¡Descarga John Stuart Mill y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
BLOC I
John Stuart Mill va nèixer a Londres (Anlglaterra) el 20 de maig de 1806 i va
morir l’any 1873 a Aviñó (França). Fill d'un sabater que primer volia ser un
ministre presbiterià de culte i que esdevingué agnòstic després de la reunió i va
romandre sota la influència de J. Bentham. Pel que fa al marc polític general, el
liberalisme és el context en que la filosofia moral i social de John Stuart Mill, i
l’utilitarisme és desenvolupat. Aquest autor no era un liberal estrictament
parlant, però sovint es considera un demòcrata radical. Solidaritzat amb
posicions socialistes de la temporada i va ser aficionat a la superació de
l'antítesi entre el capitalisme i el socialisme a través de sistemes cooperatius.
Tot i així, volia que vostè consideri un liberal per ser un antiestado i per la seva
reclamació d'iniciativa individual. Límit de la intervenció de l'estat és un requisit
de la llibertat. En filosofia política, liberalisme és el que es coneix com la teoria
de l'estat mínim, és a dir, mínima participació de l'estat en l'economia i la
mínima intervenció de l'estat a la vida privada. Els individus els que són
mantenir la iniciativa i el control sobre les seves pròpies vides. Com davant la
teoria és socialisme o "estat màxim", que considera que l'estat ha de controlar
l'economia. També anomenat garanties de l'estat, ja que garanteix uns drets.
Això hauria no deduir que el Mill és un individualista.
El que vol aquest autor és que les lleis i acords socials posin la felicitat o els
interessos de cada individu en harmonia amb els interessos de la societat.
D'aquí es segueix o suggereix que un dret és una cosa que la possessió és
garantida per la societat, tenint en compte la utilitat general. La comunitat es
rebutjaran només quan generant barreres a la lliure iniciativa i la creació de la
diversitat. Pel que fa al context científic, molí com tota una generació de filòsofs
del segle XIX, està envoltat per ciència imperant en el seu temps, positivisme i
l'estudi dels fets. La vida dels éssers humans es regeix per dos tipus de lleis,
els materials,que són de tipus causal i determinista [criteris de necessitat] lleis
de tipus psicològic. La causa que preval en aquest tipus de dret no és rígid i
permet justificar la llibertat (concepte molt important en la filosofia de Stuart
Mill). Llibertat existeix com a concepte perquè podem concebre que la lògica i
psicològica necessita per la llibertat i la diversitat humana. Això porta l'autor per
argumentar contra tots els presumpte Fundació absoluta de la moral (Platonica,
kantiana), sense ser aquest un escèptic. És fonamental en l'estudi de la
filosofia del Molí a ser clars sobre la relació que aquest autor s'estableix entre la
manera de saber que l'ésser humà disposa d'una banda i la possibilitat de la
llibertat en les accions que realitza home. El seu estudi del concepte de llibertat
en primer lloc i per tant per posar en pràctica aquesta llibertat en el context de
l'ètica utilitarista, és a dir, en la pràctica d'accions que l'objectiu final és la utilitat
està relacionat d'aquesta manera.
Pensament de l’autor
El pensament de l’auto queda reflexat principalment en dos obres: S’obre
l’utilitarisme (on explessa el seu pensament ètic) i Sobre la llibertat (on
explressa el seu pensament polític).
Pel que fa a l’ètica, Mill creu que els homes realitzen accions bones perque
esperen que aquestes els produeixin plaer, ja que el que cerquen es la felicitat.
Actuem bé perque això ens fa feliços. Allò bo és allò útil, per això les accions
útils són les que ens condueixen cap a la feliçitat. Tot el que poguem desitjar o
buscar no és altre cosa que la felicitat. Les nostres accions morals sempre
aniran encaminades a fer-nos feliços. Si perseguim la virtud, estem buscant un
mitjà que ens condueixi un únic fi (la felicitat).
La felicitat col·lectiva l’aconseguim mitjançant l’utilitarisme de la rega: hi ha
d’haber una regla universal sota la qual queda sotmés el principi moral de la
utilitat.
Mill fa una distinció qualitativa dels plaers, ja que no tots tenen el mateix valor.
Direrencía entre els plaers sensuals (inferiors. corporis i efímers) i els plaers
intelectuals (més elevats. estimulen la ment, els sentiments i la imaginació).
La norma per ser feliç es basa en l’autodesenvolupament personal, entés com
la capacitat per créixer (per coneixer).
També fa una distinció entre acontentament: implica una felicitat individual i
egoísta (no moral) i la verdadera felicitat: social i colectiva i està vinculada a un
sentiment comunitari (està relacionada amb el fet de gaudir solidariament).
L’utilitarisme de la regla és compatible amb “la més gran felicitat pel màxim
nombre de persones”.
Pel que fa al pensament polític de Mill és liberalista (Estat mínim).
L’acció política ha de tenir com objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Rebuig
cap a les dictadures, es considera demócrata.
El gobern (poder) pot actuar dins d’uns límits: ha de respectar la llibertat
individual: “cercle de no interferencia” és l’àmbit on l’individu té absoluta llibertat
i ningú hi pot intervenir. Les persones són lliures sempre i quan respectem “el
principi del dany” ( som lliures mentre les nostres accions no generin dany a
altres i, també complim les obligacions socials). Mentre una persona no malmeti
a una altre i compleixi amb les seves obligacions respecte la societat (EX:
pagar impostos), el gobern ha de respectar aquesta llibertat.
Aquests l’imits també s’apliquen a la societat en general i a l’opinió pública.
Mill es un defensor de la diversitat individual, perque defensava la intolerancia
de la opinió pública repecte als temes de creençes religioses i h’abits culturals
càrrega fixada segons un principi equitable) dels treballs i sacrificis que suposi la defensa de la societat o dels seus membres quan sigui objecte d’ofenses o vexacions.” 1 Mill defensa la llibertat individual a la hora de poder actuar sense interferir els interessos dels altres. Mill explica que l’educació tindria que ser-hi per totes les persones i que cada persona hauria de tenir una educació la qual li faci fer tenir un criteri propi de pensament. Amb això explica mill que cada persona podrà tenir un interès propi, i serà lliure de posar-ho a prova aquest objectiu personal. També les persones podran participar opinant sobre el seu objectiu i podran reforçar aquest objectiu amb opinions diverses tot i que finalment un mateix serà qui tingui la darrera paraula. “Però pel que fa als interessos de cadascú la seva espontaneïtat individual te dret a exercitar-se lliurament. És possible que els altres li brindin ajut al seu judici.” 2 Segons mill, totes les persones tenen unes qualitat diferents, però d’aquestes es poden destacar en si són bones, que es poden atribuir al apropament de la perfecció humana, en canvi si son qualitats dolentes, aquestes seran contraries a la admiració. L’autor explica que les persones que actuen d’una forma dolenta seran reprotxades per els demes ciutadans i aconsella que l’individu que actua malament eviti el sentiment de critica, s’ha de prevenir que continuï actuant incorrectament. Els individus son lliures de escollir, d’opinar i d’actuar d’una manera lliure. Condemna diverses qualitats perjudicials com la falsedat, la crueltat, la malicia etc. Perquè es immoral en qualsevol societat però considera que hi han algunes les quals no son del tot immorals i no tenen intencions malignes. Afirma que totes aquestes qualitats immorals que suposen una infracció envers a una altre persones tindran una reprovació social. Mill fa una distinció de l’home amb una illa. Ell nega que l’home sigui equivalent a una illa perquè considera que es impossible que el seu pensament o les males accions no afectin directament o indirectament als altres. “No hi ha ningú que sigui un esser enterament isolat: és impossible que una persona es nogui seriosament o permanent sense que el mal atenyi almenys als individus mes propers amb qui es relaciona i sovint els situats més enllà d’ells” 3 , explica que les persones madures que actuen d’una forma incorrecte han de tenir un vigilància ja que no han sabut actuar d’una forma correcte, amb això tots els vicis que poden caure les persones com el joc, la beguda, la peresa etc. Seguessin sancionats i vigilats per la societat. Per mill, les accions que no eren moralment correctes s’havien de vigilar i corregir, però també pot passar que en certes circumstancies, hi han accions que tot i ser immorals tenen una certa justificació “De la mateix manera, en el sovintejat cas d’un home que causa problemes a la seva família per donar-se a mals hàbits, mereix retrets per la seva duresa i ingratitud, però també pot ésser- ne objecte per conrear hàbits que en sí no son viciosos, si causen aflicció a aquells amb els quals comparteix la seva vida o que depenen d’ell per vincles personals per a llur conhort.” 4
1 Atena, Capítol IV Pàg. 232-
(^2) Atena, Capítol IV Pàg. 235
3 Atena, Capítol IV, Pàg. 239 4 Atena, Capítol IV, Pàg. 239
Sempre que hi hagi un dany a un individu o a una col·lectivitat passa a ser tema de la moralitat o el dret. Mill no estava d’acord en la conducta que es imposa a la societat de esperar a aquelles persones que poden fer una acció errònia e irracional a que facin una mala acció per imposar-li una punició jurídica o moral “Però no estic gens d’acord a tractar aquesta qüestió com si la societat no tingues altres mitjans per tal de alabar els seus membres mes febles al nivell ordinari de conducta racional que esperà que perpetrin alguna acció irracional i aleshores infligir-los una punició jurídica o moral per aquesta transgressió.” 5 La societat en un principi ha tingut el poder de les generacions antigues, ja que ha pogut inculcar una conducta racional en la vida, la següent generació per mill es l’encarregada de inculcar uns valors a la següent generació tot i que no podrà tornar totalment bons als membres de la futura generació ja que aquesta tampoc es perfectament bona. Per això diu que s’ha d’imposar a aquelles persones que tinguin un criteri i un pensament propi perquè aquestes no es vegin influenciades per unes altres. Mill parla de majories i minories, diu que sempre en una societat hi ha una majoria que s’imposa a una minoria. La majoria tot i que tingui una opinió incorrecta sobre alguna cosa acabarà sent correcta. Ell està en contra d’això i diu que sempre hi ha una minoria que sent com si això sigues un ultratge als seus sentiments i afirma que no s’hauria d’imposar un pensament col·lectiu, ja que una persona ha de tenir un criteri propi.
El Utilitarismo Capítulo II: ¿Qué es el utilitarismo? Mill vol desvincular-se del “necio error de suponer que quienes defienden la utilidad como críterio de lo justo e injusto” 6 y meramente familiar que opone la utilidad al placer. Està d’acord a Bentham pel que fa a que la teoria de l’utlitat “entendiendo por ésta no algo que hubiera que contraponer al placer” 7 , aquests son compatibles. Ell pensa que tot acte cerca la felicitat, que s’enten com plaer, i ell reu que tots els que critiquen l’utilitarisme es perquè no l’interpreten com srealment s’ha dinterpretar. “Sería absurdo suponer que los placeres dependen solo de la cantidad” 8 , ja que hem de considerar la qualitat d’aquests. Mill distingueix dos tipus de plaers, els de la sencació i els de l’intelecte, i diu que “los placeres del intelecto, de los sentimientos y de la imaginación,un valor mucho más alto en cuanto placeres, que a los de la mera sensación” 9 , es a dir, fa una distinció jerarquica entre plaers. Després per valorar si un plaer es millor que un altre diu que tenim que fer us de el terme qualitatiu i no quantitatiu, peró per molta qualitat que tinguin els plaers sensibles, mai superaran els intelectuals.
5 Atena, Capítol IV, Pàg. 242
6 El Utilitarismo, Capítol II Pàg 6 7 El Utilitarismo, Capítol II Pàg 6 8 El Utilitarismo, Capítol II Pàg 7 9 El Utilitarismo, Capítol II Pàg 7
Capitulo IV: De qué classe de prueba es susceptible el principio de utilidad
Preguntar-se pels fins és preguntar-se quines coses són desitjables. Mill obserba el que la doctrina utilitarista estableix el que és la felicitat i aquesta “es deseable, y que es la única deseable como fin” 15. La felicitat es pot considerar un be individual, però l’hem de tenir en compte com un be col.lectiu “la felicidad es un bien para el conjunto de todas las personas” 16 convertint-se en un dels fins de conducta i del criteri moral. Mill esmenta un altre cop que es crítica l’utilitarisme dient que hi ha més coses desitjables com pot ser la virtut o el plaer, però l’utalitarisme no nega això, només diu que el desig final es la felicitat.
La única proba de que un objecte sigui visible, és que la gent vegi aquest efectivament, això succeeix amb altres formes d’experiència. No es pot donar cap raó de que la felicitat és desitjable, a no ser que cada persona desitgi la seva pròpia felicitat. Ara bé, això és un fet i no només tenim la proba adequada de que la felicitat és un be, també ho tenim de tot el que és possible exigirli: “la felicidad de cada persona es un bien para esa persona, y que, por tanto, la felicidad es un bien para el conjunto de todas las personas.” 17
El diner no és desitja per a aconseguir un fi concret, és desitja com a part del fi. Aquest fi deu ser un fi cap a la felicitat. Amb la majoria grans d’objectius de la vida humana passa el mateix, només que cada un d’aquests porta implícits certa quantitat de plaers immediats, que almenys té la aparença de ser-li naturalment inherent, cosa que no pots dir-se del diner. L’atractiu natural del poder i la fama consisteix en l’immens ajut que presenten l’assoliment dels nostres demés desitjos.
Mill creu que totes les coses desitjables que ajuden a arribar al desig final (la felicitat), tu pots desitjar un plaer que aquest et servirà per adquirir altres, però estimar aquest com únic, ell ho explica parlant del diner o la fama, llavors “ Lo que una vez se deseó como instrumento para el logro de la felicidad, ha llegado a desearse por sí mismo.” 18.
La virtud, segons la concepció utilitària, és un be d’aquest tipus. Mai va haber un motiu o desig original d’aquesta. A no ser de la seva propietat de conduir al plaer y, concretament, a la prevenció del dolor.però, a causa d’aquesta afirmació, se la pot considerar com un be en si mateix desitjant-la com a tal amb més intensitat que qualsevol altre be.
15 El Urilitarismo, Capítol IV, Pàg. 24 16 El Utilitarismo, Capítol IV, Pàg. 24 17 El Utilitarismo, Capítol IV, Pàg. 24 18 El Utilitarismo, Capítol IV, Pàg. 25
Ell diu que passa el mateix amb la virtud, però aquesta es diferencia de les altres en que, les altres es poden portar a perjudicar a altres persones per tal d’aconseguir-la, mentre que la virtud es beneficiosa per als altres, llavors la virtut estarà per sobre dels altres desitjos alhora de arribar a la felicitat general. “No se desea nada más que la felicidad” 19 el que cerquem els essers humans amb les nostres accions és la felicitat. Tot el que no es desitgi com a mitjà per un fi diferent, es desitja com a part de la felicitat, i no és desitja per si mateix fins que hagi arribat a ser-ho.
Els únics que desitgen la virtut per sí mateixa són els que tenen consciencia de que és un plaer, o perquè tenen consciència que està exempta de dolor o per els dos motius alhora. Com en realitat el plaer i el dolor rares vegades existeixen per separat, sinó junts casi sempre, la persona sent plaer al assolir cert grau de virtut i, sent dolor quan no assoleix aquest en major grau. Si cap d’aquests sentiments no causen ninguna sensació de plaer o dolor, no desitjaría la virtut, o la desitjaria nomes per els beneficis que aquesta por produir.
Per Mill, un desig comporta la idea de que és agradable, però també pot comportar una absència de dolor, això son fets que comporten un desig. Però ell distingeix desig de voluntat i diu que “a menudo deseamos solo porque queremos.” 20 , però diu que això moltes vegades passa per acostumar-se, o com diu ell, un hàbit. Moltes coses diferents, que al principi es van fer amb un fi determinat, continuen fent-se per hàbit. Algunes vegades això es fa inconscientment, altres, de manera conscient.
Per Mill perquè una persona cregui en la virtud la te que assimilar com aradable o com absència de dolor, i diu que “La voluntat es hija del deseo y solo deja el dominio de su padre para passar al del hábito” 21. La virtut no es un be en si mateix, es un mitja per arribar a la felicitat general. El que una cosa sigui resultat de l’hàbit, no evidencia que sigui totalment bona.
19 El Utilitarismo, Capítol IV, Pàg. 26 20 El Utilitarismo, Capítol IV, Pàg. 27 21 El Utilitarismo, Capítol IV, Pàg. 27
Conclusions
Jo opino que l’utilitarisme no és un egoisme ja que la felicitat és el criteri
utilitarista del que és correcte no és la felicitat de l'individu només, però de tots
els qui estan preocupats. S'ha de buscar la felicitat de tots, perquè tots els
éssers dotats de sensibilitat estan preocupats per l'acció, i que per tant ha de
ser inclòs en el càlcul utilitarista. La normativa hauria de ser valor universal, no
purament subjectiu. Accions afavoreixen un individu, com a mínim no té danys
en la resta d'humans. És feliç plenament si el seu entorn és feliç. A l’tilitarisme
són el principi de Justícia utilitarista i liberal que defensa l'equitat i igualtat
d'oportunitats per a tothom. Els interessos de tots són els mateixos en la presa
de decisions. Tractar persones igualment no és que són tots iguals, però oferir
les mateixes oportunitats. L'estat serà més només més oportunitats
desenvolupar la diversitat i la creativitat per oferir.
John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en si mateix, i que
les accions seràn considerada bones o dolentes segons si proporcionen la
felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que es considera la felicitat com la
recerca del plaer i el dolor de fugir. Aquesta afirmació pensó que és coherent ja
que les accions que realitzem serán bones sempre i quan ens produeixin
felicitat i no perjudiquin als demés.
Estic d’acord amn el paper del Govern a l’hora d’intervenir en la vida privada de
les persones i, que només interfereixin en aquestes quan algúna persona
realitzi alguna acció la qual perjudiqui a altres persones.
M’agradaria afegir que personalment el text m’ha resultat difícil d’entendre, en
més d’una ocasió per tal de comprendre millor el que l’autor pensava, he llegit
varies vegades els capítols. Els capítols els he trobat d’una dificultat similar.
La visió que te Mill de la felicitat i l’explicació que fa sobre com cerca aquesta,
concorda amb els meus ideals i penso que cada persona busca assolir la
felicitat. Mentre que en el camí d’assolir la felicitat no realitzem accions que
puguin ser perjudicials cap a altres, estem en ple dret de poder cercar aquesta
aquesta a través d’accions útils. El Govern, per tant s’ha de preocupar de
garantit la felicitat col·lectiva.
Bibliografía
Autor: Autors diversos
Títol: ATENA
Editorial: La Magenta
Ciutat d’edició: Barcelona
Any D’edició: 12/06/
Autor: Esperanza Guisán
Títol: El Utilitarismo
Editorial: Alianza
Ciutat d’edició: Madrid
Any d’edició: 2014
