Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


gestio publica t2, Apuntes de Ciencia de la administración

Asignatura: Gestió Pública, Profesor: , Carrera: Ciencia Política i Gestió Pública, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 22/06/2017

arnau_va_ag
arnau_va_ag 🇪🇸

2

(1)

9 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2. MODEL BUROCRÀTIC DE L’ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA
Administració Pública Tradicional (APT) (Burocràcia)
Marc explicatiu
Algunes advertències
Diferents aplicacions en diferents països i diferents moments
històrics, ja que és un model teòric (dret administratiu / ciència de
l'administració)
Un model "teòric" - desviacions freqüents respecte al model a la
pràctica.
Es un model subjecte a crítiques i reformes, però encara
predominant.
El model de responsabilitat: la dicotomia wilsoniana
La Política és l'espai on es gestiona el conicte i es prenen les decisions
polítiques de caràcter vinculant. La seva base de legitimitat es la
democràcia. L'administració a més d'independent, ha d'estar al servei
de la població. Però està subjecta a les decisions polítiques -
contradicció? En la cúpula de l'administració aquestes relacions se
solapen. Pel govern és important tenir una administració que porti a
terme les seves polítiques.
. W. Wilson,(1887) the study of public administration: “L’administració
resta fora de l’àmbit de la política. Les qüestions administratives no són
qüestions polítiques. Tot i que la política estableix les tasques de
l’administració, no hauria d’obsessionar-se buscant maneres de
manipular-la. L’Administració Pública és l’execució detallada i
TEMA 2. MODEL BUROCRÀTIC DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga gestio publica t2 y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!

TEMA 2. MODEL BUROCRÀTIC DE L’ADMINISTRACIÓ

PÚBLICA

Administració Pública Tradicional (APT) (Burocràcia)

Marc explicatiu

Algunes advertències

  • Diferents aplicacions en diferents països i diferents moments històrics, ja que és un model teòric (dret administratiu / ciència de l'administració)
  • Un model "teòric" - desviacions freqüents respecte al model a la pràctica.
  • Es un model subjecte a crítiques i reformes, però encara predominant.

El model de responsabilitat: la dicotomia wilsoniana La Política és l'espai on es gestiona el conflicte i es prenen les decisions polítiques de caràcter vinculant. La seva base de legitimitat es la democràcia. L'administració a més d'independent, ha d'estar al servei de la població. Però està subjecta a les decisions polítiques - contradicció? En la cúpula de l'administració aquestes relacions se solapen. Pel govern és important tenir una administració que porti a terme les seves polítiques.

. W. Wilson,(1887) the study of public administration : “L’administració resta fora de l’àmbit de la política. Les qüestions administratives no són qüestions polítiques. Tot i que la política estableix les tasques de l’administració, no hauria d’obsessionar-se buscant maneres de manipular-la. L’Administració Pública és l’execució detallada i

sistemàtica de la llei pública. Cada aplicació particular de la llei general és un acte d’administració. Controlar els impostos, empresonar els criminals, transportar i lliurar el correu, equipar i reclutar l’exèrcit... tots són, òbviament, actes de l’administració. Però les lleis generals que diuen que tot això s’ha de fer estan, òbviament, fora i per sobre de l’administració. Els plans generals d’actuació governamental no són administratius; però l’execució detallada d’aquests plans sí que és administrativa”. PUNT 1 EM LRJPAC (1992): «Se perfilan así con nitidez los rasgos propios que definen al Gobierno y a la Administración como instituciones políticas diferencias y los que establecen la subordinación de la Administración. A la acción política de dirección del Gobierno»

Principis bàsics:

  • Separació: espai polític (legitimitat electoral) vs espai administratiu (expertesa)
  • subordinació de l'administració a la política (administració al servei del poder polític)
  • autonomia de l'administració respecte la política (per exemple en el procés de selecció de personal) = contradicció??

Què passa a la pràctica?

Model organitzatiu: la burocràcia weberiana Paperassa, lentitud, ineficàcia... O conseqüència inevitable del procés de modernització social. (M. Weber)? Burocràcia = connotacions negatives. Necessitat de desburocratitzar l’administració pública per millorar-la. 4 característiques bàsiques (racionalitat burocràtica - adequació dels mitjans als fins).

  • Meritocràcia: accés i carrera professional determinada per criteris de mèrit. (O bé per antiguitat. L'expertesa i els coneixements tècnics són imprescindibles.
  • Densitat de normes que regulen el comportament de l’organització (selecció i promoció interna del personal, estructura organitzativa,

Promeses del model tradicional de AP Una administració autònoma, lliure de les interferències polítiques, basada en la neutralitat i la competència professional. Una administració regida per criteris de racionalitat tècnica, que maximitza l’eficiència i possibilita el control. Una administració que garanteix un tracte just als usuaris: fonamentat en la llei (no arbitrari) i equitatiu.

Els efectes no desitjats del model burocràtic

  • Una organització burocràtica totpoderosa, amb forta ambició expansiva - burocràcies públiques que creixen mes enllà del que és òptim des d'un punt de vista econòmic (Niskanen). (Administració que es fa mes poderosa que el govern).
  • Una organització que actua com a gàbia de ferro pels seus membres, impedint aprofitar-ne la seva intel·ligència (Weber +Peters i Waterman) no es pot aprofitar la intel·ligència dels funcionaris ni els seus coneixements específics després d'anys treballant per l'administració. No es confia en ells, i no els fem servir com a actius.
  • Una organització mal equipada per respondre a demandes ciutadanes cada cop més diverses i sofisticades (Osborne i Gaebler).

Crítiques a la burocràcia (anys 70 - 80): del consens socialdemòcrata a l'hegemonia neoliberal.

  • Teoria de la sobreacumulació: centrada en el mida de l'AP: el desenvolupament de l'estat del benestar ha provocat un creixement desmesurat de l'AP. L'AP ha esdevingut una maquinària excessivament gran i complexa, la qual cosa general problemes d’ingovernabilitat i legitimitat.
  • Teoria del parasitisme: problema d’intensitat - excés d’intervencionisme. Un sector públic excessivament gran i intervencionista que “xucla la sang del sistema econòmic”, el paralitza i deixa sense vida.
  • Teoria de l'elecció racional.

Niskanen: premises

. Creixement descontrolat de la despesa pública (per sobre de l’òptim) - Les burocràcies estan dominades per persones que busquen

satisfer interessos particulars (passa en qualsevol gran

organització) - el principal interès del buròcrates és

augmentar els pressupostos sota el seu control. (+ poder

reconeixement, sous, ascens professional, seguretat

laboral...)

  • Els polítics no són capaços de posar límits a aquesta tendència

expansiva: els hi està bé (rèdits electorals) + estan en

posició d’inferioritat (desequilibri informal).

Niskanen: la burocràcia com a monopoli La metàfora del mercat

  • El producte és el pressupost
  • La demanda és la burocràcia
  • l’oferta és el govern. Fort desequilibri d’informació entre l'oferta i la demanda, les burocràcies tenen més informació sobre els serveis i els seus costos (expertesa i estabilitat). . Aquest desequilibri es tradueix en sobreproducció de despesa. Pressupost per sobre de l'òptim.

Niskanen: solucions

  • Enlloc de voler maximitzar el pressupost de control directe, prefereixen maximitzar el control indirecte: control i influència sense tantes complicacions.
  • El seu interès és, per tant, externalitzar tasques sota el seu control, no tant acumular-ne de noves.
  • Una explicació de l’emergència de la NGP des de la teoria de l’elecció racional.