones es troben en l’orina, el suor o poden ser secretades per glàndules especialitzades. Avantatges: dura en el temps, no es veu afectat per obstacles, no cal llum i és econòmic. Inconvenients: informació espacial poc precisa, lent i pot direccional. Estructura poc precisa, és fa difícil un canvi ràpid de missatge. Relacionat amb l’olfacte. Molt estès. Primitiu, alarma, suposició sexual... Exemples: Efecte Bruce: la presència d’un mascle desconegut indueix l’avortament en una femella gestant (ratolins). Efecte Whitten: indueix la sincronització dels cicles sexuals en femelles que viuen juntes. Evitació de dispersió de les cries: les rates femelles emeten una feromona que manté les cries juntes fins el deslletament. Identificació del sexe, del estat reproductor, reconeixement de l’individu, marcatge del territori..
- Canal elèctric
Variacions en el potencial del camp. Avantatges i inconvenients: semblant al tàctil però menys direccional. Percepció de camps elèctrics en taurons, rajades, barbs, anguiles i peixos elèctrics.
- Multicanal: combina senyals de diferents canals augmenta l’efectivitat de la comunicació. Ex: Durant la dansa en forma de vuit (visual) les abelles es comuniquen mitjançant les vibracions (tàctil), el zumzeig (acústic) i l’olor (químic) de l’aliment que la impregna. En mamífers i aus és molt usual combinar postures amb vocalitzacions.
Soroll i redundància
Qualsevol interferència en el canal comunicatiu que afecti la transmissió del missatge. Depenent del canal utilitzat, el soroll pot ser acústic, visual, químic.. Emetre el senyal de forma reiterada pot assegurar la transmissió del missatge.
Funció:
- Sistemes pragmàtics:
Identificació de l’espècie, subespècie. Identificació del grup de pertinença. Identificació de classe: edat, sexe, jerarquia, casta. Identificació individual. Identificació de l’estat intern.
Sistemes d’alarma o alerta de predadors. Sistemes de localització d’aliment. Sistemes de cura i recuperació de les cries. Sistemes de festeig i reproducció. Sistemes de regulació social (manteniment de la jerarquia, agonístics, cooperatius, apaivagament, grooming). Sistemes de reclutament
Comunicació intraespecífica i interespecífica
La comunicació animal majoritàriament codis intraespecifics, és a dir, específics d’espècie.
Però la comunicació també té una orientació interespecífica. Els codis interespecífics es formen sobre la part comú (més gran o més petita) de dos o més codis específics.
Senyals generals : són menys complexes. Crides d’alarma en front d’un depredador comú. Senyals específics: estrictament interespecífics. Asseguren l’exclusivitat del senyal i poden ser molt complexes. Tocs que fan els peixos netejadors. Els senyals interespecífics són imprescindibles en tots els sistemes de relació interespecífica. Codis compartits: proximitat filogenètica (homologia conductual) i convergència evolutiva (factors ecològics).
