¡Descarga PAC 1Modelo de solución y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
PRIMERA PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA
OCTUBRE DE 201 9
Aquesta PAC inclou la preparació de les següents Unitats temàtiques:
Unitat 1: Tècniques operants per augmentar conductes, i per eliminar o reduir
conductes.
Unitat 2: Sistemes d'organització de contingències.
Unitat 3: La dessensibilització sistemàtica i l'exposició.
Normativa general a tenir en compte
- Aquesta PAC és de imprescindible realització per a les persones que optin per la
via avaluació continuada.
- Compta el 50 % de la nota d’avaluació continuada.
- La PAC és de realització individual , per tant tota detecció de còpia o plagi
significarà el suspens de l’avaluació continuada amb una D.
- Les respostes s’han de justificar i argumentar.
- El treball que es refereixi a un cas clínic cal respondre’l en referència a aquell
cas concret , no de forma genèrica.
- Tota cita bibliogràfica haurà d’estar referenciada amb format APA 6ena edició.
- Cal respondre usant la numeració i subnumeració (si hi és en alguna pregunta) que
s’ha proposat a l’enunciat. No es consideraran correctes respostes agrupades.
Aspectes de format
- L’extensió màxima de la totalitat de la PAC és de 8 pàgines , sense tenir en compte
la portada (en cas que n’hi hagi) ni la bibliografia.
- No s’ha d’incloure els redactats dels casos ni els enunciats de les preguntes en el
treball.
- La lletra haurà de ser Arial o Times New Roman, de mida entre 11 i 12. Els marges
de 2,5 en els 4 costats del full. L'interlineat ha de ser de 1,5.
PRIMERA PART
Imagina que treballes com a formador/a de formadors. Avui has de donar classe a mestres
de 3er de primària.
1. Explica a la teva classe per què poden ser útils les tècniques operants, en general, a
l’aula. Fes un escrit del que diries a les mestres o si ho prefereixes, fes un petit vídeo
explicant-ho (es valorarà positivament aquest darrer format per a la qualificació de la
pregunta, amb un vídeo de 5 minuts com a màxim). A l’explicació havia de quedar
què són les tècniques de modificació de conducta i la seva utilitat en una aula. Per
tant, es valorava positivament que no fos només una explicació teòrica, sino
emmarcada en una aula. Evidentment, calia dirigir-se directament als mestres,
utilitzant una terminologia adient. No es tractava d’exposar les tècniques ni les
particularitats d’aquestes, sinó d’explicar en general i amb exemples per què és útil
en una classe de primària utilitzar tècniques operants.
Una possible resposta seria la següent:
Tractaré d’explicar-vos què són les tècniques operants i com poden ajudar-vos en el vostre dia a dia a l’aula. Tots els éssers humans aprenem i desaprenem conductes durant tota la nostra vida però en el cas dels nens això es produeix encara més sovint. Com sabreu tots millor que jo cada dia us deureu trobar situacions a l’aula en que els nens actuen de manera inapropiada i volem corregir-los o fins i tot al contrari, deixen de fer coses que haurien de fer senzillament perquè no volen o perquè no es veuen capaços. Doncs be, les tècniques operants el que fan es ajudar als nens a reduir o extingir conductes inapropiades o bé a induir-los a realitzar conductes necessàries. I com aconseguim això? Doncs mitjançant reforçaments positius o be de càstigs. Quan parlem de càstigs a quasi tots us vindrà a la ment el càstig com quelcom negatiu ja que no només pot danyar al nen sinó que ens pot provocar sentiments negatius a qui els aplica. Doncs justament aquests s’anomenen “càstigs positius” tot i que el nom pot confondre’ns. Doncs be, els càstigs positius és millor deixar-los per situacions realment necessàries i evitar-los en la mida del possible. El millor es aconseguir els canvis de conductes en els vostres alumnes a través dels reforçaments positius o bé dels càstigs negatius.
la. La idea general, es basa en el fet de que el nostre comportament, les diverses conductes que realitzem, estan relacionades i es veuen influenciades pel nostre entorn
- el medi–i els estímuls que rebem, és a dir, per les recompenses o punicions. Posem un exemple quotidià per entendre millor aquesta idea, si anem a comprar a la botiga del barri i ens donen vals de descompte segurament hi tornarem ja que obtenim una recompensa, però, si en lloc de reforçar la conducta que hem emès d’anar a comprar a la seva botiga, el botiguer és desagradable amb nosaltres, probablement no hi voldrem tornar perquè hem rebut un “càstig”, una experiència desagradable. Al llarg de tot el nostre desenvolupament, des del moment en que naixem fins als nostres últims instants, no deixem de rebre influència de l’entorn, una espècie de missatges subliminals que ens guien sobre com ens hem de comportar, tot i que en moltes ocasions no en siguem conscients. En les primeres etapes de desenvolupament, aquests missatges subliminals són molt importants, degut a que s’estan cimentant els pilars sobre els quals es basarà la conducta de l’infant durant la resta de la seva vida. L’adquisició de coneixement, sobretot a nivell conductual, funciona d’una manera similar a al construcció d’una casa. Abans de posar les parets i el sostre, hem de fer una base, posar els pilars i cimentar. Si la base que posem en un principi presenta deficiències, serà molt difícil arreglar-la en un futur. Amb l’aprenentatge conductual passa d’una forma semblant, és molt fàcil adquirir una nova conducta, però modificar-la pot ser molt difícil, i si no es fa d’una manera adequada pot ensorrar tota la casa. Les tècniques operants estan pensades i estudiades per a que puguem incidir en aquelles conductes que es detecten desadaptatives per l’edat i la situació concreta de l’infant i així ajudar-lo a ajustar-se a l’etapa de desenvolupament en la que s’hauria de trobar amb salut i benestar. Una situació d’aplicació pràctica en la que segurament molts us heu trobat o trobareu; el cas d’un nen que no atén en classe, no s’està quiet i/o molesta a la resta de companys. O un alumne que presenta dificultats en la lectura. En aquestes ocasions, i en múltiples altres, podem aplicar tècniques operants per reforçar una conducta, disminuir-la, eliminar-la, etc. segons la necessitat de l’alumne. A més, una adequada modificació de la conducta no només millorarà la situació a l’aula en aquell cas concret, sinó que el nen o nena pot aprendre a generalitzar a altres àmbits de la seva vida i entorn, millorant la seva qualitat de vida en molts altres aspectes. Penseu en l’alumne que tenia dificultats en la lectura, si reforcem la conducta positivament no només aprendrà a llegir, sinó que probablement millorarà el seu rendiment acadèmic, millorarà la seguretat en si mateix i el sentiment d’autosatisfacció
i, segurament, repercutirà en unes relacions socials més positives amb els professors, els seus iguals i la seva família. Per tant, les tècniques operants no només són útils perquè ens facilitaran o alleugeriran la nostra feina a l’aula, a més, comportaran un impacte molt positiu en el present de l’infant i en el seu desenvolupament futur en tots els àmbits de la seva vida. A continuació, us vull proposar unes tècniques per augmentar, reduir i eliminar conductes. Però abans, fem una petita pausa per aclarir dubtes i parlar una mica del que us he exposat. Algú té alguna pregunta?
2. Tria dues tècniques per augmentar conductes i dues per reduir/eliminar conductes, i
explica en què consisteixen, posant també un exemple inventat de la seva aplicació
amb els alumnes del curs de formadors. Dirigeix-te directament als mestres.
Havia de quedar clara l’explicació de la tècnica i adequadament exemplificada, és a
dir, amb les conductes i els reforçador clarament definits, així com els procediments
per aplicar-la. Calia l’exemple de cadascuna i dirigir-se directament als mestres. S’ha
considerat també adequat utilitzar procediments operants bàsics.
Una possible resposta:
Aquesta tècnica pot resultar útil per adquirir noves conductes que es troben absents o amb poca presència en el repertori dels vostres alumnes. Si una determinada conducta no apareix no és possible augmentar la seva freqüència, per tant, aquesta tècnica ens ajuda a desenvolupar una nova conducta mitjançant el reforçament successiu de les aproximacions semblants a la conducta meta i a l’extinció de les respostes que són molt diferents a la conducta desitjada. Per poder aplicar aquesta tècnica cal especificar la conducta final, triar la conducta inicial, planificar les fases del moldejament i definir la dimensió de cada fase i el temps necessari a cada una d’elles. Exemple: en aquesta situació, si volem ensenyar als nens que es rentin les dents després de l’hora de menjar començarem ensenyant i ajudant als alumnes des del pas 1 (agafar el raspall) fins que aprenguin aquest pas i els seguirem ajudant en els passos posteriors. Després els hi ensenyarem el pas 2 (posar la pasta al raspall) fins que el dominin també i continuarem ajudant-los en els passos posteriors; pas 3 (raspallar-se les dents), pas 4(obrir la clau del aigua), pas 5 (glopejar) pas 6 (tancar la clau del aigua) i pas 7 (guardar el raspall al seu lloc). Una vegada completat aquest moldejament finalment només haureu de dir als nens que es rentin les dents i ells ho faran sols. Tècnica d’encadenament
vegada. Els alumnes poden presentar resistències com l’escapada física i agressions verbals. Exemple: Si algun dels vostres alumnes s’està comportant malament a l’aula, el podeu treure fora de clase acompanyant-lo i fent-li seure perquè romangui quiet durant un temps, vosaltres hareu de continuar amb allò que estaveu fent assegurant-vos que podeu controlar al nen perquè no s’escapi i si passat un temps es comporta bé el podeu demanar que torni a entrar a l’aula.
Una altra possibilitat:
En aquesta sessió us explicaré algunes tècniques que s’utilitzen per a modular la conducta, que podreu aplicar amb els/les vostres alumnes/as. Per començar, parlarem sobre les tècniques destinades a augmentar les conductes desitjades , com és la tècnica del Moldejament. Aquesta consisteix en reforçar de manera repetida les petites millores aconseguides cap a la conducta final que us marqueu com a objectiu, com per exemple en el cas que heu exposat del Carles. En aquest cas, en la que el Carles presenta dificultats per a mantenir-se quiet durant l’estona del menjador, aixecant-se contínuament, caldrà treballar de manera progressiva en totes les petites millores que vagi aconseguint fins a arribar a la fita final en la que es mantingui assegut durant tot el dinar. Així, hauríeu d’anar reforçant les conductes en les que es mantingui en el lloc tot i que per poc temps per tal d’anar perllongant en el temps aquestes estones. Els reforços que pugueu fer servir podran ser de molts tipus, com elogis verbals o atenció quan realitzi les conductes desitjades. Caldrà que detecteu quin és el reforç que més efecte té sobre el Carles per tal d’aconseguir el màxim resultat. Si s’esdevingués que no aconseguíssiu que el Carles realitzés les conductes en un primer moment, haureu de promoure-ho per a cercar els moments que si es mantingui en el lloc i així poder reforçar-li per poca estona que esdevinguin. Vigileu en no pretendre avançar molt ràpid, i realitzeu una subdivisió ben definida dels passos que haurà de dur el Carles per a aconseguir l’objectiu final, seqüencia que s’anomena anàlisi de tasques. Una altra tècnica que pretén augmentar les conductes desitjades és l’Encadenament. Aquesta tècnica pot ser d’utilitat en casos com els de la Mònica. Pel que m’heu comentat, té problemes a l’hora de posar- se el xandall correctament abans de realitzar l’activitat de gimnàstica, per lo que l’ús d’aquesta tècnica estaria molt recomanada. Aquest tipus de tècniques s’empra quan la persona ja coneix les conductes que ha de fer però que no sap com les pot dur a terme. L’objectiu que perseguirem és el de la formació d’una conducta a partir d’altres de més senzilles que ja estan a dins del repertori de conductes que coneix la Mònica. Primerament, caldrà que analitzeu la conducta que vulgueu aconseguir, per a que pugueu especificar les funcions i les conductes que la conformarien. Caldrà que tingueu molt present quin és el repertori de la Mònica vers les conductes que implicarien l’acció final. Així, per exemple, caldrà que conegueu quines conductes coneix la Mònica vers l’ús
de la roba i l’ordre que hauria de seguir per vestir-se correctament. Establir les fases suposarà una programació a seguir donat que per posar-se el xandall haurà de posar-se correctament tot un seguit d’elements com són el pantaló, la samarreta, els mitjons i les bambes. La suma de totes aquestes accions, reforçades per part vostra, serà la que acabarà comportant l’acció final. Heu de tenir present que les tècniques no són excloents entre si, per lo que si la Mònica necessita suport en algun dels passos, per exemple per a lligar-se els cordons de les sabates, és pot fer servir la tècnica anteriorment comentada per a aconseguir que n’aprengui. Ara passarem a comentar un parell de tècniques que serveixen per a eliminar les conductes problema. Una d’elles és el Cost de resposta o càstig negatiu. Aquesta tècnica consisteix en retirar algun reforçador positiu d’una manera contingent a l’emissió de la conducta que volem abolir. Aquesta tècnica és aconsellable fer-la servir de manera conjunta amb tècniques de reforçament positiu per a les conductes desitjades. Heu de tenir present que cal evitar que el nen o la nena es quedi sense cap tipus de reforçador, sobretot a l’inici, i que el reforçament pugui ser fàcilment reemplaçat. Dels exemples vers els vostres alumnes/as que heu plantejat, aquesta podria ser una tècnica per a fer servir amb el Joan per a abolir els episodis de crides d’atenció durant les classes. Com que ell, en l’actualitat, està rebent unes sessions de música escolars amb la finalitat de motivar-lo més, podeu parlar amb ell i explicar-li que aquest reforç positiu que està rebent, les classes de música, estaran condicionades pel comportament que presenti. Així, quan presenti un episodi de crida d’atenció disruptiu, el reforç, les classes de música, es retirarà (parcial o totalment). Heu de ser conscients que és important que ell conegui les conseqüències dels seus actes en tot moment. Una altra manera de treballar amb el Joan, si no es volguessin fer servir les classes de música com a càstig negatiu , podria ser la tècnica del Temps fora. Per a dur a terme aquesta conducta caldrà explicar- li al Joan que les crides d’atenció i les conductes que presenta no són adequades i que per a poder mantenir-se a l’aula amb la resta de companys i companyes caldrà que deixi de presentar-les. També se li explicaran quines seran les advertències no verbals que se li faran quan es comencin a presentar aquests tipus de conductes, ja que si el Joan trenca la norma vers el seu comportament tot i els avisos que li pugeu fer, se l’acompanyarà a un espai tranquil i proper durant un període de temps determinat fins que la seva conducta es vegi modificada. Tingueu present que en aquest espai no hi hagin objectes o persones que li resultin atractives i per tant li resultin estimulants. El temps d’espera en aquests espais no ha de ser molt alt, aproximadament d’uns 4 minuts. Cal que tingueu present també que aquesta tècnica també està recomanada juntament amb tècniques de reforçament positiu de conductes alternatives. Així, caldrà que us assegureu, que el Joan, en aquest cas, coneix alternatives que no comporten conductes disruptives quan necessiti quelcom o vulgui aconseguir la vostra atenció. Penseu que heu de ser consistents en l’aplicació tot i que el Joan pugui prometre que es comportarà bé quan presenti aquest tipus de conductes. I que si quan el Joan torna a l’aula el seu comportament encara esdevé disruptiu, caldrà que torni a sortir de nou.
apareguin fent que associïn les fitxes com a monedes e canvi per a guanyar un premi. Aquesta fitxa es el que anomenem reforçador i el podreu aplicar immediatament després de que es doni el comportament que voleu. Es molt important que prengueu especial atenció a com, quan i qui fa el lliurament de les fitxes, i també com es duu a terme el procés d'intercanvi de fitxes i reforçadors. A continuació os explicaré amb més detall les tres fases del programa dissenyat per a la vostra família. a) Fase de mostreig: Haureu d’explicar als vostres fill de forma positiva que intenteu recompensar les coses ben fetes.
- (^) Especifiqueu les conductes objectiu que voleu que facin i el seu valor: Per exemple: d eixar les motxilles de l’escola al seu lloc i dutxar-se, posar-se el pijama sols corresponen al guany d’1 estrella platejada. - (^) Especifiqueu els reforçadors: Amb 5 estrelles estrelles platejades es guanya 1 dorada i es podrà bescanviar amb un gelat, sortida a patinar sobre gel, invitar a un amic a jugar a casa Busqueu reforçadors que els nens considerin com a premis per a que puguin ser efectius i reforçar al conducta. Es pot atribuir més de 10 estrelles al preu dels reforçadors que siguin molt desitjats i en casos d’estancament es poden buscar nous reforçadors i fixar un temps limit per gastar-se totes les fitxes. b) Fase d’aplicació Durant les dues primeres setmanes seguireu el programa. Abans d’entregar una fitxa haureu de precedir una explicació concreta del que s'ha fet bé perquè al final aquests reforçadors i d’altres possibles puguin mantenir les conductes objectiu i es pugui retirar el sistema de fitxes. A la setmana poden aconseguir fins 8 estrelles dorades si realitzen totes les conductes ja que es poden fer les 6 conductes al mateix dia. Es a dir un total de 42 estrelles platejades per setmana. Les estrelles dorades os servirà per comptar amb més facilitat i motivar als nens a aconseguir-la. Si no es pot proporcionar el reforçador en el mateix moment es pot crear un Val per al nen. Per a que els nens no s’oblidin de les conductes, aquestes estaran escrites damunt de la taula i les estrelles aniran ordenades de forma lineal per a que la comptabilització sigui més senzilla.
He deixat la motxilla al seu lloc He recollit les joguines Me dutxa’t Me possat el Pijama jo solet He ajudat als pares Me rentat les dents Filla
He deixat la motxilla al seu lloc He recollit les joguines Me dutxa’t Me possat el Pijama jo solet He ajudat als pares Me rentat les dents Bessó 1 Bessó 2 Estrelles Reforçadors 1 1 gelat,^ 1hr^ de^ joc^ en^ iPAD,^ postre^ preferit,^ invitar^ un^ amic^ a^ casa,^ jugar^ al^ parc 4 anar a patirnar sobre gel, happy park, menjar de Foster’s hollywood, anar a la platja, Passeig amb bicicleta, una joguina nova. 8 anar^ al^ cinema,^ fer^ una^ excursió^ familar,^ visitar^ l’aquarium 16 anar^ a^ un^ parc^ d’atraccions,^ anar^ a^ un^ parc^ acuatic c) Fase d’esvaïment: l’objectiu es que poc a poc es vagin reduint les fitxes. Si al cap de dues setmanes les conductes s’estableixen, passareu a comprovar i recompensar 3 conductes de forma aleatòria 4 dies a la setmana. També durant aquesta tercera setmana si es realitzen les conductes proporcionareu un reforç sense que sigui necessari canviar les fitxes, per exemple jugar a la Playstation. Darrerament, passareu a recompensar 2 dies a la setmana però augmentant els reforçadors directes (anar al parc, videojocs…). Per finalitzar s’observará només un cop per setmana i es suprimiran totes les fitxes proporcionant aleatòriament algun reforç directe.
Un altre exemple:
Mireu, Joan i Maria, després d’escoltar-vos em sembla que podríem intentar un programa per a modificar el comportament dels vostres fills, perquè tinc la sensació que us anirà molt bé i us permetrà de sortir de la situació en la què esteu. Aquest programa es diu “economia de fitxes” i consisteix en “premiar” als vostres fills amb fitxes cada cop que facin una conducta que voleu que facin, com deixar la motxilla al lloc o anar a dormir sols. Aquestes fitxes poden ser qualsevol cosa: enganxines, marques en un paper penjat a la nevera, fitxes de cartró, punts, etc. L’important és que els nens les haurien de tenir a la vista sempre, bé perquè es guardin ells o perquè estigui en un lloc prominent. Després, aquestes fitxes es podran bescanviar per altres reforçadors positius, com ara
A la segona fase, com ja s’ha dit, s’establirà el programa com a tal. Cal que els nens tinguin una llista dels premis i del seu valor en fitxes sempre visible, bé per escrit o amb dibuixos. També cal que tinguin a la vista quantes fitxes tenen i quantes els en queden per al seu objectiu. Com hem parlat abans, donareu la fitxa de manera immediatament posterior a la conducta objectiu (deixar la motxilla, dutxar-se, etc.), de manera contingent, però el bescanvi per premis no ha de ser immediat; pot ser al final del dia, o al final de la setmana. La tercera i última fase consisteix en l’esvaïment o la desaparició del control de conductes mitjançant fitxes. En general, la llista de premis es va actualitzant cada X temps, de manera que és més difícil aconseguir fitxes i els premis requereixen de més fitxes. De la mateixa manera, alguns premis són “automàtics” (sense que calgui pagar- los en fitxes), però també per algunes conductes no se’ls dóna cap fitxa, tot i que hauríeu de seguir elogiant els nens.
4. Proposa un contracte conductual per afavorir que la relació de la parella entre la Maria
i el Joan millori. Explica a la parella en què consisteix i escriu clarament el contracte
un cop acabat. Calia justificar la tècnica dirigint-se directament als pares i emprant
una terminologia adient. També s’havia d’incloure com quedaria el contracte, amb
tots els seus elements. Recordeu que les conductes han de ser concretes.
Un exemple:
Us proposo, que per millorar la vostra relació i la situació a casa, utilitzem una tècnica que es diu Contracte Conductual. Us he escoltat i veig que cadascun de vosaltres teniu alguna “queixa” de l’altre, i que la dinàmica en que esteu immersos entre la feina i els tres fills, no us deixa temps d’acabar-ne de parlar i sobretot de solucionar-ho. Un Contracte Conductual és un contracte escrit i signat per tots dos, en el que hi posarem conductes que cadascun de vosaltres haureu de fer en benefici de l’altre. Ja m’heu estat dient que és el que a cadascú us molesta de l’altre, però hauríem de continuar-ne parlant per poder posar en el contracte les coses que realment us son més importants i prioritàries. També haurem de pensar quins seran els beneficis si es compleixen els acords, i quines seran les conseqüències de l’incompliment del contracte.
Potser en aquest moment, aquesta no us sembla una idea gaire romàntica per millorar la vostra relació de parella, però si aconseguim parlar amb tranquil·litat de què és el que us fa sentir malament de l’altre, i pensem en una manera de no “molestar-vos”, veureu que us començareu a sentir bé i millorarà la vostra relació. Amb les dades de què disposem el contracte podria ser: Reunits la Maria i el Joan, acorden millorar la seva relació complint el següent contracta: El Joan es compromet a:
_- estar almenys mitja hora amb els nens quan arribi a casa cada dia
- ocupar-se calmadament de les dutxes i de que els nens es posin el pijama, dos cops a la setmana
- deixar la cuina recollida després de sopar, tots els dies
- parlar amb la Maria de manera calmada, i marxar a una altra habitació si es nota nerviós A canvi d’aquestes conductes, el Joan podrà:
- relaxar-se al sofà els dies que no li toqui ocupar-se de la dutxa
- sortir una dia entre setmana amb la Marta, a sopar o al cinema. La Maria es compromet a:
- Estar exclusivament per ell durant 5 minuts, quan torni de la feina, i preguntar-li com li ha anat la feina.
- ocupar-se de les dutxes i de que es posin el pijama, els dies que no li toqui al Joan
- parlar amb el Joan de manera calmada, encara i sortir de l’habitació si es nota nerviosa A canvi d’aquesta conductes, La Maria podrà:
- tenir exclusivament per a ella, les tardes en que el Joan s’ocupa dels nens
- veure una pel·lícula junts amb el Joan al sofà, quan els nens ja estiguin dormint, almenys un cop a la setmana._
Data de vigència: De _ 17 - 10 - 19 __ a ___ 17 - 11 - 19 * Nosaltres, els signants, acordem: _____________________________ __ (Joan) & (Maria) (Psicòloga) _Aquest contracte serà revisat una vegada que hagi passat una setmana des de la data d'acord._*
TERCERA PART
5. Explica clarament les diferències i similituds entre les tècniques d’exposició i de
dessensibilització sistemàtica. Alerta, recordeu que tant la dessensibilització
sistemàtica com l’exposició es poden aplicar en viu i en imaginació, així que aquesta
no seria una de les diferències.
Una possibilitat:
Les similituds entre la Dessensibilització Sistemàtica (DS) i les Tècniques d’exposició (TE) serien:
- Base teòrica : Es basen en la psicologia de l'aprenentatge tradicional. Joan es compromet a: - (^) Fer les següents tasques domèstiques: 1. fer la compra 1 cop per setmana, 2. posar rentadores i penjar la roba dilluns, dimecres i dissabte - (^) Fer el sopar 3 cops per setmana (dimarts, dijous i divendres). A canvi, obtindré: - Sortir amb la Maria a sopar sense els nens 1 cop per setmana. Si no ho compleixo: .- Si no faig bugada els dies assignats, em tocarà preparar el sopar - (^) Si no preparo el sopar els dies assignats, hauré de recollir la cuina Maria es compromet a: - (^) Deixar que en Joan es relaxi ½ hora només arribar a casa - (^) Sortir un dia per semana a sopar amb en Joan A canvi, obtindré: - Tenir el dijous a la tarda lliure - Ajuda d’en Joan amb les tasques domèstiques. Si no ho compleixo: - Si no li he deixat el temps per relaxar-se, li hauré de fer un massatge a l’esquena durant 15 minuts. - Si no surto a sopar, hauré de preparar una activitat especial o osrtida pel cap de setmana
- Finalitats : Afrontament de l’ansietat. - Construcció d’una jerarquia d’ansietat : Les dues creen una llista de 10-15 situacions/ estímuls generadors d’ansietat ordenats de menor a major intensitat. - Treball previ: Ambdues tècniques defineixen exhaustivament la conducta objecte com a garantia d’èxit terapèutic. - Tècniques d’exposició: Poden utilitzar les mateixes formes d’exposició (en imaginació, en viu, virtual...). - Tipologies: Tenen variacions tècniques comunes com la presentació grupal. - Àmbit d’aplicació clínic: Tractament de pors, trastorns fòbics i d’ansietat simples. Per una altra banda, les diferències entre aquestes dues tècniques poden ser: - Marcs teòrics de referència : La DS (Inhibició recíproca i contracondicionament) i les TE (Habituació a l’estímul per CC i CO). - Procediments d’afrontament diferents : Les TE fa psicoeducació però no fa l’entrenament en relaxació que fa la DS, tot i que si es cau pot incloure aquestes tècniques de forma complementària. - Exposició : La DS fa després de la relaxació (resposta incompatible) una exposició mentre que la TE ho fa directament a la recerca de la seva generalització posterior. - Objectiu del procediment: La DS pretén associar l’estímul fòbic a la resposta incompatible mentre que les TE pretenen evitar que la conducta d’evitació sigui efectiva mitjançant l’exposició repetida a l’estímul fòbic. - Forma d’exposició a l’estímul fòbic: La DS demana al pacient que l’imagini durant un temps determinat i mentre està relaxat i es valora la seva resposta d’ansietat, quan aquest no mostra ansietat en dos assajos es passa al següent ítem de la jerarquia; mentre que en les TE es presenta l’estímul fins que es redueix l'ansietat experimentada pel subjecte de forma considerable. - Temps d’exposició: En la DS el temps d’exposició es fixat pel terapeuta mentre que en les TE depèn de les respostes d’ansietat del pacient, cosa que genera durades diferents i variables entre les dues tècniques. - Profunditat d’aplicació: La DS, al treballar amb conductes incompatibles mitjançant la relaxació, treballa l’ansietat de forma més àmplia que les TE, que es limiten a aconseguir la habituació a un determinat estímul fòbic que amb posterioritat cal treballar per generalitzar.
Nivell de generalització l’efecte de la tècnica pot ser lleugerament restringit. major generalització cap a altres situacions i estimulacions que generen ansietat. Similituds
- Les fases que se segueixen són similars: Explicació del funcionament de la tècnica i de la utilitat que té. Construcció de la jerarquia. **Elements que poden afectar el procés.
- Exposició a l’estímul temut.
- Ambdues empren tècniques de relaxació com la respiració diafragmàtica i relaxació progressiva de Jacobson (s’empren de diferents manera).**
Llegeix el següent cas amb atenció:
La Susanna té 37 anys, viu en parella, treballa com a dependenta i té una filla de tres anys.
Ha acudit a la consulta d’un psicòleg clínic perquè diu que està molt nerviosa. Des de
petita que no li fan gaire gràcia els ocells, però explica que darrerament ha anat a pitjor.
Va sentir que hi havia un home al barri que tenia més de 30 ocells a casa, i que havien
anat dues persones de l’ajuntament a visitar-lo, perquè allò era un problema de salut
pública. Des d’aleshores, que li costa sortir de casa. Pensa que aquells ocells podrien estar
ara lliures pel barri, i té por de trobar-se’n algun al davant i reaccionar de manera
exagerada, fent un ridícul espantós, i no sabent què fer. Els primers dies li va agafar tanta
por, que va deixar d’anar a la feina, dient que tenia una gastroenteritis. De fet, es notava
tan nerviosa que anava més sovint al lavabo. Li semblava sentir-los piular quan estava a
les estances exteriors del seu pis, així que procurava quedar-se a les habitacions que
donaven al pati interior. Dissimulava davant de la família posant excuses, però quan va
fer massa dies que no portava la nena al parc i no anava a treballar, la seva parella li va
fer explicar què li passava. Per això van decidir consultar amb un psicòleg clínic.
6. Explica a la Susanna, dirigint-te a ella en el redactat, en què consisteix la tècnica
d’exposició. Justifica-li per què li proposes aquesta tècnica d’intervenció. Era
important que la resposta no només fos una explicació teòrica, sinó que es justifiqués
l’aplicació de la tècnica en el cas concret. Fixeu-vos que es demanava dirigir-se
directament a la pacient, així que era important poder mostrar també una mica
d’empatia davant les seves dificultats i utilitzar un llenguatge adient, evitant l’excés
de tecnicismes. Adoneu-vos que quan proposem exposició a una persona amb fòbia,
així que caldrà justificar-li bé els motius, doncs justament li demanem que faci allò
que evita, i inicialment el que ocorre és que ho passa malament.
Per exemple:
Hola Susanna, segons el que m’expliques, l’ansietat que et produeix sortir al carrer i trobar-te ocells, ha fet que la teva vida tant laboral com personal quedi molt limitada. Per aquest motiu, et proposo fer una tècnica d’intervenció que es diu tècnica d’exposició. Farem anar aquesta tècnica en viu, és a dir, en situacions reals de la teva vida quotidiana, fent que afrontis de manera sistemàtica i deliberada el contacte amb els ocells, ja que et generen tanta ansietat que ha fet que no vulguis anar a treballar o anar al parc amb la teva filla per no trobar-te´ls. Mitjançant l’exposició repetida a aquestes situacions properes als ocells, perdràs poc a poc la por. La clau d’aquest tractament serà impedir que la evitació o escapament d’aquestes situacions es converteixin en una senyal de seguretat, perquè no pots tancar- te a casa sempre per a evitar-los. Quan evites, per exemple, sortir al carrer, al no experimentar el malestar emocional que sents, et sents alleugerada i això augmenta la possibilitat que de que continuïs evitant aquesta situació, però alhora, et limita cada vegada més. És comprensible que com que t’ho passaves malament hagis optat per evitar aquestes situacions, però ja veus que això et va bé a curt termini, però no és una solució a mig ni llarg termini. Per tant, el contacte progressiu amb els ocells, farà que es vagi reduint l’ansietat que experimentes i t’adonaràs que aquesta situació no és gens perillosa. Encara que no ho creguis, aquest malestar anirà desapareixent, hi ha molts estudis que avalen l’eficàcia d’aquesta tècnica per superar les fòbies. Per a aquest motiu necessitaré que confiïs en mi i que prenguis consciència de la teva responsabilitat en el resultat. Si cal també, addicionalment, necessitarem la implicació de la teva parella en el tractament. Ho farem de manera gradual i començarem amb les situacions que et resultin més fàcils a les més difícils i la velocitat a l’exposició també la definirem conjuntament. Per exemple, podem començar a apropar-nos a ocells que estiguin tancats en gàbies i poc a poc anirem amb els ocells del parc i així progressivament. Però serà interessant fer una exposició regular i prolongada, amb tasques planejades amb anterioritat i amb un grau de dificultat creixent. Així doncs, les planificarem i avaluarem però la meva presència o la d’algun familiar en les tasques d’exposició anirà desapareixent gradualment. Planificarem amb temps les activitats
