¡Descarga fonts romanes y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
III. ART ROMÀ
Nocions generals sobre fonts romanes: No hi ha fonts específicament literàries sobre qüestions pròpiament artístiques. Trobem informacions de passada, tangencials, en obres literàries que analitzen un tema genèric. No hi ha teoria de l’art, o sigui no fonts literàries expresses. Però hi ha obres que excepcionalment s’adrecen de forma central a l’art romà. Un és el De architectura de Vitruvi. Un tractat tècnic basat en l’arquitectura. És l’únic que es conserva de l’antiguitat. A partir d’aquest podem conèixer d’altres tractats, per exemple grecs. Altres excepcions són alguns poemes descriptius adreçats enterament a qüestions artístiques. Entre aquests trobem el poema que descriu l’escultura eqüestre de Domicià (no conservada), del poeta Publi Patini Estaci, del s. I d.C. Aquest poema informa d’una escultura eqüestre no conservada d’un emperador Flavi. També té notorietat com a font pròpiament artística la tradició epistolar. Hi ha algunes cartes de tema artístic. Entre elles, les Epístoles de Plini el Jove, on parla de monuments i artistes del seu moment. És del s. I d.C.. Especialment hi ha les cartes on descriu algunes vil·les romanes. També trobem algunes obres retòriques, com la de Filòstrat, on es descriuen quadres, una pinacoteca. Aquestes peces són rareses. Finalment, trobem la Història Natural de Plini el Vell, on els últims llibres parlen de qüestions artístiques. És una obra enciclopèdica. La característica essencial és el paper preponderant de les fonts històriques. De nou, veiem la imatge de l’artista com a artesà. El veritable personatge important serà de nou el promotor. És la principal similitud amb les fonts gregues. La diferència és que les fonts romanes són fonts de primera mà, basades en esdeveniments contemporanis. Aquestes, però, són típiques d’un moment determinat del món romà, del període imperial i la tardo-antiguitat. En època republicana trobem més problemes, però tot i així, hi ha alguna excepció, per exemple: _ una descripció del Fòrum Romà per Plaute, literat romà de cap al 200 a.C. _ disquisició sobre art romà per un historiador grec, Polivi, de meitat del s. II a.C. _ obres de Ciceró en que es parla de la vida artística del seu temps. Per exemple de l’espoli de Verres, i també del col·leccionisme d’art antic. Hi ha molt poques fonts contemporànies, fidedignes. El món republicà és recollit per historiadors romans. Aquests, com Plini el Vell, Dionís d’Halicarnàs, etc., es creu que extreuen informació a partir dels Anals de Roma.
Anals de Roma : Fonts que ens descriuen els principals aconteixements cívics, històrics, ... , del món romà. És una font històrica concisa, no dóna gaires detalls. Es realitzen d’any en any. La tasca d’administrar la informació dels anals és dels Pontífexs Màxims. A partir d’aquestes tauletes s’informen els historiadors. Però era una font de l’Imperi, per tant, tendenciosa. Un exemple de l’ús dels anals romans són Tit Livi o Plutarc, que descriuen les primeres processons triomfals del món romà. Es creu que ho treuen d’aquests anals.
També tenen un lloc privilegiat les inscripcions. Hi ha una quantitat ingent d’inscripcions epigràfiques, que han anat incorporant en els Corpus. A Grècia, les inscripcions no tenien aquest pes.
Els anals són una font important, però a finals d’època republicana i inicis de l’Imperi, comencen a aparèixer dos tipus de fonts noves, també molt usades pels historiadors. Són les Acta Senatus i les Acta Diurna. Acta Senatus : arxius oficials que provenen de deliberacions del senat. Acta Diurna : notícies oficials de Roma que es col·locaven en llocs públics dia a dia. Apareixen en temps de Juli Cèsar. Es creu que Tàcit i Suetoni van emprar en moltes ocasions aquestes actes.
Dins aquesta primera part, una última idea: En les fonts i documents del món romà, els artistes romans tenen menor importància que els artistes grecs d’època clàssica.
FONTS TEÒRIQUES. EL DE ARCHITECTURA DE VITRUVI
De architectura, MARC VITRUVI POLIÓ
Obra faraònica, de gran interès, també a l’Edat Mitjana i al Renaixement. Constava de 10 rotlles, que s’han perdut. No tenim el text original. Es va redescobrir en època medieval a Saint-Gall. En aquest monestir es conserva una còpia de l’obra de Vitruvi, però sense il·lustracions. Sabem que l’original era il·lustrat. S’ha de precisar que les il·lustracions que tenim són posteriors, d’època moderna. Els 10 llibres tenen enorme èxit a partir del Renaixement. (és cèlebre l’edició del s.XVI de C. Perrault?).
Era arquitecte i enginyer, d’època d’August. És cèlebre, però, per la seva obra teòrica, que la va dedicar a August. El De architectura també tracta altres qüestions artístiques com la pintura mural, la decoració escultòrica,... Per a la història de l’art només ens interessen els 7 primers llibres. Els 3 últims tracten de qüestions més àmplies. Per exemple, el 8, tracta de l’aigua. El 9 consta de descripcions astrològiques, i els rellotges i la fabricació d’aquests. I el 10 és sobre les màquines, per a l’arquitectura o similars. És típic en el món antic fer obres així, àmplies. Contingut:
- Llibre I: parla sobre l’arquitectura en general, qüestions de nomenclatura, i a qui podem anomenar arquitecte. Creu que ha de tenir coneixements també d’altres disciplines (justificant així els últims llibres). Per a ell, l’arquitectura harmonia en l’equilibri de tres principis fonamentals, Firmitas, Utilitas i Venustas. Estructura, Funcionalitat i Bellesa (ornamentació).
- Llibre II: centrat en els materials de construcció. Purament tècnic.
- Llibres III i IV: els ordres arquitectònics, i la simetria i proporcions dels temples.
- Llibre V: diferents tipus d’edificis concrets, com el Fòrum Romà, i seguint per basíliques, teatres, banys, etc.
- Llibre VI: arquitectura domèstica. La casa romana i les seves dependències. També les vil·les.
- Llibre VII: ornamentació arquitectònica. Paviments, pintura mural, recobriments de marbre, etc. - Pg 127: Fragment Llibre I: anuncia el que al s.XVI seran les Arts Liberals. Serviran per reivindicar la figura de l’arquitecte i l’artista.
22, en tenim escasses mostres dins un manuscrit del s. X, un manuscrit bizantí que va manar fer el basileu Constantí el Porfirogeneta. En aquesta obra trobem per primera vegada una història universal, perquè narra els fets i esdeveniments històrics principals a partir dels Anals. Veiem l’Imperi Romà a partir de que va sotmetent altres pobles. Pretén explicar la història de Roma en un marge molt acotat, en els esdeveniments entre els anys 220 i 168 aC. El 220 és l’any de la 2a Guerra Púnica, entre dues grans potències mediterrànies, Cartago i Roma. El 168 és la fi de la 3a Guerra Macedònica, de l’Imperi Romà contra la Macedònia de Perseu. La importància d’aquesta obra és que és una font de primera mà, on veiem uns fets molt acotats, i fets que ell ha viscut o coneix de bona font. Ens detindrem en dos textos:
- Campament romà.
- Costum romana del retrat.
- text: Campament romà: Els campaments solen tenir forma rectangular. Van exercir una influència important en l’urbanisme de les ciutats de nova planta. Seguien l’esquema del campament romà ideal. Descriu les parts del campament i situa els diferents personatges de l’exèrcit.
- text: Costums funeràries del poble romà: Com a grec li impactaven aquests costums. Parlar de les exèquies el porta a parlar d’escultures funeràries. Una vegada enterrat el personatge il·lustre se li erigeix una escultura que es guarda en una fornícula de la cavea. Aquesta escultura és una màscara del personatge, un retrat d’aquest, colorejada. Aquestes màscares surten del seu lloc quan s’enterra un altre personatge de la família. També és un objecte de memòria, per no oblidar els personatges que han fet gestes il·lustres. Un exemple n’és una escultura tardo-romana, el Patrici Barberini, un personatge togat. Porta els busts de dos avantpassats. Rostres veristes. En la República el retrat és molt verista. Se suposa que aquest personatge ens està ensenyant les màscares dels seus avantpassats. És la costum descrita per Polivi. Mostrar la importància que havia tingut la seva estirp. Com a bon grec seria inconcebible per a ell el retrat en bust, ja que a Grècia és en cos sencer. El bust descendeix dels etruscs.
TIT LIVI PATAVINUS
64-17 aC. Va néixer a Pàdua. La seva obra cabdal, també històrica, és colossal, consta de 142 llibres. La tradició la coneix com a Ad urbe condita. S’ha traduït com a “Des de la fundació de Roma”. Exposa els principals fets des de la fundació de Roma fins l’any 19 aC., any de la mort de ____. Té unes pretensions importantíssimes. Sabem quin era el tema de cada volum. Conservem una quarta part dels llibres. Hi ha uns índexs fets posteriorment, que ens expliquen el contingut temàtic de tota la obra, són els Periochae. També hem conservat les Epitonae , una mena de resums de la seva obra, que en permeten conèixer el contingut.
- Pg 136: text de Tit Livi:
Descripció que s’ajusta al regnat de Tarquini, el 5è rei de Roma (616- aC.). Era un rei guerrer, important benefactor per Roma. Erigeix el temple de Júpiter. Fa història i ha d’inclinar-se quan troba opinions contradictòries (?). Tarquini també fa el gran clavegueram de Roma, i també el circ.
TULI CORNELI TÀCIT
Neix al s. I dC., sota el regnat de Neró. Tindrà càrrecs polítics d’importància, sota Flavi i Domicià. I cap al 112-114, sota Trajà, serà diplomàtic a l’Àsia. S’ha proposat que nasqués cap al 55 dC, i la mort al 120 dC. De la seva producció literària, hi ha dues obres importants:
- Històries , iniciada c. 98 dC. : Són 14 llibres dels quals conservem els 4 primers, i un fragment del 5è. Temàticament, parla sobre els fets entre la mort de Neró fins a l’emperador Domicià, 69-96 dC.
- Anals , més tardana, c. 115 dC.: Són 16 llibres, però se n’han perdut. Conservem sencers de l’1 al 4 i de l’11 al 16. Parla dels fets entre la mort d’August i la mort de Neró.
Com a fonts històriques va usar els historiadors anteriors, i també hi tenen un paper important les Acta Senatus i les Acta Diurna.
- Fragment Llibre XV: text sobre la història de Neró: Explica el famós incendi de Roma, que dura 6 dies. També parla de la Domus Aurea. És un dels autors que va fer córrer el rumor de que era el propi Neró el qui havia provocat l’incendi. Però històricament és bastant dubtós.
SUETONI
La seva obra cabdal és la Vida dels dotze Cèsars. Vida dels dotze primers emperadors romans. És de gènere biogràfic. La primera biografia és la de Juli Cèsar, que va establir les bases del futur imperi, però no va ser un emperador.
- text: Biografia d’August: És la segona. August és el paradigma d’emperador per excel·lència. El tractament de la figura d’aquest és diferent de la de la resta. En els altres ens descriu qüestions negatives, però en aquest no, aquest és ideal. Explica el seu programa constructiu i de reforma de Roma. “August va trobar Roma de rajol i la va deixar en marbre”. Comença el programa amb el Fòrum d’August, construït per necessitat. Presidit pel temple dedicat a Mart Venjador. Mart i August s’acaben emulant. Aquest temple el trobem com a relleu en una ara d’altar. El temple real no s’ha conservat. Hi ha dos temples més que són importants, el d’Apol·lo al Palatí i el de Júpiter Tonant (al tron). Aquest últim estava al Capitoli, però tampoc s’ha conservat.
Ens proporciona moltes dades sobre l’art romà. És una font literària, per tant, per reconstruir com era el temple. Però també tenim el paper important de la numismàtica. Tenim dues monedes on hi ha informació vaga dels temples de Júpiter Tonant i el de Mars Cultor.
pensa que va ser realitzada cap al 113 dC., s. II dC. També ens informa del motiu pel qual s’erigeix. Es diu que és per mostrar l’altura d’un turó que es va haver de tirar a terra per construir el recinte. La columna té l’alçada d’aquest turó. Obra que simula la natura, el turó. Encara es discuteix el lloc d’emplaçament, no hi ha un acord total. Sabem que era coronada per una escultura ideal de l’emperador Trajà, nu, de bronze.
ICONOGRAFIA. VIRGILI I OVIDI
Textos mitològics, que tenen relació amb la iconografia.
VIRGILI : Escriu la Eneida , una mena de poema nacional, que entronca la pàtria romana amb la pàtria grega. Eneas és un heroi de Troia.
OVIDI : Les Metamorfosis.
