¡Descarga Pac 1 Educació Intercultural y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
EDUCACIÓ INTERCULTURAL PAC 1 Mirades educatives a la diversitat
1)Descriviu el conflicte exposat. Què ha passat? Quins són els protagonistes? Quins han estat els elements de conflicte? Creieu que hi ha alguna història prèvia( personal, social, cultural) que estigui jugant un paper en aquest situació?
Ens trobem davant d’un conflicte bastant comú però que amaga, de ben segur, una sèrie de prejudicis, estereotips, valors culturals i falta de diàleg intercultural. La situació es pot resumir en què en un equipament juvenil un grup de noies llatinoamericanes dissenyen un taller de “twerking” com a resposta a la proposta dels educadors.
Els educadors tenen interès a dinamitzar aquest col·lectiu perquè no acostuma a freqüentar el centre. Aquesta proposta no és ben rebuda pel grup feminista assidu a l’equipament i ho fan saber. Els educadors inciten a les noies a replantejar l’activitat, fet que les desmotiva i acaben per no tornar a aquest espai juvenil.
Els tres agents que entren en joc al conflicte són l’equip d´educadors, el grup de noies llatinoamericanes i el grup feminista. És l’equip d´educadors qui dona empenta a la proposta per tal de poder treballar amb el grup de noies llatinoamericanes. Però alhora els mateixos educadors són els que donen crèdit als arguments del grup feminista i conviden al primer grup a modificar la seva activitat, fet que acaba amb la no assistència de les noies llatinoamericanes a l’equipament juvenil. És evident que la relació comunicativa de tots tres agents és dona a través dels educadors. No sabem si els dos grups han tingut interaccions però com a mínim hi un conflicte entre l’activitat proposada i el grup feminista que no se soluciona amb un diàleg sinó amb la decisió de canviar allò que genera problemes. L’element principal del conflicte és l’activitat proposada, el twerking, però sobretot allò que representa per a elles i pels demés agents del conflicte.
És evident que el “twerking” és només la punta de l´iceberg que amaga tota la càrrega de prejudicis i manca de comunicació intercultural de tots tres agents del conflicte. En paraules de San Román (1996:107) un referent cultural és “el que dota de sentido a la vida de cada uno, a los hechos vitales, a los datos de la experiencia personal y colectiva”. Veiem com el conflicte creat atempta contra la llibertat, per una mancança de diàleg, comunicació i empatia i es crea un conflicte d’ideals, que ha fet que ens trobem davant de dues postures incompatibles. Com en la història de Geertz del indi borratxo i la màquina de diàlisi (p.110, SanRoman 1996),
l'element de conflicte equival en aquest cas també, als conflictes de valor que emanen de la diversitat cultural. Aquests conflictes de valor emergeixen sovint en les relacions interculturals, i d'acord amb San Roman, és difícil escapar de l ‘asimetria moral, que ens porta al tipus més habitual d'etnocentrisme; la fidelitat al mateix referent cultural.
2) Quines són les normes, valors, representacions que poden entrar en joc en aquesta situació i que porten a la conducta de cadascú? N'hi ha algun d'aquests valors que les persones senten que són importants per elles que han sentit qüestionats, amenaçats?
La situació viscuda en l'equipament juvenil ens deixa veure la verdadera conducta i reacció de cadascun dels protagonistes envers el conflicte. El grup de noies llatines valoren la seva cultura llatina, la tendència estètica i de la dansa que practiquen. Tal com indica el cas, elles saben que aquesta activitat s'oferirà a la resta de persones interessades i això indica que s'estimen aquesta dansa i la volen compartir. Potser en un primer moment pugui semblar que ho fan pensant en elles però estan orgulloses de la seva cultura i fan un intent per participar d'una altra cultura oferint el seu ball. Per tant és un clar gest de generositat i un intent d'auto inclusió sense deixar de banda la seva identitat cultural. Però, han sentit amenaçada la seva identitat, les seves passions, els seus gustos.
Les noies feministes, pensen que aquesta dansa té connotacions sexuals, i que promou la cosificació i sexualització del cos de la dona, pels seus moviments rítmics pèlvics i per les seves vestimentes, que els poden recordar als de l'acte sexual. Així doncs, creuen que és completament erroni dur a terme aquesta activitat i fomentar-la entre els joves, ja que va en contra dels principis del feminisme i veuen necessari formalitzar una queixa a l'equip educatiu expressant el seu malestar al respecte. De fet presenten una queixa basant-se en el que elles consideren com a sexista sense establir cap mena diàleg amb el grup que proposa l'activitat. Tampoc fan cap esforç per compartir la seva manera de pensar ni fan l'intent d'empatitzar amb una activitat amb un profund component cultural. Per contra, es fa una defensa dels seus propis valors culturals sense cap mena d'interacció amb l'altra cultura. Dit d'una altra manera, defensem el nostre eliminant allò altre.
L'equip educatiu s'entén que en un primer moment accepta la proposta de les joves llatines, i que després d'escoltar els arguments del grup de feministes; demana al grup de llatines que refaci la proposta argumentant que en l'espai juvenil on es duen a terme les activitats, es treballa per a la igualtat de gènere. Es dóna per entès, doncs, que se senten front aquesta dansa més propers a la
buidor, de què alguna cosa més es podia haver intentat, passant per poca provocació de sentiments (ja que els límits els té en la violència), fins a poc preparada i poc professional. Nosaltres ens replantejaríem si realment hem estat a l’alçada d’aquest problema, ja que el paper dels educadors en aquest cas no és emetre judicis sinó mirar de trobar els punts en comú de tots dos grups, posar- los en contacte. Aquí es demostra la professionalitat i el respecte. La dansa és expressió i ha de haver-hi llibertat d’expressió sempre que hi hagi respecte. Un diàleg sense respecte no és diàleg. Pensaríem que potser no hem sabut donar resposta a cap dels dos grups, i ens replantejaríem la manera com ens relacionem en l’àmbit professional i a escala intercultural. A partir dels conflictes s’avança, i potser professionalment hauríem de veure-ho com una oportunitat per posar en contacte les dues maneres d’entendre el món. Entenem que només deixem que segueixi el curs del conflicte quan creiem que aporta alguna cosa positiva i educativa pels joves. Ara bé, sempre intervenint i fent d'interlocutors. En aquest cas que se’ns planteja en aquesta pac, no han sabut gestionar el conflicte i han deixat escapar una gran oportunitat per enfortir el grup i crear altres vincles entre els adolescents de l’equipament. Com a educadors podríem haver realitzat alguna proposta per a què amb dos tallers i grups de noies s’haguessin pogut conèixer d’alguna manera, potser mitjançant algun tipus de dinàmica.
Els valors importants seria crear una relació d’empatia, de col·laboració, treball en equip, respecte, humilitat, cooperació i implicació, convivència, la defensa de tot allò comunitari, la neutralitat, la professionalitat, el sentit comú, els valors crítics en el sentit constructiu. Ens podem posar al lloc dels dos grups, ja que podem reconèixer els referents culturals que defensen.
Pel que fa als límits, ens trobem els tenim amb la presència de violència, fer ús de la força o el poder sobre les persones amb diversitat funcional, infants o ancianes, és un límit que m’és difícil d’abordar. Reconec que en la meva tasca professional m’he trobat en situacions en què no compartia amb els meus companys algunes intervencions, com per exemple en contencions. Normes i s'ha de seguir aquell protocol. Però en aquest cas no hi ha res d’això, només hi ha expressió d’una banda i la voluntat d’anul·lar aquesta expressió des de l’altra, sense deixar de banda un grup d’educadors que no volen perjudicar el que ja tenen per allò que arriba.
4) La situació ha fet emergir alguna dificultat relacionada amb l'exercici professional de "gestió" de les diferències culturals en situacions d'interrelació o es tracta d'un conflicte d'un altre tipus?
Considerem que aquesta situació ha fet emergir certa dificultat a l'hora d'exercir professionalment sobre la gestió de les diferències culturals en situacions d'interrelació.
El problema que se'ns planteja és la dificultat de poder gestionar les diferències culturals, és necessari poder establir una comunicació intercultural, entre aquestes relacions.
Efectivament el conflicte sorgeix per la gestió per part de l'equip educatiu. En aquest cas l'exercici professional de gestió es fa des d'una visió etnocèntrica i fa un esforç per empatitzar amb la cultura de les noies llatines. No hi ha diàleg, pràcticament fan de missatgers de les propostes i les queixes. Fan de mediadors a mitges, perquè no posen en comú els arguments d’ambdós grups, d’ambdues cultures. Existeixen prejudicis perquè no dubten en canviar l’activitat proposada sense analitzar abans què és el que està succeint. L’argument de què si alguna cosa no agrada, s’ha de canviar, és poc crítica i sotmet a una cultura sota el parer de l’altra.
Com apunta San Roman (1996), la incommensurabilitat de les cultures fa que sigui impossible valorar racionalment (o comparar) si una cultura és millor o pitjor que una altra, ja que "los criterios que gobiernan la comparación y el valor que se utiliza para emitir el juicio se formulan desde el interior de una sola de las culturas".(p.119).
Com deia Alsina Rodrigo, M. en la seva obra Comunicación intercultural: de los prejucios a la eficàcia: no hay culturas mejores y ni peores. Evidentemente cada cultura puede tener formas de pensar, sentir y actuar en las que determinados grupos se encuentren en una situación de discriminación. (pp. 131: 3-24).
Remarcant que és impossible dir si una és millor que una altra, caldria treballar per a l'aproximació i el diàleg entre les noies dels dos grups, per a negociar aquest malestar entre les dues bandes, proposar una aproximació i negociació per part de les dues cultures.
L'equip educatiu s'ha de proposar la situació des d'una mirada intercultural, i no des d'una mirada sesgada i parcial. Aquesta mirada intercultural,"[...] trataría de construir una aparataje de análisis que no fuera deudor de ninguna cultura en concreto.”. (Rodrigo,p.148)
Així doncs, en aquesta situació la gestió que s'ha fet ha ocasionat que el grup de llatines senti que no es respecta la seva identitat, i que és incompatible per a aquest grup poder assistir a aquest espai i expressar-se lliurement. D'aquesta manera, hi preval una estructura de valors i criteris pròpia del grup autòcton, i l'equip educatiu d'alguna manera és qui governa i té la capacitat
I perquè això es compleixi hauria d’haver-hi una actitud empàtica i, a més a més, seria important poder establir un pla d’actuació per poder tenir les eines per solucionar aquests tipus de conflictes.
BIBLIOGRAFIA
San Roman, T. (1996). “Ni incompatibles ni idénticos”. A: Los muros de la separación (p. 105-133). Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB.
Rodrigo, M. (2006). “Comunicación Intercultural: de los prejuicios a la eficacia”. A: Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes (p. 129-152). Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
http://www.portalcomunicacion.com/download/1.pdf https://www.significados.com/twerking/
