JOHN STUART MILL....................., Diapositivas de Filosofía

¡Descarga JOHN STUART MILL..................... y más Diapositivas en PDF de Filosofía solo en Docsity!

JOHNJOHN

STUARTSTUART

MILLMILL

ÍNDEX

● (^) Hi trobem els corrents filosòfics de

● (^) Idealisme de Hegel

● (^) Positivisme cientificista de Comte

● (^) Liberalisme de J.S. Mill

● (^) Materialisme històric de Marx

● (^) Vitalisme irracionalisme de Nietzsche

● (^) Malgrat la seva heterogeneïtat totes tenen en comú la crítica a l’Idealisme

hegelià , considerat

• (^) Massa abstracte
• (^) Incapaç d’explicar els fenòmens reals de l’existència

Comte

Mill

Marx

Nietzsche

El segle de les revolucions

● (^) L’ esperit revolucionari s’escampa des de França arreu d’Europa:

● (^) Després de la Revolució Francesa (1798) es produïren les del

● (^) En fracassar ambdues, es fan intents de restauració que no

aconsegueixen restablir ni l’equilibri ni la pau social.

● (^) Després de la Revolució francesa la burgesia que havia donat

suport als ideals revolucionaris de la llibertat, igualtat i fraternitat

• (^) Assumeix la defensa dels nacionalismes independentistes i
• (^) Restaura les monarquies

1830

1848

Però, imposa a L'Estat el principi Liberal de no Intervenció Econòmic i social

Després d’aquestes revolucions la classe social que en surt més directament afavorida és

la burgesia ● (^) Que sempre acaba fent prevaler els seus interessos ● (^) Enriquida als segles anteriors per l’apogeu del comerç i les finances del capitalisme mercantil ● (^) Aconsegueix el poder polític i amb els avenços científics ● (^) Imposa un capitalisme industrial c om a model de producció i organització econòmica i social les crueltats del qual no trigaran a posar-se de manifest

**BURGESIA ENRIQUIDA + PODER POLÍTIC

• AVENÇOS CIENTÍFCS = CAPITALISME INDUSTRIAL**

La gènesi del moviment obrer

Com a conseqüència d’aquesta situació va prenent cos una nova classe social constituïda per

● (^) Masses ingents que fugen de la misèria del camp ● (^) S’amunteguen en barris perifèrics de les ciutats industrials

Així sorgeix la classe proletària :

● (^) Integrada pels treballadors de la indústria

• (^) Víctimes de la misèria
• (^) La desolació
• (^) La desgràcia

Com posa de manifest la novel·la realista a partir de 1830 plasmada en obres de

DICKENS BALZAC TOLSTOI

Cap al liberalisme polític

● (^) Aquesta reflexió pren una força especial a partir del Renaixement amb els estudiosos del Justnaturalisme

En fonamentar el dret en la mateixa natura de l’home, proclamen la igualtat originària i, per tant, de tracte entre individus ● (^) A aquest plantejament de teoria política s’hi afegeix les exigències pràctiques derivades del

• (^) Desenvolupament econòmic i
• (^) El sorgiment de la burgesia mercantil al llarg del segle XVII Aquesta reclama la tolerància en el terreny religiós i ideològic i considera necessària una pax fidei que eviti les guerres de religió i permeti els intercanvis comercials

Bodin Althusius

En aquest context s’originen les idees de LOCKE sobre els drets individuals previs a la societat i sobre la divisió dels poders en l’Estat que constitueixen els fonaments del liberalisme polític que es desenvoluparà al llarg dels segles XVIII i XIX

● (^) Considerar l’Estat des d’una perspectiva diferent permet, especialment a Anglaterra, la creació de teories econòmiques que tracten d’explicar el funcionament de la nova economia nascuda arrel de la industrialització ● (^) Trobem una nova situació iniciada al s. XVIII amb:

Cap al liberalisme econòmic

● (^) La revolució agrícola ● (^) Ús de l’energia del vapor ● (^) Introducció de modernes màquines tèxtils ● (^) Problemes socials produïts per ● (^) L’augment de la població ● (^) L’èxode rural

Aquests factors fan que se centri l'atenció en l'economia

El pensament liberal creu que:

● (^) La iniciativa privada

● (^) La lliure competència

● (^) El mercat

La manca de restriccions defensada per aquest corrent filosòfic és

Laisser faire, laisser passer (deixa fer, deixa passar)

Així, amb el Liberalisme es consolida la idea que és necessària la llibertat d’empresa i de comerç per assolir una major felicitat de la societat

Són un mecanisme autònom capaç de produir per si mateixos el desenvolupament econòmic i el progrés social

En aquest context apareix

John Sutart Mill ( 1806-1873 )

Va ser:

● (^) Continuador dels plantejaments de l’Empirisme, especialment de Locke i Hume

● (^) Reformulador de la teoria utilitarista, seguint els passos de Bentham, pensament que el seu pare, el també filòsof, James Mill l’havia introduït

TEORIA ÈTICA

1)El principi d'utilitat: plaer i felicitat

2)L'Hedonisme Universalista

3)Utiliat i virtut

4)Ésser humà i felicitat

4. TEORIA ÈTICA

En aquest apartat parlarem de

Criteri de correcció de les accions

Teoria de la vida

Jerarquia dels plaers: qualitat i quantitat

4.1. El PRINCIPI d'UTILITAT: PLAER i FELICITAT

En aquest apartat parlarem de

Per infelicitat el dolor i la falta de plaer

● (^) Els principis fonamentals de la moralitat són per Mill

● (^) L’utilitarisme considera com el criteri de correcció de les accions

● (^) Les accions són

Per FELICITAT s’entén el plaer i l’absència de dolor

La FELICITAT La UTILITAT

Correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat

Incorrectes quan tendeixen a produir el contrari de la felicitat