¡Descarga john stuart mill 2º bachillerato y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!
John Stuart Mill (1806-1873)
- El pensament de Mill arrenca en l’empirisme i el liberalisme anglesos.
- El principi d’utilitat és el punt de partida de Mill.
- (^) A diferència de l’utilitarisme clàsic,ell considera que no és el mateix felicitat i satisfacció.
Utilitarisme: Es pot caractaritzar per la concepció politicomoral i el seu intent reformista econòmicosocial.
Defensa la felicitat com a criteri moral i, com a criteri polític, la felicitat per al major nombre de persones.
▲ Soposa al puritarisme anglés.
▲ La seva base filosòfica recau en Epicur,qui distingia entre 3 tipus de desig:
■ Naturals i necessaris(menjar,dormir,..)
■ Naturals i no necessaris(Menjar molt,dormir molt,…)
■ (^) No naturals i no necessaris(no recomenables)
▲ Plaer,la felicitat,la satisfacció,l’absència de dolor= allò útil(que també identifica com a bó).
▲ Proposa que la societat i l’Estat s’han de regir pel principi de la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
▲ Útil és allò que promou la màxima felicitat,plaer i evita el dolor,el mal,… Principi
d’utilitat: Aquest principi afirma que s’ha de promoure el plaer ,el
bé, la felicitat i evitar el dolor,el mal.
Aligual que per plaer s’entén l’absència de dolor,la satisfacció,…per infelicitat s’entén el dolor,la privació de plaer…
L’utilitarisme de Mill:
Considera que realitzem accions bones per tal de produïr felicitat,que és el
plaer i l’absència de dolor.
Per Mill,la felictat no consisteix en la recerca i consecució de qualsevol forma de “qualsevol plaer”, no tots els plaers estan al mateix nivell,ni tots els plaers són igual de desitjables i valusosos.
L’autor,doncs, fa una distinció qualitativa dels plaers i els separa en:
▲ Sensuals:Inferiors,corporis,efímers(ex:Menjar)
▲ Intel·lectuals:Els més elevats,aquells que estimulen la ment,els sentiments i la imaginació.
*A diferència de Mill, Bentam fa una distinció quantitativa de del plaer
Però,a més, un element fonamental perquè hi hagi felicitat es que hi hagi dignitat ,que alhora implica autodesenvolupament i individualitat.
♦ L’autodesenvolupament : és la capacitat de crèixer tot modificant les nostres opinions quan sifui necessari.Una persona s’autodesenvolupa a mesura que va creixent.
♦ L’individualitat : És el desevolupament de cada persona a partir de les seves capacitats i sense deixar-se influir per res,sobretot de l’influència que prové de l’opinió pública.
L’home arriba al màxim desenvolupament de les seves capacitats i dignitat quan tria els plaers intel·ectuals.
L’autor distingeix la satisfacció privada i el bé públicConsidera que s’ha de
treballar per tal de reduïr la diferència entre aquests dos i, mentrestant,el sacrifici d’un individu
per al Bé públic és la màxima virtud: Utilirarisme altruista.
Però,Mill diu que la felicitat no és l’últim fi,sino que és l’home i per això cal defensar- lo.L’home,l’ésser humà,Mill el concep com a aquell qui,tot i formar part de la natura,està sotmés a la llei del progrés i perfeccionament.(perspectiva il·lustrada).
La felicitat individual és major si contribueix a la felicitat de tots .Un individu amb dignitat preferirà sacrificar la seva felicitat individual pel bé públic.A més,cada individu és reponsable
de la felicitat dels altres. Cap sacrifici personal té valor per sí mateix sinó en la
mesura que augmenta la suma total de felicitat.
Accions petites que no afecten no serveixen per res.D’aquesta manera,una individualitat inconformista que s’oposés als prejudicis socials i actués moguda per un judici imparcial i per la racionalitat seria més útil per a la societat que una individualitat sumisa ,la qual no aportaria res
i no ajudaria al progrés.Per tant, una idividualitat inconformista (s’posa als prejudicis i es
mou per la racionalitat) és un dels i és més útil per a la societat que una individualitat
sumisa.
Mill és un defensor de l’individualitat,de l’autonomia i de la iniciativa
individual.L’individu és independent respecte de la societat(en aquest punt,Mill,es
distància de l’utilitarisme clàsic).L’autodesenvolupament i les capacitats de cascú seràn
les que aniràn indicant la direcció per tal d’arribar a ser alguna cosa.L’individualitat es
presenta com un baluard contra la tradició,els prejudicis,…Per tant, l’Individualitat
serà l’element més importat per al progrés.
El lliure desenvolupament de l’individualitat és necessari per aconseguir la felicitat
i,també la modernitat i els ideals dels il·lustrats. El problema està en les dificultats
que presenta la mateixa societat alhora de permetre el complet desenvolupament
individual de les persones.Una societat que no faci possible aquest complet
desenvolupament no mereix rebre el nom de moderna i suposarà un seriós límit per al
progrés social.
Mill no accepta el paternalisme ni la moralitat.Però ,quan una acció perjudica a més gent,el frena el principi del dany.La coseqüència de deixar que els individus tinguin llibertat és més avantajosa que intervenir constantment,socialment és més positiu.
Les limitacions per tal són poques:
-No provocar dany.
-Dret a l’educació.Tothom a de ser alfabet per tal que hi hagi sufragi.
Prohibició de treballar més enllà del que prevenen les lleis.
(FALTA LO DE EL PRINCIPI PATERNALISTA,…)
