INTRODUCCIÓ
El dret administratiu neix amb la Revolució francesa al 1789. L’objectiu d’aquesta
revolució era acabar amb l’Estat absolut (antic règim) i començar un nou règim. Per
tant, el dret administratiu és el dret d’un nou règim.
El principi de legalitat (si hi ha una norma i està vigent, s’aplica), que ve de la separació
de poders, és bàsic en el dret administratiu perquè en el nou règim es volia que
l’executiu quedés sotmès a la llei i a la resta de l’ordenament jurídic. El principi de
legalitat també suposa el sotmetiment de l’executiu a les finalitats pròpies de
l’administració.
Després de la Revolució francesa, la potestat normativa es divideix. El govern tindrà
potestat reglamentaria i la possibilitat de fer normes amb rang de llei (en casos
d’extrema i urgent necessitat). Així, l’executiu agafa una part de la potestat legislativa.
El govern presenta els projectes de llei. La majoria de lleis que s’aproven són les que
presenta el govern.
Després de la Revolució francesa es va crear un òrgan administratiu intern per
controlar l’executiu, que no acceptava el control judicial. Aquest òrgan intern és de
justícia retinguda, a França se’n diu Consell d’Estat. Posteriorment, el govern va
delegar-li la funció de control. Així passem de justícia retinguda a justícia delegada.
Aquest Consell d’Estat va ser un dels màxims creadors del dret administratiu. Va creant
una jurisprudència que dota de contingut al dret administratiu.
El poder legislatiu no acceptava tampoc el control judicial. Així, l’administració té
privilegis enfront el poder judicial:
-L’autotutela: Totes les resolucions que dicti l’administració es presumeixen
vàlides, són eficaces immediatament i són executives i executables. Els mitjans
de l’administració per executar les seves accions són:
Embargament del patrimoni: L’administració pot disposar del patrimoni
de les persones en cas de que no paguin la sanció econòmica.
Multes coercitives
Compulsió sobre les persones
-Potestat: Poder que té l’administració de suprimir o modificar la propietat.
L’interès públic està per sobre de la propietat privada.
-L’execució de sentències: Quan hi ha un procés judicial al contenciós-
administratiu, s’acaba i la sentència és condemnatòria, és l’administració
l’encarregada d’executar la sentència.
-Recurs administratiu: Abans d’impugnar en el poder judicial, el ciutadà pot o, a
vegades, ha d’interposar un recurs davant l’administració. Així l’administració
té la possibilitat de revisar els seus propis actes administratius.
-Revisió d’ofici: La llei li reconeix a l’administració que quan ningú ha
recorregut, si aquesta detecta que un acte està malament, la pròpia
administració pot declarar l’acte nul.
