¡Descarga PAC 2 - Educació Intercultural y más Ejercicios en PDF de Comunicación Intercultural solo en Docsity!
PAC 2 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (I) PAC 2 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (I) Natalie Skunca Duclos Resposta 1. Per abordar les característiques de la cultura primer hem d’intentar definir què és la cultura, un concepte polisèmic. Definim la cultura com el conjunt de creences, valors, significats i maneres de fer i percebre la realitat que ens envolta en tant que individus socials. Hi ha diversitat de cultures i aquestes alhora van canviant a mesura que canvia la societat. No naixem apresos i la cultura no és quelcom innat, sinó que anem aprenent al llarg de la nostra vida, aquests processos s’anomenen processos d’ enculturació, que ens generen maneres de pensar, sentir i actuar determinades. Malgesini i Gómez (2000:5) ho defineixen com ‘’proceso mediante el cual un determinado individuo va adquiriendo los elementos esenciales de su sociedad y cultura (uso, normas, valores, lenguaje)’’ Tres de les característiques que exposen els autors pel que fa a la cultura ens trobem que la cultura és ‘’integrada’’, ‘’Significant de realitat’’ i ‘’compartida diferencialment.’’ En primer lloc la cultura integrada fa referència al fet que la cultura és un tot, i per tant no podem agafar i analitzar un tret cultural aïllat o una manera de fer i pensar sense contextualitzar-lo en el tot d’aquella cultura. Només podrem entendre la naturalesa d’aquest fet si ho situem en un context social i cultural més ampli. ( citar pac) Un exemple de que la cultura és integrada. Un exemple és què des de la manera de pensar occidental cristiana creiem que el matrimoni ha de ser fruit de l’amor, però hi ha altres països on els matrimonis són per conveniència i els progenitors són qui tria per la persona. Doncs per entendre i analitzar aquest fet hem de conèixer la cultura on es dóna, com es fa, quines creences hi ha arran del matrimoni, etc. Cal ampliar la mirada al context d’aquestes tradicions, si no ho fem d’aquesta manera és fàcil caure en prejudicis etnocentristes, jutjar i comparar.
PAC 2 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (I) En segon lloc tenim la cultura ‘ ’significant de realitat’’, la cultura ens permet interpretar la realitat que l’envolta. Un exemple són les maneres de percebre la mort en diferents cultures. En la nostra cultura tenim certs rituals que envolten la mort, el tanatori, l’enterrament, vestits foscos, amb la família i els amics. En canvi, altres cultures ho fan quelcom més públic. A l’Índia, a la ciutat de Varanasi cremen els morts davant del riu, amb música i en mig de tota la gent. Doncs la cultura de cada país ens permet interpretar la realitat de les seves maneres de fer. Si una persona es posés a cremar un mort al costat del riu Ter, què passaria? En darrer lloc la cultura és ‘ ’compartida diferencialment’’ és a dir, dins de cada cultura cada individu interpreta el voltant de manera única, segons marcadors com el gènere, l’edat, la posició social o la religió interpretem el món de manera diferent, tot i pertànyer a la mateixa cultura, dins de cada cultura internament hi ha moltes diversitats. Un exemple és que d’un mateix acte en un poble, com pot ser la festa major, diferents persones ho viuen de manera diferent, cada persona pot tenir diferents sentiments, emocions i actituds vers el mateix acte. Els veïns de 80 anys del tercer pis que tenen el concert a la plaça d’avall no ho viuran de la mateixa manera que el grup de joves que ho organitza. Resposta 2. L’exemple que vull posar per respondre aquesta pregunta és una situació dins un institut on s’obliga a una nena a treure’s el hiyab per entrar a la classe. Aquesta situació s’escenifica en el curtmetratge de ‘’Hiyab’’ de Xavier Salas^1. En aquesta situació podem detectar en primer lloc un grup que té el privilegi de cultura dominant i hegemònica i per tant té poder sobre l’altre, aquest seria el claustre de l’institut que no li permet a la nena portar hiyab. I d’altra banda, la cultura oprimida, la cultura de la nena, a la qual se li pretén canviar costums, tradicions i maneres de vestir per tal que encaixi amb la resta de la classe. (^1) Nisombradepajaro (2010, 17 de Març). Xavi Sala – Hiyab. [Video] Youtube. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=cbpR6wzNMGk
PAC 2 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (I) b.) L’etnocentrisme que detecto en aquest cas no sé si és de manera inconscient o conscient. Compara el seu referent cultural ateu com a millor que altres referents culturals religiosos i té clara la seva postura en contra d’aquests, diu que les religions poden formar part de la nostra tradició cultural però, que no han de governar les nostres vides. Alhora també considero que hi ha etnocentrisme quan ho diu en referent a una Mesquita (pròpia d’una altra cultura aliena a la pròpia) i no d’una església, sobreentenent que la persona de l’exemple és occidental. c.) En aquesta situació detecto un etnocentrisme ‘’autocomplaent universalista’’ des de la versió on s’imposa la cultura pròpia vers l’altre des de la posició de ‘’salvador’’. ‘’Postula nuestros valores de igualdad, libertad y solidaridad, dignidad de todos los seres humanos y equidad de las relaciones entre las persones.’’ (San Román, 1996 citat a Beltrán 2003:13). Valors particulars que s’universalitzen i es tracten d’imposar. Quan diu que les dones del sud global han d’empoderar-se i que s’han de convertir en petites empresàries per tal de ser lliures, imposa un valor particular de la cultura de l’autonomia financera i ho universalitza a altres parts del món. Considerant com a únic model de desenvolupament el model occidental. 3.2 En el cas d’educadors socials, com també amb la resta de professionals de l’àmbit psicoeducatiu sociosanitari, si una persona incorpora (conscientment o inconscientment) estereotips etnocèntrics i prejudicis cap a una altra persona amb qui treballa crea la impossibilitat de treballar de manera igualitària i és un obstacle per tal de comprendre les diferents realitats amb que el professional es pot trobar, doncs perjudica greument l’acompanyament educatiu. Las opinions i creences dels professionals sovint impedeixen l’empatia i el reconeixement de l’alteritat, és a dir, poder sentir com l’altra persona o al costat de l’altre. Només estant al costat de l’altre permet una comprensió i un apropament que permeten un acompanyament socioeducatiu basat en el respecte, el reconeixement mutu i lliure de prejudicis, d’etnocentrisme i paternalisme.
PAC 2 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (I) El professional ha de tractar amb les persones a qui acompanya com úniques i especials, no classificar directament amb creences preconcebudes. Doncs prejudicis i estereotips només aconsegueixen discriminar a l’individu o al col·lectiu on pertany i això és oposat a la feina de l’educador i professional de l’acompanyament. Resposta 4. El poder colonial ha estat dipositat històricament a Europa, en les conquestes occidentals d’altres pobles, primer amb la conquesta de al-Àndalus i la conversió obligatòria de musulmans i jueus al cristianisme i més endavant al 1492 amb la conquesta d’Amèrica. L’Europa cristiana tenia l’imaginari col·lectiu que els pobles indígenes americans no tenien religió i per tant no tenien ànima (Gosfroguel, 2013:18.28’) i és per aquest motiu que van arribar amb l’espasa i la bíblia per implementar la religió. Els grups que han patit genocidi i ‘’epistemicidi’’, segons Gousfuguel ‘’destrucción del conocimiento que no sea el hegemónico europeo de la epoca’’ (Gosfroguel, 2013:29.33’), en primer moment van ser musulmans i jueus, a qui cremaven les biblioteques i els feien fora de la península ibèrica, els mateixos mètodes van fer servir amb els americans, cremant ‘’códices’’, manuscrits d’importància històrica. Durant el s. XVI també hi ha un genocidi i ‘’epistemicidi’’ vers les persones africanes, capturades i obligades a esclavitzar-les, transportades a les Amériques i la resta del món com a moneda de canvi en el comerç mundial. I en darrer lloc les dones, occidentals o no, moltes patien epistemicidi i genocidi, el seu coneixement que sovint es transmetia de boca a boca era silenciat cremant-les vives a la foguera i anomenant-les bruixes, per desacreditar les seves paraules.
PAC 2 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (I)
Bibliografia
- Beltran, J. (2010 ). El nou valor de la diferència. A: Beltran, J. I Pascual, J. (Ed.), Educació Intercultural. (pp. 1-60). Barcelona: FUOC.
- Crenshaw, K. (2016). La urgencia de la interseccionalidad. [Audiovisual]. TED TALKS. Recuperat de https://www.ted.com/talks/kimberle_crenshaw_the_urgency_of_intersectionality ?language=es
- Equip Docent de l'assignatura Educació Intercultural (2021/2022 (1)) Prova d'Avaluació Contínua 2 "Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I) " (PAC2). UOC - Universitat Oberta de Catalunya.
- Gosfroguel , R. (12 de febrero de 2013) Descolonización epistemológica. [video] Youtube.https://www.youtube.com/watch?v=DYks4qCoZEo&ap=desktop
- Malgesini G. y Giménez C. (2000). Cultura. En: Malgesini G. y Giménez C. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad (pp. 83-90) Madrid, Catarata. Disponible: http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDoc umentos/Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf
- Nisombradepajaro (2010, 17 de Març). Xavi Sala – Hiyab. [Video] Youtube. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=cbpR6wzNMGk
