1
—Antropologia Pedagògica—PAC 2. La percepció social de la diferència
23 d’Abril de 2018
Ressenya
Xavier Rothea. Construcción y uso social de la representación de los gitanos
por el poder franquista 1936-1975. Revista andaluza de antropología. Número
7: Gitanos/Roma: Auto-producción cultural y construcción histórico-política.
Septiembre de 2014 ISSN 2174-6796 [pp. 7-22].
La present revista es la traducció del francès a l’espanyol fet per David Laguna
Arias, professor d’Universitat de Barcelona.
Xavier Rothea és doctor de l’Universitat Paul-Valéry Montpellier III i professor
d’història i geografia. Els seus temes d’investigació són l’Història
Contemporanea dels gitanos a Europa, el tractament de les minories a Europa
en el segle XX, la construcció i ús de normes i desviació social, i la Historia de
la Criminologia. A la seva investigació acadèmica destaca la seva tesis doctoral
Construire la differénce: élaboration et utilisation de l’image des Gitans dans
l’Espagne franquiste. 1936-1975 (université Paul-Valéry Montpellier III, 2008).
Entre les seves publicacions més recents cal destacar “Pistes pour une
historiographie des Tsiganes” (Études Tsiganes, 2010) i “Juifs et Gitans face à
l’hispanidad franquiste. L’affirmation tronquée d’un universalisme Chrétien non
reciste dans l’Espagne du Caudillo” (Revue ReCHerches, 2010)
L'obra, tot i la seva brevetat, podria considerar-se un petit manual sobre el
franquisme i tot el que relaciona amb els Gitanos. Tant per la temàtica com per
la claredat en els continguts i en l'estructura, pot satisfer qualsevol persona
interessada a conèixer les atrocitats que el franquisme va cometre contra el
gènere humà, especialment contra el gitano.
L'objectiu que buscava XavierLRotheaLen aquesta revista era de recuperar el
passat plural d'una comunitat castigada per l'absència de reconeixement
històric i per una marginació cívica recurrent. La invisibilitat històrica que pesa
sobre les comunitats gitanes a tota Europa és a causa d'una certa dificultat
documental però també a unes altres raons més complexes, com el pes dels
estereotips, que determinen la seva imatge pública o la carència de veu pròpia
en les narratives acadèmiques.
