¡Descarga ETOLOGIA-TEMA2 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
TEMA 2: METODOLOGIA ETOLÒGICA.
ESTUDI SISTEMATIC DE LA CONDUCTA.
Característiques:
- Interacció amb l’entorn (estímuls interns i externs)
- Funció adaptativa
- Procés amb pautes o regularitats
- (^) Es desenvolupa des de la concepció fins la mort.
- Es dona sempre; es un flux o contínuum. Per estudiar una conducta, caldrà segmentar el contínuum en unitats conductuals.
NIVELLS CONDUCTUALS
- SUBJECTE: Des de l’espècie fins l’individu
- COMPORTAMENT: de microconducta fins a la macrocategoria conductual.
- CONTEXT: en captivitat/hàbitat natural.
- (^) Espècie: Son conductes universals, espècie- especifiques. Poden ser innates o apreses sempre que siguin comunes a tots els individus de l’espècie (variació sexe/edat).
Població: comportaments comuns al conjunt d’individus d’una determinada espècie, que viuen en el mateix indret i que no son observades en altres poblacions de la mateixa espècie.
Grup: dinàmica conductual entre membres d’un mateix grup social.
Diada: interacció entre dos individus concrets, estretament relacionats (mare/fill)
Individu: conducta realitzada per un determinat subjecte.
- El flux o contínuum conductual es pot dividir en unitats amb diferents graus d’integració. - Molecular (analític): les unitats corresponen a accions motrius concretes (agafar una fulla amb el polze i el índex)
- Molar (sintètic): les unitats corresponen a un nivell d’abstracció mes grans. (agressió, alimentar-se..)
Molar/molecular son termes relatius, no absoluts Un segment molar pot contenir diversos segments moleculars.
- Es l’àmbit en que s’estudia el comportament des de observació en l’àmbit natural fins en la captivitat.
Es relaciona amb:
- grau de control de la investigació: sobre la conducta (manipulació/espontaneïtat) si el investigador intervé o manipula.
-Validesa ecològica del comportament observat (hàbitat natural/ captivitat). La validesa varia depenent si el animal esta ben adaptat o no.
-Mètode de recerca emprat: (observacional/experimental)
ETOGRAMA
- Un etograma es el repertori conductual d’una espècie, (totes aquelles conductes que es poden trobar en una espècie) el inventari de totes les pautes de conducta. Ha de ser exhaustiu.
- (^) Poden elaborar-se etogrames concrets, restringits a un àrea conductual.
- Esta format per categories que corresponen a unitats naturals de conducta [significatives per l’espècie en el seu umwelt (Jakob von Uexhull)]. El umwel es el espai perceptiu d’una espècie del seu habitat natural, i esta estretament relacionat amb el seu etograma. Si un individu mostra una conducta anormal, estranya en el resta d’individus, NO S’HA D’ICLOURE EN EL ETOGRAMA, ja que no es comú en aquella espècie. CATALEG DE CONDUCTA És una mostra (no exhaustiva) de les unitats de conducta possibles de l’espècie, que s’obté a traves de fer observacions en períodes de temps limitats.
Ex: La descripció funcional del badall, ha servit per espantar els altres mascles de la manada. En canvi la descripció causal, veiem que ha badallat per gana.
- Anàlisi de seqüencies Observacions continuades poden mostrar que existeixen determinades seqüencies de conducta i ordres preferents d’aparició de les unitats. La seqüencia reiterada d’unitats de conducta es un patró conductual. Els patrons conductuals tenen un ancoratge empíric, unes unitats concretes que expliquen la unió temporal de tota una sequencia.
LA SEGMENTACIÓ DE LA CONDUCTA
Unitat de conducta: Cada unitat de conducta ha de definir-se de forma:
- Objectiva i clara Els termes s’han de correspondre a aspectes observables i comprensibles, s’ha d’evitar ser subjectius i ambigus. Ha de ser completa, incloure tota la seqüencia sinó la conducta no es correcte, Exemple: llençar un objecte Agafar objecte flexionant el braç cap a darrere i deixar-lo caure cap endavant.
- (^) Completa La definició ha de contenir la major part de informació rellevant possible sobre la conducta. Han d’especificar-se aquells aspectes observales que la caracteritzen i la fan diferent d’altres amb les que podria ser confosa.
- (^) El nombre d’unitats de conducta a definir depèn des objectius d’estudi,
- Les unitats de conducta han de ser independents entre si: mútuament excloent.
- Dins del mateix nivell han de tenir un grau de molaritat/molecularitat homogeni.
Amenaça grunyir Conducta agressiva Atac mossegar Colpejar
SEGMENTACIÓ TEMPORAL DEL FLUX CONDUCTUAL
Tipus de segments (unitats) segons la seva duració. Esdeveniments
- Segments de duració molt petita
- Son segments transitoris (canvi ràpid). Interessa conèixer quantes vegades es donen. Exemples: aixecar les celles, saltar, mossegar.. Estat
- Segments duració mesurable.
- Son segments no transitoris (indican permanència). Interessa conèixer quan duren i quantes vegades es van produir. Exemples: dormir, estar assegurt, esplugar.
Fases de la recerca etològica ■ Plantejar-se un problema (recerques orientades a l’espècie / recerques orientades al concepte) ■ (^) Observacions preliminars. ■ Objectius. ■ Identificació i definició de les unitats de conducta i les variables relacionades: etograma. ■ Disseny de la recerca; mostratge i registre ■ (^) Mesures pilot. Càlcul de la fiabilitat. ■ Recollida sistemàtica de dades. ■ Mesures obtingudes i anàlisi estadística
-S’han de registrar tant les conductes que fa l’individu focal, com les que rep d’altres individus del grup. -Cal planificar l’ordre en que es realitzen els focals. S’han d’observar els individus de manera aleatòria, ja que sinó podem arribar a conclusions errònies
■ D’escombrat o multifocal (scan sampling) Característiques L’observador es fixa durant intervals molt curts de temps en cadascun dels subjectes del grup, de forma rotatòria i repetida al llarg de la sessió. El temps que transcorre entre dues focalitzacions del mateix individu es constant. A la fi de la sessió cadascun dels subjectes haurà estat focalitzat moltes vegades i tots hauran estat focalitzats la mateixa quantitat de temps. Factors a tenir en compte Cal la identificació prèvia dels subjectes. S’han de registrar tant les conductes que fan els individus com les que reben dels altres. Cal planificar l’ordre en que es realitzaran els escombrats.
- Mostratge de conducta Característiques Es un tipus de mostratge focal en que l’observador es fixa en un grup sencer (o diada o individu) i nomes registra determinades conductes. (ex: grummig) Utilitat Sovint s’empra per registrar tipus de conducta rars però rellevants. Normalment es completa amb detalls sobre els individus implicats i el context en el que es dona.
Registre de la conducta
- Registre continu Característiques També s’anomena registre activat per transicions. L’observador es fixa en el comportament del subjecte focal i va anotant les unitats de conducta en el moment en que es produeixen canvis o transicions entre elles (a l’inici/final de la conducta) Si cal, l’observador també pot anar anotant el temps en que comencen les ocurrències. Aquest tipus de registre permet obtenir directament les freqüències, les duracions, i es seqüencies de conducta. Inconvenients
Cal l’atenció constant de l’observador --- fatiga i error Dificultat el registre de conductes simultànies Implica l’ús de cronometres, gravacions, audiovisuals.
- Registre per intervals Característiques També es nomena registre amb mostratge de temps o registre activat per unitats de temps. L’observador anota les unitats de conducta corresponents a l’individu focal, en funció d’uns intervals de temps preestablerts. Abans de començar cal decidir la mida del interval que es farà servir, que ha de ser petit respecte a la duració de la sessió i costant al llarg de la mateixa. Hi ha dos tipus de registre per intervals:
- Mostratge instantani: l’observador anota la conducta que es dona en el moment en que acaba l’interval. (mentre dura l’interval, no mira)
- Mostratge u-zero: l’observador registra quines conductes es donen durant l’interval. No pot registrar quantes vegades s’ha donat, ni la durada.
Inconvenients : Només proporcionen una informació aproximada sobre les freqüències, duracions i seqüencies de conducta (freqüències modificades i pseudofrequencies). Quan mes gran es l’interval, mes informació es perd.
MESURAR COMPORTAMENT
-Freqüència: nombre de vegades que s’ha observat la conducta. (Quant es dona) -Freqüència relativa: Freqüència d’una conducta/total de freqüències de totes les conductes. (en comparacion con las otras, cuanto se da esta, ¿que conducta se da mas) -Taxa: Freqüència/temps total d’observació. (S’està donant molts cops aquesta conducta?) -Duració: temps que dura la conducta -Prevalença: duració d’una conducta/ temps total d’observació (dura molt en total?) -Duració mitjana: duració total/ freqüència (dura molt cada cop?) -Lapse: temps des de que acaba una conducta fins que torna a començar (cada quant torna a donar-se?) -latència: temps des de que es dona un succés extern fins que es produeix la conducta (quant tarda en aparèixer?) ex: tu (f. Extern) agafes la corretja del gos, fins que el gos ve corrents cap a tu (conducta)
