¡Descarga John Stuart Mill y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
JOHN STUART MILL
BIOGRAFIA
• Neix a Londres al 1806. Va rebre una educació
molt estricta per part del seu pare, qui li restringeix les creences religioses, dogmatismes, supersticions… i fins i tot el contacte amb altres infants i l’accés a la poesia.
• A l’inici de l’adolescència ja tenia una cultura d’un home de 30 anys.
• Menyspreava les emocions. Això el va fer entrar en una profunda crisi als 20 anys. Es va rebel·lar contra
la seva estricta educació, contra l'utilitarisme (encara que sense trencar amb ell) i es va obrir a nous corrents intel·lectuals, com el positivisme de Comte, al pensament romàntic i al socialisme.
• Es va casar amb Harriet Taylor després de 21 anys d’amistat. Ella va inspirar la defensa dels drets de
les dones al seu pensament
♦ Obres més importants.
1. Sobre la llibertat : On s’exposa la seva teoria política utilitarista
2. Utilitarisme : S’exposa la seva teoria ètica.
3. Altres: Autobiografia, De la servitud de les dones, Sistema de lògica...
PRECEDENTS DE L’UTILITARISME DE MILL:
CONCEPCIÓ MORAL
Tothom desitja la felicitat i aquesta se sol identificar amb el plaer. Mill justifica el desig de felicitat general del comportament efectiu de la gent així: “Cada persona desitja la seva pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir. La felicitat general és doncs un bé per totes les persones considerades en conjunt. La felicitat és doncs, un dels fins de la conducta (conducta bona: felicitat) i en conseqüència, un dels criteris de la moralitat.”
▲ Justificació de la felicitat general
▲ El deure envers la felicitat general
La felicitat que postula mill → Felicitat que arribi a tothom. Proposa la importància en la idea del bé comú i l’identifica amb l’obtenció efectiva de la més gran felicitat pel màxim nombre de persones. És a dir:
-Felicitat de Mill: Bé comú → fa que hi hagi una gran felicitat per un gran nre de persones. [Com + bé, + felicitat]-
Les qüestions d’estat s’han de jutjar des d’un càlcul utilitarista que maximitzi aquesta suma de satisfaccions i minimitzi el dolor i malestar social i individual. (Guia de l’estat)
• D’on sorgeix l’obligació de promoure la felicitat general?
1. Motivacions externes: (càstigs i recompenses) explicables a partir de la religió i la
societat.
Aquestes influècies expliquen que Mill sigui un ferm defensor de les llibertats individuals i rebutgi les condicions de vida del camp. L’utilitarisme és doncs, una concepció moral i un programa de reforma económico - social que pretén la felicitat (mitjançant la llibertat)
Motivacions internes: Sentiment del deure o la
consciència moral 1 , que fa evident la nostra
obligació d’afavorir la felicitat general i que, si l’ignorem, fa que sentim remordiments.
Com que l’altruisme no és una tendència espontània en els humans, cal que l’educació la promogui.
▲ Reforma moral de la societat
Mill estableix una jerarquia en la qual fa una distinció qualitativa dels plaers.
REFORMISME ECONÒMIC I SOCIAL:
Mill considera inacceptables les condicions dels treballadors durant la Revolució industrial (jornades de 12/14h, nul.la protecció legal, salaris mínims...) La societat industrial comporta una forta desigualtat entre burgesia i proletariat. Stuart Mil, basant-se en el ppi utilitarista del bé comú, vol disminuir la desigualtat proposant que l’estat intervingui en la millora de les condicions. No qüestiona radicalment el capitalisme.
▲ Rebuig del naturalisme econòmic
La proposta de legislació social de Mill rebutja el naturalisme econòmic. (que les lleis del mercat siguin naturals). Segons Mill, la legislació ha de fomentar les cooperatives de producció i ha de limitar el dret a l’herència ja que sinó es perpetuarien les diferències econòmiques. Hi ha d’haver reformes constants per eliminar la gran desigualtat!
FILOSOFIA POLÍTICA
Mill encerta en els seus pensaments sobre el poder de l’estat o les llibertats individuals i les seves reflexions han acabat configurant una concepció sobre l’ésser humà i la societat que es coneix com: Concepció liberal. Mill es proposa examinar la llibertat social , és a dir, la naturalesa i els límits que pot exercir l’estat o societat sobre l’individu. (És a dir, l’acció política ha de tenir com a objectiu la felicitat col·lectiva i per això el govern ha d’actuar sota uns límits i marges per respectar la llibertat i felicitat individual ).
▲ Llibertat, individu i societat
La llibertat segons Mill, pot ser:
1. Llibertat interior (lliure albir o positiva): Capacitat interna de cadascú per decidir actuar d’una manera o
d’una altra. Llibertat intrapersonal (dins de la persona)
2. Llibertat exterior (civil i social): És aquella que té tot individu que viu en una societat amb absència de
coaccions. Aquesta llibertat permet a l’individu l’auto desenvolupament personal segons els criteris de cadascú, no anul.la la voluntat de ningú ( l’individu pot fer el que vulgui dintre d’uns marges)
▲ Llibertats civils i socials
La llibertat negativa, és una condició necessària del ple desenvolupament personal: llibertat de consciència, d’expressió, culte... [Ei! Però.. aquesta llibertat es pot malmetre per culpa de les coaccions socials, religioses o de tiranies (Mill odia les tiranies, ell es proclama demòcrata ]. Mill defensa doncs un conjunt de llibertats civils, socials i polítiques: els drets individuals.
1 Sentiment subjectiu de la nostra ment que (independent de si és innat o adquirit) forma part de la naturalesa humana i es relaciona amb
el desig de viure en societat i amb l’afectivitat i la simpatía emocional de la vida comunitària.
Mill situa les satisfaccions intel.lectals, l’altruïsme, els aspectos comunitaris…:els plaers emocionals i morals per damunt dels més vulgars I sensorials. Hi ha plaers
- desitjables que d’altres ja que proporcionen una felicitate superior. Mill obre pas a una reforma moral de la societat: L’ideal utilitarista. (FELICITAT GENERAL ÉS LO + IMPORTANT)
