¡Descarga Solució PAC 2 Educació Intercultural (profe) y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
MODELS DE GESTIÓ DE LA DIVERSITAT
Les dues primeres qüestions estaven relacionades amb les propostes dels models de gestió de la diversitat i les seves implicacions per a l'educació intercultural a l'educació social.
En primer lloc hi ha una distinció bàsica que cal fer, encara que no es demanava, per en alguns casos us ha creat confusió.
Giménez fa una proposta terminològica i conceptual on diferencia dos plans: el fàctic i el normatiu. És a dir, els fets, allò que succeeix de facto independentment de quins sigui l’orientació que es vol donar a les polítiques i les propostes o models sociopolítics, educatius, ètics...
Nosaltres us demanàvem només pels models (model multicultural o multiculturalisme i el model intercultural o interculturalisme).
Però alguns ho he confós amb el pla dels fets:
La multiculturalitat és la situació objectiva d’existència de grups culturals diferenciats en una mateixa societat (pluralitat cultural).
I la interculturalitat es refereix també a aquesta situació objectiva d’existència de grups culturals diferents que interaccionen.
Però això es produeix (o no) depenent quin sigui el model de gestió d’una societat.
Per exemple, simplificant, la societat francesa la podem descriure com una societat multicultural (o intercultural en alguns aspectes), però el model de gestió de la diversitat que tenen és clarament assimilacionista.
Ja centrar-nos en la pregunta que us fèiem:
El model multicultural i el model intercultural comparteixen els valors del pluralisme cultural i defensen una valoració positiva de la diversitat (a diferència de l'assimilacionisme o altres models d'exclusió de la diversitat). El pluralisme parteix de la idea que la coexistència de diverses cultures en un espai geogràfic i social és positiva perquè és un enriquiment cultural.
Ambdós models també parteixen de la necessitat d’una inclusió social que engloba dos principis: el principi d’igualtat o no discriminació i el principi de la diferència o respecte per l’altre.
I això implica, per aquests models, el rebuig frontal a qualsevol tipus de forma d’exclusió , ja sigui per motius de raça, religió, color de pell, estatus econòmic o nivell educatiu.
En quant a les diferències principals i de manera simplificada:
Us indico alguns aspectes principals, de manera sintètica (proposta de desglossar el model
intercultural del Col·lectiu I+ basada també en Giménez), Caldria almenys fer unes línies explicatives de cadascun d’ells.
- Principi d’igualtat
·Consciència tendència assimilacionista
· Lluita contra la segregació, la discriminació i l’exclusió
· Igualtat de drets
· Igualtat d’oportunitats
- Reconeixement i valoració de la diversitat
·Distanciament crític i autoanàlisi de la pròpia cultura (consciència etnocèntrica i colonialista)
·Entendre i comprendre allò que és diferent en mi
· Respecte actiu (versus tolerància passiva)
·Celebració de la diversitat
·Aprofitament real de la riquesa de la diversitat (més enllà de folklorismes)
- La interacció positiva.
· Èmfasi en allò comú (en totes les dimensions personals, socials, culturals...)
·Sentiment de pertinença /identitat local compartits
·Aliances / col·laboració / cooperació en interessos comuns (defensa de drets, benestar, qualitat de vida, desenvolupament, identitats comunes...)
· Generació de simpatia, experiències positives de relació i vincle.
· Diàleg, coneixement mutu, trobada.
· Acomodació mútua: transformació col·lectiva
· Gestió del conflicte com a eina de transformació.
NEOCOLONIALISME I PODER
dominants (pobles colonitzadors) per imposar l’explotació político-econòmica-cultural que suposa el colonialisme ( i això inclou la religió, la cultura, el coneixement..) des de l’època moderna (1492) fins a l’actualitat. El racisme és una classificació arbitrària de les poblacions humanes que es basa en aspectes (que van variant en el temps i en el context) com la religió, el color de pell, la cultura... o una combinació d’aquests. Un cop s’han classificat les persones s'estableix una jerarquia entre aquestes, una relació de superioritat/inferioritat , que justifica la dominació i les relacions de poder.
És el que la perspectiva decolonial (la de l’autor) anomena la colonialitat del poder : l’establiment d'un sistema de classificació social basada en una jeràrquica racial i sexual, i en la formació i distribució d'identitats socials de superior a inferior.
L’autor també ens parla de la colonialitat del saber : El posicionament de l'eurocentrisme com a perspectiva única del coneixement, que descarta l'existència i viabilitat d'altres racionalitats epistèmiques i altres coneixements que no siguin els de els homes blancs europeus o europeitzats.
Respecte a la pregunta de si com a professional de l'educació social d'una identitat cultural europea colonial, en contextos interculturals d'acord amb la nostra identitat cultural?
Aquí la majoria heu entès la pregunta, encara que hi ha alguns de vosaltres us heu anat pel terreny dels ideals (el que hauria de ser, el que us agradaria que fos) i no dels fets (el que a la pràctica és). Es tractava, doncs, d’apuntar la necessitat de treballar distanciament crític i autoanàlisi de la pròpia cultura (consciència etnocèntrica i colonialista) del qual parlàvem en l’apartat anterior.
La resposta evidentment és que sí, que és molt possible que en contextos interculturals els educadors i educadores socials exercim relacions de poder basades en la nostra identitat cultural, encara que sigui de forma no- conscient
L’epistemicidi del que ens parla Grosfoguel ens pot fer tenir una visió i interpretació esbiaixada a les nostres pròpies manifestacions culturals i a les
“altres diferents”. Aquesta ignorància influeix en la nostra manera de relacionar-nos amb “els altres” i fa que la imatge que tenim d’ells quedi distorsionada “por la ignorància y el desconocimiento” (Omar, 2015: 204), cosa que ens pot col·locar en una falsa superioritat davant l’altre : i en imposar les nostres visions, maneres de fer, maneres de relacionar-nos. En aquest sentit m’ha agradat especialment quan heu posat exemples pràctics en les vostres feines o experiències, i de com heu estat conscients més endavant d’aquesta tensió entre el que creiem “correcte” perquè és el nostre i la “diferència”: i aquí parlàveu per exemple de models de criança, d’alimentació
- nutrició, formes de participació... Per tant, compte en:
- Caure en la temptació de reproduir dinàmiques assimilacionistes que emparades en un suposat respecte a les altres cultures el que acaben fent és absorbint-les en nom d’una suposada universalitat de drets i valors.
- Posicionar-nos en l’acció socioeducativa des d’una “actitud de superioridad moral o cultura l” (Omar, 2015: 207). Més que mai en aquest sentit nosaltres hem d’ acompanyar a l’altre i no només des de les nostres pròpies certeses, sinó entenent les seves visions, perspectives, voluntats... segurament això implica sortir del que ara sovint s’anomena la nostra zona de confort.
Una altra cosa és si la relació educativa en si és una relació de poder (alguns heu tirat per aquí), però aquesta reflexió va més enllà de la que preteníem en aquesta PAC /assignatura.
Per tant: cal una vigilància crítica cap a les nostres accions i incorporar la perspectiva dels “altres” en les nostres intervencions i no només com una declaració d’intencions sinó com una metodologia de treball.
IGUALTAT I DIFERÈNCIA
San Roman ens diu que existeixen dues opcions en la relació intercultural: una seria la negociació entre iguals i l’altra, la imposició d’uns per sobre dels altres.
Evidentment optem per la primera, i per poder-la dur a terme, un factor
Així, la forma en què es classifiquen les diferències poden ser marcadors socials que en
Si una persona té una capacitat funcional diferent a la normativa pot tenir molts desavantatges per
accedir a moltes feines, independentment de que tingui totes les capacitats necessàries per realitzar- les o que les feines es puguin adaptar perquè les pugui realitzar. I així podríem seguir amb altres marcadors i fer el mateix exercici amb els diferents àmbits de la vida d’una persona (l’educació, l’habitatge, la participació social i ciutadana, les relacions afectives i sexuals.
