Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


metodes iteratius, Apuntes de Álgebra

Asignatura: Algebra Commutativa, Profesor: pep mulet, Carrera: Matemàtiques, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 22/06/2008

xequebo2
xequebo2 🇪🇸

4

(212)

406 documentos

1 / 31

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INTRODUCCI ´
O
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f

Vista previa parcial del texto

¡Descarga metodes iteratius y más Apuntes en PDF de Álgebra solo en Docsity!

INTRODUCCI O´

Introducci´o

Els m`etodes de Jacobi, Gauss-Seidel i SOR

  • Obtenci´o m`etodes iteratius tipus lineal:
    1. descomposici´o A = M − N , M aproximaci´o de A,
    2. equaci´o x = M −^1 (N x + b), equivalent a Ax = b
    3. a partir x(0), aproximaci´o inicial, iteraci´o x(k+1)^ = M −^1 (N x(k)^ + b).
  • M −^1 (N x(k)^ + b): sistema amb matriu precondicionadora M i terme independent N x(k)^ + b.
  • sistemes amb M m´es senzills que amb A per efectivitat.

Introducci´o

SOR sim`etric, SSOR

  • Important A SPD ⇒ precond. SPD.
  • Jacobi OK, per`o no GS o SOR.
  • Simetritzem SOR
  • SOR invers: precond. M = (^) ω^1 D + U
  • Suposem A SPD i fem un pas de SOR seguit d’un pas de SOR invers ( U = LT^ ): x ˜(k+1)^ = (^1 ω D + L)−^1 (−((1 − 1 ω )D + LT^ )x(k)^ + b)

x(k+1)^ = ( ω^1 D + LT^ )−^1 (−((1 − (^) ω^1 )D + L)˜x(k+1)^ + b) = · · · + (^1 ω D + LT^ )−^1 2 −^ ω ω D(^1 ω D + L)−^1 ︸ ︷︷ ︸ M−^1

b

  • Dedu¨ım

M = (

ω

D + L)

ω 2 − ω

D−^1 (

ω

D + LT^ )

  • M SPD si A SPD.

Introducci´o

Convergencia dels metodes iteratius lineals

  • M`etode iteratiu convergeix:

x(k)^ →soluci´o ∀x(0).

  • Val. pr. Q = M −^1 N clau converg`encia:
    1. M`etode convergent ⇔ ρ(Q) < 1.
    2. A est. diag. dom. ⇒ J, G-S converg.
    3. A SPD, ω ∈ (0, 2) ⇒ SOR convergeix (G-S tamb´e).
  • En molts casos: velocitat SOR > vel. G-S > vel. Jacobi

Introducci´o

Avantatges i inconvenients m`etodes iteratius

  • Podem aprofitar dispersitat de la matriu: multiplicar per N i resoldre sistemes amb matriu M costa O(no zeros de A), sense problemes de fill-in i sense emmag. matrius.
  • Sovint, mem`oria requerida = O(n)
  • Memoria O(n) molt gran si n = O(10^6 ) ⇒ no hi ha memoria per emmagatzemar la matriu, ni amb estructures de dades sofisticades ⇒ m`etodes directes no aplicables.
  • Metode iteratiu rapid per matriu dispersa ⇒ reducci´o important cost computacional resp. m`etode directe o alternativa ´unica.
  • Inconvenient: Cal garantir convergencia a priori ⇒ limitaci´o de capacitat d’´us als casos anomenats. (pero aquests s´on suficientment importants)

GRADIENT CONJUGAT

Gradient conjugat

Implementaci´o i cost

  • Cost:
    • axpy ≡ y = y + ax ⇒ 2 n
    • dot ≡ (x, y) = xT^ y ⇒ 2 n
  • Cost aproximat iteraci´o

cost(A × v) + 3 cost(axpy) + 2 cost(dot) ≈ cost(A × v) + 10n

  • memoria necessaria implementaci´o eficient: 3 vectors adicionals ri, qi = Api, pi.

Gradient conjugat

Propietats fonamentals

  • A SPD ⇒ (x, y)A = (x, Ay) prod. escalar.
  • p(x) = pnxn^ + · · · + p 1 x + p 0 ⇒ p(A) = pnAn^ + · · · + p 1 A + p 0 I.
  • r 0 ∈ Rn, Ki = {p(A)r 0 : grau(p) ≤ i}.
  • Proposici´o.
    • ∃ fi, gi, hi de grau i
      1. xi+1 = x 0 + fi(A)r 0 ∈ x 0 + Ki
      2. pi = gi(A)r 0 ∈ Ki
      3. ri = hi(A)r 0 ∈ Ki, hi(0) = 1
    • (ri, rj) = 0, (pi, pj)A = 0, ∀i 6 = j.
    • Si ri 6 = 0
      1. {r 0 ,... , ri} base ortogonal de Ki respecte (·, ·).
      2. {p 0 ,... , pi} base ortogonal de Ki respecte (·, ·)A.

Gradient conjugat

Converg`encia

  • 0 < λ 1 ≤ · · · ≤ λn, valors propis de A
  • κ = λ λn 1 condici´o en norma 2.
  • ei = x∗ − xi, x∗ soluci´o del sistema Ax = b
  • ‖x‖Z =

(x, Zx) (Z = A, A−^1 )

  • Proposici´o
    1. ‖ei‖A = ‖ri‖A− 1
    2. ri = hi(A)r 0 ⇒ ‖ri‖A− 1 = ‖hi(A)r 0 ‖A− 1 = min grau(hi)≤i,hi(0)=

‖h(A)r 0 ‖A− 1.

  1. ‖ei‖A ≤

√κ−^1 κ+

)i ‖e 0 ‖A

  1. ‖ei‖ ≤

(√κ− 1 √ κ+

)i κ‖e 0 ‖

Gradient conjugat

Converg`encia

R =

κ − 1 √ κ + 1

  • limi ‖ei‖ = 0 ⇒o xi → x∗ i fita sobre decreixement de ‖ei‖.
  • Com

lim κ→ 1

κ − 1 √ κ + 1

= 0 (^) κlim→∞

κ − 1 √ κ + 1

⇒ convergencia m´es rapida quan κ ↘ 1.

  • En general

‖ei‖ ‖e 0 ‖

≤ ε, ∀i > log(ε/κ)/ log(R)

  • ε = 10−^6 κ = 100 ⇒ R ≈ 0. 8 ⇒ i = log(10−^6 / 102 )/ log(0.8) ≈ 83 iteracions.
  • ε = 10−^6 , κ = 10^8 ⇒ R ≈ 0. 9998 ⇒ i = log(10−^6 / 108 )/ log(0.9998) ≈ 1. 6 e5 its!

GRADIENT CONJUGAT

PRECONDICIONAT

Gradient conjugat precondicionat

Precondicionament

  • ‖ei‖ ≤

(√κ− 1 √ κ+

)i κ‖e 0 ‖ ⇒ converg`encia controlada per κ.

  • κ petit ⇒ m`etode competitiu.
  • Malhauradament κ sol ser gran!
  • Idea: aconseguir sistema “equivalent” amb millor condici´o.
  • M matriu SPD, M ≈ A ⇒ sistema equivalent M −^1 Ax = M −^1 b.
  • M −^1 A no ´es SPD ⇒ no podem aplicar CG.

Gradient conjugat precondicionat

Converg`encia

  • Valors propis de M −^1 A: λ 1 ≤ · · · ≤ λn
  • Suposem M bona aproximaci´o a A (λi ≈ 1, ∀i)
  • A ´es semblant a M −^1 A:

C−^1 AC = C−^1 C−T^ AC−^1 C = M −^1 A,

⇒ A i M −^1 A mateixos valors propis ⇒ κ(A) = λ λn 1 ≈ 1 (ja que λ 1 i λn ≈ 1) ⇒ convergencia molt rapida.

Gradient conjugat precondicionat

Gradient conjugat precondicionat (PCG)

  • algoritme dels gradients conjugats per a Ax = b, aproximaci´o inicial x 0 = Cx 0.
  • Notaci´o:
    1. ri: residual per a xi
    2. pi: vectors auxiliars de CG.

inici: A, b, x 0 r 0 = b − Ax 0 p 0 = r 0 for i = 0,... αi = (ri, ri)/(pi, Api) xi+1 = xi + αipi ri+1 = ri − αiApi βi = (ri+1, ri+1)/(ri, ri) pi+1 = ri+1 + βipi end xt = C−^1 xt

  • t ≡ ´ındex parada bucle