¡Descarga PAC 2 EDUCACIÓ INTERCULTURAL y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Igualtat i diferència ✓ Som realistes en parlar d'intercanvi entre persones com a font de riquesa? Recordem que els intercanvis cordials amb els nostres veïns, el senyor o la senyora que ens atén a la fleca o a la fruiteria, qui ens ven el diari, el bitllet d'autobús o amb qui compartim el despatx a la feina poden ser simples intercanvis instrumentals i no relacionals socials.
Des de sempre les persones convivim en el mateix entorn i intercanviem coneixements entre els uns i els altres. Per tant, penso que l'intercanvi entre persones és una font de riquesa de la que disposem. Aquesta convivència ens permet tenir un contacte i adquirir una sèrie de coneixements entre totes les cultures i això ens fa tenir diferents punts de vista, adquirir valors, respecte, tolerància, entre d'altres. Tots aquests fets ens enriqueixen com a éssers humans i també ens dirigeixen a una convivència enriquidora i harmoniosa.
Per a què tot això es porti a terme cal que hi hagi un intercanvi cultural entre la nostra cultura i la de la resta de persones que viuen en la mateixa comunitat que nosaltres. Rodrigo en el seu article comenta el següent: ''A grandes rasgos podríamos decir que cada persona ha nacido en una comunidad de vida en la que se ha socializado.'' (2006:130). Amb aquesta cita m'agradaria comentar que aquests intercanvis amb les persones del nostre voltant, en aquest cas els veïns, la persona que ens atén quan anem al supermercat, etc. s'han format a partir de la socialització que hem tingut dins de la nostra comunitat, i és aquest fet el què ens permet relacionar-nos amb la resta d'individus que formen part del nostre entorn més proper. Per a què l'intercanvi sigui fructífer cal parlar en un llenguatge comú per tal de què es produeixi una comunicació.
Cal destacar també el punt de vista que té cada individu, així com també l'etnocentrisme, ja què si es deixen de banda els estereotips i els prejudicis que tenim vers una altra cultura, les costums, el fet de jutjar a altres col·lectius o grups que tenen una cultura en concret, etc. ens conduirà a un intercanvi cultural, i un cop realitzat aquest intercanvi tindrem més curiositat i ganes de saber sobre la cultura dels altres. Per acabar m'agradaria esmentar què totes les cultures formen part del patrimoni, i és a través dels intercanvis culturals que es construeixen les relacions socials. Si tenim una comunicació intercultural aquesta ens ajudarà a veure que tothom som iguals i alhora diferents, i que tothom tenim els
Glòria Gutiérrez Castelló Aula 4
mateixos drets i obligacions però cadascú viu situacions diverses, en diferents cultures, etc. i és tot això el que ens diferencia de la resta i és el que ens hauria de moure per a tenir un coneixement de cada individu. És així com la comunicació intercultural ens porta a prendre consciència de la nostra pròpia cultura, ja què la comunicació està plena de valors que anem transmetent sense adonar-nos.
✓ Segons San Román, «La relación y la comunicación se efectúan a través de las diferencias y las desigualdades» (1996:105). Quina seria la proposta de l'autora per a articular aquestes diferències en una relació intercultural construïda en un horitzó d'igualtat?
Per a començar m'agradaria comentar que les persones som socials per naturalesa, és a dir, som éssers socialitzats, i a través de la comunicació podem interaccionar amb els altres. La comunicació es produeix per gestos i llenguatges diferents com ara el verbal i el no verbal. Els valors que anem adquirint són essencials per a construir la nostra pròpia identitat , i aquesta identitat ens serà útil per a conviure amb la resta d'éssers humans.
Les relacions són totalment diferents degut a què la diversitat fa referència a allò que no és igual. Així, la diversitat cultural i els referents culturals de cadascú són elements importants per a remarcar una sèrie de diferències de les que cada persona disposa, dels privilegis o bé dels drets per ser superior a altres cultures.
La interculturalitat són diverses interaccions que es donen en diferents situacions que es van presentant, com vindria a ser el xoc cultural, en el xoc cultural no només es produeix una incomprensió del comportament de l'altre persona, sinó que també sorgeixen una sèrie d'emocions negatives com ara la desconfiança, la incomoditat, la preocupació, etc. Per a superar aquest xoc cultural és necessari comunicar-se, el fet de comunicar-se no és un simple intercanvi d'informació, la comunicació implica compartir emocions, és a dir, és necessari tenir empatia. Com bé diu Rodrigo en el seu article: ''La empatía también es necesaria para la comprensión mejor de ''el otro''. No se trata simplemente de sentir lo que él o ella siente, sino que a través de las emociones aumentar nuestra compensión''. (2006:137).
Glòria Gutiérrez Castelló Aula 4
Així, per acabar, amb aquesta cita vull fer referència al que he esmentat anteriorment, i es què tots aquests prejudicis que hi ha sobre aquest col·lectiu en concret són deguts a què no hi ha un interès en informar-se i saber la realitat sobre aquest grup de persones i la seva cultura.
Convivència ✓ Quins són, segons Rodrigo, M. (2006), alguns criteris per a aconseguir una comunicació intercultural més eficaç en les nostres interaccions?
Miquel Rodrigo en el seu article explica què s'ha d'evitar l'etnocentrisme, el fet de tenir una postura etnocèntrica perjudicarà la comunicació intercultural, i si aquesta comunicació es veu perjudicada portarà a malentesos i xocs culturals. És important no fer judicis ràpids en vers a les altres cultures, ja què si jutgem no entendrem mai la cultura de l'altre persona. Les persones en general donem per suposat que entenem la resta de cultures, però a l'hora de la veritat tot això pot portar a una sèrie de malentesos i problemes que porten a no comprendre als altres. Com bé diu Rodrigo en el seu article: «Para una eficaz comunicación intercultural es necesario, por un lado, una nueva competencia comunicativa, y por otro lado, un cierto conocimiento de la otra cultura».(2006: 135).
Així, és important tenir un llenguatge en comú cosa que ens permetrà entendre'ns, com més ens entenguem més satisfactòria serà la comunicació. Cal destacar que no només es tracta de fer ús del llenguatge verbal, sinó que també hi ha una part important de llenguatge no verbal, l'expressió facial, els gestos, la postura, entre d'altres. A vegades poden transmetre molt més que una paraula. A part del què ja he esmentat és important tenir un mínim de coneixement de l'altre cultura, comunicar de forma entenedora i anar molt en compte amb el què diem. També cal que siguem coherents amb el què estem transmetent a l'altre persona, i com he dit anteriorment la comunicació no verbal pot resultar més important què el que estem comunicant.
Glòria Gutiérrez Castelló Aula 4
✓ Quins elements, segons Rodrigo, M (2006), cal tenir present per a assolir una bona convivència intercultural? Quines dificultats es poden trobar? Quin creieu que ha de ser el nostre posicionament personal i professional?
Una bona convivència intercultural ha de tenir una comunicació efectiva i correcte. Els elements clau per a que es produeixi aquesta comunicació és l'interès que hi posem i també la empatia vers l'altre persona. A preguntes anteriors he esmentat que l'empatia és important a l'hora de comunicar-se ja què si no tenim empatia difícilment ens podrem comunicar. Cal tenir en compte la nostra pròpia cultura quan ens estem comunicant però sempre i quan deixem a un costat els estereotips i prejudicis que puguin aparèixer quan estem coneixent a una persona amb una cultura o pensament diferent.
M'agradaria tornar a fer èmfasi en el tema del xoc cultural, ja què aquest es produeix a partir d'una incomprensió per part de la persona que vol ser compresa degut a la dificultat que produeix el fet d'entendre una cultura diferent a la nostra. Hi ha una sèrie d'elements que interrompen una bona comunicació, però si hi han uns bons principis hi hauran elements positius per a que aquesta comunicació es porti a terme, així, aquests principis seran essencials a l'hora de transmetre o comunicar qualsevol cosa als altres. També cal comentar que hi ha persones que tenen problemes o dificultats a l'hora de comunicar-se amb altres individus, aleshores, si aquesta persona és incapaç de comunicar-se provocarà un sentiment de frustració que el portarà a aïllar-se de la societat i quedar exclòs.
Així, els educadors hem de situar-nos en una posició neutral i hem de tenir clars els valors de la cultura en la que vivim per tal d'entendre a les altres persones. Hem de ser sempre neutrals per a que no influeixi cap element que ens dificulti poder comprendre les diferències de cadascú així com també entendre perquè som diferents.
✓ Quines són les diferències que planteja San Román, T (1996) entre integració social i assimilació ètnica de la convivència? Podries posar-ne algun exemple?
San Román en la lectura «ni incompatibles ni idénticos» planteja la integració social com una posició dels individus o grups d'una determinada ètnia, de manera que aquesta posició integrada és la que permet a les persones fer ús dels drets cívics com a éssers polítics o com entitats polítiques. La
Glòria Gutiérrez Castelló Aula 4
La interculturalitat és una relació entre cultures, i aquesta relació es produeix a partir d'una comunicació i comprensió dels altres sempre sense imposar els nostres valors ni identificar-nos de forma necessària amb ells ja què cadascú té la seva cultura. El principal problema degut a la interculturalitat es que les persones que més reben són les que són d'un grup ètnic o d'una cultura diferent a la nostra ja què existeixen una sèrie d'estereotips i prejudicis què provoquen una exclusió, discriminació i una marginació social.
✓ Diferenciem. Creus que les dificultats de participació social dels Menors immigrants indocumentats respon a qüestions interculturals? I en el cas de les persones sense llar? I en el cas de les dones?
El fet de ser nois i noies de diferents orígens i de diferents cultures és un problema pel què fa a la integració dins de la cultura de destí. Es troben amb diversos problemes com la convivència ja què la majoria de nois que travessen l'estret no tenen recursos per a poder sobreviure i afrontar les noves situacions a les que s'exposen, així com tampoc poden recórrer a la seva família ja què venen totalment sols. Cal destacar el gran problema de trobar-se en un país on no dominen l'idioma i aquest fet pot provocar una sèrie de dificultats en la participació social ja que queden totalment exclosos degut a la interculturalitat.
Són molts els motius que poden portar a aquests nois a una exclusió social i encara més si parlem de les persones sense llar les quals tenen una participació social nul·la. La principal dificultat de les persones sense llar són els recursos econòmics ja que la gran majoria no tenen cap mena d'ingrés, i el principal problema es que aquests tenen establerts uns estereotips que fan que no siguin partícips de la societat en la que viuen, aleshores aquests estereotips faran que mai puguin recórrer a una feina per així tenir uns ingressos i això és com un peix que es mossega la cua, no tenen oportunitats per a què els hi obrin portes.
Per acabar, quan parlem de les dones cal destacar que aquestes han transmès educació, cultura, valors, etc. a través de la socialització, això ha estat imposat des de sempre en un paper secundari conduït pels homes. Avui dia hi ha molts estereotips i prejudicis cap al sexe femení però la participació social dins de la societat és degut a una marginació social provocada per una
Glòria Gutiérrez Castelló Aula 4
interculturalitat, en diferents cultures cada dona ha anat triant un camí diferent però no totes han pogut seguir, ara per ara encara hi ha dones que no es poden socialitzar com voldrien o com els agradaria.
✓ Com explica Bauman (2011) l'existència de classes marginals en les societats modernes? Quines implicacions per a la reflexió com a educadors/es socials ens suggereix aquest text?
Per a Bauman les classes marginals fan referència a aquelles persones que no pertanyen a cap classe com la resta de la població, aleshores això suposa que no pertanyin a la societat. És el fet de quedar fora d'una funció o posició. Com diu Bauman en el text: «La ''clase marginal'' puede estar ''en'' la sociedad, pero claramente no es ''de'' la sociedad, no contribuye a nada de lo que la sociedad necesita para su supervivencia y su bienestar; de hecho, la sociedad estaría mejor sin ella.» (Bauman. 2011:12).
Així, amb aquesta cita podem veure com les persones amb l'estatus de la classe marginal no tenen dret ni a formar part ni a participar dins de la societat i tampoc són reconeguts per aquesta. Bauman fa referència al dany col·lateral com a efectes no intencionats ni planejats, així com tampoc imprevistos, cosa que provoca una desigualtat ja existent de drets i oportunitats. Així, penso que com a educadors el que ens vol dir aquest text es que l'Estat Social no és viable i que només aquells que siguin capaços d'assumir diverses funcions amb sort les podran complir.
Per acabar, com a educadors no només hem de transmetre uns coneixements, sinó que hem d'ensenyar a aprendre i a pensar, i què l'educació ha d'acabar amb les normes que té imposades per tal de realitzar un canvi que ens permeti millorar.
Glòria Gutiérrez Castelló Aula 4
